Vint i +

 

El passat 3 de desembre va tenir lloc l’acte Vint i +, que ajuntava dos esdeveniments en un: l’assemblea anual de la Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i la celebració pública del vintè aniversari de l’organització.

La Sectorial va néixer l’any 1994 en el marc de la Federació. Aquest fet suposava la culminació del procés iniciat per un grup de cooperatives del sector social que es venien reunint regularment per compartir idees i estratègies. Gedi, Feines de Casa, Drecera, Femarec o EAS van ser algunes de les cooperatives impulsores del projecte inicial. Avui parlem d’una realitat plenament consolidada. Més de cent vint cooperatives formen part de la Sectorial, amb una diversitat d’àmbits d’actuació que és reflex de l’evolució que ha viscut el sector durant tots aquests anys. El cooperativisme, que històricament ha sabut donar resposta a les demandes econòmiques i socials de cada moment, també va saber ajustar les seves propostes a les necessitats que la construcció de l’estat de benestar del nostre país va anar dibuixant.

La trobada del dia 3 va servir per fer una mirada al passat i reforçar el valor de la Sectorial com espai de trobada per a les cooperatives i generador d’activitat conjunta. Però també per presentar dos projectes de futur. Per una banda, l’enfortiment de la coordinació amb ACCIÓ per impulsar la internacionalització de les cooperatives. I per l’altra, la posada en marxa d’un grup de treball per desenvolupar un sistema de càlcul de l’impacte de les cooperatives.  

Des d’un principi, la tasca del grup impulsor de la Sectorial a principis dels 90 va tenir una doble mirada. A nivell intern, per reforçar i consolidar els diferents projectes empresarials. I externament, difonent el model cooperatiu en la gestió de serveis socials i contribuint de manera activa a l’articulació del sector que llavors començava. Això va fer que alguns dels responsables cooperatius d’aquella època participessin en la creació primer de l’Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya, precursora de l’actual Confederació Empresarial del Tercer Sector i, posteriorment, en el naixement de la Taula del Tercer Sector Social.

L’aposta per l’aliança amb el tercer sector i la implicació en el desenvolupament i consolidació de les seves estructures representatives va quedar palesa en les diferents intervencions del representants de la Sectorial durant l’acte Vint i +. La casualitat va voler que en els dies posteriors a l’encontre, les dues principals plataformes protagonitzessin notícies de les que donen sentit a l’estratègia de construir de manera comuna.

El divendres 11 de desembre, Govern, associacions professionals, sindicats i col·legis professionals signaven al Palau de la Generalitat el Codi de bones pràctiques en la contractació pública dels serveis d'atenció a les persones. La signatura significava la culminació d’un procés impulsat per La Confederació Empresarial del Tercer Sector fa dos anys amb l’objectiu d’articular una acció conjunta per a la millora de la contractació pública dels serveis d’atenció a les persones.

Una setmana després, la Taula del Tercer Sector presentava en roda de premsa la seva proposta d’Impost de Renda Negatiu, una mesura de redistribució de la riquesa que vol que les persones o unitats familiars amb ingressos més baixos rebin una subvenció monetària immediata a partir del transvasament directe dels impostos de les rendes més altes.

Un codi aprovat i una proposta a desenvolupar que suposen passos endavant en la voluntat transformadora i propositiva que sempre han caracteritzat al cooperativisme i al tercer sector. Vint i +. Gràcies a tots els que ens vàreu acompanyar en un dia tan especial.

Bon Nadal, estimats lectors! Ens retrobarem en un 2016 plens de projectes.

Escudella de pensaments

Publicat a:

Estimats lectors. Permeteu-me que em prengui una petita llicència i construeixi la meva col·laboració periòdica amb aquest blog a partir d’un seguit de pensaments sobre els fets del dia a dia que aquests darrers temps m’han ocupat i preocupat. Com veureu, són pensaments inconnexes, no necessàriament vinculats, però que tenen en comú l’element de sorpresa, dubte i contradicció que m'han generat. 

El gran recapte i black Friday. Darrer divendres de novembre, esmorzant a casa amb la dona i els dos nanos abans d’arrencar el dia i veient les notícies de la tele per sortir de casa preparats. Un darrera l’altre, ens informen dels dos esdeveniments del dia. Per una banda, comença un any més el gran recapte amb l’objectiu de “recollir aliments per als més necessitats”. I per l’altra, el black friday, ja sabeu, costum copiada dels americans amb l’objectiu de fomentar el consumisme en els dies previs a l’època més consumista de l’any. El nostre fill ens mira i  reflexiona en veu alta: “És a dir, que avui els centres comercials s’ompliran de gent que comprarà menjar per donar al banc d’aliments i després gastarà diners en coses que segurament no necessita. No ens estem tornant una mica bojos?”. Hi vaig pensar tot el dia. És el joc dels disbarats. Campanyes que perpetuen els models de la caritat. Amb molta gent d’intenció noble darrera, segur. Per això costa tant dir als teus nanos que no hi participin. Però són propostes conservadores, sense recorregut de transformació social. Això és el canvi que ens havia de portar la crisi i la revisió del capitalisme salvatge? I a l’hora, tots a consumir perquè els descomptes són tan brutals que no es poden desaprofitar. Potser si que estem sonats.

La mirada intel·ligent. Tinc la teoria que els temps d’incertesa que ens envolten ha potenciat de manera preocupant la mediocritat. A tots els nivells. Per això engresca trobar oasis de qualitat, en aquest cas a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Són dues recomanacions, per si no les coneixeu i ho voleu aprofitar. Seguiu a twitter @PolíticayModa. Darrera hi ha Patrícia Centeno. Anàlisi i interpretació de la comunicació no verbal i de la manera de vestir de la classe política. Una delícia. Comentaris amb coneixement, amb un punt d’humor. I al diari Ara hi trobareu cada dia la crítica televisiva de la Mònica Planas (@monicaplanas). Un experiència interessant. Mires un programa a la televisió i l’analitzes críticament. I a l’endemà llegeixes l’article de la Mònica descobrint aspectes que se t’havien escapat, des d’una perspectiva diferent. Sempre una volta més. Dues dones. Casualitat? No crec. Potser si s’imposés la mirada femenina algunes coses anirien millor.

Les contradiccions del procés. La situació política catalana dona per diferents anàlisis i enfocaments. Des de múltiples visions. Més enllà d’altres valoracions, m’interessen algunes de les incoherències que s’estan donant. Com per exemple que un dels partits implicats estigui sent atacat pel fet complir una de les seves principals promeses electorals. Per fer el que va dir que faria abans, durant i després de la campanya electoral. En termes de màrqueting, l’elector és el client. Condemnem i ataquem al que compleix el tracte? Tant arrelada i normalitzada tenim la idea que els polítics poden enganyar-nos? No s’assemblen massa la nova i la vella política?

El mínim comú denominador. No el concepte matemàtic, que tants mals de cap ens va donar a alguns durant la nostra època d’estudiants. Parlo de l’estratègia negociadora que es fonamenta en aquesta idea. Generar projecte partint del que és compartit, deixant de banda el que ens separa. A la política, a l’empresa, a les organitzacions. Acostumem a fer-ho a l’inrevés. Posem per davant les diferències i comencem des del conflicte, obviant de manera absurda els elements comuns. Personalment he participat els darrers anys en processos dissenyats des del mínim comú denominador que han resultat apassionants i exitosos., tant en el resultat final com en el procés de creació i aprenentatge. Proveu-ho! És gratis. I ja ho va dir Einstein: “si busques resultats diferents no facis sempre el mateix”.

De l’estat de benestar a l’estat social

Publicat a:

“L’estat de benestar està en crisi”, “ens han retallat l’estat de benestar”, “cal recuperar l’estat de benestar”. Aquestes i altres expressions han posat els darrers anys el tema al centre del debat. Com sabeu, el concepte, que té l'origen en el "welfare state" anglès, nascut en contraposició al "warfare state" o estat de guerra després de la Segona Guerra Mundial, defineix el conjunt de polítiques que garanteixen l'accés de tota la població a l'educació, la sanitat i els serveis socials, així com a les prestacions per desocupació o jubilació.

Sens dubte, la creació i desenvolupament de l’estat de benestar al nostre país que va portar la democràcia, un estat de benestar des de l’òptica del model mediterrani en contraposició a  altres com els models nòrdics o els anglosaxons, va permetre fer front a les grans desigualtats socials generades per una llarga dictadura fonamentada en l’autarquia, la corrupció i els interessos de les elits dominants. Ara, en que aparentment sortim d’un cicle de crisi profunda, amb retallades globals i disminució de les dotacions pressupostàries pels serveis bàsics, toca repensar el model cap a on volem anar.

El títol d’aquest article proposa un salt endavant, de l’estat de benestar a l’estat social. Ens referim a un estat social que garanteixi els serveis públics essencials, la vida digna de les persones i la seva participació real a la vida econòmica i social. Més enllà dels debats acadèmics que genera la conceptualització de l’estat social de dret en contraposició a l’estat de benestar, des dels fonaments ideològics que sustenten cadascuna de les propostes, parlem d’una proposta que permeti avançar més enllà de l’atenció als col·lectius més desafavorits cap a una societat més igualitària.

Parlem doncs d’un sistema social, polític i econòmic que faci possible enfortir serveis i garantir drets, per permetre a tot ciutadà mantenir el nivell de vida necessari per participar com a membre ple de la societat. Accés a serveis sanitaris, educació, prestacions de desocupació o atenció a discapacitats o gent gran. Però també a feina i habitatge digne, cultura, lleure pels infants o defensa jurídica. Un estat que garanteixi també la participació social i política i asseguri la redistribució de la riquesa mitjançant una fiscalitat justa i equitativa.

I entenem que l’economia social i el tercer sector, des de les propostes que han desenvolupat al llarg dels darrers anys, poden ser aliats naturals en el desenvolupament d’aquest estat social en la seva voluntat d’avançar cap a models de transformació que superin els models d’intervenció pal·liativa i vetllin per l’apoderament dels ciutadans.

De l’estat de benestar a l’estat social. Ens hi posem?

The working dead, o l’art de cooperar

Publicat a:

"Escull un treball que estimis i no hauràs de tornar

 a treballar ni un sol dia en tota la teva vida”

Kong Fuzi (Confuci)

Permeteu-me que arranqui aquest article amb una de les frases més conegudes del gran pensador i mestre xinés Confuci. Molt tòpic, d’acord. Però és que il·lustra a la perfecció la importància de gaudir del que fas, inclosa la feina, per ser feliç. Permeteu-me que li doni una volta més a la qüestió ...

Decidir! La paraula de moda. Volem decidir. Tenim dret a decidir. Votem per escollir als nostres representants polítics. Reclamem opinar sobre el futur del nostre país, ja sigui per quedar-nos com estem o per canviar cap a nous escenaris. També decidim com a consumidors. I com a pares. Volem triar l’educació dels nostres fills. Decidim sobre el nostre cos. Escollim com viure i si podem, també com morir.

Decidir és viure en llibertat. Hauria de ser l’estat natural de l’home. I si decidim en tot, perquè no a la feina? Aquesta és la proposta del cooperativisme i d’altres fórmules de l’economia social. La vella fórmula d’empresari i treballador al mateix temps. Treballar tal i com vius. Decidint, opinant, exercint la democràcia cada dia. Propietaris del nostre destí. Un model que acumula dècades d’història, actualitzat i posat al dia per assolir la màxima eficiència en la gestió.

Transparència, participació, confiança, implicació, motivació. Tots firmaríem per tenir una feina on trobar tot això. Aquest és l’objectiu del projecte en cooperativa: fer protagonistes del procés a tots i cadascun dels membres del projecte. Les persones per davant dels diners i el col·lectiu per damunt de la individualitat.

Les cooperatives socials afegeixen el “que” al “com”. Doblement socials: oferir serveis i atenció a les persones des de la pràctica cooperativa. I amb declarada voluntat transformadora. No es tracta només de cobrir necessitats o compensar desajustos. Voluntat de canviar una realitat que no volem. En educació, sanitat, benestar social, propostes noves per a problemes antics. Al costat del tercer sector i de les administracions públiques, treballant en xarxa i de manera col·laborativa.

No creiem en els models basats en la caritat. No es tracta de donar el que et sobra, sinó de compartir el que tens. És clar que cal ajudar a curt i de manera immediata al qui passa gana i fred, al qui viu sense sostre, al qui està sol. Però les solucions veritablement transformadores passen per polítiques de creació i redistribució de la riquesa i de generació d’ocupació des de models de l’economia social. Celebrem que la multinacional X pagui beques menjadors a infants que ho necessiten a través de la seves campanyes de responsabilitat social. Però, no seria millor que equilibrés sous, generés nous llocs de treball i repartís beneficis entre el conjunt dels treballadors? Ens diran que no s’hi pot fer més. No és cert. Hi ha propostes: renda mínima garantida, topalls en els sous, escales salarials raonables, persecució real del frau fiscal, salari mínim interprofessional a nivells europeus, major fiscalitat per a les rendes altes, persecució de la corrupció, control de les SICAV, obligar a la banca a fer córrer els diners entre empreses i persones, ...

Oferir la oportunitat a tothom de treballar com viu. Decidint. Aquesta és la proposta. Si més no, així s’ho van imaginar fa dos segles un grup d’artesans d’una petita ciutat d’Anglaterra.

El potencial transformador de les organitzacions socials

Publicat a:

Sembla que queda fora de tota discussió el paper clau que les entitats i cooperatives socials del nostre país han tingut aquests darrers anys per donar resposta a unes necessitats que s’han multiplicat de manera exponencial i garantir una certa cohesió social. L’esforç del tercer sector social i de moltes altres organitzacions ha permès lluitar contra l’exclusió dels col·lectius més vulnerables i combatre les desigualtats sense oblidar la defensa dels drets socials bàsics, en un període terrible si ens fixem en els principals indicadors de pobresa.

Aquests dies, davant unes eleccions cabdals pel futur de Catalunya, en les que passi el que passi sabem que res tornarà a ser igual i amb una campanya electoral en la que els temes socials ocupen un lloc central, les diferents entitats fan públiques les seves propostes i demandes als futurs governants. Així ho han fet la Taula i la Confederació, en tant que plataformes representatives del sector des del tercer nivell, i diferents federacions com la de Cooperatives, ECAS o ECOM, entre d’altres. En aquests documents i en la major part dels que les entitats utilitzen per posicionar-se, sovint trobem la idea de transformació social. Forma part de l’ADN de les organitzacions socials, associada a millora i canvi en l’entorn social per aconseguir els objectius vinculats a la justícia social.

Cal però, no perdre l’enfocament crític de la tasca que es realitza i revisar de manera permanent el que es fa, el com es fa i el perquè es fa. En aquest sentit i parlant dels efectes transformadors de l’acció de les entitats, és important reflexionar sobre els fonaments ideològics i el model de societat que hi ha el darrera d’aquesta. I no parlo de partits o opcions polítiques, sinó del substrat ideològic que sempre hi ha darrera de les organitzacions i de les persones que les composen.

Durant aquest període de crisi que teòricament estem tancant, sort n’hem tingut de les entitats socials, que han actuat com eficaç airbag davant la trompada a la que s’ha vist abocada una part important dels ciutadans. Però cal preguntar-se fins a quin punt aquesta intervenció ha tingut més efectes pal·liatius que no transformadors. Atendre necessitats bàsiques, compensar les mancances de les administracions, treballar més amb menys recursos o conscienciar a la societat són tasques fonamentals, però si ens limitem a això podem tornar a models històrics aparentment superats, fonamentats més en la caritat que no en la solidaritat. Ja ho coneixeu, no es tracta de donar el que et sobra, sinó de compartir el que tens.

La acció social de les entitats s’hauria de fonamentar en propostes globals de caràcter socioeconòmic que persegueixin efectes transformadors reals. Transformar per modificar causes i conseqüències indesitjables, transformar per canviar realitats que generen desigualtats i injustícia. Parlem de models cooperatius i col·laboratius, de potenciar l’economia social davant la economia especulativa, de vincular les polítiques socials a les d’empresa i ocupació, de passar de la col·laboració público-privada a la col·laboració público-social, de redistribució de la riquesa a partir d’una fiscalitat realment equitativa, de polítiques salarials equilibrades que acabin amb l’escletxa actual, de condicions laborals dignes.

No tinc cap dubte que totes les entitats socials d’aquest país, diria que sense excepció, treballen amb voluntat transformadora, però cal que fem bandera d’aquesta intencionalitat per no convertir-nos en còmplices dels que només volen perpetuar les però que necessiten “als del sector social” per que controlin als de baix per evitar descontrol. Ara que “allò social” està de moda, cal aprofitar-ho per reclamar una altra societat: no volem atendre pobres, volem acabar amb la pobresa; no volem col·lectius vulnerables, volem ciutadans amos del seu destí per passar de les polítiques socials a una política més social.

Brecha salarial

Publicat a:

¡La crisis ha acabado!, dicen algunos. ¡No es cierto!, afirman otros. ¡No debemos confundir macroeconomía con microeconomía!, claman los más informados. No me voy a posicionar sobre el tema. No es el objeto de este artículo y dejaré que mis compañeros de blog, más expertos que yo en economía, opinen.

Lo que si podemos consensuar es que este periodo de crisis y las dificultades económicas que están implicando para la mayoría de las empresas han permitido abrir interesantes y necesarias reflexiones sobre aspectos organizativos, así como revisar algunas políticas que hasta ahora se habían dado por buenas. Ahora bien, hay un tema, el de la brecha salarial dentro de una misma empresa, que no ha sido considerado entre estos debates, salvo excepciones muy puntuales. Mientras otro tipo de medida de ajustes de costes se han impuesto, la regulación de la masa salarial a través de la minimización de las diferencias no ha sido tomada en consideración.

¿Dentro de qué horquilla deberían moverse los sueldos en una misma organización? Quizás sería un buen momento para que las empresas se hicieran esta pregunta. Las respuestas serían muy diferentes, ya que como en el resto de los aspectos empresariales, en este también hay diferentes maneras de hacer las cosas.

Según un informe publicado en 2014 por la principal confederación de sindicatos de los EE.UU., en las 500 empresas más ricas del país el director general gana un promedio de 380 veces el salario medio nacional.

En España, si nos fijamos en las grandes empresas, las que cotizan en el Ibex 35, la brecha también es considerable. En concreto, según datos de agosto de este mismo año, los consejeros y directivos de las grandes empresas españolas cotizadas vieron incrementar notablemente sus salarios durante el primer semestre del año. Los miembros de los consejos de administración de las compañías del Ibex 35 (sin contar al Santander y BBVA) ganaron de forma agregada 115,9 millones de euros, cifra que supone un incremento salarial del 13% respecto a los primeros seis meses de 2014. Por su parte, el colectivo integrado por los altos directivos de estas empresas, sin incluir a los consejeros ejecutivos, recibió un total de 157 millones de euros, un 17% más. Todo ello mientras la mayoría de los trabajadores han visto congelado o recortado su sueldo, con la consiguiente pérdida de poder adquisitivo.

Ante esto, encontramos propuestas alternativas como las de la mayoría de las cooperativas, que se organizan de manera que las diferencias salariales no superen el 7 a 1 u 8 a 1. En el caso de la Corporación Mondragón, por ejemplo, el Presidente gana 5,5 veces la retribución media de los cooperativistas miembros de la empresa. Esta y otras medidas de contención en los salarios de los puestos directivos, permite que el promedio de sueldo de las personas que trabajan en Mondragón sea un 17% superior al salario medio en España.

El argumento habitual para justificar las diferencias salariales es el que dice que es la única manera de atraer y retener talento y condición necesaria para crecer y generar beneficios. Bien al contrario, muchas de las experiencias de cooperativas y empresas sociales demuestran que la promoción interna y la autorregulación permiten bajos índices de rotación entre los directivos y buenos resultados. Quizás sea el momento de analizar propuestas innovadoras en cuanto a las políticas retributivas, como las que sugieren establecer salarios máximos de la misma manera que tenemos el salario mínimo fijado.

Bones notícies per a les cooperatives socials

Publicat a:

Final de curs intens. Temperatura ambient alta; i la no climàtica, també. En aquest entorn, les cooperatives d’iniciativa social hem viscut aquests darrers mesos uns quants esdeveniments que suposen bones notícies i reforç de cara al futur. Notícies vinculades als àmbits legislatiu, financer i institucional.

En primer lloc, nova Llei de cooperatives de Catalunya. Aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 18 de juny, el nou text substitueix l’anterior, que datava de l’any 2002 i pretén crear un marc jurídic flexible amb diferents alternatives perquè cada cooperativa, en l’exercici de la seva autogestió, pugui adaptar el seu funcionament a les seves necessitats i objectius. Globalment i pel conjunt de cooperatives incorpora un seguit de novetats importants, entre les que podem destacar la creació de la figura de persona sòcia temporal, la introducció de les eines telemàtiques en la convocatòria d’assemblees i el dret informació de les persones sòcies, la incorporació de persones no sòcies al Consell Rector, la reducció del percentatge de dotació al Fons de Reserva Obligatori o la modificació del percentatge o la destinació dels fons en cas de dissolució de la cooperativa.

Pel que fa a la especificitat del cooperativisme d’iniciativa social, la nova llei continua recullin a través de dos articles (143 i 144) les condicions i requisits per ser reconegudes com a tals. El redactat d’aquests dos articles és exactament el mateix que el de la llei 2002, sense que s’hagi modificat ni una coma. Així ho va proposar la Sectorial d’Iniciativa Social en ser consultada, entenent que l’articulat recollia perfectament la realitat d’aquest tipus de cooperatives i les vinculava de manera clara als altres tipus d’organitzacions sense ànim de lucre.

A nivell financer, celebrar la presentació la mitjans de juliol de Capitalcoop, un nou programa per finançar a les cooperatives dotat amb 400.000 euros. L’instrument, que es posarà en marxa a partir del conveni signat entre la  Direcció general d’Economia Social i Cooperativa de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Seira, les cooperatives Cajamar, Laboral Kutxa, Fiare Banca Ètica i Coop57 i les societats Avalis i Oinarri, permetrà subvencionar fins a la meitat de l’import dels prèstecs demanats pels socis destinats a capitalitzar una cooperativa o societat laboral. Aquest 50% no podrà superar els 2.000 euros. També es podrà aplicar descompte al tipus d’interès del crèdit.

D’aquesta manera Capitalcoop, que és la culminació d’un procés iniciat fa dos anys per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i la Fundació Seira,  és converteix en una interessant eina per resoldre una de les principals dificultats de les cooperatives, incentivant i facilitant la seva capitalització amb aportacions dels seus socis i sòcies, siguin persones físiques o jurídiques. Així, millora la seva posició financera a l’hora d’accedir al finançament necessari per reforçar el creixement i consolidació de l’empresa. Una eina especialment interessant per a les cooperatives socials, ja que moltes d’elles tenen un important número de socis i sòcies en tant que els serveis d’atenció a les persones passen necessàriament pels professionals com a principal eix de l’activitat.

Finalment, destacar l’elecció dels representants de la Sectorial d’Iniciativa Social per formar part de la nova junta directiva de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, sorgida l'assemblea general celebrada el passat 16 de juliol. Aquest fet, que es produeix dos mesos després que l'assemblea de La Confederació, Patronal del Tercer Sector Social de Catalunya, ens designés per ocupar la presidència de la organització, suposa la culminació d'un procés col·lectiu que ha permès explicar i posicionar les propostes del cooperativisme d'iniciativa social i teixir complicitats amb el conjunt del tercer sector per donar resposta de manera conjunta a les necessitats dels col·lectius que atenem i de les entitats que en formen part.

El setembre de fa dos anys ens marcaven en aquest mateix portal un seguit de reptes pel curs que començava. Com podeu comprovar, alguns d’ells han quedat assolits amb els fets comentats i d’altres continuen vigents. El proper curs els encarem amb les mateixes ganes i il·lusió de sempre, endegant com sempre propostes de transformació social que permetin millorar la qualitat de vida de les persones del nostre país.    

Bon estiu a tothom!

Externalitzar no és privatitzar

Publicat a:

La política és l’activitat que s’ocupa de resoldre les problemes i les necessitats que plateja la convivència col·lectiva d’una societat. Dit d’una altra manera, és l’acció destinada a fer possible un projecte col·lectiu, promovent la participació ciutadana en tant que posseeix la capacitat de distribuir i executar el poder, segons sigui necessari, per promoure el bé comú. Aquesta acció es concreta en el treball, la voluntat i la capacitat d’obrir i apropar la gestió dels assumptes públics al conjunt de la societat i a la ciutadania.

Uns dels objectius centrals de les administracions públiques ha de ser el de proporcionar els millors serveis públics en condicions d'eficiència i equitat. Però la política no s'acaba en les institucions ni el servei a la societat es limita a allò que fan les administracions exercint les seves competències i responsabilitats. Un Estat modern ha d’estar obert a les iniciatives que sorgeixin de l'esfera privada per respondre als reptes econòmics i socials que té plantejats, ja sigui en la dinamització del teixit productiu i la creació d'ocupació estable o en el desplegament de dispositius d'atenció als col·lectius més vulnerables.

Amb les eleccions municipals ja celebrades, ens trobem ara en ple període de negociacions i acords per aconseguir majories de govern als diferents municipis de Catalunya. Sens dubte, un dels temes que formarà part de l’agenda, de la mateixa manera que va estar ben present durant la campanya electoral, serà el dels models de gestió dels serveis públics i la col·laboració amb el teixit empresarial i social de les diferents ciutats i pobles. És un bon moment per demanar que aquest debat i els anàlisis derivats es facin sense caure en postures maniquees i discursos reduccionistes. Ben al contrari, seria desitjable que es tingui en compte una realitat present i consolidada com la que representen els models empresarials de l’economia social en la gestió dels serveis a les persones. 

De la mateixa manera que en el món de l’educació i en el sanitari, els serveis socials del nostre país tenen des de fa temps una important trajectòria en models d’externalització de la gestió de serveis socials de titularitat pública a empreses i entitats especialitzades. Parlem d’una pràctica iniciada per alguns dels primers ajuntaments democràtics que ràpidament es va estendre a la gran majoria dels serveis de les diferents administracions públiques. Aquesta modalitat de gestió ha esdevingut la base d’una part important del que avui coneixem com economia social i tercer sector, entitats i empreses que en forma de cooperatives d’iniciativa social, associacions o fundacions operen en el sector d’atenció de les persones. L’absència de lucre garanteix que, en el cas que la gestió generi excedents, aquests es reinverteixin en la pròpia activitat.

Es tracta d’un model en el que, sense renunciar a la titularitat i mantenint la responsabilitat i les obligacions pel que fa a definició i execució de polítiques públiques, els responsables opten per cedir la gestió a la iniciativa social a través de diferents opcions de cooperació público-privada com la concertació, el concurs o el contracte.  No és un model exclusiu de l’economia social. També petites i mitjanes empreses mercantils, així com grans empreses de serveis i multinacionals que han vist negoci en aquest tipus d’activitat, participen de la gestió. En aquest cas s’obre un altre debat, sobre el sentit que alguns facin diners a costa dels serveis socials.

L’externalització de serveis té uns quants detractors. Són posicions que defensen la gestió exclusivament des d’allò públic i només amb recursos i personal públic. Aquest posicionament, absolutament respectable, sovint es distorsiona amb visions interessades que equiparen externalització i privatització. I no, no és el mateix. La privatització dels serveis públics, molt utilitzada en altres sectors, implica que el govern o l’ajuntament es queda només amb un paper mínim de regulador i supervisor, renunciant a la titularitat i implicació en el servei prestat. Per contra, l’externalització, especialment aquella que compta com a partner amb cooperatives i entitats socials, garanteix a través de la vocació de servei públic i el sense afany de lucre la preponderància de l’interès general per sobre de l’interès particular d’accionistes i inversors. 

Externalitzar, privatitzar i la cerimònia de la confusió

Publicat a:

La política és l’activitat que s’ocupa de resoldre les problemes i les necessitats que plateja la convivència col·lectiva d’una societat. Dit d’una altra manera, és l’acció destinada a fer possible un projecte col·lectiu, promovent la participació ciutadana en tant que posseeix la capacitat de distribuir i executar el poder, segons sigui necessari, per promoure el bé comú. Aquesta acció es concreta en el treball, la voluntat i la capacitat d’obrir i apropar la gestió dels assumptes públics al conjunt de la societat i a la ciutadania.

Uns dels objectius centrals de les administracions públiques ha de ser el de proporcionar els millors serveis públics en condicions d'eficiència i equitat. Però la política no s'acaba en les institucions ni el servei a la societat es limita a allò que fan les administracions exercint les seves competències i responsabilitats. Un Estat modern ha d’estar obert a les iniciatives que sorgeixin de l'esfera privada per respondre als reptes econòmics i socials que té plantejats, ja sigui en la dinamització del teixit productiu i la creació d'ocupació estable o en el desplegament de dispositius d'atenció als col·lectius més vulnerables.

Amb les eleccions municipals ja celebrades, s’obre ara un interessant i apassionant període de negociacions i acords per aconseguir majories de govern als diferents municipis de Catalunya. Sens dubte, un dels temes que formarà part de l’agenda, de la mateixa manera que ha estat ben present durant la campanya electoral, serà el dels models de gestió dels serveis públics i la col·laboració amb el teixit empresarial i social de les diferents ciutats i pobles. És un bon moment per demanar que aquest debat i els anàlisis derivats es facin sense caure en postures maniquees i discursos reduccionistes. Ben al contrari, seria desitjable que es tingui en compte una realitat present i consolidada com la que representen els models empresarials de l’economia social en la gestió dels serveis a les persones. 

De la mateixa manera que en el món de l’educació i en el sanitari, els serveis socials del nostre país tenen des de fa temps una important trajectòria en models d’externalització de la gestió de serveis socials de titularitat pública a empreses i entitats especialitzades. 

Parlem d’una pràctica iniciada per alguns dels primers ajuntaments democràtics que ràpidament es va estendre a la gran majoria dels serveis de les diferents administracions públiques. Aquesta modalitat de gestió ha esdevingut la base d’una part important del que avui es coneix per economia social i tercer sector, entitats i empreses que en forma de cooperatives, associacions o fundacions operen en el sector d’atenció de les persones. L’absència de lucre garanteix que, en el cas que la gestió generi excedents, aquests es reinverteixin en la pròpia activitat.

Es tracta d’un model en el que, sense renunciar a la titularitat i mantenint la responsabilitat i les obligacions pel que fa a definició i execució de polítiques públiques, els responsables opten per cedir la gestió a una iniciativa social a través de diferents opcions de cooperació público-privada com la concertació, el concurs o el contracte.  No és un model exclusiu de l’economia social. També petites i mitjanes empreses mercantils, així com grans empreses de serveis i multinacionals que han vist negoci en aquest tipus d’activitat, participen de la gestió. En aquest cas s’obre un altre debat, sobre el sentit que alguns facin diners a costa dels serveis socials.

L’externalització de serveis té uns quants detractors. Són posicions que defensen la gestió exclusivament des d’allò públic i només amb recursos i personal públic. Aquest posicionament, absolutament respectable, sovint es distorsiona amb visions interessades que equiparen externalització i privatització. I no, no és el mateix. La privatització dels serveis públics, molt utilitzada en altres sectors, implica que el govern o l’ajuntament es queda només amb un paper mínim de regulador i supervisor, renunciant a la titularitat i implicació en el servei prestat. Per contra, l’externalització, especialment aquella que compta com a partner amb cooperatives i entitats socials, garanteix a través de la vocació de servei públic i el sense afany de lucre la preponderància de l’interès general per sobre de l’interès particular d’accionistes i inversors. 

Sectorial d'Iniciativa Social: vint anys caminant junts

Publicat a:

Els orígens.

La creació de sectorials és una de les apostes de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya per impulsar la intercooperació, tal i com recull l’article 5 dels seus estatuts, referit a l’objecte social, indicant entre d’altres els objectius de promoure i fomentar les iniciatives d'intercooperació i promoure mecanismes de participació de les cooperatives federades que responguin a necessitats sectorials i territorials. És en aquest marc que l’any 1994 naixia la Sectorial d’Iniciativa Social. El fet suposava la culminació del procés iniciat per un grup de cooperatives del sector social que es venien reunint regularment per compartir idees i estratègies. Gedi, Feines de Casa, Drecera o Femarec van ser algunes de les cooperatives impulsores del projecte inicial.

Des d’un principi la tasca del grup va tenir una doble mirada. A nivell intern, per reforçar i consolidar els diferents projectes empresarials. I externament, difonent el model cooperatiu en la gestió de serveis socials i contribuint de manera activa a l’articulació del sector que llavors començava a ser una realitat. Això va fer que alguns dels responsables cooperatius d’aquella època participessin en la creació primer de l’Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya, precursora de l’actual Confederació Patronal del Tercer Sector Social i, posteriorment, en el naixement de la Taula del Tercer Sector Social.

Passades dues dècades, trobem una realitat plenament consolidada. Cent disset cooperatives formen part de la Sectorial, amb una diversitat d’àmbits d’actuació que és reflex de l’evolució que ha viscut el sector durant tots aquests anys. El cooperativisme, que històricament a sabut donar resposta a les demandes econòmiques i socials de cada moment, també va saber ajustar les seves propostes a les necessitats que la construcció de l’estat de benestar del nostre país va anar dibuixant.

Referents en el sector.

El sector de serveis a les persones és un dels reptes més actuals de la nostra societat. Les cooperatives hi donen resposta des d’una cultura empresarial que prioritza les persones, amb vocació democràtica i des de la responsabilitat i la transparència en la gestió dels recursos. No busquen el màxim rendiment a qualsevol preu, sinó que ofereixen un model de gestió de qualitat basat la proximitat, la capacitat d’autogestió i la vocació de servei públic que repercuteix de forma positiva i directa en el benestar de les persones usuàries dels serveis, les seves famílies i el seu entorn.

Coincidint amb el vintè aniversari de la Sectorial, el programa Latituds de TV3 va emetre dos programes dedicats a les cooperatives que mostrava la seva acció i les seves propostes. Els reportatges “Cooperatives per atendre persones” i “Economia social i solidària” van permetre conèixer de prop les cooperatives d’iniciativa social. Capacitat d’adaptació a la crisi i a les noves realitats, voluntat transformadora, aposta per les persones, participació i generació de valor social van ser alguns dels elements de reflexió que els diferents representants entrevistats aportaven durant les seves intervencions. 

Aquests aspectes són comuns al conjunt de les cooperatives del sector, que amb la seva feina diària, oferint serveis vinculats a l’educació, la sanitat i l’acció social, atenent milers de persones, treballen també en defensa d’un model, d’una manera de fer que cada cop genera més interès. Existeix un creixent interès polític i social en els beneficis que aporta el model cooperatiu en  la gestió dels serveis públics d’atenció a les persones. En l’àmbit de la gent gran, la discapacitat, el lleure educatiu, les escoles bressol o la inclusió social; les cooperatives es troben a l’avantguarda de les noves  idees, són pioneres en el desenvolupament local i estan reconeguts per desenvolupar serveis personalitzats i amb capacitat d’innovació.

La Sectorial incorpora un element de transversalitat que es el reflex de la vigència i l’actualitat del model. Això implica que la majoria dels àmbits d’actuació del sector dels serveis d’atenció a les persones a Catalunya tenen presència de projectes cooperatius:

·        Gairebé el 25% dels Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de són   gestionats per cooperatives

·        Existeixen una vintena de Centres Especials de Treball cooperatius cooperativa

·        6 Empreses d’inserció cooperatives

·        Més de 60 escoles bressol gestionades per cooperatives repartides per tot el territori

·        La majoria de les empreses d’atenció domiciliària del tercer sector són cooperatives

·        El cooperativisme és referent en serveis d’atenció a la infància i la adolescència

·        Les cooperatives de lleure educatiu són presents a les activitats de moltes escoles catalanes amb serveis de menjador, extraescolars i colònies.

     

Les propostes.

Des de l’any 2010, la Sectorial i les cooperatives membres es presenten amb una imatge i marca pròpia que destaca el seu component empresarial i la seva vocació social, a la vegada que reforça la pertinença a la Federació.  

A la seva darrera reflexió estratègica, els seus integrants es definien a partir dels principis cooperatius i dels següents criteris:

·        Àmbit d’iniciativa social

·         Propietat col·lectiva

·         Lideratge col·lectiu

·         Diferències limitades entre bandes salarials

·         Reinversió dels resultats econòmics en l’enfortiment  de l’empresa i la formació dels treballadors

·         Fins el 70% dels ingressos provinent de la venda de productes o prestació de serveis en un mercat concurrent

·         Sense afany especulatiu

La tasca d’incidència política i social de la Sectorial a través de la Federació es concreta en accions destinades a potenciar un marc legal i polític favorable al desenvolupament de les cooperatives d’iniciativa social, afavorir la contractació de cooperatives per a la gestió de serveis públics d’atenció a les persones, incidir en els marcs de negociació de les relacions laborals per assegurar condicions de treball de qualitat pels professionals compatibles amb la viabilitat de les empreses, fomentar la formació com element clau de la qualitat i ser presents als espais de representació i interlocució de l’economia social.

Vint anys i mirant endavant. En front, reptes importants: canvi d’època, noves necessitats, drets socials qüestionats, dificultats financeres, ... No dubteu que les cooperatives socials sabran estar a l’alçada.

Els 7 principis a la pràctica en la gestió cooperativa de projectes socials i educatius

La identitat cooperativa ve marcada per set principis que vertebren l’acció de les empreses i generen unes pràctiques específiques que aporten riquesa i benestar a les persones sòcies i treballadores que repercuteix en les usuàries, les seves famílies i l’entorn. 

Principis cooperatius	Gestió cooperativa de les persones
Adhesió lliure i oberta	Sentir-se part d’un projecte augmenta la implicació i la responsabilitat de les persones membres i les capacita per donar resposta amb una visió global dels agents implicats.
Control democràtic	Les persones sòcies tenen veu i vot i disposar d’espai per parlar i ser escoltades, aportar idees i enriquir-se amb les de la resta de l’equip.
Participació econòmica	Les persones sòcies coneixen, gestionen i planifiquen pressupostos i són co-responsables en els resultats de l’empresa.
Autonomia i independència	La disposició a treballar plegats, ajudar i rebre ajut es reflecteix en un major grau d’autonomia dels membres i en l’apropiació conjunta del futur comú.
Informació, formació i educació	L’obligació legal de reinvertir part dels resultats en la formació dels integrants de la cooperativa repercuteix en professionals formats i en un servei de qualitat.
Intercooperació	La cooperació amb altres cooperatives permet compartir eines de gestió, multiplicar el coneixement, fer economies d’escala o compres conjuntes.
Interès per al comunitat	Les cooperatives son part d’un sistema i d’un entorn, estan arrelades al territori i compromeses en la generació d’iniciatives per mantenir-s’hi i beneficiar la societat.