Entrevista a BenestarDIBA

Octubre - Novembre de 2017 - #97

Inici

Entrevista a fons

La necessària col·laboració entre el món local i el tercer sector.

© Diputació de Barcelona

Avui entrevistem el Joan Segarra, President de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya (La Confederació) amb qui la Diputació de Barcelona hi treballa des del 2014 en el marc d’un conveni de col·laboració. 

La Confederació és l’associació empresarial que des de l’any 1997 agrupa i representa a les entitats del Tercer Sector que es dediquen a l’àmbit dels serveis d’atenció a les persones. 

En el seu conjunt agrupa prop de 1.200 organitzacions que des d’una voluntat expressa no mercantil ofereixen serveis en diferents àmbits d’activitats com per exemple l’acció social amb col·lectius de risc d’exclusió, el lleure educatiu i sociocultural, l’atenció a la gent gran, les persones amb discapacitat, l’atenció precoç, la salut mental, l’educació infantil, etc.

Les transformacions socials i les noves problemàtiques que se’n deriven, plantegen importants reptes per a les administracions públiques. En aquest context, la Diputació de Barcelona entén que cal afrontar-ho des d’una perspectiva estratègica i d’integralitat, buscant la complicitat dels agents socials per treballar pel benestar de la ciutadania.

L’any 2014 es signà el primer conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i La Confederació. Des d’aleshores, s’està treballant per enfortir el sector amb el màxim i millor impacte per al món local.

Bon dia Joan i moltes gràcies per atendre’ns, per començar ens agradaria aprofundir una mica més en el paper de la Confederació, ens podries explicar quina és la seva funció?
La funció de La Confederació és representar i enfortir la dimensió socioempresarial del Tercer Sector Social de Catalunya. 

Les associacions, cooperatives d’iniciativa social i fundacions que conformen del Tercer Sector Social treballen per la defensa dels drets socials, ja sigui dels infants, de la gent gran o de les persones que pateixen algun tipus de discapacitat, entre molts d'altres. I per poder exercir aquesta defensa de drets, de forma indissociable cal també dedicar esforços a defensar que els serveis que duen a terme, majoritàriament públics, han de ser econòmicament viables i sostenibles. 

Des d’aquesta dimensió socioempresarial, La Confederació treballa també per contribuir al reconeixement del Tercer Sector Social com a sector generador d’activitat econòmica i ocupació; per fomentar la regulació del marc de relacions laborals; per reclamar un millor finançament del sistema de serveis socials; per incidir política i socialment  per la defensa d’un model de col·laboració públic-social que garanteixi la qualitat des serveis i el màxim retorn social, per sobre de consideracions merament econòmiques; per promoure la formació contínua dels professionals del sector; i, entre d’altres, per millorar la competitivitat empresarial del Tercer Sector Social en base a models de gestió propis de l’economia social (participació, governança democràtica, ...).

I des d’un punt de vista intern, La Confederació també desenvolupa una funció d’intercooperació, posant a disposició del sector espais de  reflexió, intercanvi de bones pràctiques, construcció col·lectiva de coneixement i millora contínua.

Quins són els desafiaments del sector no lucratiu de serveis d’atenció a les persones?
Els reptes del Tercer Sector són múltiples i diversos. És indiscutible el paper del Tercer Sector Social en la construcció del nostre sistema de serveis socials i en general, a la cohesió social del país. El sector ha evolucionat i actualment, sota el nostre punt de vista, ha d’afrontar reptes de millora de la seva competitivitat, sent el màxim d’eficients possibles però reforçant els seus trets diferencials respecte altres operadors econòmics que també treballen en el sector de serveis d’atenció a les persones. 

Cal aprofundir en la vocació de transformació social per aconseguir una societat més justa i solidària; enfortir la capacitat d’incidència política i social del Tercer Sector com a agent clau de país; posar més en valor la tasca de treball en xarxa i de proximitat en el territori; demostrar dia rere dia que és possible una altra manera de fer economia, una economia més social al servei de les persones. Igualment, en un context on cada cop es parla més d’empreses socials, el Tercer Sector ha de reivindicar-se com a tal, com a organitzacions que, des del sense afany de lucre, aposten per models de governança democràtica, per la qualitat de l’ocupació, per la igualtat entre homes i dones, per la reinversió dels beneficis, etc.

Per què considereu important treballar amb la Diputació de Barcelona?

El Tercer Sector Social neix de la societat civil organitzada per donar resposta a necessitats socials de la ciutadania, especialment aquella que pateix situacions d’espacial vulnerabilitat. L’acció social té sentit des de la capil·laritat del treball de proximitat en el territori, prop de les persones. En aquest marc, bona part dels serveis que gestionen les entitats són de competència municipal i per tant, la col·laboració amb el món local és absolutament fonamental i prioritària.

És des d’aquest punt de vista que per La Confederació es clau disposar d’un marc de estable de treball amb la Diputació de Barcelona, com a ens municipalista de referència. Des d’aquest marc hi ha moltes coses a treballar conjuntament, cadascú des de la seva funció i especificitat, però sumant esforços i creant sinèrgies per avançar en els objectius compartits, entre els quals hi ha la millora del model de col·laboració entre les administracions locals i les entitats que treballen en l’àmbit de l’acció social en el territori.

Per aprofundir en la col·laboració actual entre la Diputació de Barcelona i la Confederació, ens agradaria saber en què es materialitza?
Doncs actualment, gràcies a aquest marc de col·laboració, des de La Confederació hem pogut posar en marxa la segona edició del Programa de millora de competències en matèria de contractació pública per entitats del Tercer Sector Social. Es tracta d’una iniciativa que entronca directament amb tres dels eixos de treball estratègics de La Confederació: el foment de la competitivitat empresarial del Tercer Sector Social; la millora de la contractació pública, garantint la qualitat dels serveis i el màxim retorn social; i finalment, la formació contínua dels professionals del sector. 

El Programa de millora de competències en matèria de contractació pública és una formació especialitzada de 20 hores de durada (5 sessions) que, a través d’un format àgil i pràctic, pretén donar eines a les organitzacions del Tercer Sector Social per tal d’afrontar les licitacions públiques en millors condicions; i alhora, promoure el  coneixement del marc legislatiu vinculat a aquesta qüestió.

Per acabar, quins reptes us plantegeu en l’àmbit de la contractació pública de serveis d’atenció a les persones?
L’àmbit de la contractació pública està en un moment especialment interessant, doncs conviuen diferents propostes legislatives, totes elles derivades de les Directives Europees de Contractació Pública aprovades l’any 2014 i que tots els estats membres han hagut de transposar a la legislació nacional. Aquestes Directives han obert un món d’oportunitats pel nostre sector ja que constaten la importància i l’especificitat dels serveis dedicats a l’atenció a les persones, destacant la necessitat de prioritzar en la selecció dels proveïdors les qüestions de qualitat, de continuïtat, d’accessibilitat, de consideració de les necessitats específiques dels usuaris, sobretot els més desvalguts, per sobre de consideracions merament econòmiques. 

En paral·lel, i amb la voluntat de ser propositius, des de La Confederació estem treballant per, d’acord amb la legalitat, avançar definitivament cap a un model de col·laboració entre l’Administració Pública i la iniciativa social no lucrativa que permeti assegurar la qualitat, la sostenibilitat econòmica i l’eficiència dels serveis socials d’atenció a les persones; un model basat en el diàleg i la coresponsabilitat; un model que representi una aliança estratègica per assolir uns objectius compartits: garantir que les activitats tenen un efecte positiu en la vida de les persones, assegurant l’eficiència dels recursos públics i potenciant el màxim retorn econòmic i social de la inversió. Això ho concretarem en una proposta que presentarem públicament abans de final d’any.

Moltes gràcies per ser avui aquí i per compartir amb nosaltres la vostra experiència. 

El Tercer Sector Social davant la situació del país

Escrit a dues mans amb Francina Alsina, presidenta de la
Taula del Tercer Sector Social de Catalunya

Publicat a: 

El Tercer Sector Social de Catalunya és una realitat viva del nostre país. Més de 3.000 entitats, 1.200 de les quals amb activitat econòmica i empresarial, 92.000 professionals, 350.000 persones voluntàries i més d’un milió i mig de persones ateses pels nostres serveis avalen una trajectòria consolidada. Aquestes dimensions ens atorguen un rol d’agents socials que demana que ens posicionem davant els diferents problemes que puguin afectar a la nostre societat i no volem defugir la responsabilitat d’expressar-nos davant la complexitat del moment. Per això, en nom de les dues entitats que de manera transversal representen al conjunt del teixit associatiu i empresarial del Tercer Sector, volem avui aportar la nostra opinió i visió.

El conflicte polític entre Catalunya i Espanya ha generat moviments en el món empresarial que, en alguns casos, s’han materialitzat en forma de trasllats de seu a d’altres territoris. En el cas del Tercer Sector, les nostres organitzacions ni poden ni volen deslocalitzar-se perquè no tindria cap sentit: la nostra raó de ser passa per atendre les persones més vulnerables des de la proximitat. Els centenars de milers de professionals, voluntaris i col·laboradors que dia a dia desenvolupen la seva tasca al peu del canó saben que el seu lloc és al costat de les persones i, passi el que passi, és on serem.

La intervenció dels comptes de la Generalitat de Catalunya per part de l’Estat espanyol està suposant, a dia d’avui, la paralització de convocatòries i adjudicacions definitives de subvencions destinades a projectes socials. Això posa en risc la sostenibilitat econòmica de les entitats i les condicions laborals dels professionals, i per tant és lògic que s’hagin disparat totes les alarmes. És inadmissible que les conseqüències del context recaiguin en els col·lectius més vulnerables i constitueixin una amenaça per a la viabilitat de les organitzacions no lucratives que treballen en l’àmbit de l’atenció a les persones. Ens hi juguem la cohesió social del país i no ens ho podem permetre.

La situació del conflicte, que desgraciadament avança per camins incerts i preocupants, està també tenint un gran impacte sobre el conjunt de la societat catalana. Sovint se’ns ha demanat que ens posicionem, però la resposta sempre és i serà la mateixa: el Tercer Sector Social no és ni independentista ni unionista, ni altres etiquetes que ens vulguin adjudicar. Som un sector transversal, amb persones de totes les ideologies, sensibilitats i tendències. De fet, la diversitat és una de les nostres riqueses. No cal dir que els debats estan presents dins de les nostres organitzacions, però sempre ens n’hem sortit a  partir del que anomenem ‘el mínim comú denominador’, aquells elements que ens permeten arribar a posicionaments públics on tothom se sent còmode.

Aquest comú denominador ens ha portat a emetre conjuntament diversos comunicats i a adherir-nos a la Taula per la Democràcia. Des d’aquesta posició, ens manifestem rotundament a favor de les llibertats, dels drets col·lectius, de la democràcia i en defensa de les institucions públiques catalanes. Entenem que estem davant d’un conflicte polític que ha de tenir solucions polítiques, basades en el diàleg i la negociació. Cal trobar una sortida en el marc dels valors democràtics, enfortint-los encara més. Aquests valors són indissociables al què representa el Tercer Sector Social i a l’acció que desenvolupa. Tampoc entenem que judicialitzar el conflicte sigui la solució. No volem empresonats els membres dels nostre Govern, amb els qui hem estat treballant els darrers anys per a la millora de les polítiques socials; ni els representants d’entitats de la societat civil com nosaltres, amb qui també hem compartit sovint lluites i actes reivindicatius a favor de millores socials.

Finalment, volem insistir en la importància que aquest conflicte no passi factura al conjunt de la societat catalana i, molt especialment, als més vulnerables. En aquest cas plouria sobre mullat perquè, després d’una crisi econòmica devastadora, la ciutadania no es pot permetre més desigualtat. Apel·lem, doncs, a la responsabilitat de tots per trobar sortides negociades i ens oferim per a tot el què faci falta, amb voluntat de contribuir a trobar una sortida en aquesta cruïlla històrica en què ens trobem.

No ens ho podem permetre

Publicat a:

Durant les darreres setmanes, amb la intensificació del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, hem assistit a diferents posicionaments de les empreses del nostre país. Unes que canvien de seu social, altres que es queden i un tercer grup que estudia marxar a altres racons de món. Per la nostra banda, des de les empreses socials i entitats del tercer sector, hem anat explicant que les nostres organitzacions ni poden ni volen deslocalitzar-se i que no te cap sentit els canviar de seu social quan la nostra raó de ser passa per atendre des de la proximitat i l’arrelament al territori a les persones més vulnerables de la nostra societat.

Avancin com avancin els esdeveniments i sigui quin sigui el resultat del procés que estem vivint, el tercer sector continuarà treballant al servei de les persones del nostre país. Què ningú en dubti. Però per fer-ho necessitem garantir la viabilitat i sostenibilitat empresarial de les nostres entitats i les condicions laborals dels nostres professionals. Per això, s’han encès totes les alarmes en confirmar que la intervenció del comptes de la Generalitat de Catalunya per part de l’Estat suposarà la paralització de les adjudicacions definitives de subvencions destinades a projectes socials.

Parlem d’un bloqueig que afectarà a 307 entitats que havien de rebre un total de 4,5 milions d’euros anuals de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària i 224 associacions que havien de percebre 5,51 milions d’euros de la Direcció General de Joventut. No només es comprometen els programes d’enguany sinó també els previstos pel 2018, molts dels quals no podrien executar-se. Segons dades proporcionades per les entitats afectades, s’estima que la mesura podria afectar a uns 1.300 professionals i a 900.000 persones ateses pels serveis.

Des de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya considerem, més enllà d’altres consideracions polítiques, que les conseqüències del context i del conflicte recaiguin en els col·lectius més vulnerables i posin en risc la viabilitat i sostenibilitat econòmica de les organitzacions no lucratives que treballen en l’àmbit de la cohesió social i de l’atenció a les persones. La nostra societat no es pot permetre que es posi en risc el suport als més castigats social i econòmicament. Ens hi juguem la cohesió social.

Cal garantir la cobertura dels drets socials, la continuïtat de les activitats que desenvolupen les entitats socials i el teixit associatiu del país. Des de la dimensió socioempresarial del Tercer Sector, alertem de l’impacte d’aquest bloqueig tindrà en la sostenibilitat econòmica de les organitzacions i en els professionals (estabilitat de les plantilles, qualitat de l’ocupació).

Des d’aquesta dimensió empresarial, La Confederació fa anys que alerta que el sistema de finançament és clau per avançar cap a la qualitat de l’ocupació del Tercer Sector Social i la sostenibilitat del sector. No pot ser que serveis clau per construir una societat més inclusiva i cohesionada s’estiguin finançant mitjançant fórmules tant discrecionals com les subvencions.

Reclamem doncs, tal i com va fer per carta conjunta amb la Taula del Tercer Sector al ministre Montoro i al Delegat del Govern a Catalunya, que el Govern espanyol desbloquegi la partida de 10 milions d’euros destinats a projectes socials. Així mateix, insistim, tal i com hem vingut fent en diferents comunicats i manifestos, que la defensa dels drets socials, les llibertats i la democràcia són indissociables de l’acció del Tercer Sector Social que representem.

Una gran oportunitat

Publicat a:

Tal i com s’informava en aquest mateix digiHYPERLINK "https://www.social.cat/noticia/7326/francina-alsina-nova-presidenta-de-la-taula-del-tercer-sector"tal, el passat dimecres 18 d’octubre la Taula del Tercer Sector Social va celebrar Assemblea i va escollir nova Junta Directiva pels propers tres anys. Es tanca d’aquesta manera un llarg període d’inestabilitat i crisi institucional que va culminar en el trencament viscut a l’assemblea del mes de juliol i en la dimissió de l’anterior junta.

Des de la Sectorial Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Catalunya, entitat fundadora de la Taula, ens mirem aquesta nova etapa que comença amb il·lusió i esperança. Hem format part del grup de catorze entitats que ha impulsat la candidatura encapçalada per la nova presidenta. Candidatura que va presentar una ambiciosa proposta de futur, amb un projecte de treball obert i transparent, elaborat de manera participada i que tenia la voluntat final d’assolir el màxim consens i suport possible. La proposta “Per una Taula més social, més democràtica i més independent” estableix unes línies de treball que poden ser la base per assolir el clima d’acord i entesa que ha de presidir qualsevol entitat del nostre sector. Nosaltres ens hem sentit molt còmodes en el procés de construcció de la proposta, participant de forma activa i constuctiva. L’hem fet al costat d’entitats amb les que no sempre compartim visions, però amb les que ens ha unit l’interès general. És una proposta feta a favor de la Taula i del tercer sector.

El resultat final de les eleccions ens regala una junta solvent, de la que formaran part algunes de les persones amb més preparació i capacitat del tercer sector i amb una presidenta honesta, pencaire, que coneix i s’estima el sector. Confiem que entre tots i totes aconsegueixin fer front els grans reptes que tenen per endavant. Per una banda, resoldre els problemes d’organització i gestió; estan diagnosticats i fixats. I per l’altra trobar, de manera consensuada, els mecanismes per encaixar la relació de la Taula amb les seves federacions sòcies i amb La Confederació, a partir del reconeixement institucional, amb un repartiment de rols clar que eviti duplicitats i estalviï conflictes. Tot mentre es continua amb la intensa acció de defensa i reivindicació dels drets socials de les persones, que de manera referencial i exitosa ve desenvolupant la Taula des de seva creació.

Les cooperatives iniciativa social, per voluntat de l’Assemblea de la Taula, no formarem part del lideratge en aquesta nova etapa. Després de dos mandats com a membres de la Junta Directiva, aquest cop ens ho mirarem amb certa distància. Érem plenament conscients que això podia passar. Sovint a les organitzacions, quan es produeixen processos de transformació i es posen coses en qüestió, algunes de les peces que han impulsat el canvi acaben fent nosa. Durant aquest llarg procés, hem anat valorant com a organització els diferents passos fets. I en el seu moment vam acordar, per coherència, mantenir el paper de lideratge assumit fins al final, tot i saber el que podia implicar i rebre moltes recomanacions en aquest sentit: “la Taula no vol soroll”.

S’obre doncs una gran oportunitat per la Taula del Tercer Sector. Si s’aprofita, en sortirà més enfortida i cohesionada, havent-se tret del damunt vicis i pràctiques alienes al sector com la falta de transparència, minories que segresten la voluntat de les majories en nom de falsos consensos o les ambigüitats calculades que en res ajuden a enfortir la democràcia de l’entitat.

Tal i com vam explicar a la presentació de candidatures, les cooperatives d’iniciativa social som i volem continuar sent tercer sector. Per això, tot i que seguirem la nova etapa de la Taula dos o tres passos enrere, obertes a contribuir en allò que se’ns necessiti, seguirem plenament implicades en les diferents federacions i plataformes de les que formem part per continuar reforçant el tercer sector. Aprofitarem així per reorientar part de la nostra tasca i recursos cap a l’enfortiment de les nostres cooperatives i el conjunt del moviment cooperatiu.

Confiant que en aquesta nova etapa la Taula entomi amb voluntat i fortalesa els reptes que l’han portat a aquest camí de transformació, desitgem molta sort i encerts a la nova Junta!

És quan triomfa la democràcia que ens fem més forts

Publicat a:

Mesos enrere reflexionava en aquest mateix diari sobre La salut de les organitzacions. Deia llavors: “L’entitat sana és la que fonamenta el seu funcionament en la confiança i el respecte entre els seus membres. L’òrgan de govern i l’assemblea, si correspon, han de funcionar sota aquestes paràmetres. Això no vol dir que no hi pugui haver desacords, dissensions o fins i tot conflictes. Però justament la resolució dels mateixos només arribarà si la organització és forta als nivells esmentats”.

A vegades sorgeixen situacions de conflicte a les nostres entitats representatives, ja sigui a les federatives de segon nivell o a les plataformes de tercer nivell. El caràcter participatiu i democràtic del tercer sector és el que permet, la majoria dels cops, fer-ne front amb èxit i sortir-ne més forts. La participació i la democràcia interna són elements cabdals en organitzacions tan plurals i diverses com les nostres. Les visions diferents en qualsevol aspecte, així com la pluralitat d’opinions, fins i tot oposades, mai hauria de ser un problema, ans al contrari, ha de ser motiu d’enriquiment, de complementarietat i de percepció de que la realitat és molt més ample i extensa que la visió personal de cadascú. Per tant, les opinions divergents no són mai la causa del conflicte. Ara bé, per tal d’afavorir que els debats promoguin el coneixement i l’aprenentatge continuo de l’organització, s’han de donar les condicions. Cal en aquest sentit, que existeixin els espais de confiança i respecte necessaris, impulsats i garantits des del lideratges corresponents. Lideratges que també han d’assegurar que els debats es facin de manera responsable, evitant els insults, els atacs personals o les amenaces.

La participació dels membres, el respecte als òrgans de govern i el compliment dels acords presos són la base de la democràcia de les organitzacions. Quan a una de les nostres entitats es produeixen disfuncions en aquests aspectes, disposem dels mecanismes per corregir i esmenar. És llavors quan l’òrgan de govern i l’assemblea prenen força i poden utilitzar les eines democràtiques de les que disposen per mirar de resoldre els problemes. A través d’aquests mecanismes es pot fer front a situacions no desitjades, però de les que el nostre sector no està lliure de patir, en tant que organitzacions formades per entitats i persones amb interessos diversos i complexes. Podem resoldre així els problemes derivats de la manca de transparència, l’ús dels mitjans de les entitats com a eina de promoció personal o defensa d’interessos particulars, la pèrdua de confiança en els dirigents o l’incompliment d’acords presos a l’òrgan de govern o a l’assemblea. L’èxit d’aquests processos ens permet allunyar del tercer sector pràctiques vinculades als pitjors hàbits de la mala política, que haurien de ser alienes a la nostra cultura democràtica.

Les opcions que ens donen el marc legal, els propis estatuts i reglaments o l’assemblea com a màxima expressió de la democràcia interna per resoldre els conflictes, són eines democràtiques que no han de crear recels. Votar quan no es pot arribar a acords per consens és radicalment democràtic, com també ho són els vot de censura, el vot de confiança, la dimissió o l’avançament d’eleccions. De fet, per sorprenent que sigui, sovint hem de recordar dins de les nostres organitzacions que votar és la base de la democràcia.

A més, quan utilitzem les eines democràtiques i aconseguim resoldre l’atzucac, aconseguim un segon efecte igualment important. L’èxit de la resolució actua com a “avís per a navegants” i estableix quines són les línies vermelles que la organització no tornarà a acceptar qui ningú traspassi. Quan assolim la resolució del conflicte, tot i les ferides que hagi pogut deixar, aquest efecte dissuasiu actua també com element enfortidor.

Des del cooperativisme ho tenim clar. El nostre model, basat en la democràcia empresarial i en la decisió dels socis, ens obliga a resoldre els possibles conflictes des d’aquests paràmetres. Les cooperatives de la Sectorial d’Iniciativa Social de la nostra Federació aposten des de de sempre per la defensa de la proposta cooperativa i la pertinença al tercer sector social de Catalunya, dos fets indissociables en la nostra actuació. Per això estan presents a totes les entitats federatives del sector i com a Federació vam participar en la creació, els anys 1997 i 2003, de les dues entitats de tercer nivell que de manera transversal representen al tercer sector social.

Tanquem aquests dies un curs intens amb la voluntat de tornar amb forces renovades per afrontar uns mesos claus pel futur del nostre sector. I ho farem amb propostes constructives, innovadores i integradores. Bon estiu a tothom!

L’Empresa Social som nosaltres

Publicat a:

Darrerament estem assistint a diferents i importants moviments en torn a l’articulació dels models vinculats a l’Empresa Social. Són accions impulsades des del propi sector, però també des de les administracions publiques i partits polítics, amb l’objectiu de definir i regular l’entorn de l’Economia Social i promoure aquest tipus d’empresa dins de  l’economia catalana. Una opció d’empesa que aprofundeix en la qualitat del treball, disminueix les desigualtats i genera ocupació de qualitat; i que també permet facilitar nous espais de col·laboració públic-social entre les empreses de l’Economia Social i les administracions públiques. Tot això pot suposar una gran oportunitat per les cooperatives, les entitats del tercer sector amb activitat econòmica i empresarial i les altres formes de l’Economia Social. Cal, però, que no ens adormim i que no permetem que altres ens furtin el concepte i el model.

Aquests moviments no han sorgit del no res. Responen, entre d’altres fets, als vents que ens arriben d’Europa orientats a la promoció d’aquest tipus d’empresa. La Unió Europea, a través de l'estratègia 2020, aposta per les empreses socials per tal de crear una societat més inclusiva i proposa una definició general dels criteris que han de complir. L'any 2011, la Comissió Europea va decidir potenciar-les activament a través del que es va anomenar Social Business Initiative, on es deia que una Empresa Social "opera proveint béns i serveis en el mercat de forma emprenedora i de vegades innovadora i usa els seus excedents principalment per assolir objectius socials. Es governa de forma oberta i democràtica i, en particular, involucra empleats, consumidors i grups d'interès per les seves activitats comercials”. Més recentment, l’octubre del 2016, en el document Social Enterprises and the social economy going forward. A call for action from the commission Expert Group on Social Entrepreneurship (GECES)”, es recomana explícitament, que per tal de crear i desenvolupar un ecosistema on puguin créixer, cal crear un marc legal per les empreses socials.


Però, què és una Empresa Social? Els valors i principis de l'Economia Social acostumen a ser el context de referència de la definició d'Empresa Social, conjugant elements tradicionals de l'empresa i de l'Economia Social, que afecten especialment a l'objecte social, la motivació econòmica i els models de gestió d'aquest tipus de organitzacions. Així, una possible definició seria la que incorpora de manera diferenciada criteris econòmics i socials. Pel que fa a la dimensió econòmica, parlaríem d’activitat contínua de producció de béns i/o venda de servei, d’alt grau d'autonomia, d’un nivell significatiu de risc econòmic i d’una quantitat mínima de treball remunerat. I en referència a la dimensió social, objectiu explícit de beneficiar la comunitat, iniciativa llançada per un grup de ciutadans, poder de decisió no basat en la propietat del capital, caràcter participatiu, que involucra diferents parts afectades per l'activitat i distribució de beneficis limitada.

Com es pot comprovar, aquests tipus de definicions apel·len directament, entre d’altres, a les empreses i entitats que avui configuren el tercer sector social amb activitat econòmica i empresarial, en les seves diferents formes jurídiques. És per això que les entitats de tercer nivell del sector (La Confederació i La Taula) han apostat per constituir, al costat de les plataformes representatives del cooperativisme, el mutualisme, l’economia solidària i l’associacionisme cultural, una organització de quart nivell que les agrupi. Així, abans de l’estiu es constituirà i presentarà Economia Social Catalunya, associació que neix amb l’objectiu de promocionar i projectar els valors de l’Economia Social al nostre país.

No ho oblidem, doncs: l’Empresa Social som nosaltres! Som les entitats socials sense ànim de lucre, les cooperatives socials, els centres especials de treball, les empreses d’inserció, les que al costat de les altres formes de l’economia social, constituirem el gruix del model d’Empresa Social catalana. Sense perjudici que altres formes jurídiques vulguin adoptar les nostres pràctiques a nivell de governança i gestió empresarial. Benvinguts seran si compleixen els criteris establerts.

Però no ens despistem; no seria el primer cop que altres amb interessos purament lucratius s’apropien dels nostres valors i models per netejar-se la cara.  

Cooperatives i contractació pública

Publicat a:

Les dades ens indiquen que una part important de l’activitat empresarial de les cooperatives es centra en la gestió de serveis públics, a partir les diferents modalitat de contractació i concertació. Aquest fet global és especialment significatiu en sectors concrets com el de l’atenció a les persones. 

Darrerament estem assistint a una actualització i re-definició dels conceptes vinculats a la relació entre administracions i gestors en la contractació pública. Per una banda, les noves formes i propostes polítiques proposen revisar el concepte clàssic de cooperació pública-privada i treballa a partir del que s’ha anomenat col·laboració pública-social o, en alguns casos, col·laboració pública-cooperativa. I per l’altra, la influència d’algunes directives europees referides a la matèria, estan afavorint una certa re-orientació de la contractació pública com a eina per potenciar models empresarials i de gestió vinculats a l’economia social.

Aquests darrers anys les cooperatives han fet, en el marc de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, un important esforç per enfortir tots els aspectes vinculats a aquests qüestió. Presentem en aquest article dues de les accions més representatives, impulsades amb el doble objectiu de donar compliment a l’objectiu missional de treballar amb les administracions públiques per donar resposta a les necessitats socials i posicionar alhora el model empresarial cooperatiu com un dels referents en la contractació pública.

ValorSocial.coop

Avui en dia ningú posa en dubte el valor diferencial de les cooperatives: un model empresarial que posa a la persona per sobre del capital i que ens permet avançar en la construcció d’una economia més justa i solidària. Però a l’hora d’argumentar i posar xifres a aquesta aportació de valor, moltes vegades ens trobem que no disposem de dades concretes: sabem explicar el que fem i com ho fem, però ens costa explicar el que aconseguim.

És per això que la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va impulsar l’any 2016 un procés participatiu destinat a crear un model que ajudés a mesurar el valor social que generen les cooperatives, el seu impacte social, econòmic i ambiental. Era la manera de demostrar a la societat que les cooperatives estem multiplicant els recursos que rebem, generant valor a tots els nostres grups d’interès: persones treballadores i sòcies, clients, administracions públiques, comunitat local i societat,...

El procés impulsat per la Federació, va culminar amb el disseny i implantació d’un sistema de càlcul de l’impacte de les cooperatives que permet a totes les empreses federades:

§  Conèixer (identificar i mesurar) les activitats que estem realitzant i els seus resultats: canvis que produeixen sobre els diferents grups d'interès

§  Comunicar dins de l‘organització: cada persona de l‘organització contribueix a generar aquests canvis aportant valor

§  Demostrar i argumentar davant les administracions i inversors que els diners que aporten no és una despesa, sinó una inversió (gestió responsable)

§  Explicar-ho a la societat

Disposem així d’un model propi, així com d’una plataforma on-line que permet que les cooperatives puguin realitzar el seguiment dels diferents indicadors, comparar-se al llarg del temps i amb entitats similars. A més, ens permet obtenir una informació agregada del valor global que aporten les cooperatives de treball a Catalunya.

Però més enllà de la importància que aquesta eina té per mesurar el nostre impacte social i retorn econòmic, entenem que serà important per alguns aspectes clau que tenen molt a veure amb el paper de les cooperatives en la gestió de serveis públics:

§  Per tenir dades agregades de sector. L’avaluació és una eina clau que permet incrementar la transparència, la confiança i l’eficiència de les entitats

§  Per generar confiança, de cara a la societat i els principals contractants

§  Per identificar estalvis i sinergies que les cooperatives aporten a la societat i que siguin reconegudes per les administracions contractants

§  Per diferenciar-se respecte altres models mercantils, en els que pot prevaler l’eficiència econòmica

§  Com a estratègia davant el context actual, amb ingressos decreixents i necessitats socials creixents

Cap a un model de col·laboració pública-social en la provisió de serveis d’atenció a les persones: visió i propostes del Tercer Sector

Fa ja més de vint anys que la Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va decidir vehicular la seva tasca d’incidència de la mà de les altres entitats del tercer sector social, participant activament en les plataformes representatives i treballant de manera conjunta en defensa dels interessos del sector dels serveis d’atenció a les persones.

Un dels aspectes estratègics en aquesta incidència es de fa un temps el dels models de col·laboració pública-social, relació en la que el tercer sector es reivindica com a aliat estratègic de les administracions en aquest àmbit d’activitat. Des de la premissa “del què fem,” i “del com ho fem”,  La Confederació Empresarial del Tercer Sector ha elaborat el document “Cap a un model de col·laboració pública-social en la provisió de serveis d’atenció a les persones: visió i propostes del Tercer Sector”, un text que vol contribuir a visualitzar i explicar, més i millor, el valor d’aportació de les cooperatives d’iniciativa social i les altres entitats del tercer sector.

El què fem està clar: gestionem serveis, fonamentalment de titularitat pública, en diferents àmbits d’activitat com per exemple el lleure educatiu i sociocultural, l’atenció domiciliària, l’educació infantil, la intervenció social amb infants, joves, famílies i altres col·lectius en risc d’exclusió social, la discapacitat física, la discapacitat intel·lectual, la salut mental, la gent gran o l’atenció precoç, entre d’altres.

Però, com ho fem? Doncs des de la no lucrativitat i la reinversió dels beneficis en la millora dels serveis i de la comunitat; amb vocació de transformació social, potenciant un desenvolupament econòmic i social sostenible; des d’una contrastada trajectòria, amb organitzacions especialitzades i professionals altament qualificats; també amb vocació de servei públic i per tant, des de la coresponsabilitat amb la ciutadania i la defensa dels drets socials; amb el compromís de generar una ocupació de qualitat, equitat en la redistribució de la riquesa i promoció d’un mercat laboral integrador; amb una demostrada capacitat de generar respostes innovadores a necessitats complexes; i també amb un clar compromís amb l’acció comunitària, ben arrelats al territori i practicant el treball en xarxa.

Aquest valor diferencial del Tercer Sector Social i la voluntat de no ser un proveïdor més és el que proposa el document. Apostant per un nou model de col·laboració entre l’Administració i el Tercer Sector que permeti assegurar la qualitat i l’eficiència dels serveis públics d’atenció a les persones; un model basat en el diàleg i la coresponsabilitat; un model que, d’acord amb la legalitat, representi una aliança estratègica per assolir uns objectius compartits: garantir que les activitats tenen un efecte positiu en la vida de les persones, assegurar l’eficiència dels recursos públics i potenciar el retorn econòmic i social de la inversió.

Un document, en resum, que vol esdevenir una proposta al nostre govern i als nostres ajuntaments per construir de manera conjunta un model català de col·laboració en la gestió dels serveis a les persones.

Cooperar per innovar

Publicat a:

Superada la barrera de la concepció tradicionalista d’innovació, vinculant-la gairebé en exclusiva a la innovació tecnològica, les societats empresarials, principalment les empreses socials, han posat de manifest l’amplitud d’àmbits en què la innovació té un paper clau per a la sostenibilitat socioeconòmica, tant dels territoris com de les empreses.

El desgavell socioeconòmic viscut en els darrers anys i l’autocrítica que se n’ha derivat, ha portat a potenciar models econòmics que es basin, principalment, en les persones i en la sostenibilitat. En aquest sentit, el model cooperatiu d'empresa defineixen una fórmula amb projecció de futur en el desenvolupament de les noves formes de treball de les organitzacions i, per això, cal posar en valor les actuacions d’innovació impulsades des de les cooperatives i els agents representatius del moviment, especialment aquelles relacionades amb les noves formes d’organització i de gestió empresarial com a exemples d’un nou paradigma d’empresa participada i compromesa amb una competitivitat responsable i sostenible.

Des d’un punt de vista empresarial, les cooperatives impulsen processos d’innovació, com qualsevol altra empresa, relacionats amb la innovació tecnològica, en productes i processos, entre d’altres; però la dimensió social de les cooperatives possibiliten un desenvolupament de la innovació des del punt de vista social, ja que impulsen nous models organitzatius per fer front a les necessitats de les persones, ja sigui a nivell de treball, del consum de béns o serveis, de l’accés a l’habitatge,  de l’educació, de la salut o dels serveis socials.

En aquest sentit, cal destacar i donar visibilitat a la innovació social, entesa com nous processos, pràctiques, mètodes o sistemes per dur a terme processos tradicionals o tasques noves que es fan amb participació de la comunitat i les persones beneficiàries. Aquestes es transformen en actors del seu propi desenvolupament, enfortint així el sentiment de ciutadania. Per això, és important destacar el paper que desenvolupen les cooperatives com a empreses promogudes, impulsades i participades per persones que s'han agrupat voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comuns, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica.

Una de les claus principals de la innovació és la participació. Les persones aportem més quan ens sentim part d’un projecte. En el cas de les cooperatives això és evident a tots els nivells: societari, econòmic i laboral, ja que es basen en els valors de l'autoajuda, l'autoresponsabilitat, la democràcia, la igualtat, l'equitat i la solidaritat. Seguint la tradició dels fundadors, els socis cooperatius fan seus els valors ètics de l'honestedat, la transparència, la responsabilitat i la vocació social. Alhora, es guien per uns principis universals, essent la fórmula cooperativa la única forma empresarial que integra en la seva gestió i govern uns principis d'actuació i desenvolupament.

En aquest mateix context de la participació, la forma cooperativa incorpora en els seus principis la cooperació entre cooperatives amb l’objectiu de servir, de la manera més eficaç possible, al seu teixit social. A més, això queda palès en les diferents formes de cooperació entre empreses que la forma cooperativa promou: cooperatives de serveis, cooperatives agràries, cooperatives de segon grau, acords intercooperatius, federacions... Sortosament, avui més que mai, la cooperació ja constitueix una pràctica habitual en les organitzacions empresarials de tot tipus i no només en les cooperatives.

La cooperació entre organitzacions afavoreix l’obtenció d’avantatges competitius efectius que siguin únics, possibles de mantenir, superiors als de la competència i aplicables a diverses situacions del mercat. Per a això, més enllà de la forma jurídica que prengui la nostra col·laboració, s’ha de tenir en compte uns punts comuns que cal treballar.

Dit això, hem de considerar les possibilitats de la cooperació entre empreses com un instrument que faciliti l’accés a la innovació. Fa uns anys, com hem dit anteriorment, la innovació s’identificava amb les grans organitzacions que disposen dels recursos suficients com per invertir i impulsar noves línies d’actuació i nous productes i serveis. En canvi, actualment, considerem que la innovació la pot generar qualsevol empresa que de forma sistemàtica organitzi, en les diferents àrees del negoci, una recerca deliberada d'oportunitats i les transformi en realitats.

En aquest sentit, la innovació en xarxa i la innovació oberta, basades en la cooperació, permeten que les empreses tinguin accés a la innovació, sense necessitat de disposar d’ingents quantitats de recursos, tant humans com econòmics.

Innovar consisteix a tenir idees convertibles en valor per al client, de manera que amb això es generi un resultat sostenible per a l'empresa: el retorn de la inversió. L'objectiu últim de la innovació és generar resultats. La innovació que no millori els beneficis, directes o indirectes, no té sentit.

Les organitzacions innovadores incorporen uns trets diferencials que faciliten el procés creatiu i la plasmació de les idees en projectes amb valor. Aquestes organitzacions tenen, doncs, en comú una organització horitzontal allunyada de la jerarquia, una direcció que lidera el procés d’innovació,  que incorporen eines per facilitar la recollida de dades i interpretar la informació, que treballen les idees des d’un punt de vista transversal i que involucren els grups d’interès.

La innovació, més enllà de la transformació d’idees en productes o serveis que aportin valor, representa un mecanisme eficaç per adaptar les empreses als canvis del seu entorn, alhora que també esdevé un procés més de gestió de l’organització. La innovació és un motor virtuós d’idees-valor-resultat, que hauria de funcionar perfectament. No ha de ser un acte ad-hoc (ara innovem, demà ens n’oblidem), sinó un sistema que requereix d’estratègia, recursos i temps (alineació amb el negoci). I per aconseguir-ho, potser s’hagin d’eliminar altres parts del procés empresarial que ens treuen temps del dia a dia, per poder-lo dedicar a innovar, que és fonamental en l’actualitat i ho serà també en els propers anys.

L'èpica de la normalitat

Publicat a 

En pocs dies tancarem un any més, un any que ha continuïtat la tendència d’aquesta època de turbulències que ens ha tocat viure. Ens hem instal·lat en la gestió de la incertesa, treballant per la immediatesa, sense gaire possibilitats de planificar a llarg termini. Tot en un entorn polític i social apassionant, on dues grans revolucions estan en marxa des de fa uns anys. Una, la que proposa la fundació una República que porti a la creació d’un nou país i resolgui els problemes dels seus ciutadans. L’altra, la de la nova política que beu dels moviments socials i de les propostes polítiques de l’esquerra transformadora que planteja noves formes de fer economia. Dues revolucions que avancen però no acaben de confluir. Dues revolucions que, sobre el paper, tenen com objectiu primordial millorar les condicions de vida de les persones i lluitar contra la pobresa  i l’exclusió social. I com a complement i oposició a les dues revolucions, els qui ho neguen tot i només pensen en els “veritables problemes que preocupen als catalans”. No vull que s’entengui que aquest és un article contra els polítics i els partits. Ben al contrari, penso que la seva tasca  i lideratge serà cabdal per assolir les transformacions necessàries per aconseguir les millores socials que molts desitgem.

Però el cert és que uns i altres, i els tercers, ens proposen sistemàticament fets i conceptes que han d’esdevenir històrics: eleccions definitives, canvis de règim, diades úniques, cimeres clau, majories silencioses, regeneració de la política, sessions parlamentàries transcendentals, entrades als jutjats multitudinaris, refundació de l’estat, ... Completeu vosaltres la llista. És la política feta a través de l’èpica. No dubto de que de tant en tant cal un cert punt d’èpica i que els moments que vivim ho demanen. Però aquesta voràgine d’herois, heroïnes i monstres és difícil de gestionar.

L’escriptor Javier Cercas ho resumia prou bé fa uns anys en un dels seus articles: “El que dic és que cal desterrar l'èpica de la política i aspirar a una política prosaica, antidramática, d'un tedi escandinau. El que dic és que qui vulgui èpica que no faci política. Que llegeixi novel·les. O que les escrigui”.  Doncs si, que voleu que us digui. Potser no cal desterrar, però si modular. Jo també sóc més de Borgen que de Joc de Trons. Dit això sense oblidar fets claus d’aquest any que deixem que ens han apropat a persones que sense desitjar-ho s’han convertit en autèntics herois i heroïnes. Parlo dels ciutadans de Síria, dels refugiats que han arriscat o han perdut la vida creuant el Mediterrani, de les víctimes innocents de tants i tants conflictes i de totes les persones anònimes que lluiten cada dia per sobreviure.

Cal reivindicar l’èpica de la normalitat. La del dia a dia de les persones que ens envolten, la d’aquells ciutadans amb veritables problemes i amb problemes veritables que uns i altres diuen defensar. Cadascun de nosaltres pot fer el llistat d’herois quotidians que tenim a prop. Com a veïns, com a amics, com a clients o usuaris, com a companys de feina, cam a desconeguts amb qui coincidim al bus, al metro o passejant pel carrer.

L’èpica de la normalitat de la Gloria, que va deixar la seva Hondures natal per buscar una vida millor i que ara treballa netejant la casa d’altres. Que ha aconseguit que li facin un contracte i que té una nòmina que li permet veure amb cert optimisme el futur. Però que es troba que l’entitat bancària on ha domiciliat la nòmina li cobra una comissió perquè l’import no és prou alt. Si, la mateixa entitat que llença programes socials contra l’exclusió. “Són només tres euros al mes”, diuen ells. És clar, una misèria. No tenen ni idea de com estiraria la Gloria aquests trenta sis euros anuals.

L’èpica de l’Anna, en Jaume i la Sol, joves sobradament preparats a l’atur que han decidit fer una pas endavant i posar en marxa el seu propi projecte empresarial en forma de cooperativa. A tots llocs on anat a informar-se els han dit que són emprenedors i emprenedores, que és el que es porta ara. Els tremolen les cames quan els parlen dels diners que hauran de posar per arrencar i dels compromisos que hauran d’assumir. Però la il·lusió i la feina podran amb tot i se’n sortiran.

La d’en Josep Miquel, que des de la seva cadira de rodes passa el que queda de festes de Nadal desitjant que l’èxit de la Marató de TV3 de fa uns dies, dedicada a situacions com la seva, no hagi estat flor d’un dia i serveixi per aconseguir una societat veritablement integradora. En tindria prou amb que les persones que es van emocionar veient per la tele el que ell i altres explicaven, deixin de fer ser servir les places d’aparcament reservades, d’aparcar sobre les voreres o de mirar una persona amb discapacitat amb aquella mirada condescendent que tant irrita.

La de la Dolors, gerent d’una cooperativa social que cada mes està pendent dels cobraments dels serveis que gestionen per garantir que el dia trenta podrà pagar les bestretes i les nòmines dels socis i dels treballadors, mirant a l’hora d’assegurar la viabilitat dels projectes sense rebaixar la qualitat de l’atenció donada.

La de l’Ahmed, que després de fugir del seu país sota les rodes d’un camió i arribar a Barcelona buscant una oportunitat, es va esforçar per formar-se com a electricista amb l’ajut d’una entitat social. Ara resta a l’espera que els eterns tràmits administratius el permetin tenir una feina de debò. Mentre, malvivint amb diferents ajuts, no perd el somriure i no diu que no a donar un cop de ma a qui el necessiti.

O la de tantes pensionistes que fan miracles i mantenen famílies amb quatre duros; o la d’infinitat de dones que viuen en secret l’infern dels maltractaments per protegir als seus fills; o la de ...

Tots en coneixem. Herois quotidians que continuaran lluitant cada dia i fent el món una mica més amable mentre esperen que entre tots, amb més o menys èpica, aconseguim construir una societat més justa i igualitària. 

Una manera de hacer

 

Durante las últimas décadas, el papel de las empresas sociales del tercer sector ha sido clave en nuestro país por un doble activo que suma y multiplica.

Por un lado, el activo de lo que hacemos. La misión, atender y cuidar a las personas, especialmente de los colectivos más vulnerables. Tarea que ha sido especialmente clave durante estos años de crisis económica y de recortes de derechos sociales que estamos viviendo. Respuestas decididas que han permitido evitar que el desastre fuera a más, a menudo sin disponer de todos los recursos, fundamentada en la implicación y vocación de los profesionales del sector y en la apuesta, desde la iniciativa colectiva de los impulsores de las empresas sociales, que han gestionado con responsabilidad las dificultades y los recortes.

extenderme para explicar la importancia del trabajo que hace nuestro sector. Pero esta vez alguien que no conozco me ha echado una mano. Leed por favor, si aún no lo habéis hecho, El teu primer dia en un CRAE, artículo publicado por Daniel Ortega en el portal Social.cat. Imposible explicar mejor el papel de los educadores y de las educadoras y los centros en que trabajan. Un relato breve, lleno de sensibilidad y fidelidad a la realidad. Leedlo y, sobre todo, haced que lo lean las personas de vuestro entorno, ajenas a nuestro sector, que tratan de entender que es eso del sector social del que siempre estamos hablando. Mil gracias Daniel para ayudarnos a explicarnos.

Hablar de la necesidad de explicar a la sociedad lo que hacemos, de manera sencilla y efectiva, me lleva al activo del cómo lo hacemos. La labor de los profesionales se desarrolla en el marco de entidades que desde la iniciativa social se han constituido en forma de cooperativas y otras formas jurídicas de la economía social. Articularnos empresarialmente a partir de modelos de propiedad colectiva, gobernanza democrática y participación real de los miembros es la mejor forma de reivindicar otra manera de hacer actividad económica, demostrando que la gestión empresarial con valores es posible.

Hablamos de un sector de actividad con 1.500 empresas sociales y 90.000 profesionales. Con estos volúmenes, nada menores, acreditar que otra manera de hacer empresa es posible nos puede ayudar a impulsar los elementos transformadores en la economía y en la organización social necesarios para resolver muchos de los problemas provocados por la falta de justicia social. Se trata de pasar de una acción social paliativa y asistencial, necesaria pero insuficiente, a una acción social transformadora que ataque a la raíz de las desigualdades.

El momento en que estamos puede ser propicio para dar un salto adelante. Por un lado, un tercer sector fuerte, que ha resistido las embestidas de la crisis y que avanza hacia la confluencia con las otras familias de la economía social para construir espacios de encuentro e interlocución. Por otro, un gobierno y unos ayuntamientos que apuestan por otorgar a la economía social un papel clave en los servicios de atención a las personas. Y finalmente, observando desde fuera y desde el desconocimiento, una sociedad agotada y tensada que mira con interés las nuevas formas de producir, consumir, crear y participar.

Aprovechar la oportunidad pasa, sin embargo, para superar algunos de los retos que tenemos. Hay que salir de la invisibilidad social en el que todavía está la economía social, abandonar el oasis que nos hemos creado y dar a conocer nuestras propuestas, apostando por el trabajo desde la calidad, la excelencia y los valores. Y hay que comunicar de forma comprensible, simple, a partir de la coherencia entre lo que hacemos y cómo lo hacemos.

La coherencia en la acción de los profesionales; la coherencia en la gestión de las empresas sociales. De los valores declarados a los valores practicados. Una manera de hacer.