El Govern de la Generalitat ha
ratificat aquesta setmana el Projecte de llei de contractes de serveis a les
persones, un text que va quedar aturat a les portes del Parlament al decaure la
passada legislatura i que ara ha de reprendre la seva tramitació. Sens dubte un
pas endavant que recull part de les demandes històriques del sector social per a
la millora de la contractació pública d’aquests serveis dirigits a la
ciutadana, especialment la més vulnerable. Un pas endavant, sí, però no
suficient.
Les lògiques de la contractació
pública no s’ajusten a les especificitats i necessitats dels serveis d’atenció
a les persones. S’ha fet un esforç per minimitzar el pes del preu en la valoració
i prioritzar els criteris de qualitat, però des del Tercer Sector insistim que
aquests serveis han de quedar majoritàriament al marge de la contractació
pública. I no ho diem nosaltres, ho diuen les Directives Europees i la mateixa
Llei estatal de Contractes del Sector Públic. De fet, en l’anterior legislatura
el Govern català ja va obrir la porta a aquesta modalitat de gestió mitjançant
fórmules no contractuals.
Al Tercer Sector Social però, ni
una cosa ni l’altra ens sembla suficient. El marc de contractació pública
segueix ubicant els serveis d’atenció a les persones dins unes lògiques
mercantils i la fórmula no contractual que de moment planteja la Generalitat
està oberta a tot tipus d’operadors, tant lucratius com sense afany de lucre. Per
tant, no reconeix suficientment el valor d’aportació i la contribució del
Tercer Sector a la construcció col·lectiva del sistema de serveis socials.
És per això que des de La
Confederació hem elaborat una proposta de regulació d’un nou model de
col·laboració entre les administracions i la iniciativa social sense afany de
lucre que busca aprofitar totes les oportunitats que ofereix el marc legislatiu
vigent i que altres comunitats autònomes, com València i Aragó, ja han
desenvolupat amb un ampli consens dels agents socials i econòmics.
Volem el mateix per a Catalunya.
Proposem un pacte de país perquè la gestió de serveis públics d’atenció a les persones
es faci fora de la llei de contractes, mitjançant una fórmula d’acció
concertada i amb el Tercer Sector Social com a aliat estratègic i principal. Un
model transparent i exigent per a l’Administració i per a les entitats socials;
un model que garanteixi que no es fa negoci amb aquests serveis; un model on és
l’Administració qui estableix el preu en base als estàndards de qualitat
desitjats i el rigorós compliment de la normativa; un model que garanteixi els
drets socials de la ciutadania i la qualitat de l’ocupació del professionals. En
definitiva, un model català que esdevingui referent per a altres països.
Tenim una proposta, sí, i la
convicció que Catalunya no pot quedar-se enrere en la regulació d’aquest nou
model que ha de permetre dignificar i posar a l’alçada de l’educació i la sanitat
el sistema de serveis socials i d’atenció a les persones.