Benjamin Franklin
Han anat passant els mesos. Entre unes coses i altres, hem trigat més del
que calia en tenir Govern i Parlament constituïts, efectius i operatius. Però
ja tenim equips i estructures definides. Toca doncs posar-se a treballar de
manera urgent.
És cert que les primeres reunions del president i de les conselleres i
consellers han estat amb els poders econòmics clàssics, grans empreses,
reialesa hereva de la corrupció i altres poders fàctics habituals. No renunciem
a que algun dia la primera trobada del president o presidenta de Catalunya
sigui amb representants del Tercer Sector Social i de l’Economia Social i
Solidària.
Però això ja arribarà. Ara el que necessitem es concretar el pla de treball
per assolir els objectius plantejats. Quatre anys passen molt ràpid i tenim
molta feina. Els reptes són diversos: des de la revisió i millora del finançament
dels serveis d’atenció a les persones, a l’aprovació i desplegament dels marcs
legislatius vinculats al sector, passant per valoritzar i reconèixer la tasca
del sector social, de les seves entitats i de les professionals que les formen.
Quan la SEAT o altra gran empresa esternuda, tothom corre i es busquen
solucions treballant de manera urgent i intensiva. La SEAT té quinze mil
treballadors, més l’ocupació que genera indirectament. Però és que el Tercer
Sector Social, que ocupa vora cent mil persones, no és que estigui constipat,
és que arrossega una grip crònica des de fa molts anys. Cal començar a
concretar respostes i solucions.
Les tres lleis que hem posat sobre
la taula i que el Govern s’ha compromès a desenvolupar són claus pel futur del
sector i del país. Però sens dubte, la Llei d’Acció Concertada de Serveis
Públics d’Atenció a les persones serà la que provocarà els canvis més radicals.
I serà així perquè canviarà les regles del joc, traient el preu i les subhastes
de l’equació, superant la mercantilització i l’especulació en els serveis
públics i posant el focus en la qualitat del servei i en l’ús eficient i
transparent dels recursos públics.
Per això des de La Confederació, com a principal associació empresarial del
sector social al nostre país i com a única patronal de caràcter transversal i
no sectorial, hem assumit el repte de impulsar aquesta llei, treballant per
integrar en el nou model de relació publicosocial al conjunt del Tercer Sector
Social i a aquelles empreses mercantils que vulguin apropar-se a les pràctiques
i valors de l’Economia Social i Solidària.
Pensem que es una idea assumida, es reconegui o no, que l’estabilitat
social d’aquest país no s’aguanta sense el Tercer Sector Social. I això vol dir
que calen polítiques per acompanyar-lo i enfortir-lo. A les entitats socials i
a les professionals que les formem. No ens cansarem de dir-ho: sense entitats
no hi ha professionals i sense professionals no hi ha entitats.
Ja fa dies que ens estem trobant amb els diferents grups parlamentaris i
ens hem reunit amb la presidenta del Parlament. Durant els propers dies tenim
data per despatxar amb el Conseller d’Empresa i Treball i suposem que ben aviat
la Consellera de Drets Socials ens donarà hora per parlar. A més, conjuntament amb
la presidenta de la Taula, m’he dirigit al President de la Generalitat demanant
la reactivació de les feines recollides a l’Acord per una Catalunya Social,
signat al final de la passada legislatura.
Esperem que pas a pas podrem anar concretant i passant del dit al fet.
