Publicat a:
“L’estat de benestar està en
crisi”, “ens han retallat l’estat de benestar”, “cal recuperar l’estat de
benestar”. Aquestes i altres expressions han posat els darrers anys el tema al
centre del debat. Com sabeu, el concepte, que té l'origen en el
"welfare state" anglès, nascut en contraposició al "warfare
state" o estat de guerra després de la Segona Guerra
Mundial, defineix el conjunt de polítiques que garanteixen l'accés
de tota la població a l'educació, la sanitat i els serveis socials, així com a
les prestacions per desocupació o jubilació.
Sens dubte, la creació i
desenvolupament de l’estat de benestar al nostre país que va portar la
democràcia, un estat de benestar des de l’òptica del model mediterrani en
contraposició a altres com els models
nòrdics o els anglosaxons, va permetre fer front a les grans desigualtats
socials generades per una llarga dictadura fonamentada en l’autarquia, la
corrupció i els interessos de les elits dominants. Ara, en que aparentment sortim
d’un cicle de crisi profunda, amb retallades globals i disminució de les
dotacions pressupostàries pels serveis bàsics, toca repensar el model cap a on
volem anar.
El títol d’aquest article
proposa un salt endavant, de l’estat de benestar a l’estat social. Ens referim
a un estat social que garanteixi els serveis públics essencials, la vida digna
de les persones i la seva participació real a la vida econòmica i social. Més
enllà dels debats acadèmics que genera la conceptualització de l’estat social de
dret en contraposició a l’estat de benestar, des dels fonaments ideològics que
sustenten cadascuna de les propostes, parlem d’una proposta que permeti avançar
més enllà de l’atenció als col·lectius més desafavorits cap a una societat més
igualitària.
Parlem doncs d’un sistema
social, polític i econòmic que faci possible enfortir serveis i garantir drets,
per permetre a tot ciutadà mantenir el nivell de vida necessari per participar
com a membre ple de la societat. Accés a serveis sanitaris, educació, prestacions
de desocupació o atenció a discapacitats o gent gran. Però també a feina i
habitatge digne, cultura, lleure pels infants o defensa jurídica. Un estat que
garanteixi també la participació social i política i asseguri la redistribució
de la riquesa mitjançant una fiscalitat justa i equitativa.
I entenem que l’economia social
i el tercer sector, des de les propostes que han desenvolupat al llarg dels
darrers anys, poden ser aliats naturals en el desenvolupament d’aquest estat
social en la seva voluntat d’avançar cap a models de transformació que superin
els models d’intervenció pal·liativa i vetllin per l’apoderament dels
ciutadans.
De l’estat de benestar a
l’estat social. Ens hi posem?
