Superada la barrera de la concepció
tradicionalista d’innovació, vinculant-la gairebé en exclusiva a la innovació
tecnològica, les societats empresarials, principalment les empreses socials, han
posat de manifest l’amplitud d’àmbits en què la innovació té un paper clau per
a la sostenibilitat socioeconòmica, tant dels territoris com de les empreses.
El desgavell socioeconòmic viscut en els
darrers anys i l’autocrítica que se n’ha derivat, ha portat a potenciar models
econòmics que es basin, principalment, en
les persones i en la sostenibilitat. En aquest sentit, el model cooperatiu
d'empresa defineixen una fórmula amb projecció de futur en el desenvolupament
de les noves formes de treball de les organitzacions i, per això, cal posar en
valor les actuacions d’innovació impulsades des de les cooperatives i els
agents representatius del moviment, especialment aquelles relacionades amb les
noves formes d’organització i de gestió empresarial com a exemples d’un nou
paradigma d’empresa participada i compromesa amb una competitivitat responsable
i sostenible.
Des d’un punt de vista empresarial, les cooperatives impulsen processos d’innovació, com
qualsevol altra empresa, relacionats amb la innovació tecnològica, en productes
i processos, entre d’altres; però la dimensió social de les cooperatives
possibiliten un desenvolupament de la innovació des del punt de vista social, ja que impulsen nous models organitzatius per
fer front a les necessitats de les persones, ja sigui a nivell de treball, del consum
de béns o serveis, de l’accés a l’habitatge, de l’educació, de la salut o dels serveis
socials.
En aquest sentit, cal destacar i donar
visibilitat a la innovació social,
entesa com nous processos, pràctiques, mètodes o sistemes per dur a terme processos
tradicionals o tasques noves que es fan amb participació de la comunitat i les
persones beneficiàries. Aquestes es transformen en actors del seu propi
desenvolupament, enfortint així el sentiment de ciutadania. Per això, és
important destacar el paper que desenvolupen les cooperatives com a empreses
promogudes, impulsades i participades per persones que s'han agrupat
voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques,
socials i culturals comuns, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de
gestió democràtica.
Una de les claus principals de la innovació és
la participació. Les persones
aportem més quan ens sentim part d’un projecte. En el cas de les cooperatives
això és evident a tots els nivells: societari, econòmic i laboral, ja que es
basen en els valors de l'autoajuda, l'autoresponsabilitat, la democràcia, la
igualtat, l'equitat i la solidaritat. Seguint la tradició dels fundadors, els
socis cooperatius fan seus els valors ètics de l'honestedat, la transparència,
la responsabilitat i la vocació social. Alhora, es guien per uns principis
universals, essent la fórmula cooperativa la única forma empresarial que
integra en la seva gestió i govern uns principis d'actuació i desenvolupament.
En aquest mateix context de la participació,
la forma cooperativa incorpora en els seus principis la cooperació entre cooperatives amb l’objectiu de servir, de la
manera més eficaç possible, al seu teixit social. A més, això queda palès en
les diferents formes de cooperació entre empreses que la forma cooperativa
promou: cooperatives de serveis, cooperatives agràries, cooperatives de segon
grau, acords intercooperatius, federacions... Sortosament, avui més que mai, la
cooperació ja constitueix una pràctica habitual en les organitzacions empresarials
de tot tipus i no només en les cooperatives.
La cooperació entre organitzacions afavoreix
l’obtenció d’avantatges competitius efectius que siguin únics, possibles de
mantenir, superiors als de la competència i aplicables a diverses situacions
del mercat. Per a això, més enllà de la forma jurídica que prengui la nostra
col·laboració, s’ha de tenir en compte uns punts comuns que cal treballar.
Dit això, hem de considerar les possibilitats
de la cooperació entre empreses com un instrument que faciliti l’accés a la
innovació. Fa uns anys, com hem dit anteriorment, la innovació s’identificava
amb les grans organitzacions que disposen dels recursos suficients com per
invertir i impulsar noves línies d’actuació i nous productes i serveis. En
canvi, actualment, considerem que la innovació
la pot generar qualsevol empresa que de forma sistemàtica organitzi, en les
diferents àrees del negoci, una recerca deliberada d'oportunitats i les
transformi en realitats.
En aquest sentit, la innovació en xarxa i la innovació
oberta, basades en la cooperació, permeten que les empreses tinguin accés a
la innovació, sense necessitat de disposar d’ingents quantitats de recursos,
tant humans com econòmics.
Innovar consisteix a tenir idees convertibles
en valor per al client, de manera que amb això es generi un resultat sostenible
per a l'empresa: el retorn de la inversió. L'objectiu últim de la innovació és generar resultats. La innovació que no
millori els beneficis, directes o indirectes, no té sentit.
Les organitzacions
innovadores incorporen uns trets diferencials que faciliten el procés
creatiu i la plasmació de les idees en projectes amb valor. Aquestes
organitzacions tenen, doncs, en comú una organització horitzontal allunyada de
la jerarquia, una direcció que lidera el procés d’innovació, que incorporen eines per facilitar la
recollida de dades i interpretar la informació, que treballen les idees des
d’un punt de vista transversal i que involucren els grups d’interès.
La innovació, més enllà de la transformació
d’idees en productes o serveis que aportin valor, representa un mecanisme
eficaç per adaptar les empreses als canvis del seu entorn, alhora que també
esdevé un procés més de gestió de l’organització. La innovació és un motor virtuós d’idees-valor-resultat,
que hauria de funcionar perfectament. No ha de ser un acte ad-hoc (ara innovem,
demà ens n’oblidem), sinó un sistema que requereix d’estratègia, recursos i
temps (alineació amb el negoci). I per aconseguir-ho, potser s’hagin d’eliminar
altres parts del procés empresarial que ens treuen temps del dia a dia, per
poder-lo dedicar a innovar, que és fonamental en l’actualitat i ho serà també
en els propers anys.