La mal
anomenada “llei Aragonès”, en realitat projecte de llei de contractes de
serveis d’atenció a les persones, en fase de tramitació parlamentària, està
generant polèmica al volant del que pot implicar per als serveis socials,
educatius i sanitaris del nostre país.
Per la
Confederació, com a representant de les entitats socials sense afany de lucre,
és un pas endavant, perquè millora les condicions amb què les administracions
públiques contracten aquests serveis, en el sentit de preservar-ne la qualitat
i donar menys pes als criteris economicistes. Però la millora respecte a l’únic
marc vigent actualment, la llei estatal de contractes del sector públic, del
2017, és parcial i limitada. No compartim la idea que el nou projecte de llei
obre una porta fins ara no oberta. En el camp social, avui els serveis ja són
objecte de contractació i, per tant, tota millora que pugui introduir serà
benvinguda, per modesta que sigui.
El debat a
l’entorn de l’externalització i la privatització de serveis és equívoc, perquè
externalitzar no és privatitzar. La gestió externalitzada de serveis públics
d’atenció a les persones és un model que no renuncia a la titularitat pública i
manté la responsabilitat i les obligacions de les administracions pel que fa a
la definició i l’execució de les polítiques públiques. La privatització que es
dona en altres sectors significa que l’administració conserva només un paper
mínim de regulador i supervisor, renunciant a la titularitat i a implicar-se en
el servei prestat. L’externalització, en canvi, garanteix la preponderància de
l’interès general per sobre de l’interès particular d’accionistes i inversors,
especialment quan l’aliat és un actor de l’economia social i no hi ha afany de
lucre, sinó vocació de servei públic.
La política no
s’acaba en les institucions i el servei a la societat no es limita a allò que
fan les administracions exercint les seves competències i responsabilitats. Un
estat modern ha d’estar obert a les iniciatives que sorgeixen de l’esfera
privada per respondre als reptes econòmics i socials, ja sigui en la
dinamització del teixit productiu i la creació d’ocupació o en el desplegament
de dispositius d’atenció als col·lectius més vulnerables. La dimensió pública
no s’esgota en les institucions i la dimensió privada no es limita a la lògica
mercantil capitalista: existeix una iniciativa social articulada al voltant de
l’economia social amb una llarga trajectòria i experiència contrastada en la
gestió de serveis públics d’atenció a les persones.
Defensem, per
tant, la necessitat i oportunitat de repensar el model de contractació pública
per passar de la contractació que mercantilitza a la concertació que impulsa
una economia més social i contribueix a la construcció del model de país que
volem. Les millores que introdueix l’actual projecte de llei no són suficients
ni ho resolen tot. L’única manera de no mercantilitzar els serveis és treure’ls
del marc de contractació i garantir, com a mínim, el sense afany de lucre dels
proveïdors. Per això afirmem que aquesta no és la nostra llei i així ho hem
explicat al Parlament i al govern de Catalunya. Perquè l’aposta del tercer
sector social és la llei d’acció concertada amb la iniciativa social sense
afany de lucre.
La
contractació pública ubica els serveis d’atenció a les persones dins de les
lògiques mercantils i la fórmula no contractual actualment regulada està encara
oberta a tot tipus d’operadors, tant lucratius com sense afany de lucre. Per
tant, no hi ha encara un reconeixement suficient del valor d’aportació i la
contribució de la iniciativa social a la construcció col·lectiva del sistema de
serveis socials.
La proposta de
llei d’acció concertada que estem negociant amb el govern i els grups
parlamentaris implica un pacte de país per un model transparent i exigent, tant
per a l’administració com per a les entitats socials, que garanteixi que no es
fa negoci amb aquests serveis. Un model en què l’administració estableix el
preu en base als estàndards de qualitat desitjats i el rigorós compliment de la
normativa, i que garanteix els drets socials de la ciutadania i la qualitat de
l’ocupació del professionals. En definitiva, un model català que esdevingui
referent per a altres països.
La polèmica
que ha generat la llei de contractes de serveis d’atenció a les persones i
altres fets que s’estan produint al voltant de la relació entre les
administracions i qui els gestiona són un símptoma que com a país no tenim ben
resolta aquesta qüestió. Per això proposem avançar urgentment cap al nou model
de concertació, per superar debats estèrils i centrar-nos en l’essencial:
reforçar la titularitat pública dels serveis i garantir els drets de les persones.
