El Tercer Sector Social referma el seu compromís amb la governança democràtica com a tret distintiu de les entitats no lucratives

Sis entitats han participat en una prova pilot per a la millora de la participació interna i la gestió democràtica impulsada per La Confederació La dimensió empresarial del Tercer Sector demostra que hi ha una altra manera de fer economia que potencia el retorn social de la inversió

Barcelona, 29 de novembre de 2017

La jornada ‘Compromís amb la Governança Democràtica’, celebrada avui a Barcelona, ha servit per reiterar l’aposta de les organitzacions no lucratives per una manera de fer basada en la participaciócom a element clau de la gestió i la corresponsabilitat. La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya vol acompanyar el sector en aquest procés que considera estratègic per portar a la pràctica els valors del sector i consolidar així el seu rol d’aliat natural de l’Administració Pública en la prestació de serveis socials i d’atenció a les persones. “Volem marcar la diferència no només amb allò que fem, sinó també amb com ho fem per reforçar la coherència entre el discurs i la pràctica diària. Hem de ser capaços d’acreditar tot allò que diem”, ha destacat Joan Segarra, president de La Confederació. A banda d’assegurar la qualitat i l’eficiència dels serveis, el sector defensa un model de col·laboració públic-social que potenciï el retorn econòmic i social de la inversió.  El Director General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Josep Vidal, ha subratllat la importància que les organitzacions no lucratives es distingeixin del model imperant capitalista governant-se “d’una altra manera, pròpia dels valors que defensen, per poder aplicar polítiques públiques de promoció del tercer sector i l’economia social”. En relació al marc legislatiu i a les implicacions d’aquest valor diferencial, Vidal ha afegit que “la normativa europea permet que el diner deixi de tenir capacitat de decisió sobre qui ha de gestionar certs serveis” i, en el cas dels d’atenció a les persones, “tenim molt clar que hem de validar la qualitat del servei que rep el ciutadà” tenint en compte l’impacte dels valors. La participació de tots els col·lectius implicats –òrgans de govern, treballadors i treballadores, voluntariat, donants, socis i sòcies.., i també la ciutadania com a persones usuàries— millora la qualitat dels serveis perquè contribueix a que aquests responguin a les seves necessitats, i és per això que el Tercer Sector Social està fermament compromès amb la governança democràtica de les entitats que el conformen. El ‘Programa pilot d’acompanyament a la millora de la participació interna i la gestió democràtica a les organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya, en què han pres part sis entitats --Associació Alba, Associació Saó Prat, Fundació La Xarranca / El CAE, Fundació Santa Susanna, TEB Cooperativa i Fundació Surt— és fruit d’aquest compromís i La Confederació està treballant per donar-li continuïtat. A partir d’aquesta experiència pilot s’ha editat una Guia per impulsar l’aplicació de la Governança democràtica a les organitzacions del Tercer Sector Social que avui s’ha presentat i en els propers mesos es portarà arreu del territori.

El Tercer Sector Social com a generador d'ocupació

“No lucrativitat no vol dir que podem tenir pèrdues, sinó que si tenim beneficis els reinvertim en la pròpia activitat”

"El tercer sector social és iniciativa privada sense ànim de lucre i amb voluntat de dimensió social, que posa la persona al centre"

Entrevista a BenestarDIBA

Octubre - Novembre de 2017 - #97

Inici

Entrevista a fons

La necessària col·laboració entre el món local i el tercer sector.

© Diputació de Barcelona

Avui entrevistem el Joan Segarra, President de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya (La Confederació) amb qui la Diputació de Barcelona hi treballa des del 2014 en el marc d’un conveni de col·laboració. 

La Confederació és l’associació empresarial que des de l’any 1997 agrupa i representa a les entitats del Tercer Sector que es dediquen a l’àmbit dels serveis d’atenció a les persones. 

En el seu conjunt agrupa prop de 1.200 organitzacions que des d’una voluntat expressa no mercantil ofereixen serveis en diferents àmbits d’activitats com per exemple l’acció social amb col·lectius de risc d’exclusió, el lleure educatiu i sociocultural, l’atenció a la gent gran, les persones amb discapacitat, l’atenció precoç, la salut mental, l’educació infantil, etc.

Les transformacions socials i les noves problemàtiques que se’n deriven, plantegen importants reptes per a les administracions públiques. En aquest context, la Diputació de Barcelona entén que cal afrontar-ho des d’una perspectiva estratègica i d’integralitat, buscant la complicitat dels agents socials per treballar pel benestar de la ciutadania.

L’any 2014 es signà el primer conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i La Confederació. Des d’aleshores, s’està treballant per enfortir el sector amb el màxim i millor impacte per al món local.

Bon dia Joan i moltes gràcies per atendre’ns, per començar ens agradaria aprofundir una mica més en el paper de la Confederació, ens podries explicar quina és la seva funció?
La funció de La Confederació és representar i enfortir la dimensió socioempresarial del Tercer Sector Social de Catalunya. 

Les associacions, cooperatives d’iniciativa social i fundacions que conformen del Tercer Sector Social treballen per la defensa dels drets socials, ja sigui dels infants, de la gent gran o de les persones que pateixen algun tipus de discapacitat, entre molts d'altres. I per poder exercir aquesta defensa de drets, de forma indissociable cal també dedicar esforços a defensar que els serveis que duen a terme, majoritàriament públics, han de ser econòmicament viables i sostenibles. 

Des d’aquesta dimensió socioempresarial, La Confederació treballa també per contribuir al reconeixement del Tercer Sector Social com a sector generador d’activitat econòmica i ocupació; per fomentar la regulació del marc de relacions laborals; per reclamar un millor finançament del sistema de serveis socials; per incidir política i socialment  per la defensa d’un model de col·laboració públic-social que garanteixi la qualitat des serveis i el màxim retorn social, per sobre de consideracions merament econòmiques; per promoure la formació contínua dels professionals del sector; i, entre d’altres, per millorar la competitivitat empresarial del Tercer Sector Social en base a models de gestió propis de l’economia social (participació, governança democràtica, ...).

I des d’un punt de vista intern, La Confederació també desenvolupa una funció d’intercooperació, posant a disposició del sector espais de  reflexió, intercanvi de bones pràctiques, construcció col·lectiva de coneixement i millora contínua.

Quins són els desafiaments del sector no lucratiu de serveis d’atenció a les persones?
Els reptes del Tercer Sector són múltiples i diversos. És indiscutible el paper del Tercer Sector Social en la construcció del nostre sistema de serveis socials i en general, a la cohesió social del país. El sector ha evolucionat i actualment, sota el nostre punt de vista, ha d’afrontar reptes de millora de la seva competitivitat, sent el màxim d’eficients possibles però reforçant els seus trets diferencials respecte altres operadors econòmics que també treballen en el sector de serveis d’atenció a les persones. 

Cal aprofundir en la vocació de transformació social per aconseguir una societat més justa i solidària; enfortir la capacitat d’incidència política i social del Tercer Sector com a agent clau de país; posar més en valor la tasca de treball en xarxa i de proximitat en el territori; demostrar dia rere dia que és possible una altra manera de fer economia, una economia més social al servei de les persones. Igualment, en un context on cada cop es parla més d’empreses socials, el Tercer Sector ha de reivindicar-se com a tal, com a organitzacions que, des del sense afany de lucre, aposten per models de governança democràtica, per la qualitat de l’ocupació, per la igualtat entre homes i dones, per la reinversió dels beneficis, etc.

Per què considereu important treballar amb la Diputació de Barcelona?

El Tercer Sector Social neix de la societat civil organitzada per donar resposta a necessitats socials de la ciutadania, especialment aquella que pateix situacions d’espacial vulnerabilitat. L’acció social té sentit des de la capil·laritat del treball de proximitat en el territori, prop de les persones. En aquest marc, bona part dels serveis que gestionen les entitats són de competència municipal i per tant, la col·laboració amb el món local és absolutament fonamental i prioritària.

És des d’aquest punt de vista que per La Confederació es clau disposar d’un marc de estable de treball amb la Diputació de Barcelona, com a ens municipalista de referència. Des d’aquest marc hi ha moltes coses a treballar conjuntament, cadascú des de la seva funció i especificitat, però sumant esforços i creant sinèrgies per avançar en els objectius compartits, entre els quals hi ha la millora del model de col·laboració entre les administracions locals i les entitats que treballen en l’àmbit de l’acció social en el territori.

Per aprofundir en la col·laboració actual entre la Diputació de Barcelona i la Confederació, ens agradaria saber en què es materialitza?
Doncs actualment, gràcies a aquest marc de col·laboració, des de La Confederació hem pogut posar en marxa la segona edició del Programa de millora de competències en matèria de contractació pública per entitats del Tercer Sector Social. Es tracta d’una iniciativa que entronca directament amb tres dels eixos de treball estratègics de La Confederació: el foment de la competitivitat empresarial del Tercer Sector Social; la millora de la contractació pública, garantint la qualitat dels serveis i el màxim retorn social; i finalment, la formació contínua dels professionals del sector. 

El Programa de millora de competències en matèria de contractació pública és una formació especialitzada de 20 hores de durada (5 sessions) que, a través d’un format àgil i pràctic, pretén donar eines a les organitzacions del Tercer Sector Social per tal d’afrontar les licitacions públiques en millors condicions; i alhora, promoure el  coneixement del marc legislatiu vinculat a aquesta qüestió.

Per acabar, quins reptes us plantegeu en l’àmbit de la contractació pública de serveis d’atenció a les persones?
L’àmbit de la contractació pública està en un moment especialment interessant, doncs conviuen diferents propostes legislatives, totes elles derivades de les Directives Europees de Contractació Pública aprovades l’any 2014 i que tots els estats membres han hagut de transposar a la legislació nacional. Aquestes Directives han obert un món d’oportunitats pel nostre sector ja que constaten la importància i l’especificitat dels serveis dedicats a l’atenció a les persones, destacant la necessitat de prioritzar en la selecció dels proveïdors les qüestions de qualitat, de continuïtat, d’accessibilitat, de consideració de les necessitats específiques dels usuaris, sobretot els més desvalguts, per sobre de consideracions merament econòmiques. 

En paral·lel, i amb la voluntat de ser propositius, des de La Confederació estem treballant per, d’acord amb la legalitat, avançar definitivament cap a un model de col·laboració entre l’Administració Pública i la iniciativa social no lucrativa que permeti assegurar la qualitat, la sostenibilitat econòmica i l’eficiència dels serveis socials d’atenció a les persones; un model basat en el diàleg i la coresponsabilitat; un model que representi una aliança estratègica per assolir uns objectius compartits: garantir que les activitats tenen un efecte positiu en la vida de les persones, assegurant l’eficiència dels recursos públics i potenciant el màxim retorn econòmic i social de la inversió. Això ho concretarem en una proposta que presentarem públicament abans de final d’any.

Moltes gràcies per ser avui aquí i per compartir amb nosaltres la vostra experiència. 

El Tercer Sector Social davant la situació del país

Escrit a dues mans amb Francina Alsina, presidenta de la
Taula del Tercer Sector Social de Catalunya

Publicat a: 

El Tercer Sector Social de Catalunya és una realitat viva del nostre país. Més de 3.000 entitats, 1.200 de les quals amb activitat econòmica i empresarial, 92.000 professionals, 350.000 persones voluntàries i més d’un milió i mig de persones ateses pels nostres serveis avalen una trajectòria consolidada. Aquestes dimensions ens atorguen un rol d’agents socials que demana que ens posicionem davant els diferents problemes que puguin afectar a la nostre societat i no volem defugir la responsabilitat d’expressar-nos davant la complexitat del moment. Per això, en nom de les dues entitats que de manera transversal representen al conjunt del teixit associatiu i empresarial del Tercer Sector, volem avui aportar la nostra opinió i visió.

El conflicte polític entre Catalunya i Espanya ha generat moviments en el món empresarial que, en alguns casos, s’han materialitzat en forma de trasllats de seu a d’altres territoris. En el cas del Tercer Sector, les nostres organitzacions ni poden ni volen deslocalitzar-se perquè no tindria cap sentit: la nostra raó de ser passa per atendre les persones més vulnerables des de la proximitat. Els centenars de milers de professionals, voluntaris i col·laboradors que dia a dia desenvolupen la seva tasca al peu del canó saben que el seu lloc és al costat de les persones i, passi el que passi, és on serem.

La intervenció dels comptes de la Generalitat de Catalunya per part de l’Estat espanyol està suposant, a dia d’avui, la paralització de convocatòries i adjudicacions definitives de subvencions destinades a projectes socials. Això posa en risc la sostenibilitat econòmica de les entitats i les condicions laborals dels professionals, i per tant és lògic que s’hagin disparat totes les alarmes. És inadmissible que les conseqüències del context recaiguin en els col·lectius més vulnerables i constitueixin una amenaça per a la viabilitat de les organitzacions no lucratives que treballen en l’àmbit de l’atenció a les persones. Ens hi juguem la cohesió social del país i no ens ho podem permetre.

La situació del conflicte, que desgraciadament avança per camins incerts i preocupants, està també tenint un gran impacte sobre el conjunt de la societat catalana. Sovint se’ns ha demanat que ens posicionem, però la resposta sempre és i serà la mateixa: el Tercer Sector Social no és ni independentista ni unionista, ni altres etiquetes que ens vulguin adjudicar. Som un sector transversal, amb persones de totes les ideologies, sensibilitats i tendències. De fet, la diversitat és una de les nostres riqueses. No cal dir que els debats estan presents dins de les nostres organitzacions, però sempre ens n’hem sortit a  partir del que anomenem ‘el mínim comú denominador’, aquells elements que ens permeten arribar a posicionaments públics on tothom se sent còmode.

Aquest comú denominador ens ha portat a emetre conjuntament diversos comunicats i a adherir-nos a la Taula per la Democràcia. Des d’aquesta posició, ens manifestem rotundament a favor de les llibertats, dels drets col·lectius, de la democràcia i en defensa de les institucions públiques catalanes. Entenem que estem davant d’un conflicte polític que ha de tenir solucions polítiques, basades en el diàleg i la negociació. Cal trobar una sortida en el marc dels valors democràtics, enfortint-los encara més. Aquests valors són indissociables al què representa el Tercer Sector Social i a l’acció que desenvolupa. Tampoc entenem que judicialitzar el conflicte sigui la solució. No volem empresonats els membres dels nostre Govern, amb els qui hem estat treballant els darrers anys per a la millora de les polítiques socials; ni els representants d’entitats de la societat civil com nosaltres, amb qui també hem compartit sovint lluites i actes reivindicatius a favor de millores socials.

Finalment, volem insistir en la importància que aquest conflicte no passi factura al conjunt de la societat catalana i, molt especialment, als més vulnerables. En aquest cas plouria sobre mullat perquè, després d’una crisi econòmica devastadora, la ciutadania no es pot permetre més desigualtat. Apel·lem, doncs, a la responsabilitat de tots per trobar sortides negociades i ens oferim per a tot el què faci falta, amb voluntat de contribuir a trobar una sortida en aquesta cruïlla històrica en què ens trobem.