És quan triomfa la democràcia que ens fem més forts

Publicat a:

Mesos enrere reflexionava en aquest mateix diari sobre La salut de les organitzacions. Deia llavors: “L’entitat sana és la que fonamenta el seu funcionament en la confiança i el respecte entre els seus membres. L’òrgan de govern i l’assemblea, si correspon, han de funcionar sota aquestes paràmetres. Això no vol dir que no hi pugui haver desacords, dissensions o fins i tot conflictes. Però justament la resolució dels mateixos només arribarà si la organització és forta als nivells esmentats”.

A vegades sorgeixen situacions de conflicte a les nostres entitats representatives, ja sigui a les federatives de segon nivell o a les plataformes de tercer nivell. El caràcter participatiu i democràtic del tercer sector és el que permet, la majoria dels cops, fer-ne front amb èxit i sortir-ne més forts. La participació i la democràcia interna són elements cabdals en organitzacions tan plurals i diverses com les nostres. Les visions diferents en qualsevol aspecte, així com la pluralitat d’opinions, fins i tot oposades, mai hauria de ser un problema, ans al contrari, ha de ser motiu d’enriquiment, de complementarietat i de percepció de que la realitat és molt més ample i extensa que la visió personal de cadascú. Per tant, les opinions divergents no són mai la causa del conflicte. Ara bé, per tal d’afavorir que els debats promoguin el coneixement i l’aprenentatge continuo de l’organització, s’han de donar les condicions. Cal en aquest sentit, que existeixin els espais de confiança i respecte necessaris, impulsats i garantits des del lideratges corresponents. Lideratges que també han d’assegurar que els debats es facin de manera responsable, evitant els insults, els atacs personals o les amenaces.

La participació dels membres, el respecte als òrgans de govern i el compliment dels acords presos són la base de la democràcia de les organitzacions. Quan a una de les nostres entitats es produeixen disfuncions en aquests aspectes, disposem dels mecanismes per corregir i esmenar. És llavors quan l’òrgan de govern i l’assemblea prenen força i poden utilitzar les eines democràtiques de les que disposen per mirar de resoldre els problemes. A través d’aquests mecanismes es pot fer front a situacions no desitjades, però de les que el nostre sector no està lliure de patir, en tant que organitzacions formades per entitats i persones amb interessos diversos i complexes. Podem resoldre així els problemes derivats de la manca de transparència, l’ús dels mitjans de les entitats com a eina de promoció personal o defensa d’interessos particulars, la pèrdua de confiança en els dirigents o l’incompliment d’acords presos a l’òrgan de govern o a l’assemblea. L’èxit d’aquests processos ens permet allunyar del tercer sector pràctiques vinculades als pitjors hàbits de la mala política, que haurien de ser alienes a la nostra cultura democràtica.

Les opcions que ens donen el marc legal, els propis estatuts i reglaments o l’assemblea com a màxima expressió de la democràcia interna per resoldre els conflictes, són eines democràtiques que no han de crear recels. Votar quan no es pot arribar a acords per consens és radicalment democràtic, com també ho són els vot de censura, el vot de confiança, la dimissió o l’avançament d’eleccions. De fet, per sorprenent que sigui, sovint hem de recordar dins de les nostres organitzacions que votar és la base de la democràcia.

A més, quan utilitzem les eines democràtiques i aconseguim resoldre l’atzucac, aconseguim un segon efecte igualment important. L’èxit de la resolució actua com a “avís per a navegants” i estableix quines són les línies vermelles que la organització no tornarà a acceptar qui ningú traspassi. Quan assolim la resolució del conflicte, tot i les ferides que hagi pogut deixar, aquest efecte dissuasiu actua també com element enfortidor.

Des del cooperativisme ho tenim clar. El nostre model, basat en la democràcia empresarial i en la decisió dels socis, ens obliga a resoldre els possibles conflictes des d’aquests paràmetres. Les cooperatives de la Sectorial d’Iniciativa Social de la nostra Federació aposten des de de sempre per la defensa de la proposta cooperativa i la pertinença al tercer sector social de Catalunya, dos fets indissociables en la nostra actuació. Per això estan presents a totes les entitats federatives del sector i com a Federació vam participar en la creació, els anys 1997 i 2003, de les dues entitats de tercer nivell que de manera transversal representen al tercer sector social.

Tanquem aquests dies un curs intens amb la voluntat de tornar amb forces renovades per afrontar uns mesos claus pel futur del nostre sector. I ho farem amb propostes constructives, innovadores i integradores. Bon estiu a tothom!

L’Empresa Social som nosaltres

Publicat a:

Darrerament estem assistint a diferents i importants moviments en torn a l’articulació dels models vinculats a l’Empresa Social. Són accions impulsades des del propi sector, però també des de les administracions publiques i partits polítics, amb l’objectiu de definir i regular l’entorn de l’Economia Social i promoure aquest tipus d’empresa dins de  l’economia catalana. Una opció d’empesa que aprofundeix en la qualitat del treball, disminueix les desigualtats i genera ocupació de qualitat; i que també permet facilitar nous espais de col·laboració públic-social entre les empreses de l’Economia Social i les administracions públiques. Tot això pot suposar una gran oportunitat per les cooperatives, les entitats del tercer sector amb activitat econòmica i empresarial i les altres formes de l’Economia Social. Cal, però, que no ens adormim i que no permetem que altres ens furtin el concepte i el model.

Aquests moviments no han sorgit del no res. Responen, entre d’altres fets, als vents que ens arriben d’Europa orientats a la promoció d’aquest tipus d’empresa. La Unió Europea, a través de l'estratègia 2020, aposta per les empreses socials per tal de crear una societat més inclusiva i proposa una definició general dels criteris que han de complir. L'any 2011, la Comissió Europea va decidir potenciar-les activament a través del que es va anomenar Social Business Initiative, on es deia que una Empresa Social "opera proveint béns i serveis en el mercat de forma emprenedora i de vegades innovadora i usa els seus excedents principalment per assolir objectius socials. Es governa de forma oberta i democràtica i, en particular, involucra empleats, consumidors i grups d'interès per les seves activitats comercials”. Més recentment, l’octubre del 2016, en el document Social Enterprises and the social economy going forward. A call for action from the commission Expert Group on Social Entrepreneurship (GECES)”, es recomana explícitament, que per tal de crear i desenvolupar un ecosistema on puguin créixer, cal crear un marc legal per les empreses socials.


Però, què és una Empresa Social? Els valors i principis de l'Economia Social acostumen a ser el context de referència de la definició d'Empresa Social, conjugant elements tradicionals de l'empresa i de l'Economia Social, que afecten especialment a l'objecte social, la motivació econòmica i els models de gestió d'aquest tipus de organitzacions. Així, una possible definició seria la que incorpora de manera diferenciada criteris econòmics i socials. Pel que fa a la dimensió econòmica, parlaríem d’activitat contínua de producció de béns i/o venda de servei, d’alt grau d'autonomia, d’un nivell significatiu de risc econòmic i d’una quantitat mínima de treball remunerat. I en referència a la dimensió social, objectiu explícit de beneficiar la comunitat, iniciativa llançada per un grup de ciutadans, poder de decisió no basat en la propietat del capital, caràcter participatiu, que involucra diferents parts afectades per l'activitat i distribució de beneficis limitada.

Com es pot comprovar, aquests tipus de definicions apel·len directament, entre d’altres, a les empreses i entitats que avui configuren el tercer sector social amb activitat econòmica i empresarial, en les seves diferents formes jurídiques. És per això que les entitats de tercer nivell del sector (La Confederació i La Taula) han apostat per constituir, al costat de les plataformes representatives del cooperativisme, el mutualisme, l’economia solidària i l’associacionisme cultural, una organització de quart nivell que les agrupi. Així, abans de l’estiu es constituirà i presentarà Economia Social Catalunya, associació que neix amb l’objectiu de promocionar i projectar els valors de l’Economia Social al nostre país.

No ho oblidem, doncs: l’Empresa Social som nosaltres! Som les entitats socials sense ànim de lucre, les cooperatives socials, els centres especials de treball, les empreses d’inserció, les que al costat de les altres formes de l’economia social, constituirem el gruix del model d’Empresa Social catalana. Sense perjudici que altres formes jurídiques vulguin adoptar les nostres pràctiques a nivell de governança i gestió empresarial. Benvinguts seran si compleixen els criteris establerts.

Però no ens despistem; no seria el primer cop que altres amb interessos purament lucratius s’apropien dels nostres valors i models per netejar-se la cara.  

Cooperatives i contractació pública

Publicat a:

Les dades ens indiquen que una part important de l’activitat empresarial de les cooperatives es centra en la gestió de serveis públics, a partir les diferents modalitat de contractació i concertació. Aquest fet global és especialment significatiu en sectors concrets com el de l’atenció a les persones. 

Darrerament estem assistint a una actualització i re-definició dels conceptes vinculats a la relació entre administracions i gestors en la contractació pública. Per una banda, les noves formes i propostes polítiques proposen revisar el concepte clàssic de cooperació pública-privada i treballa a partir del que s’ha anomenat col·laboració pública-social o, en alguns casos, col·laboració pública-cooperativa. I per l’altra, la influència d’algunes directives europees referides a la matèria, estan afavorint una certa re-orientació de la contractació pública com a eina per potenciar models empresarials i de gestió vinculats a l’economia social.

Aquests darrers anys les cooperatives han fet, en el marc de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, un important esforç per enfortir tots els aspectes vinculats a aquests qüestió. Presentem en aquest article dues de les accions més representatives, impulsades amb el doble objectiu de donar compliment a l’objectiu missional de treballar amb les administracions públiques per donar resposta a les necessitats socials i posicionar alhora el model empresarial cooperatiu com un dels referents en la contractació pública.

ValorSocial.coop

Avui en dia ningú posa en dubte el valor diferencial de les cooperatives: un model empresarial que posa a la persona per sobre del capital i que ens permet avançar en la construcció d’una economia més justa i solidària. Però a l’hora d’argumentar i posar xifres a aquesta aportació de valor, moltes vegades ens trobem que no disposem de dades concretes: sabem explicar el que fem i com ho fem, però ens costa explicar el que aconseguim.

És per això que la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va impulsar l’any 2016 un procés participatiu destinat a crear un model que ajudés a mesurar el valor social que generen les cooperatives, el seu impacte social, econòmic i ambiental. Era la manera de demostrar a la societat que les cooperatives estem multiplicant els recursos que rebem, generant valor a tots els nostres grups d’interès: persones treballadores i sòcies, clients, administracions públiques, comunitat local i societat,...

El procés impulsat per la Federació, va culminar amb el disseny i implantació d’un sistema de càlcul de l’impacte de les cooperatives que permet a totes les empreses federades:

§  Conèixer (identificar i mesurar) les activitats que estem realitzant i els seus resultats: canvis que produeixen sobre els diferents grups d'interès

§  Comunicar dins de l‘organització: cada persona de l‘organització contribueix a generar aquests canvis aportant valor

§  Demostrar i argumentar davant les administracions i inversors que els diners que aporten no és una despesa, sinó una inversió (gestió responsable)

§  Explicar-ho a la societat

Disposem així d’un model propi, així com d’una plataforma on-line que permet que les cooperatives puguin realitzar el seguiment dels diferents indicadors, comparar-se al llarg del temps i amb entitats similars. A més, ens permet obtenir una informació agregada del valor global que aporten les cooperatives de treball a Catalunya.

Però més enllà de la importància que aquesta eina té per mesurar el nostre impacte social i retorn econòmic, entenem que serà important per alguns aspectes clau que tenen molt a veure amb el paper de les cooperatives en la gestió de serveis públics:

§  Per tenir dades agregades de sector. L’avaluació és una eina clau que permet incrementar la transparència, la confiança i l’eficiència de les entitats

§  Per generar confiança, de cara a la societat i els principals contractants

§  Per identificar estalvis i sinergies que les cooperatives aporten a la societat i que siguin reconegudes per les administracions contractants

§  Per diferenciar-se respecte altres models mercantils, en els que pot prevaler l’eficiència econòmica

§  Com a estratègia davant el context actual, amb ingressos decreixents i necessitats socials creixents

Cap a un model de col·laboració pública-social en la provisió de serveis d’atenció a les persones: visió i propostes del Tercer Sector

Fa ja més de vint anys que la Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va decidir vehicular la seva tasca d’incidència de la mà de les altres entitats del tercer sector social, participant activament en les plataformes representatives i treballant de manera conjunta en defensa dels interessos del sector dels serveis d’atenció a les persones.

Un dels aspectes estratègics en aquesta incidència es de fa un temps el dels models de col·laboració pública-social, relació en la que el tercer sector es reivindica com a aliat estratègic de les administracions en aquest àmbit d’activitat. Des de la premissa “del què fem,” i “del com ho fem”,  La Confederació Empresarial del Tercer Sector ha elaborat el document “Cap a un model de col·laboració pública-social en la provisió de serveis d’atenció a les persones: visió i propostes del Tercer Sector”, un text que vol contribuir a visualitzar i explicar, més i millor, el valor d’aportació de les cooperatives d’iniciativa social i les altres entitats del tercer sector.

El què fem està clar: gestionem serveis, fonamentalment de titularitat pública, en diferents àmbits d’activitat com per exemple el lleure educatiu i sociocultural, l’atenció domiciliària, l’educació infantil, la intervenció social amb infants, joves, famílies i altres col·lectius en risc d’exclusió social, la discapacitat física, la discapacitat intel·lectual, la salut mental, la gent gran o l’atenció precoç, entre d’altres.

Però, com ho fem? Doncs des de la no lucrativitat i la reinversió dels beneficis en la millora dels serveis i de la comunitat; amb vocació de transformació social, potenciant un desenvolupament econòmic i social sostenible; des d’una contrastada trajectòria, amb organitzacions especialitzades i professionals altament qualificats; també amb vocació de servei públic i per tant, des de la coresponsabilitat amb la ciutadania i la defensa dels drets socials; amb el compromís de generar una ocupació de qualitat, equitat en la redistribució de la riquesa i promoció d’un mercat laboral integrador; amb una demostrada capacitat de generar respostes innovadores a necessitats complexes; i també amb un clar compromís amb l’acció comunitària, ben arrelats al territori i practicant el treball en xarxa.

Aquest valor diferencial del Tercer Sector Social i la voluntat de no ser un proveïdor més és el que proposa el document. Apostant per un nou model de col·laboració entre l’Administració i el Tercer Sector que permeti assegurar la qualitat i l’eficiència dels serveis públics d’atenció a les persones; un model basat en el diàleg i la coresponsabilitat; un model que, d’acord amb la legalitat, representi una aliança estratègica per assolir uns objectius compartits: garantir que les activitats tenen un efecte positiu en la vida de les persones, assegurar l’eficiència dels recursos públics i potenciar el retorn econòmic i social de la inversió.

Un document, en resum, que vol esdevenir una proposta al nostre govern i als nostres ajuntaments per construir de manera conjunta un model català de col·laboració en la gestió dels serveis a les persones.

Cooperar per innovar

Publicat a:

Superada la barrera de la concepció tradicionalista d’innovació, vinculant-la gairebé en exclusiva a la innovació tecnològica, les societats empresarials, principalment les empreses socials, han posat de manifest l’amplitud d’àmbits en què la innovació té un paper clau per a la sostenibilitat socioeconòmica, tant dels territoris com de les empreses.

El desgavell socioeconòmic viscut en els darrers anys i l’autocrítica que se n’ha derivat, ha portat a potenciar models econòmics que es basin, principalment, en les persones i en la sostenibilitat. En aquest sentit, el model cooperatiu d'empresa defineixen una fórmula amb projecció de futur en el desenvolupament de les noves formes de treball de les organitzacions i, per això, cal posar en valor les actuacions d’innovació impulsades des de les cooperatives i els agents representatius del moviment, especialment aquelles relacionades amb les noves formes d’organització i de gestió empresarial com a exemples d’un nou paradigma d’empresa participada i compromesa amb una competitivitat responsable i sostenible.

Des d’un punt de vista empresarial, les cooperatives impulsen processos d’innovació, com qualsevol altra empresa, relacionats amb la innovació tecnològica, en productes i processos, entre d’altres; però la dimensió social de les cooperatives possibiliten un desenvolupament de la innovació des del punt de vista social, ja que impulsen nous models organitzatius per fer front a les necessitats de les persones, ja sigui a nivell de treball, del consum de béns o serveis, de l’accés a l’habitatge,  de l’educació, de la salut o dels serveis socials.

En aquest sentit, cal destacar i donar visibilitat a la innovació social, entesa com nous processos, pràctiques, mètodes o sistemes per dur a terme processos tradicionals o tasques noves que es fan amb participació de la comunitat i les persones beneficiàries. Aquestes es transformen en actors del seu propi desenvolupament, enfortint així el sentiment de ciutadania. Per això, és important destacar el paper que desenvolupen les cooperatives com a empreses promogudes, impulsades i participades per persones que s'han agrupat voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comuns, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica.

Una de les claus principals de la innovació és la participació. Les persones aportem més quan ens sentim part d’un projecte. En el cas de les cooperatives això és evident a tots els nivells: societari, econòmic i laboral, ja que es basen en els valors de l'autoajuda, l'autoresponsabilitat, la democràcia, la igualtat, l'equitat i la solidaritat. Seguint la tradició dels fundadors, els socis cooperatius fan seus els valors ètics de l'honestedat, la transparència, la responsabilitat i la vocació social. Alhora, es guien per uns principis universals, essent la fórmula cooperativa la única forma empresarial que integra en la seva gestió i govern uns principis d'actuació i desenvolupament.

En aquest mateix context de la participació, la forma cooperativa incorpora en els seus principis la cooperació entre cooperatives amb l’objectiu de servir, de la manera més eficaç possible, al seu teixit social. A més, això queda palès en les diferents formes de cooperació entre empreses que la forma cooperativa promou: cooperatives de serveis, cooperatives agràries, cooperatives de segon grau, acords intercooperatius, federacions... Sortosament, avui més que mai, la cooperació ja constitueix una pràctica habitual en les organitzacions empresarials de tot tipus i no només en les cooperatives.

La cooperació entre organitzacions afavoreix l’obtenció d’avantatges competitius efectius que siguin únics, possibles de mantenir, superiors als de la competència i aplicables a diverses situacions del mercat. Per a això, més enllà de la forma jurídica que prengui la nostra col·laboració, s’ha de tenir en compte uns punts comuns que cal treballar.

Dit això, hem de considerar les possibilitats de la cooperació entre empreses com un instrument que faciliti l’accés a la innovació. Fa uns anys, com hem dit anteriorment, la innovació s’identificava amb les grans organitzacions que disposen dels recursos suficients com per invertir i impulsar noves línies d’actuació i nous productes i serveis. En canvi, actualment, considerem que la innovació la pot generar qualsevol empresa que de forma sistemàtica organitzi, en les diferents àrees del negoci, una recerca deliberada d'oportunitats i les transformi en realitats.

En aquest sentit, la innovació en xarxa i la innovació oberta, basades en la cooperació, permeten que les empreses tinguin accés a la innovació, sense necessitat de disposar d’ingents quantitats de recursos, tant humans com econòmics.

Innovar consisteix a tenir idees convertibles en valor per al client, de manera que amb això es generi un resultat sostenible per a l'empresa: el retorn de la inversió. L'objectiu últim de la innovació és generar resultats. La innovació que no millori els beneficis, directes o indirectes, no té sentit.

Les organitzacions innovadores incorporen uns trets diferencials que faciliten el procés creatiu i la plasmació de les idees en projectes amb valor. Aquestes organitzacions tenen, doncs, en comú una organització horitzontal allunyada de la jerarquia, una direcció que lidera el procés d’innovació,  que incorporen eines per facilitar la recollida de dades i interpretar la informació, que treballen les idees des d’un punt de vista transversal i que involucren els grups d’interès.

La innovació, més enllà de la transformació d’idees en productes o serveis que aportin valor, representa un mecanisme eficaç per adaptar les empreses als canvis del seu entorn, alhora que també esdevé un procés més de gestió de l’organització. La innovació és un motor virtuós d’idees-valor-resultat, que hauria de funcionar perfectament. No ha de ser un acte ad-hoc (ara innovem, demà ens n’oblidem), sinó un sistema que requereix d’estratègia, recursos i temps (alineació amb el negoci). I per aconseguir-ho, potser s’hagin d’eliminar altres parts del procés empresarial que ens treuen temps del dia a dia, per poder-lo dedicar a innovar, que és fonamental en l’actualitat i ho serà també en els propers anys.

L'èpica de la normalitat

Publicat a 

En pocs dies tancarem un any més, un any que ha continuïtat la tendència d’aquesta època de turbulències que ens ha tocat viure. Ens hem instal·lat en la gestió de la incertesa, treballant per la immediatesa, sense gaire possibilitats de planificar a llarg termini. Tot en un entorn polític i social apassionant, on dues grans revolucions estan en marxa des de fa uns anys. Una, la que proposa la fundació una República que porti a la creació d’un nou país i resolgui els problemes dels seus ciutadans. L’altra, la de la nova política que beu dels moviments socials i de les propostes polítiques de l’esquerra transformadora que planteja noves formes de fer economia. Dues revolucions que avancen però no acaben de confluir. Dues revolucions que, sobre el paper, tenen com objectiu primordial millorar les condicions de vida de les persones i lluitar contra la pobresa  i l’exclusió social. I com a complement i oposició a les dues revolucions, els qui ho neguen tot i només pensen en els “veritables problemes que preocupen als catalans”. No vull que s’entengui que aquest és un article contra els polítics i els partits. Ben al contrari, penso que la seva tasca  i lideratge serà cabdal per assolir les transformacions necessàries per aconseguir les millores socials que molts desitgem.

Però el cert és que uns i altres, i els tercers, ens proposen sistemàticament fets i conceptes que han d’esdevenir històrics: eleccions definitives, canvis de règim, diades úniques, cimeres clau, majories silencioses, regeneració de la política, sessions parlamentàries transcendentals, entrades als jutjats multitudinaris, refundació de l’estat, ... Completeu vosaltres la llista. És la política feta a través de l’èpica. No dubto de que de tant en tant cal un cert punt d’èpica i que els moments que vivim ho demanen. Però aquesta voràgine d’herois, heroïnes i monstres és difícil de gestionar.

L’escriptor Javier Cercas ho resumia prou bé fa uns anys en un dels seus articles: “El que dic és que cal desterrar l'èpica de la política i aspirar a una política prosaica, antidramática, d'un tedi escandinau. El que dic és que qui vulgui èpica que no faci política. Que llegeixi novel·les. O que les escrigui”.  Doncs si, que voleu que us digui. Potser no cal desterrar, però si modular. Jo també sóc més de Borgen que de Joc de Trons. Dit això sense oblidar fets claus d’aquest any que deixem que ens han apropat a persones que sense desitjar-ho s’han convertit en autèntics herois i heroïnes. Parlo dels ciutadans de Síria, dels refugiats que han arriscat o han perdut la vida creuant el Mediterrani, de les víctimes innocents de tants i tants conflictes i de totes les persones anònimes que lluiten cada dia per sobreviure.

Cal reivindicar l’èpica de la normalitat. La del dia a dia de les persones que ens envolten, la d’aquells ciutadans amb veritables problemes i amb problemes veritables que uns i altres diuen defensar. Cadascun de nosaltres pot fer el llistat d’herois quotidians que tenim a prop. Com a veïns, com a amics, com a clients o usuaris, com a companys de feina, cam a desconeguts amb qui coincidim al bus, al metro o passejant pel carrer.

L’èpica de la normalitat de la Gloria, que va deixar la seva Hondures natal per buscar una vida millor i que ara treballa netejant la casa d’altres. Que ha aconseguit que li facin un contracte i que té una nòmina que li permet veure amb cert optimisme el futur. Però que es troba que l’entitat bancària on ha domiciliat la nòmina li cobra una comissió perquè l’import no és prou alt. Si, la mateixa entitat que llença programes socials contra l’exclusió. “Són només tres euros al mes”, diuen ells. És clar, una misèria. No tenen ni idea de com estiraria la Gloria aquests trenta sis euros anuals.

L’èpica de l’Anna, en Jaume i la Sol, joves sobradament preparats a l’atur que han decidit fer una pas endavant i posar en marxa el seu propi projecte empresarial en forma de cooperativa. A tots llocs on anat a informar-se els han dit que són emprenedors i emprenedores, que és el que es porta ara. Els tremolen les cames quan els parlen dels diners que hauran de posar per arrencar i dels compromisos que hauran d’assumir. Però la il·lusió i la feina podran amb tot i se’n sortiran.

La d’en Josep Miquel, que des de la seva cadira de rodes passa el que queda de festes de Nadal desitjant que l’èxit de la Marató de TV3 de fa uns dies, dedicada a situacions com la seva, no hagi estat flor d’un dia i serveixi per aconseguir una societat veritablement integradora. En tindria prou amb que les persones que es van emocionar veient per la tele el que ell i altres explicaven, deixin de fer ser servir les places d’aparcament reservades, d’aparcar sobre les voreres o de mirar una persona amb discapacitat amb aquella mirada condescendent que tant irrita.

La de la Dolors, gerent d’una cooperativa social que cada mes està pendent dels cobraments dels serveis que gestionen per garantir que el dia trenta podrà pagar les bestretes i les nòmines dels socis i dels treballadors, mirant a l’hora d’assegurar la viabilitat dels projectes sense rebaixar la qualitat de l’atenció donada.

La de l’Ahmed, que després de fugir del seu país sota les rodes d’un camió i arribar a Barcelona buscant una oportunitat, es va esforçar per formar-se com a electricista amb l’ajut d’una entitat social. Ara resta a l’espera que els eterns tràmits administratius el permetin tenir una feina de debò. Mentre, malvivint amb diferents ajuts, no perd el somriure i no diu que no a donar un cop de ma a qui el necessiti.

O la de tantes pensionistes que fan miracles i mantenen famílies amb quatre duros; o la d’infinitat de dones que viuen en secret l’infern dels maltractaments per protegir als seus fills; o la de ...

Tots en coneixem. Herois quotidians que continuaran lluitant cada dia i fent el món una mica més amable mentre esperen que entre tots, amb més o menys èpica, aconseguim construir una societat més justa i igualitària. 

Una manera de hacer

 

Durante las últimas décadas, el papel de las empresas sociales del tercer sector ha sido clave en nuestro país por un doble activo que suma y multiplica.

Por un lado, el activo de lo que hacemos. La misión, atender y cuidar a las personas, especialmente de los colectivos más vulnerables. Tarea que ha sido especialmente clave durante estos años de crisis económica y de recortes de derechos sociales que estamos viviendo. Respuestas decididas que han permitido evitar que el desastre fuera a más, a menudo sin disponer de todos los recursos, fundamentada en la implicación y vocación de los profesionales del sector y en la apuesta, desde la iniciativa colectiva de los impulsores de las empresas sociales, que han gestionado con responsabilidad las dificultades y los recortes.

extenderme para explicar la importancia del trabajo que hace nuestro sector. Pero esta vez alguien que no conozco me ha echado una mano. Leed por favor, si aún no lo habéis hecho, El teu primer dia en un CRAE, artículo publicado por Daniel Ortega en el portal Social.cat. Imposible explicar mejor el papel de los educadores y de las educadoras y los centros en que trabajan. Un relato breve, lleno de sensibilidad y fidelidad a la realidad. Leedlo y, sobre todo, haced que lo lean las personas de vuestro entorno, ajenas a nuestro sector, que tratan de entender que es eso del sector social del que siempre estamos hablando. Mil gracias Daniel para ayudarnos a explicarnos.

Hablar de la necesidad de explicar a la sociedad lo que hacemos, de manera sencilla y efectiva, me lleva al activo del cómo lo hacemos. La labor de los profesionales se desarrolla en el marco de entidades que desde la iniciativa social se han constituido en forma de cooperativas y otras formas jurídicas de la economía social. Articularnos empresarialmente a partir de modelos de propiedad colectiva, gobernanza democrática y participación real de los miembros es la mejor forma de reivindicar otra manera de hacer actividad económica, demostrando que la gestión empresarial con valores es posible.

Hablamos de un sector de actividad con 1.500 empresas sociales y 90.000 profesionales. Con estos volúmenes, nada menores, acreditar que otra manera de hacer empresa es posible nos puede ayudar a impulsar los elementos transformadores en la economía y en la organización social necesarios para resolver muchos de los problemas provocados por la falta de justicia social. Se trata de pasar de una acción social paliativa y asistencial, necesaria pero insuficiente, a una acción social transformadora que ataque a la raíz de las desigualdades.

El momento en que estamos puede ser propicio para dar un salto adelante. Por un lado, un tercer sector fuerte, que ha resistido las embestidas de la crisis y que avanza hacia la confluencia con las otras familias de la economía social para construir espacios de encuentro e interlocución. Por otro, un gobierno y unos ayuntamientos que apuestan por otorgar a la economía social un papel clave en los servicios de atención a las personas. Y finalmente, observando desde fuera y desde el desconocimiento, una sociedad agotada y tensada que mira con interés las nuevas formas de producir, consumir, crear y participar.

Aprovechar la oportunidad pasa, sin embargo, para superar algunos de los retos que tenemos. Hay que salir de la invisibilidad social en el que todavía está la economía social, abandonar el oasis que nos hemos creado y dar a conocer nuestras propuestas, apostando por el trabajo desde la calidad, la excelencia y los valores. Y hay que comunicar de forma comprensible, simple, a partir de la coherencia entre lo que hacemos y cómo lo hacemos.

La coherencia en la acción de los profesionales; la coherencia en la gestión de las empresas sociales. De los valores declarados a los valores practicados. Una manera de hacer.

Una manera de fer

 

Durant les darreres dècades, el paper de les empreses socials del tercer sector ha esdevingut clau al nostre país per un doble actiu que suma i multiplica.

Per una banda, l’actiu del que fem. La missió, atendre i tenir cura de les persones, especialment dels col·lectius més vulnerables. Tasca que ha estat especialment clau durant aquests anys de crisi econòmica i de retallades de drets socials que estem vivint. Respostes decidides que han permès evitar que el desastre anés a més, sovint sense disposar de tots els recursos, fonamentada en la implicació i vocació dels professionals del sector i en l’aposta, des de la iniciativa col·lectiva dels impulsors de les empreses socials, que han gestionat amb responsabilitat les dificultats i les retallades.

Podria estendre’m per explicar la importància de la feina que fa el nostre sector. Però aquest cop algú que no conec m’ha donat un cop de ma. Llegiu si us plau, si encara no ho heu fet, El teu primer dia en un CRAE, article publicat fa dos dies pel Daniel Ortega en aquest mateix portal. Impossible explicar millor el paper dels educadors i de les educadores i dels centres en que treballen. Un relat breu, ple de sensibilitat i fidelitat a la realitat. Llegiu-lo i, sobretot, feu-lo llegir a tots aquells dels vostre entorn, aliens al nostre sector, que miren d’entendre que és això del sector social del que sempre estem parlant. Mil gràcies Daniel per ajudar-nos a explicar-nos.

Parlar de la necessitat d’explicar a la societat el que fem, de manera senzilla i efectiva, em porta a l’actiu del com ho fem. La tasca desenvolupada pels professionals es fa en el marc d’entitats que des de la iniciativa social s’han constituït en forma de cooperatives i altres formes jurídiques de l’economia social. Articular-nos empresarialment a partir de models de propietat col·lectiva, governança democràtica i participació real dels membres és la millor forma de reivindicar una altra manera de fer activitat econòmica, demostrant que la gestió empresarial amb valors és possible.

Parlem d’un sector d’activitat amb 1.500 empreses socials i 90.000 professionals. Amb aquests volums, gens menors, acreditar que una altra manera de fer empresa és possible ens pot ajudar a impulsar els elements transformadors en l’economia i en la organització social necessaris per resoldre molts dels problemes provocats per la falta de justícia social. Es tracta de passar d’una acció social pal·liativa i assistencial, necessària però insuficient, a una acció social transformadora que ataqui a la rel de les desigualtats.

El moment en que estem pot ser propici per fer un salt endavant. Per una banda, un tercer sector fort, que ha resistit les envestides de la crisi i que avança cap a la confluència amb les altres famílies de l’economia social per construir espais de trobada i interlocució. Per l’altra, un govern i uns ajuntaments que aposten per atorgar a l’economia social una paper clau en els serveis d’atenció a les persones. I finalment, mirant-s’ho des de fora i des del desconeixement, una societat esgotada i tensada que mira amb interès les noves formes de produir, consumir, crear i participar.    

Aprofitar la oportunitat passa, però, per superar alguns dels reptes que tenim. Cal sortir de la invisibilitat social en que encara està l’economia social, abandonar l’oasi que ens hem creat i donar a conèixer les nostres propostes, apostant pel treball des de la qualitat, l’excel·lència i els valors. I cal comunicar de forma entenedora, simple, a partir de la coherència entre el que fem i el com ho fem.

La coherència en l’acció dels professionals; la coherència en la gestió de les empreses socials. Dels valors declarats als valors practicats. Una manera de fer. 

La salut de les organitzacions

 

Durant una de les meves etapes professionals vaig treballar uns quants anys a una entitat de lleure. En aquella època, quan organitzàvem les activitats d’estiu, un dels meus col·laboradors va desenvolupar una teoria que amb el temps es va convertir, gairebé sempre, en una certesa. Deia que quan a un torn de colònies, camp de treball o casal d’estiu s’acumulaven un elevat número de petits accidents, caigudes, malalties de nens i monitors i altres incidents, era senyal inequívoca que aquella activitat no funcionava prou bé. Estàvem davant d’unes colònies malaltes, mal gestionades per l’equip, amb massa problemes, falta de coordinació i poc control. Els incidents acumulats eren símptomes de que allò no funcionava. Com dic, aquella hipòtesi es confirmava pràcticament sempre.

Passa quelcom similar amb les organitzacions del tercer sector, ja siguin de primer, segon o tercer nivell. Dotem a les entitats d’un seguit de recursos de seguiment i control per garantir el bon govern, la transparència i la participació. En funció del model organitzatiu, la junta directiva, el patronat o el consell rector es converteixen en els espais destinats a vetllar per un correcte funcionament i prevenir possibles desviacions. Però aquests elements i recursos (estatuts, reglaments, ordres del dia i actes de les reunions, protocols de funcionament intern, ...) han de ser entesos com a eines i mitjans, mai com a finalitats en si mateixes.

Massa sovint, a les nostres organitzacions, passa que centrem gran part de l’activitat a aquests aspectes. Quan revisar un i mil cops l’acta de la darrera reunió de l’òrgan de govern, fins a posar-nos d’acord, ens ocupa massa temps, tenim un problema; quan pactar l’ordre del dia de la propera reunió demana l’intercanvi de més de dos o tres correus electrònics, tenim un problema; quan una còpia dels estatuts i del reglament de règim intern són dels documents més utilitzats a les reunions, tenim un problema. Aquests i altres poden ser símptomes que indiquen que la nostra organització pot estar malalta. Com les colònies i campaments amb massa caigudes i rascades.

L’entitat sana és la que fonamenta el seu funcionament en la confiança i el respecte entre els seus membres. L’òrgan de govern i l’assemblea, si correspon, han de funcionar sota aquestes paràmetres. Això no vol dir que no hi pugui haver desacords, dissensions o fins i tot conflictes. Però justament la resolució dels mateixos només arribarà si la organització és forta als nivells esmentats.

El mateix passa amb la relació entre l’equip tècnic i l’equip polític. La confiança torna a ser la clau. Cal delimitar clarament les responsabilitats i competències de cadascú i respectar el pacte. Els tècnics són fonamentals pel funcionament de l’entitat i la seva capacitat d’executar amb eficiència i autonomia les directrius establertes per l’òrgan de govern, l’element decisiu per assolir els objectius fixats. Però no poden perdre mai de vista que són els representants escollits els que tenen l’encàrrec de la base social de dirigir l’entitat. Sense oblidar, també, que els membres electes desenvolupen la seva tasca des del voluntariat, més enllà de la seves responsabilitats professionals. Per això és important que la dedicació sigui l’estrictament necessària. No és bona senyal el secretari i secretària hipotecada revisant un i altre cop l’ordre del dia o esmenant per enèsima vegada l’acta.

De la mateixa manera que unes colònies malaltes no satisfan les expectatives dels infants i les famílies, una organització malalta acaba deixant de ser útil als seus membres i fracassa en la consecució dels objectius. Estiguem atents als símptomes!

L'impacte social de les cooperatives

 

Avui en dia ningú posa en dubte el valor diferencial de les cooperatives: un model empresarial que posa a la persona per sobre del capital i que ens permet avançar en la construcció d’una economia més justa i solidària. Però a l’hora d’argumentar i posar xifres a aquesta aportació de valor, moltes vegades ens trobem que no disposem de dades concretes: sabem explicar el que fem i com ho fem, però ens costa explicar el que aconseguim.

És per això que la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, a proposta de la Sectorial d’Iniciativa Social, ha impulsat un procés participatiu destinat a crear un model que ens ajudi a mesurar el valor social que generen les cooperatives, el seu impacte social, econòmic i ambiental. És la manera de demostrar a la societat que les cooperatives estem multiplicant els recursos que rebent, generant valor a tots els nostres grups d’interès: persones treballadores i sòcies, clients, administracions públiques, comunitat local i societat, ...

El procés impulsat per la Federació consisteix en el disseny i implantació d’un sistema de càlcul de l’impacte de les cooperatives que ens permetrà a totes les empreses associades:

·  Conèixer (identificar i mesurar) les activitats que estem realitzant i els seus resultats: canvis que produeixen sobre els diferents grups d'interès.

·  Comunicar dins de l‘organització: cada persona de l‘organització contribueix a generar aquests canvis aportant valor.

·  Demostrar i argumentar davant les administracions i inversors que els diners que aporten no és una despesa, sinó una inversió (gestió responsable).

·  Explicar-ho a la societat.

Disposar d’aquest model per mesurar el nostre impacte social i retorn econòmic és, en l’actualitat, una necessitat:

·  Per calcular i millorar l’eficiència de cada cooperativa: mitjançant indicadors adaptats i consensuats que siguin fàcilment mesurables.

·  Per tenir dades agregades de sector: L’avaluació és una eina clau que permet incrementar la transparència, la confiança i l’eficiència de les entitats.

·  Per generar confiança: de cara a la societat i els principals contractants.

·  Per identificar estalvis i sinergies que les cooperatives aporten a la societat i que siguin reconegudes per les administracions contractants.

·  Per diferenciar-se respecte altres models mercantils: en els que pot primar l’eficiència econòmica.

·  Com a estratègia davant el context actual: Ens trobem en un context amb ingressos decreixents i necessitats socials creixents.

El model s’ha treballat de forma col·laborativa, des de la participació de les pròpies cooperatives. El treball s’ha basat en els següents principis:

·  La teoria del canvi: que reflexiona sobre quins són els canvis que estan generant les cooperatives en els diferents grups d’interès.

·  No inventar res nou: aprofitar allò que ja existeix al mercat.

·  Aprofitar allò que ja estan fent les cooperatives: per evitar que els hi suposi una feina afegida.

·  Posar en valor els trets identitaris de les cooperatives: a partir del Codi elaborat de forma consensuada.

Amb la voluntat que sigui fàcil per a les cooperatives i que no els hi suposi una feina excessiva la seva implantació, hem creat un model que conté un número reduït d’indicadors, i que coincideixen amb altres metodologies que ja estan utilitzant algunes cooperatives, com el Balanç Social, el GRI o l’Economia del Bé Comú.

Abans de final d’any les cooperatives disposaran del seu model, així com d’una plataforma online que permetrà que les cooperatives puguin realitzar el seguiment dels diferents indicadors, comparar-se al llarg del temps i amb entitats similars. A més, permetrà obtenir una informació agregada del valor global que aporten les cooperatives de treball a Catalunya.

Podrem donar resposta, d’aquesta manera, a les qüestions clau que fonamentaran i posaran en valor la nostra aportació social: quin tipus de canvi estem generant des de les cooperatives?, quins són els grups d’interès als que estem aportant valor?, quin impacte estem generant en aquests grups?, quin retorn econòmic genera la nostra activitat i com reverteix en la societat?, com contribuïm a la millora social?, quin impacte tenim en el nostre entorn?

Per necessitat i per oportunitat estratègica, demostrem el valor social i econòmic que generem!

Sumar-sumar, win-win

 

Sumar-sumar o també 1+1=3, són algunes de les expressions que fem servir per expressar la voluntat i la necessitat de treballat junts per aconseguir multiplicar els efectes i els resultats dels projectes que posem en marxa, ja sigui a nivell personal, professional, empresarial o polític. En el cas del tercer sector social, podríem dir que aquesta intencionalitat forma part de l’ADN de les organitzacions que el composen. Si més no, així hauria de ser.

Les entitats socials tenen alguns trets definitoris que expliquen aquest sumar-sumar com a bandera i referència. Per una banda, la mateixa forma jurídica; l’associacionisme i el cooperativisme fonamenten en la col·laboració i la cooperació les seves fórmules d’organització i gestió. I per l’altra, el que fan, atendre persones i donar resposta a les necessitats socials, sovint amb menys recursos dels necessaris, fa que la suma de sinèrgies i forces sigui indispensable. Ambdós fets han generat infinitat de projectes de col·laboració entre entitats del nostre sector, la majoria exitosos i amb els resultats positius que tots coneixem.

Aquest sumar-sumar que han desenvolupat les entitats de base, s’ha reproduït al segon i tercer nivell. Així, les federacions i les plataformes han sorgit de la voluntat del primer nivell per agrupar-se com a fórmula per aconseguir les fites fixades a nivell de representativitat i incidència. Ajuntar-se per augmentar exponencialment la força i multiplicar les capacitats. Una suma que ve acompanyada, però, de renúncies necessàries; renúncies a una part de la pròpia visibilitat i representació, que es fan en pro de l’interès col·lectiu i de la voluntat de reeixir en els objectius. I és important no perdre de vista que l’articulació del sector va de baix a dalt, de les entitats de base cap amunt. Els nivells de plataformes responen a la voluntat del primer nivell i només tenen sentit si responen a les seves necessitats i no deixen de respondre a aquesta missió.

Des de les cooperatives d’iniciativa social sempre s’ha vist clara aquesta necessitat d’estructurar el sector, primer creant i fent créixer la Sectorial en el marc de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i després participant activament en la creació i consolidació d’organitzacions com la Taula i La Confederació, que en forma de federacions de federacions treballen pels interessos col·lectius.

És des d’aquesta voluntat integradora que proposem afegir al sumar-sumar una altra idea, la del win-win,  terme que es fa servir sobretot al món empresarial i polític i que vol dir que “tothom hi ha de guanyar”. Es tracta d’una estratègia de negociació flexible que busca que dues parts arribin a un acord final que les satisfaci a totes dues i que eviti el conflicte. Una estratègia poc agressiva, que busca que cap de les dues parts renunciï als seus objectius finals i que evita sobretot que hi hagi vençuts. Alguns experts assenyalen dos aspectes clau en el win-win: confiança i creativitat. Si negociem fiant-nos de l'altre i desenvolupem estratègies de pensament creatiu els acords poden ser molt importants.

El tercer sector social és una realitat complexa i diversa, formada per entitats i federacions d’orígens i evolucions diferents, que venen de tradicions i cultures variades. Que comparteixen moltes coses, però tenen visions i enfocaments diferents sobre alguns temes. I que fins i tot a vegades no estan cent per cent d’acord. Per això i perquè democràcia i participació són factors centrals del nostre funcionament, sovint cal posar en marxa estratègies de negociació com el win-win que permetin arribar a acords guanyadors des de la confiança.

Sumar i negociar han de continuar sent les claus perquè el tercer sector continuí enfortint-se per convertir-se en element estratègic del nostre país. Però això ha d’anar acompanyat de maneres de fer que reforcin els seus valors i dotin de coherència la seva acció, desterrant aspectes com personalismes, propostes exclusivistes, imposició de criteris, prejudicis, falta de transparència o procediments poc democràtics que no tenen lloc en un sector que treballa per aconseguir una societat més justa i democràtica.