Vint i +

 

El passat 3 de desembre va tenir lloc l’acte Vint i +, que ajuntava dos esdeveniments en un: l’assemblea anual de la Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i la celebració pública del vintè aniversari de l’organització.

La Sectorial va néixer l’any 1994 en el marc de la Federació. Aquest fet suposava la culminació del procés iniciat per un grup de cooperatives del sector social que es venien reunint regularment per compartir idees i estratègies. Gedi, Feines de Casa, Drecera, Femarec o EAS van ser algunes de les cooperatives impulsores del projecte inicial. Avui parlem d’una realitat plenament consolidada. Més de cent vint cooperatives formen part de la Sectorial, amb una diversitat d’àmbits d’actuació que és reflex de l’evolució que ha viscut el sector durant tots aquests anys. El cooperativisme, que històricament ha sabut donar resposta a les demandes econòmiques i socials de cada moment, també va saber ajustar les seves propostes a les necessitats que la construcció de l’estat de benestar del nostre país va anar dibuixant.

La trobada del dia 3 va servir per fer una mirada al passat i reforçar el valor de la Sectorial com espai de trobada per a les cooperatives i generador d’activitat conjunta. Però també per presentar dos projectes de futur. Per una banda, l’enfortiment de la coordinació amb ACCIÓ per impulsar la internacionalització de les cooperatives. I per l’altra, la posada en marxa d’un grup de treball per desenvolupar un sistema de càlcul de l’impacte de les cooperatives.  

Des d’un principi, la tasca del grup impulsor de la Sectorial a principis dels 90 va tenir una doble mirada. A nivell intern, per reforçar i consolidar els diferents projectes empresarials. I externament, difonent el model cooperatiu en la gestió de serveis socials i contribuint de manera activa a l’articulació del sector que llavors començava. Això va fer que alguns dels responsables cooperatius d’aquella època participessin en la creació primer de l’Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya, precursora de l’actual Confederació Empresarial del Tercer Sector i, posteriorment, en el naixement de la Taula del Tercer Sector Social.

L’aposta per l’aliança amb el tercer sector i la implicació en el desenvolupament i consolidació de les seves estructures representatives va quedar palesa en les diferents intervencions del representants de la Sectorial durant l’acte Vint i +. La casualitat va voler que en els dies posteriors a l’encontre, les dues principals plataformes protagonitzessin notícies de les que donen sentit a l’estratègia de construir de manera comuna.

El divendres 11 de desembre, Govern, associacions professionals, sindicats i col·legis professionals signaven al Palau de la Generalitat el Codi de bones pràctiques en la contractació pública dels serveis d'atenció a les persones. La signatura significava la culminació d’un procés impulsat per La Confederació Empresarial del Tercer Sector fa dos anys amb l’objectiu d’articular una acció conjunta per a la millora de la contractació pública dels serveis d’atenció a les persones.

Una setmana després, la Taula del Tercer Sector presentava en roda de premsa la seva proposta d’Impost de Renda Negatiu, una mesura de redistribució de la riquesa que vol que les persones o unitats familiars amb ingressos més baixos rebin una subvenció monetària immediata a partir del transvasament directe dels impostos de les rendes més altes.

Un codi aprovat i una proposta a desenvolupar que suposen passos endavant en la voluntat transformadora i propositiva que sempre han caracteritzat al cooperativisme i al tercer sector. Vint i +. Gràcies a tots els que ens vàreu acompanyar en un dia tan especial.

Bon Nadal, estimats lectors! Ens retrobarem en un 2016 plens de projectes.

Escudella de pensaments

Publicat a:

Estimats lectors. Permeteu-me que em prengui una petita llicència i construeixi la meva col·laboració periòdica amb aquest blog a partir d’un seguit de pensaments sobre els fets del dia a dia que aquests darrers temps m’han ocupat i preocupat. Com veureu, són pensaments inconnexes, no necessàriament vinculats, però que tenen en comú l’element de sorpresa, dubte i contradicció que m'han generat. 

El gran recapte i black Friday. Darrer divendres de novembre, esmorzant a casa amb la dona i els dos nanos abans d’arrencar el dia i veient les notícies de la tele per sortir de casa preparats. Un darrera l’altre, ens informen dels dos esdeveniments del dia. Per una banda, comença un any més el gran recapte amb l’objectiu de “recollir aliments per als més necessitats”. I per l’altra, el black friday, ja sabeu, costum copiada dels americans amb l’objectiu de fomentar el consumisme en els dies previs a l’època més consumista de l’any. El nostre fill ens mira i  reflexiona en veu alta: “És a dir, que avui els centres comercials s’ompliran de gent que comprarà menjar per donar al banc d’aliments i després gastarà diners en coses que segurament no necessita. No ens estem tornant una mica bojos?”. Hi vaig pensar tot el dia. És el joc dels disbarats. Campanyes que perpetuen els models de la caritat. Amb molta gent d’intenció noble darrera, segur. Per això costa tant dir als teus nanos que no hi participin. Però són propostes conservadores, sense recorregut de transformació social. Això és el canvi que ens havia de portar la crisi i la revisió del capitalisme salvatge? I a l’hora, tots a consumir perquè els descomptes són tan brutals que no es poden desaprofitar. Potser si que estem sonats.

La mirada intel·ligent. Tinc la teoria que els temps d’incertesa que ens envolten ha potenciat de manera preocupant la mediocritat. A tots els nivells. Per això engresca trobar oasis de qualitat, en aquest cas a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Són dues recomanacions, per si no les coneixeu i ho voleu aprofitar. Seguiu a twitter @PolíticayModa. Darrera hi ha Patrícia Centeno. Anàlisi i interpretació de la comunicació no verbal i de la manera de vestir de la classe política. Una delícia. Comentaris amb coneixement, amb un punt d’humor. I al diari Ara hi trobareu cada dia la crítica televisiva de la Mònica Planas (@monicaplanas). Un experiència interessant. Mires un programa a la televisió i l’analitzes críticament. I a l’endemà llegeixes l’article de la Mònica descobrint aspectes que se t’havien escapat, des d’una perspectiva diferent. Sempre una volta més. Dues dones. Casualitat? No crec. Potser si s’imposés la mirada femenina algunes coses anirien millor.

Les contradiccions del procés. La situació política catalana dona per diferents anàlisis i enfocaments. Des de múltiples visions. Més enllà d’altres valoracions, m’interessen algunes de les incoherències que s’estan donant. Com per exemple que un dels partits implicats estigui sent atacat pel fet complir una de les seves principals promeses electorals. Per fer el que va dir que faria abans, durant i després de la campanya electoral. En termes de màrqueting, l’elector és el client. Condemnem i ataquem al que compleix el tracte? Tant arrelada i normalitzada tenim la idea que els polítics poden enganyar-nos? No s’assemblen massa la nova i la vella política?

El mínim comú denominador. No el concepte matemàtic, que tants mals de cap ens va donar a alguns durant la nostra època d’estudiants. Parlo de l’estratègia negociadora que es fonamenta en aquesta idea. Generar projecte partint del que és compartit, deixant de banda el que ens separa. A la política, a l’empresa, a les organitzacions. Acostumem a fer-ho a l’inrevés. Posem per davant les diferències i comencem des del conflicte, obviant de manera absurda els elements comuns. Personalment he participat els darrers anys en processos dissenyats des del mínim comú denominador que han resultat apassionants i exitosos., tant en el resultat final com en el procés de creació i aprenentatge. Proveu-ho! És gratis. I ja ho va dir Einstein: “si busques resultats diferents no facis sempre el mateix”.