Cooperar per innovar

Article escrit en col·laboració amb Lorena Torró. Publicat a:

Superada la barrera de la concepció tradicionalista d’innovació, vinculant-la gairebé en exclusiva a la innovació tecnològica, les societats empresarials, principalment les cooperatives, han posat de manifest l’amplitud d’àmbits en què la innovació té un paper clau per a la sostenibilitat socioeconòmica, tant dels territoris com de les empreses.

El desgavell socioeconòmic viscut en els darrers anys i l’autocrítica que se n’ha derivat, ha portat a potenciar models econòmics que es basin, principalment, en les persones i en la sostenibilitat. En aquest sentit, el model cooperatiu d'empresa defineixen una fórmula amb projecció de futur en el desenvolupament de les noves formes de treball de les organitzacions i, per això, cal posar en valor les actuacions d’innovació impulsades des de les cooperatives i els agents representatius del moviment, especialment aquelles relacionades amb les noves formes d’organització i de gestió empresarial com a exemples d’un nou paradigma d’empresa participada i compromesa amb una competitivitat responsable i sostenible.

Des d’un punt de vista empresarial, les cooperatives impulsen processos d’innovació, com qualsevol altra empresa, relacionats amb la innovació tecnològica, en productes i processos, entre d’altres; però la dimensió social de les cooperatives possibiliten un desenvolupament de la innovació des del punt de vista social, ja que impulsen nous models organitzatius per fer front a les necessitats de les persones, ja sigui a nivell de treball, del consum de béns o serveis, de l’accés a l’habitatge,  de l’educació o altres.

En aquest sentit, cal destacar i donar visibilitat a la innovació social, entesa com nous processos, pràctiques, mètodes o sistemes per dur a terme processos tradicionals o tasques noves que es fan amb participació de la comunitat i les persones beneficiàries. Aquestes es transformen en actors del seu propi desenvolupament, enfortint així el sentiment de ciutadania. Per això, és important destacar el paper que desenvolupen les cooperatives com a empreses promogudes, impulsades i participades per persones que s'han agrupat voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comuns, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica.

Una de les claus principals de la innovació és la participació. Les persones aportem més quan ens sentim part d’un projecte. En el cas de les cooperatives això és evident a tots els nivells: societari, econòmic i laboral, ja que es basen en els valors de l'autoajuda, l'autoresponsabilitat, la democràcia, la igualtat, l'equitat i la solidaritat. Seguint la tradició dels fundadors, els socis cooperatius fan seus els valors ètics de l'honestedat, la transparència, la responsabilitat i la vocació social. Alhora, es guien per uns principis universals, essent la fórmula cooperativa la única forma empresarial que integra en la seva gestió i govern uns principis d'actuació i desenvolupament.

En aquest mateix context de la participació, la forma cooperativa incorpora en els seus principis la cooperació entre cooperatives amb l’objectiu de servir, de la manera més eficaç possible, al seu teixit social. A més, això queda palès en les diferents formes de cooperació entre empreses que la forma cooperativa promou: cooperatives de serveis, cooperatives agràries, cooperatives de segon grau, acords intercooperatius, federacions... Sortosament, avui més que mai, la cooperació ja constitueix una pràctica habitual en les organitzacions empresarials de tot tipus i no només en les cooperatives.

La cooperació entre organitzacions afavoreix l’obtenció d’avantatges competitius efectius que siguin únics, possibles de mantenir, superiors als de la competència i aplicables a diverses situacions del mercat. Per a això, més enllà de la forma jurídica que prengui la nostra col·laboració, s’ha de tenir en compte uns punts comuns que cal treballar:  la confiança mútua, les empreses participants han de buscar una mateixa fita,  la cooperació ha d’estar en connexió amb l’estratègia de l’empresa i  cal tenir clars els objectius individuals que  es pretenen amb la cooperació, però també els de la resta d’organitzacions amb qui cooperarem.

Dit això, hem de considerar les possibilitats de la cooperació entre empreses com un instrument que faciliti l’accés a la innovació.

Fa uns anys, com hem dit anteriorment, la innovació s’identificava amb les grans organitzacions que disposen dels recursos suficients com per invertir i impulsar noves línies d’actuació i nous productes i serveis. En canvi, actualment, considerem que la innovació la pot generar qualsevol empresa que de forma sistemàtica organitzi, en les diferents àrees del negoci, una recerca deliberada d'oportunitats i les transformi en realitats.

En aquest sentit, la innovació en xarxa i la innovació oberta, basades en la cooperació, permeten que les empreses tinguin accés a la innovació, sense necessitat de disposar d’ingents quantitats de recursos, tant humans com econòmics.

Gràcies a la sistematització de la innovació que apliquem dins la nostra empresa, podrem establir l’estratègia que cal seguir per engegar nous projectes a partir de l’anàlisi de l’àmbit i grau de la innovació. Això ens permetrà decidir, per exemple, si desenvoluparem la innovació individualment dins l’empresa, si ens caldrà adquirir la innovació externament a través de la compra d’innovació o la col·laboració externa amb d’altres entitats.

La realitat empresarial ens diu que habitualment la cooperació entre empreses es dóna per innovar en el màrqueting, la producció i la recerca i desenvolupament. Tanmateix, indistintament dels àmbits en què cooperem per innovar, les raons que han de conduir a una empresa a fer-ho són l’obtenció de valor i generar més valor a la clientela, ja que ambdós propòsits tenen un retorn directe (diners) o indirecte, essent retorns indirectes el coneixement (el que aprenem en el procés d'innovar), la marca (l'impacte en la clientela), l’ecosistema (les empreses partners amb qui hem d'aprendre a relacionar-nos per dur a terme la innovació) i l’organització (ser una empresa innovadora et converteix en major atractora de talent).

Innovar consisteix a tenir idees convertibles en valor per al client, de manera que amb això es generi un resultat sostenible per a l'empresa: el retorn de la inversió. L'objectiu últim de la innovació és generar resultats. La innovació que no millori els beneficis, directes o indirectes, no té sentit. Tal i com defineix Alfons Cornella, la innovació és un motor virtuós d’idees-valor-resultat, que hauria de funcionar perfectament. No ha de ser un acte ad-hoc (ara innovem, demà ens n’oblidem), sinó un sistema que requereix d’estratègia, recursos i temps (alineació amb el negoci). I per aconseguir-ho, potser s’hagin d’eliminar altres parts del procés empresarial que ens treuen temps del dia a dia, per poder-lo dedicar a innovar, que és fonamental en l’actualitat i ho serà també en els propers anys.

Les organitzacions innovadores incorporen uns trets diferencials que faciliten el procés creatiu i la plasmació de les idees en projectes amb valor. Aquestes organitzacions tenen, doncs, en comú una organització horitzontal allunyada de la jerarquia, una direcció que lidera el procés d’innovació,  que incorporen eines per facilitar la recollida de dades i interpretar la informació, que treballen les idees des d’un punt de vista transversal i que involucren els grups d’interès.

La innovació, més enllà de la transformació d’idees en productes o serveis que aportin valor, representa un mecanisme eficaç per adaptar les empreses als canvis del seu entorn, alhora que també esdevé un procés més de gestió de l’organització. En un entorn globalitzat en què el nostre mercat és el món, hem de tenir present que els nostres competidors també s’ubiquen en aquest context. La nostra competitivitat ha de millorar no només per tenir més capacitat sobre el mercat, sinó també perquè les empreses externes no es proveeixin del nostre segment de mercat.

Amb la voluntat d’oferir recursos sobre la innovació i la cooperació per innovar adreçats a les cooperatives, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, ha creat un fòrum d’innovació, Innovacoop, amb el doble objectiu de traslladar als seus membres la importància de la innovació per adaptar els seus negocis als canvis i garantir-ne la supervivència, així com fer que les cooperatives adquireixin coneixements en matèria d’innovació.

Amb Innovacoop, a través de diverses sessions programades amb formats diversos, es pretén anar traslladant coneixement en l’àmbit de la innovació. El primer objectiu bàsic és parlar i fer que es parli d’innovació, però també incidir perquè les cooperatives integrin aquest concepte dins l’imaginari empresarial. En funció de l’evolució de les sessions, les cooperatives es van trobant en disposició d’anar definint el tipus d’innovació (tradicional, oberta, en xarxa...) que millor pot respondre a les seves necessitats estratègiques.

L’objectiu final és més ambiciós, ja que amb Innovacoop es pretén la creació de nodes d’innovació en xarxa i innovació oberta, per tal que les cooperatives s’autogestionin la innovació i la integrin en la seva planificació anual i organitzativa. Parlem, per tant, d’una aposta per unes empreses innovadores, que aporten millores als processos, als productes o serveis i a la forma de gestionar-se i organitzar-se.

En què podem innovar?

	Dimensió empresarial (model de negoci)	Dimensió cooperativa (model societari)
EN QUÈ PODEM INNOVAR?	Proposta de valor: marca Productes/serveis Clientela: segment i relacions Canals de comercialització Màrqueting i Comunicació Recursos: personal, finançament i  infraestructura Processos Xarxa d’aliances Estructura de costos	Estructura de la propietat Incorporació persones sòcies Estructura democràtica Formació, educació Informació Vincle amb la comunitat Relació amb altres cooperatives Participació econòmica persones sòcies
QUÈ BUSQUEM?	Innovacions de model de negoci amb què busquem beneficis mitjançant la venda del producte/servei.	Innovacions internes a l’organització amb què busquem millores de funcionament i eficàcia.
RECURSOS:	El model CANVAS  pot ajudar a esquematitzar el model de negoci.	Els 7 principis cooperatius poden ajudar a esquematitzar el  model societari.
AMB QUÈ BASAR-NOS?	En el procés d’innovació hem de tenir molt clars els valors cooperatius, els valors de la nostra empresa i la visió definida en la nostra estratègia empresarial.

El 8%

Publicat a:



A finals del mes passat, el Departament de Benestar Social i Família va comunicar a les cooperatives i entitats socials nous retards en els pagaments de les factures corresponents als serveis gestionats, concretament els vinculats a l’ICASS i a la DGAIA. En aquell moment es parlava dels pagaments de setembre, però avui ja sabem que els endarreriments afectaran a tot el que queda d’any. Ja s’ha concretat que arribats a trenta ú de desembre i repartit en tants per cents pels diferents mesos, cada proveïdor haurà deixat de cobrar l’equivalent a la factura d’un mes. Dit d’una altra manera, cada cooperativa o entitat haurà deixat d’ingressar el 8% de la facturació compromesa pel 2014 per aquell servei.

Aquest és el calendari que ens han traslladat. Per suposat, des de la Generalitat manifesten que si durant aquest període es produeix una injecció de tresoreria a les arques públiques, revertiran aquesta situació. El que no es concreta és quan es cobrarà tot el que es deixi de pagar durant aquests mesos. Es repeteix així la situació generada al juliol de 2012. En aquell moment es va deixar de pagar de manera general les factures d’aquell mes, situació que no s’ha acabat de regularitzar, en alguns casos, fins aquest 2014.

Ni el 3, ni el 5, a nosaltres ara ens ocupa i preocupa el 8%. No podem dir que ens hagi agafat per sorpresa. El seguiment del pressupost de la Generalitat i els anuncis més o menys clars de diferents responsables sobre “possibles tensions de tresoreria”, ja feien preveure que alguna cosa passaria. Però no per esperada genera menys incertesa.  

I ara què? L’experiència del 2012 va servir per alguna cosa i sembla que el sector ha sabut reaccionar ràpid, si més no en demanar claredat i informació. Així, La Confederació, Patronal del Tercer Sector, ha presentat al Govern una llista de peticions amb les que treballar conjuntament, que inclouen aspectes com la màxima transparència respecte als retards, demanda d’un pla de pagaments del que quedi pendent, compromís de negociar amb les entitats financeres per facilitar línees de crèdit a interessos baixos i estudiar propostes de repercutir els retards en altres sectors o proveïdors.     

Per altra banda i en la línea de buscar solucions concretes i efectives, fruit també de l’experiència de fa dos anys, la Federació de Cooperatives de Catalunya ha impulsat la signatura d'un acord per la creació d'un fons d’un milió d'euros per part de Coop 57, amb l’aval del 25% per part de la Fundació Seira. Aquest fons, que s’ampliarà si cal, permetrà activar operacions de cessions de crèdit vinculades als drets de cobrament de factures concretes amb reconeixement del deute per part de la Generalitat.

Les cessions de crèdit, les pòlisses o qualsevol altres mecanisme financer són, però, solucions que impliquen un cost no previst per a les cooperatives i entitats. També cal parlar d’això. Cal incloure en la negociació amb l’administració els interessos generats. Per què, quin sentit té que un sector com el social financi el deute públic?

Cal un diàleg franc i obert entre l’administració i el sector. El problema és de tots i cal treballar plegats per trobar-hi solucions, perquè el que està en joc és quelcom molt important pel país. El sector social té propostes i la Generalitat ha d’escoltar. I si el problema és que Madrid no paga, anem a Madrid. Junts tenim prou capacitat d’incidència per fer-nos escoltar. Mentre tant, avui, les cooperatives i entitats continuen treballant alhora que analitzen com fer front a la pèrdua del maleït 8%.