dimarts, 24 de març del 2020
dimecres, 18 de març del 2020
divendres, 21 de febrer del 2020
I després de la “Llei Aragonès”, què?
Aquesta setmana hem vist com la Llei de Contractes de Serveis
a les Persones (mal anomenada Llei
Aragonès) ha decaigut en la darrera fase de tramitació parlamentària,
després que la oposició en bloc votés en contra. Ha estat un procés
d’elaboració llarg, en alguns moments confús, que ha comptat amb la oposició
radical d’algunes entitats i moviments socials, que ha generat debats
interessants, i d’altres amb una gran dosi de demagògia, sobre el model de
gestió dels serveis públics, la seva externalització i la relació de les
administracions amb les entitats i empreses que els gestionen. I és just
reconèixer també, la molta i bona feina feta pels diputats i diputades de la comissió
parlamentària que han treballat la ponència.
Què passarà ara?, ens pregunten algunes persones. Doncs en
certa manera, res. La contractació de
serveis a les persones seguirà regulant-se sota la llei estatal de contractes
del sector públic, tal com venia fent-se fins ara, amb totes les disfuncions i
conseqüències d’un marc regulador que no assegura amb prou garanties la
qualitat dels serveis. Això vol dir que perdem una oportunitat de regular des
de Catalunya un tema estratègic pel nostre país. I de moment, seguirem
funcionant amb el marc regulador espanyol.
Des del Tercer Sector Social proposem mirar cap endavant però,
encara que sigui per darrera vegada, pensem que val la pena recordar a la
ciutadania què hem perdut deixant aquesta llei en un calaix. Una llei que tot i
que des del nostre punt de vista quedava curta en alguns aspectes, tenia
elements positius.
Es perd l’oportunitat de limitar el preu de les licitacions
al 30%, fet que ajudava a avançar cap a la priorització de la qualitat del
projecte per sobre de l’oferta econòmica, estalviant rebaixes o subhastes que
només contribueixen a precaritzar la qualitat del servei. Es perd la
possibilitat de reforçar el compliment dels convenis col·lectius sectorials,
garantia per a les condicions laborals de les professionals. Es perd l’oportunitat
de promoure la responsabilitat social dels licitadors. Es perd l’oportunitat de
reforçar l’obligació de l’administració de control post-adjudicació. I, molt
important, es perd el compromís de regular un marc de concertació social en el
termini de 18 mesos.
Com deia a l’inici, la polèmica generada al voltant d’aquesta
llei, dins i fora de la seu parlamentària, ha posat de manifest la necessitat
de trobar els consensos necessaris sobre el model català de gestió dels serveis
públics. En tot cas, si una cosa podem constatar, és que el debat de fons no està
resolt. Per a nosaltres, i com ja hem dit diversos cops, la pregunta que ens
hem de fer com a país és si té sentit que es faci negoci amb la gestió dels serveis
públics d’atenció a les persones.
Des de la Confederació del Tercer Sector Social de Catalunya vam
llençar una proposta, ja fa més de dos anys, fonamentada en les directives
europees de contractació pública: un model de concertació social exigent amb la
qualitat de servei, que asseguri la no mercantilització dels serveis públics, i
que vetlli per fer prevaldre el sense afany de lucre i els valors de l’economia
social. Aquest nou model no és una utopia. És viable jurídicament i la mostra
en són totes les regulacions autonòmiques que, sense escarafalls i al marge de
colors polítics, ja han fet un pas
endavant en aquest sentit.
Apostem doncs per un marc de concertació que tregui el
serveis d’atenció a les persones del marc de la contractació pública i de les
lògiques del mercat, que només provoquen que guanyi el preu i l’especulació. I
en aquests tipus de serveis, quan guanya el preu, hi perden les persones.
Demanem, per tant, mirada ample, valentia política i consens
per regular una marc de concertació que garanteixi que cap operador privat,
tingui la fórmula jurídica que tingui, faci negoci amb un dels sectors més
vulnerables de l’Estat del Benestar. Un sector, no ho oblidem, que dona feina a
més de cent mil persones a Catalunya i té cura dels col·lectius més vulnerables
de la nostra societat. Parlem, doncs, de qualitat de l’ocupació, de creació de
riquesa col·lectiva, de foment del teixit social i de garantia de drets per a
la ciutadania. No és poca cosa.
dimarts, 31 de desembre del 2019
El paper de l’Economia social i solidària en l’acollida als joves migrants no acompanyats a Catalunya: l’estratègia “Acollim.coop”, respostes cooperatives als reptes socials
Resum: El cooperativisme i l’ESS poden tenir un paper important en l’acollida de joves migrants no acompanyats. L’“Acollim.coop” és una estratègia integral del cooperativisme que fa seves un conjunt d’aportacions diferencials com prioritzar les necessitats del conjunt de joves respecte al lucre, possibilitar una estructura articuladora de respostes integrals des del cooperativisme i la intercooperació, activar xarxes de cooperació on elles i ells mateixos tinguin un paper protagonista o posar en la pràctica un acollida arrelada a la comunitat.
Paraules clau: cooperativisme,
intercooperació, joves migrants, estratègia integral, Acollim.coop
1. La
migració de menors no acompanyats a Catalunya
“Un
canvi molt important en els països ara és que alguns pobles s’estan buidant de
joves. Els joves no canviaran la idea de venir, no serveixen els recursos que
volen mantenir-los perquè sempre pensen que volen impedir la migració. La idea
de venir no es podrà canviar, però sí que es pot explicar la realitat del que
es trobaran aquí, i llavors podran donar el pas de la migració amb consciència
per tal que l’impacte no sigui tan traumàtic” (Jove major d’edat entrevistat, maig del 2019)
La mobilitat i el
desplaçament de menors i joves sols s’ha produït des de fa segles a la història
d’Europa i del món, però el fenomen migratori conegut com el de “menors no
acompanyats” (MENA) apareix entre el 1980 i el 1990 a Europa, lligat a la
ratificació de la Convenció sobre els drets de l’infant el 1989. Aquesta nova
categoria d’infància comporta una modificació en els plantejaments i fa
efectiva una perspectiva proteccionista, atorgant a tots els i les menors
d’edat la necessitat de ser emparats i posats sota la cura de les institucions
que disposen de la competència en protecció de menors.
La migració de
menors no acompanyats s’insereix en el panorama de les migracions
internacionals. El desplaçament de joves menors d’edat sols, sense els seus
referents familiars, no és un fet aïllat de l’Estat espanyol, però, sinó que té
el seu símil en molts altres punts geogràfics: menors mexicans que emigren als
EUA, menors bolivians que emigren a l’Argentina per treballar en la indústria
tèxtil, menors afganesos a Dinamarca, entre molts altres casos. La migració de
menors i joves no acompanyats és un fenomen transnacional i global, i el fet que presenti unes particularitats específiques que
la distingeixen exclusivament de les altres tipologies migratòries ens situa en
un panorama en el qual la migració de menors estrangers no acompanyats es
constitueix com un “nou actor migratori” i es configura com una categoria
analítica amb identitat pròpia, amb motivacions i objectius particulars i amb
uns itineraris d’inserció en espais migratoris més amplis i diferenciats de la
resta com, per exemple, la creació de xarxes de solidaritat transnacionals
basades en els grups d’edat, les formes d’inserció laboral pròpies o
l’autorepresentació a través de signes identitaris (Suárez, 2006).
L’arribada d’aquests menors i
joves és un repte per a la societat catalana i per a les administracions
públiques des del moment en que aquests menors i joves van començar a ser
detectats pels serveis de protecció, ara fa uns 25 anys. El primer MENA
documentat a Espanya arriba el 1993 i, si l’any 1997 hi havia 81 menors, el
2001 el nombre havia augmentat fins a 591 (Quiroga, Alonso i Soria, 2010). Tot i ser un fenomen que es mantenia estable amb un volum
d’unes 400 noves arribades anuals, a partir del 2016 es va iniciar un nou
període que es caracteritzà per un increment exponencial d’arribades i pel
col·lapse que va suposar en els sistemes d’acollida i protecció de les
administracions públiques: 684 menors el 2016, 1.489 el 2017 i 3.659 el 2018.
Les previsions són que el 2019 el nombre de menors pugui arribar als 5.500
aproximadament (Síndic de Greuges, 2018).
Malgrat que han passat els anys, les motivacions
segueixen esdevenint molt similars i impacten en les trajectòries biogràfiques
dels joves: motivacions econòmiques, millora de les expectatives socials i
culturals, fugida de conflictes bèl·lics o persecució per motius polítics,
ètnics o religiosos, o bé fugida d’una situació familiar de conflicte
important, sobretot en el cas de les joves, en què les motivacions prenen
especificitats pròpies de les desigualtats per raons de gènere i que cal atendre
de forma diferenciada (Quiroga, Alonso i Soria, 2010).
2. El
cooperativisme i l’atenció a les persones i a la comunitat
Les cooperatives que van néixer a mitjans del segle
XIX, van tenir a Catalunya un arrelament històric important en totes les seves
modalitats organitzant la feina, la compra o la venda en comú. Aquestes
empreses són societats constituïdes per persones físiques o jurídiques que
s’han unit per tal de millorar la situació econòmica i social dels seus
components i de l’entorn comunitari, mitjançant una activitat empresarial de
base col·lectiva, podent desenvolupar qualsevol activitat econòmica o social.
Per entendre com les pràctiques de l’economia social i solidària (en endavant, ESS)
poden impactar en l’acollida dels menors migrants no acompanyats, cal conèixer primer
els set principis que orienten la pràctica cooperativa: la participació
voluntària i oberta, la gestió democràtica, la participació econòmica de les
persones sòcies, l’autonomia i la independència, l’educació, la formació i la
informació, la cooperació entre cooperatives i l’interès per la comunitat
(Aliança Cooperativa Internacional).
Les cooperatives treballen per
aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant
polítiques aprovades pel seu teixit social i, amb l’aplicació dels principis
cooperatius, les empreses cooperatives contribueixen a construir un món millor
a partir de les següents accions:
• Crear ocupació estable i de qualitat.
• Contribuir a un creixement econòmic basat en
la sostenibilitat, que supera la visió a curt termini i aposta per la
diversificació d’activitats.
• Treballar a partir de les necessitats de les
persones i amb interès per la comunitat i l’entorn.
• Vertebrar les zones rurals i l’activitat
agrícola, de manera que permetin millorar processos i preus dels agricultors i
ramaders, així com les zones urbanes, els professionals, comerços, artesans...
• Donar la veu a la gent i apoderar-la per
prendre decisions empresarials, de manera que es promou la democràcia.
A dia d’avui, hi ha registrades a Catalunya un total
de 4.310 cooperatives, el 74% de les quals són de treball associat, el 10%
agràries, el 5% de serveis i l’11% restant són cooperatives de consum,
d’habitatge o d’ensenyament, entre altres (Departament de Treball, 2019).
En un estudi de la Confederació de
Cooperatives de Catalunya, s’apuntava que les empreses cooperatives tenen un
volum de negoci de 4.614 milions d’euros i representen l’1,5% del total
d’ocupació generada a Catalunya. Des del 2009, just l’any següent a l’esclat de
la crisi econòmica, el cooperativisme ha crescut a Catalunya. Una de les dades
més rellevants és que la creació de llocs de treball va créixer un 118%
respecte al 2008; d’aquests llocs de treball, el 76% era contractació
indefinida, el 77% era a jornada completa i el 8,6% era ocupació creada entre
menors de 25 anys. Tanmateix, les cooperatives de Catalunya representen el 0,7%
del total d’empreses de Catalunya i aporten el 2% del PIB (dades del segon
trimestre del 2018, Departament de Treball).
Dins l’ampli ventall de tipologies
de cooperatives, les que duen a terme activitats de caràcter social o d’atenció
a les persones es denominen “cooperatives d’iniciativa social sense afany de
lucre”. Aquestes cooperatives tenen per objecte la inserció laboral o
integració de col·lectius en risc d’exclusió, o la defensa de drets socials o
cobertura de necessitats ateses insuficientment pel mercat, i poden establir la
participació de voluntaris en la consecució de l’objecte social. Aquestes
cooperatives desenvolupen la seva activitat en els
sectors de l’atenció a la gent gran, a les persones amb discapacitat, el lleure
educatiu, les escoles bressol, la inclusió social o la infància en risc.
Segons les dades de la Federació de Cooperatives de
Treball de Catalunya, les cooperatives d’iniciativa social de Catalunya són
167, donen feina a 11.000 persones i facturen uns 213 milions d’euros.
3. El paper del
cooperativisme i el seu valor diferencial en l’acollida dels joves
Si el cooperativisme i l’ESS poden
tenir un paper important en l’acollida de joves migrants no acompanyats és pel
fet que és un moviment amb un marc ideològic propi, dotat d’unes estructures,
unes pautes de funcionament i una capacitat d’adaptabilitat que permet que
sigui un sector molt propici a la innovació per fer front a aquest escenari de
crisi estructural i de capitalisme salvatge que expulsa i estigmatitza un
sector important de la població.
Tenint en compte aquestes formes en
que es desenvolupen les cooperatives, l’ESS, en el marc de l’acollida de joves
migrants, pot fer aportacions diferencials respecte a altres agents socials,
tant en l’articulació de mesures com en el fet d’aportar uns valors distintius
en els seus models de gestió ancorats en els principis que l’orienten. Aquesta
articulació entre el cooperativisme i l’interès per impulsar una acollida de
qualitat des dels drets als menors migrants no acompanyats ha estat el motor
per impulsar l’estratègia cooperativa catalana “Acollim.COOP.
Estratègia integral del cooperativisme per a l’acollida dels joves migrants no
acompanyats a Catalunya (2018-2021)”, que està en fase de definició i disseny i
està impulsada per les cooperatives d’iniciativa social, tot i que és una crida
per aglutinar tot l’ecosistema cooperatiu. Aquesta estratègia cooperativa
integral, que vol donar una resposta integral i articulada, aposta per les
següents accions:
a) Priorització de
les necessitats del conjunt de joves respecte al lucre
L’ESS
és una economia que busca satisfer les necessitats de les persones per sobre
del lucre i un dels principis inherents a aquestes organitzacions empresarials
és treballar per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves
comunitats fomentant pràctiques sustentades en valors com ara l’humanisme, la
democràcia, la solidaritat, la inclusivitat, la diversitat o la igualtat,
l’equitat i la justícia per a totes. Alhora, aquests valors propicien
estructures i plataformes de cogovernança compartida on es construeixen
projectes de forma col·laborativa en clau de canvi social. El cooperativisme és
un agent molt adient per desenvolupar tot un conjunt de mesures i accions
coordinades entre si per fer front a la lluita contra la precarietat i les
desigualtats socials en què es troben molts d’aquests joves, sobretot des de la
seva condició de migrants: les dificultats per obtenir els permisos necessaris
per treballar, les dificultats per accedir a un habitatge digne, les
dificultats en l’aprenentatge de la llengua, l’existència d’actituds xenòfobes
per part de la societat o les dificultats socioeconòmiques, entre altres. I
sobretot, pensant en els menors no acompanyats que arriben a la majoria d’edat
—una part molt important—, i en el procés de desinstitucionalització en que són
expulsats dels circuits socials de protecció amb dèficits importants
d’acompanyament a la seva vida adulta.
b) L’ESS com a articuladora de respostes integrals des
del cooperativisme
També
com a principi identitari, el cooperativisme i l’ESS són ecosistemes
cooperatius[1]
que tenen com a pràctica continuada l’enxarxament, l’enfortiment i l’impuls de
les relacions d’intercooperació[2], col·laborant per
tots els mitjans amb altres cooperatives a escala local, nacional i
internacional. La intercooperació permet compartir recursos, projectes i
riscos, per un costat, però per l’altre, és un principi proactiu de posar en la
pràctica la solidaritat a través del suport mutu. Aquesta intercooperació
reconeix i amplifica totes les formes d’enxarxament, des de les xarxes
informals fins a les estructures més formalitzades, com ara les federacions,
les confederacions, els convenis intercooperatius, les cooperatives de segon
grau o les cooperatives integrals, entre altres. I, alhora, promou la
solidaritat entre les persones i organitzacions, allunyant-les de models
d’expansió competitiva i escollint models on l’ajuda mútua és la clau per al
creixement i la sostenibilitat.
L’estratègia cooperativa catalana “Acollim.coop”, formada des
de la identitat cooperativa compartida i des d’una perspectiva
interdisciplinària i amb la intercooperació com a base de funcionament,
facilita que des dels diferents sectors productius i àmbits de les
cooperatives, de la mateixa manera que des de les diferents tipologies de
cooperatives (de treball, agràries, de consum, d'habitatge, de serveis,
etcètera), ens puguem mirar de cara i pensar plegades quines són les accions i
estratègies que hem de desplegar de forma coordinada, enxarxada i amb sentit,
totes alhora i de forma simultània, que ens permetin obtenir un impacte en
sectors que semblen tan allunyats com l’habitatge, la inserció, la cohesió
social i la lluita contra el racisme i l’estigmatització. A més, el
cooperativisme en aquest model d’intercooperació constant aplica, de forma
reiterada, formes de cogovernança d’alta complexitat i multinivells i, alhora,
molt sovint integra un enfocament de multiactivitat per esdevenir sostenible en
un context de desfragmentació estructural i social.
Amb aquesta aliança i la generació de recursos
compartits, el cooperativisme pot dur a terme projectes globals, integrals i
integrats, amb un alt impacte en les trajectòries vitals dels joves i garantir
itineraris que no es trenquin quan s’arribi a la majoria d’edat.
c) Capacitat de
donar resposta a les necessitats del conjunt de joves migrants mitjançant
xarxes de cooperació on elles i ells mateixos tinguin un paper protagonista
L’economia social i solidària preveu i defensa una
forma alternativa de produir, consumir i treballar i, per tant, de satisfer les
necessitats individuals i col·lectives de les persones. L’ESS aposta per
incidir en les trajectòries vitals de joves migrants més enllà de la urgència i
l’assistencialisme, en el marc del sistema de protecció. En aquest sentit, pot
esdevenir un agent que ofereixi alternatives reals perquè els i les joves
puguin elaborar els seus projectes de vida a llarg termini i assoleixin els
drets de ciutadania. Sobretot, pensant en el fet que aquests joves, a la
majoria d’edat, queden fora del circuit de protecció, però continuen tenint la
necessitat d’accedir a l’habitatge, al mercat laboral o a relacionar-se
socialment.
Una de les actuacions que pot incorporar l’“Acollim.coop” és promoure solucions d’ajuda mútua i
processos d’emprenedoria col·lectiva en format cooperatiu entre les i els
mateixos joves migrants i els seus antecessors, les seves comunitats d’origen i
de destí per tal de resoldre necessitats comunes, entenent que la fórmula
cooperativa pot esdevenir un model d’inserció sociolaboral d’autocupació per
als col·lectius travessats per les desigualtats socials i molt precaritzats.
Aconseguir crear i consolidar cooperatives integrades pels joves, cooperatives
de treball però també d’altres tipologies de cooperatives. Aquests modes
d’inserció laboral busquen defugir les desigualtats marcades per temes de
gènere, defensant els drets laborals i des d’un prisma de la dignificació de
les condicions de treball i de les persones i de lluita contra la precarietat
laboral. El cooperativisme, fomentant les cooperatives de treball, promou que
aquestes s’ajustin a les formes que són pròpies a l’autoorganització de la
creativitat social: petits grups de treball dinàmics, capaços de reformular-se
de manera col·lectiva i permanent, que distribueixen el poder i la iniciativa
interna i que intercooperen a partir de la xarxa i l’intercanvi, per tant,
promoure la cooperativa autoorganitzada com un node constituent de l’emergent
creativitat productiva de la societat (Garcia, 2017).
Alhora, la pràctica cooperativa de les mateixes
persones cooperativistes que impulsen l’estratègia “Acollim.coop” és exemple quotidià de transformació,
d’empoderament i de ciutadania organitzada. El mateix funcionament del
cooperativisme i de les entitats que el practiquen esdevé un referent real i
pràctic de possibilitat de canvi i de participació social i de mirall de com funcionen,
a la pràctica, els formats d’emprenedoria col·lectiva. De com les persones
cooperativistes donen resposta col·lectivament i cooperativament a necessitats
individuals que, al seu torn, són globals. En aquest sentit, l’ESS esdevé un
referent de com, mitjançant l’autoorganització i la cooperació entre diversos
agents, podem resoldre necessitats d’habitatge, de consum, de treball o de
serveis, sempre prioritzant les necessitats de les persones respecte al lucre.
d) Una
acollida arrelada a la comunitat
La
dimensió comunitària en el cooperativisme el travessa en totes les seves
dimensions, cosa que permet que es pugui apostar per articular una acollida
arrelada a la comunitat que reben els i les joves, una acollida que també
considera la comunitat receptora per treballar plegats la inclusió social,
aprofitant el valor de la diversitat i la complementarietat que aquest fenomen
pot aportar.
Com que l’ESS és un moviment compromès amb la
solidaritat i la justícia social que lluita contra les desigualtats socials, i,
alhora, presenta una base social àmplia, dinàmica i amb un sòlid component de
compromís social, afavoreix que el cooperativisme pugui esdevenir aquest agent
polític de canvi i transformació en la mirada envers aquests joves i en el fet
d’impulsar estratègies per implicar la participació activa de la societat
organitzada en l’acollida, a més d’incidir com a actor polític fort i articulat
per denunciar la vulneració de drets de ciutadania i els entrebancs que en
dificulten l’acomodament a l’actual marc legal, sobretot a la Llei
d’estrangeria. Ens ofereix l’oportunitat de donar una
resposta a un problema social abordant la integralitat i la complementeriat de
formes jurídiques, de sectors productius i de models de governança, entre
d’altres. També brinda la possibilitat que els encaixos d’aliances i d’intercooperació
propiciïn que l’impacte no només afecti els col·lectius que s’hi integrin, sinó
la ciutadania en general i se situï en el centre de les accions per mitjà de la
sensibilització, el foment de la presa de consciència, la lluita contra
l’estigmatització per contrarestar el relat de la por i la inseguretat,
desconstruint i desmuntant els relats racistes i xenòfobs. En el camí que
aquesta estratègia té per a recórrer, s’ha de reforçar l’aposta per l’emprenedoria
amb processos que consolidin una ciutadania organitzada, activa i garant de
drets.
4. Respostes
cooperatives als reptes socials
No cal obviar que és l’Administració pública la
responsable de donar resposta a les necessitats d’aquests joves en el que té
que veure amb tots els seus processos d’acollida i d’inclusió social, i la que
també ha de ser garant absoluta dels seus drets de ciutadania. No obstant això,
l’ESS pot ajudar a acompanyar aquest col·lectiu a portar endavant el seu
itinerari de vida a través del foment de projectes i programes dirigits a
l’orientació, capacitació, informació i inserció social i laboral. I en aquest
context, l’ESS pot fer de pont entre l’Administració i les persones per tal de
poder accedir als recursos de la xarxa, ajudar a connectar-los amb la resta de
la comunitat, resoldre dubtes de la seva vida quotidiana i vincular-los a allò
necessari, escoltar les seves inquietuds i treballar amb la resta de la
societat la sensibilització i la presa de consciència.
Ja fa anys que es posa en dubte quin ha de ser el
model d’intervenció social a Catalunya, on es demana la necessitat d’un canvi
en la relació i la interlocució dels poders públics amb les entitats i amb la
ciutadania. Per poder fer efectiu aquest canvi de model, s’apunta la necessitat
d’aprofundir en un model d’intervenció de proximitat i local (un disseny, una
planificació, una gestió i una intervenció properes que se situï en els entorns
de quotidianitat i comunitat, arrelada i en sinergia amb el territori) i en la
promoció i facilitació d’entorns i espais d’innovació i creativitat on poder
experimentar en formats i arriscar (Rojo, 2010). Aquests espais d’innovació on
poder experimentar des del format cooperatiu s’entenen des dels models
d’innovació social que defensen unes pràctiques i uns processos d’empoderament
col·lectiu “a través dels quals les comunitats excloses responen a les seves
necessitats bàsiques transformant les relacions de poder i conquerint les
capacitats que els atorguen major autonomia” (Moulaert, 2010), configurant
espais socialment autònoms, activant dinàmiques d’inclusió i d’empoderament i,
per últim, generant noves institucionalitats democràtiques (DDAA, 2019). Si en
l’actualitat reconeixem que “les formes
innovadores de la creativitat social s’estan gestant fora del mercat, on
es produeixen el que podrien ser les articulacions socials del futur” (Miró,
2018) amb un intent de donar una resposta col·laborativa, arrelada i
horitzontal als grans reptes socials, llavors podem també reconèixer que l’ESS
i el cooperativisme, en particular, són actors clau i necessaris per impulsar
laboratoris d’experimentació social on l’autoorganització de la intel·ligència
col·lectiva esdevé fonamental: de nous
vincles socials perdurables, de nous drets, de noves realitats, de nous béns i
serveis autoproduïts per la comunitat (Miró, 2018).
La contribució que pot fer l’ESS en l’acollida dels
joves migrants no acompanyats va, també, en aquesta direcció. Si el
cooperativisme vol tenir encara més impacte social i econòmic en la comunitat
en què es troba, un dels reptes és que també intervingui i faci propostes al conjunt de la societat, no només propostes per
a consum intern, sinó també propostes on ha de ser capaç d’analitzar els canvis
que s’estan produint en l’àmbit social en els moments històrics per tal
d’entendre’ls i proposar mesures correctores que puguin ajudar a mitigar les
dificultats.
L’ “Acollim.coop. Estratègia integral del
cooperativisme per a l’acollida dels joves migrants no acompanyats a Catalunya
(2018-2021)” és la materialització del que s’ha esmentat en aquest article, una estratègia
pròpia davant les administracions públiques corresponents, com a compromís i
capacitat d’actuació del cooperativisme, més enllà de les cooperatives
d’iniciativa social que ja treballen en l’acollida als menors migrants no
acompanyats. Una estratègia que també posa l’accent en com s’està dissenyant la
construcció i l’elaboració del nucli de la qual s’està definint de forma
col·laborativa, integrant i amb la participació i buscant els consensos del
màxim de cooperatives, no només les d’iniciativa social. La posada en marxa de
l’“Acollim.coop” és també el moment d’innovar, d’experimentar i d’anar més
enllà d’alguns models preestablerts ja coneguts dins el cooperativisme i haurà de servir, també, per posar a prova la capacitat de
lideratge d’un sector que busca una transformació radical del nostre entorn i
la societat on vivim, on els valors que configuren la nostra identitat
compartida i que ens allunyen dels altres tipus d’empreses són la punta de
llança que orienta les decisions i que farà possible l’èxit d’aquesta
estratègia.
Molts seran els reptes als quals haurem de
donar resposta. El primer, ser capaços d’aconseguir projectes reals que
estiguin formats pel màxim de cooperatives d’objectes d’intervenció molt
diferents, de sectors productius diferenciats i de tipologies diverses. El
segon repte al qual ens hem d’enfrontar és com ser capaços d’esdevenir una
alternativa real perquè el conjunt de joves migrants puguin satisfer les seves
necessitats, sobretot, de treball i d’habitatge des de la perspectiva de l’assumpció de
drets allunyats d’una mirada assistencialista, adoptant la perspectiva
intercultural i antiracista. Tanmateix, posicionant-nos com una praxi de responsabilitat i professionalitat empresarial al costat de
les persones que sigui capaç de lluitar contra la precarietat laboral com a
cooperatives. En tercer lloc, un repte vinculat al finançament, sabent que
l’ESS pot fer del poc molt, però també sent realistes amb el fet que només amb
finançaments combinats intercooperatius podrem fer realitat una estratègia
d’aquesta envergadura. Per últim, i potser el més difícil, com incorporar la
participació real dels mateixos joves i protagonistes de l’acció en la mateixa
definició de l’“Acollim.coop” en primer lloc, i, en segon, en la seva execució
des de la cogovernança que es desplegarà.
I construint noves articulacions cooperatives per fer
front a les desigualtats socials i a la precarització indecent de cada vegada
més col·lectius, ens caldrà aprendre algunes lliçons d’altres companyes de
viatge internacionals, que ens porten anys d’avantatge, com al Quebec, on
destaquen que, per desenvolupar pràctiques sostenibles en l’articulació del
cooperativisme davant els grans reptes socials, calen espais plurals de
concertació, on siguin primordials la cogovernança, la identitat comuna i una
visió global, l’experiència de combinar perspectives i espais híbrids (sectors,
territoris, moviments socials) i una voluntat ferma de col·laboració i d’arrelament
a les comunitats, a més de reforçar les aliances per promoure nous models per
seguir transcendint els límits del mateix àmbit i arribar al gran públic
augmentant la visibilitat (Boichat, 2016).
En definitiva, les cooperatives s’estan diversificant,
generant ocupabilitat i presentant estructures i unes pautes de funcionament
pròpies, un fet que juntament amb la seva capacitat d’adaptabilitat, els permet
constituir-se com un actor molt propici a la innovació i a la hibridació per
fer front a aquest escenari de crisi estructural i capitalisme inhumà. Les
cooperatives som punta de llança davant els grans reptes socials i l’estratègia
“Acollim.coop” pot ser l’exemple pràctic de com desenvolupar-ho en l’acollida
de joves migrants no acompanyats a Catalunya.
Bibliografia
ALIANÇA
COOPERATIVA INTERNACIONAL. https://www.ica.coop/es/cooperativas/identidad-alianza-cooperativa-internacional.
BOCHAT, Gabriel.
"L’economia social del Quebec, l’èxit de transcendir els límits". Nexe. Quaderns d’Autogestió i Economia
Cooperativa, núm. 39 (2016).
DEPARTAMENT DE
TREBALL. 2019.
http://observatoritreball.gencat.cat/ca/ambits_tematics/economia_social_i_autonoms/cooperatives
GARCIA, Jordi. L’economia solidària en cent
paraules. Barcelona: Icaria, 2017.
FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE
TREBALL DE CATALUNYA. https://www.cooperativestreball.coop/la-federacio/sectorial-cooperatives-d-iniciativa-social.
MIRÓ,
Ivan. Ciutats Cooperatives. Barcelona: Icaria, 2018.
MIRÓ, Ivan.
"El quart impuls [Cooperativisme_Treball immaterial_ Creativitat _
Territori]". Nexe. Quaderns
d’Autogestió i Economia Cooperativa, núm. 26 (2010).
ROJO, Guillermo.
“Apunts per al debat. Reptes de la societat i el tercer sector”. Nexe. Quaderns d’Autogestió i Economia
Cooperativa, núm. 29 (2011).
QUIROGA, V.; Alonso,
A. ; Sòria, M. Sueños de
bolsillo. Menores migrantes no
acompañados en España. Madrid: Unicef,
2010.
QUIROGA, V. ;
Alonso, A. i Sòria, M. Somnis de butxaca. La migració de menors migrants no acompanyats a Catalunya.
Barcelona:
Fundació Jaume Bofill, Publicacions Digitals, 2009.
SÍNDIC DE GREUGES.
La situació dels infants migrants sense
referents familiars a Catalunya. Resum executiu, 2018.
SUÁREZ,
LILIANA. “Un nuevo actor migratorio: jóvenes, rutas y ritos juveniles
transnacionales”. A: Checa y Arjona. Menores
tras la frontera. Otra emigración que aguarda. Barcelona: Icaria, 2006.
DD.AA.
“La
innovación social: ¿prácticas para producir autonomia, empoderamineto y nueva
institucionalidad?”. Revista
Internacional de Sociología, núm.77 (2019), p.126.
XARXA D’ECONOMIA
SOCIAL. http://xes.cat/
[1]. Definim ecosistemes
cooperatius locals com “circuits d’intercooperació socioeconòmica en base a la
proximitat territorial i l’afinitat estratègica, que combinen una organització
democràtica, una dimensió econòmica solidària i una acció sociocomunitària
rellevant en els seus entorns” (Miró, 2018).
[2]. Definim
intercooperació com “la creació de llaços en xarxa per construir el mercat
social més enllà de la relació estricta entre clienta i proveïdora, és a dir,
que no es tracta només d’una col·laboració, sinó d’un procés de construcció
conjunta de relacions econòmiques cooperatives des d’una perspectiva de
transformació social” (XES, 2016).
dilluns, 16 de desembre del 2019
Resposta global del cooperativisme
Escrit a dues mans amb Ariadna Alonso, de LabCoop, SCCL
Una
iniciativa propositiva.
La Sectorial d’Iniciativa
Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya agrupa 165
cooperatives que des de la diversitat d’àmbits d’intervenció, dimensions i
trajectòries, comparteixen un model de gestió basat en el sense afany de lucre
i un sector d’activitat centrat en els serveis d’atenció a les persones. Aquest
treball compartit, que aquest any ha celebrat els vint-i-cinc anys de recorregut,
ha recollit durant tot aquest temps un bon seguit d’experiències
d’intercooperació i de projectes de col·laboració impulsats per la Sectorial
per donar resposta a les necessitats de les cooperatives i dels col·lectius de
persones ateses.
És en aquesta tradició que
s’emmarca la iniciativa “Resposta global del cooperativisme davant l’arribada
d’adolescents i joves no acompanyats”. A finals del 2018 s’anunciava la posada
en marxa d’aquest projecte, que té com objectiu
millorar la integració social i laboral dels menors, especialment quan arriben
a la majoria d’edat i surten del sistema de protecció a la infància i
adolescència, sense obviar la resposta immediata a l’arribada en forma de
centres d’acollida.
Cal
recordar en aquest sentit, que hi ha un seguit de cooperatives d’iniciativa
social que acrediten una llarga trajectòria en la gestió de centres i pisos per
a infants i joves del sistema de protecció de menors. Comptem així amb
l’expertesa per fer una primera aproximació de cooperatives com Eduvic, Suara,
Gedi, ISOM, Drecera, Actua o AEMA.
Una
realitat d’ara que no és nova.
L'arribada de joves migrants
no acompanyats és un repte per a la societat catalana i per a les
administracions públiques des del moment en que aquest menors i joves van
començar a arribar, ara fa quasi bé 25 anys. El primer “MENA” està documentat
al 1993 (Quiroga, Alonso, Soria, 2010). La migració de joves no acompanyats és,
també, d’abast europeu i és un fenomen transnacional i global: canvien els
orígens, canvien els noms del països d’acollida però les motivacions són molt similars
i impacten en les trajectòries biogràfiques dels joves: motivacions
econòmiques, millora de les expectatives socials i culturals, fugida de
conflictes bèl·lics o persecució per motius polítics, ètnics o religiosos o bé
fugida d’una situació familiar de conflicte important.
Tot i ser un fenomen que ve de
fa anys, entre el 2017 i el 2018 es va produir un punt d’inflexió per
l’increment exponencial d’arribades i pel col·lapse que va provocar en els
sistemes d’acollida i protecció de les administracions públiques.Davant aquesta
realitat, les cooperatives de la Sectorial van decidir fer un pas endavant.
El
cooperativisme en l’acollida.
El cooperativisme i l'Economia
Social i Solidària es caracteritzen per un conjunt de característiques i uns
valors socials inherents a la seva forma jurídica i activitat, com la promoció
de les relacions d' intercooperació, la facilitat de la multiactivitat
empresarial i d'interès i el treball per la comunitat, entre molts d'altres, que
situen al cooperativisme com un agent que pot i vol esdevenir un interlocutor
actiu en les respostes articulades en l'acollida d'aquesta població.
A partir d’aquestes premisses,
la Sectorial d’Iniciativa Social es proposa elaborar una resposta des del
cooperativisme envers la inclusió sòcio-laboral dels menors que migren sols a
Catalunya; una estratègia pròpia davant les administracions públiques
corresponents, en tant que compromís i capacitat d’actuació del cooperativisme,
més enllà de les cooperatives d’iniciativa social que ja hi treballen. Per això
encarrega a LabCoop, cooperativa de segon grau que acull, forma i impulsa
projectes innovadors dins de l'ecosistema cooperatiu i experta en aquest tipus
de processos, l’acompanyament en el disseny d’una estratègia per a la inclusió
sòcio-laboral de menors migrants no acompanyats (MMNA). Pretenem analitzar les
oportunitats, les respostes i les sinergies que el cooperativisme, de manera
conjunta i global, des de les seves diferents branques i famílies, pot generar
en aquest terreny, obtenint com a resultat un model integral que doni resposta
a les necessitats d'urgència i prioritàries en l' acollida d'aquest col·lectiu.
Quines poden ser les estratègies que el cooperativisme pot articular en
l'acollida integral dels joves migrants? Què podem fer en àmbits com
l'habitatge, l'ocupació i la inserció socioprofessional, la salut, la cohesió
social o la protecció dels drets de ciutadania, entre d’altres?
L’ “Acollim.coop. Estratègia integral del cooperativisme
per a l’acollida dels joves migrants no acompanyats a Catalunya (2018-2021)” és
la materialització d’una estratègia pròpia davant les administracions públiques
corresponents, com a compromís i capacitat d’actuació del cooperativisme, més
enllà de les cooperatives d’iniciativa social que ja treballen en l’acollida
als menors migrants no acompanyats. Una estratègia que també posa l’accent en
com s’està dissenyant la construcció i l’elaboració del nucli de la qual s’està
definint de forma col·laborativa, integrant i amb la participació i buscant els
consensos del màxim de cooperatives, no només les d’iniciativa social.
Molts seran els reptes als quals haurem de donar resposta.
El primer, ser capaços d’aconseguir projectes reals que estiguin formats pel
màxim de cooperatives d’objectes d’intervenció molt diferents, de sectors
productius diferenciats i de tipologies diverses. El segon repte al qual ens
hem d’enfrontar és com ser capaços d’esdevenir una alternativa real perquè el
conjunt de joves migrants puguin satisfer les seves necessitats, sobretot, de
treball i d’habitatge des de la perspectiva de l’assumpció de drets allunyats
d’una mirada assistencialista, adoptant la perspectiva intercultural i antiracista.
Tanmateix, posicionant-nos com una praxi de responsabilitat i professionalitat
empresarial al costat de les persones que sigui capaç de lluitar contra la
precarietat laboral com a cooperatives. En tercer lloc, un repte vinculat al
finançament, sabent que l’ESS pot fer del poc molt, però també sent realistes
amb el fet que només amb finançaments combinats intercooperatius podrem fer
realitat una estratègia d’aquesta envergadura. Per últim, i potser el més
difícil, com incorporar la participació real dels mateixos joves i
protagonistes de l’acció en la mateixa definició de l’Acollim.coop en primer
lloc, i, en segon, en la seva execució des de la cogovernança que es
desplegarà.
Les cooperatives s’estan diversificant, generant
ocupabilitat i presentant estructures i unes pautes de funcionament pròpies, un
fet que juntament amb la seva capacitat d’adaptabilitat, els permet
constituir-se com un actor molt propici a la innovació i a la hibridació per
fer front a aquest escenari de crisi estructural i capitalisme inhumà. Les
cooperatives som punta de llança davant els grans reptes socials i l’estratègia
Acollim.coop pot ser l’exemple pràctic de com desenvolupar-ho en l’acollida de
joves migrants no acompanyats a Catalunya.
Una
acollida arrelada a la comunitat
La dimensió comunitària en el cooperativisme el travessa en
totes les seves dimensions, cosa que permet que es pugui apostar per articular
una acollida arrelada a la comunitat que reben els i les joves, una acollida
que també considera la comunitat receptora per treballar plegats la inclusió
social, aprofitant el valor de la diversitat i la complementarietat que aquest
fenomen pot aportar.
Com que l’Economia Social i Solidària és un moviment
compromès amb la solidaritat i la justícia social que lluita contra les
desigualtats socials, i, alhora, presenta una base social àmplia, dinàmica i
amb un sòlid component de compromís social, afavoreix que el cooperativisme
pugui esdevenir aquest agent polític de canvi i transformació en la mirada
envers aquests joves i en el fet d’impulsar estratègies per implicar la
participació activa de la societat organitzada en l’acollida, a més d’incidir
com a actor polític fort i articulat per denunciar la vulneració de drets de
ciutadania i els entrebancs que en dificulten l’acomodament a l’actual marc
legal, sobretot a la Llei d’estrangeria. Ens ofereix l’oportunitat de donar una
resposta a un problema social abordant la integralitat i la complementeriat de
formes jurídiques, de sectors productius i de models de governança, entre
d’altres. També brinda la possibilitat que els encaixos d’aliances i
d’intercooperació propiciïn que l’impacte no només afecti els col·lectius que
s’hi integrin, sinó la ciutadania en general i se situï en el centre de les
accions per mitjà de la sensibilització, el foment de la presa de consciència,
la lluita contra l’estigmatització per contrarestar el relat de la por i la
inseguretat, desconstruint i desmuntant els relats racistes i xenòfobs. En el
camí que aquesta estratègia té per a recórrer, s’ha de reforçar l’aposta per
l’emprenedoria amb processos que consolidin una ciutadania organitzada, activa
i garant de drets.
Un projecte a llarg
termini.
Estem parlant d’una proposta a mig i llarg termini, sent
plenament conscients que el volum d’arribada de menors s’incrementarà durant
aquest any i els propers. Per això seguirem treballant la immediatesa des de
les cooperatives expertes, teixint aliances amb les altres entitats del Tercer
Sector Social que estan treballant per fer front a la situació. Però la
definició d’un model d’acollida i acompanyament consolidat demanarà el temps
necessari per bastir-ne uns fonaments sòlids.
Si l'economia social i solidaria funciona com un laboratori
viu d'innovació social i la fortalesa i el sentit de les cooperatives i les
cooperativistes és "articular d'una manera justa persona, cooperativa i
societat" (Garcia J., 2017) ens hem d'esforçar en que aquesta estratègia
integral funcioni, garantir-ne els seus drets
de ciutadania i creure'ns que tenim la capacitat no només d'esdevenir un
país de destí sinó un país d'acollida on aquests infants i joves puguin créixer
i dur a terme el seus projecte de vida i, com tantes vegades ens han reclamat,
fer-ho acompanyats i no sols ni soles.
dilluns, 9 de desembre del 2019
dijous, 7 de novembre del 2019
25 anys de compromís social
El 2019 és any de celebració per a les cooperatives socials. Ja han passat vint- -cinc anys des de la creació de la Sectorial d’Iniciativa Social, que va néixer l’any 1994 en el si de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Aquest fet va suposar la culminació del procés iniciat per un grup de cooperatives del sector social que es venien reunint regularment per compartir idees i estratègies.
Avui parlem d’una realitat plenament
consolidada. Cent seixanta cinc cooperatives formen part de la Sectorial, amb
una diversitat d’àmbits d’actuació que és reflex de l’evolució que ha viscut el
sector durant tots aquests anys. El cooperativisme, que històricament ha sabut
donar resposta i adaptar-se a les demandes econòmiques i socials de cada
moment, també va saber ajustar les seves propostes a les necessitats que la
construcció de l’estat de benestar del nostre país va anar dibuixant.
Des d’un principi, la tasca del grup
impulsor de la Sectorial a principis dels 90 va tenir una doble mirada. A
nivell intern, per reforçar i consolidar els diferents projectes empresarials.
I externament, difonent el model cooperatiu en la gestió de serveis socials i
contribuint de manera activa a l’articulació del sector que llavors començava.
Això va fer que alguns dels responsables cooperatius d’aquella època
participessin activament en la creació primer, l’any 1997, de l’Associació
Empresarial de la Iniciativa Social, precursora de l’actual Confederació del
Tercer Sector Social de Catalunya i, posteriorment, en el naixement de moltes
de les estructures de segon i tercer nivell que es van anar creant.
Arribem als vit-i-cinc anys amb
forces renovades i amb el sarró ple de projectes i propostes. Així, l’any 2019
ha coincidit amb la posada en marxa o la consolidació d’un seguit d’iniciatives
que han de dibuixar el futur immediat de la nostra organització.
En primer lloc, hem elaborat el pla d’acció
2020-2022, anomenat de manera il·lusionant “La
Sectorial que somiem” i on hem concretat el somni compartit en sis línies
de treball, concretades en divuit accions temporalitzades i mesurables.
També aquest any hem dissenyat, amb la previsió de donar-lo
a conèixer públicament a final d’any, el Pla
Acollim.coop, que és la proposta integral del cooperativisme per a l’acollida
dels joves migrants no acompanyats a Catalunya. Aquest pla integral està
previst que es desenvolupi en quatre fases al llarg de quatre anys, del 2019 al
2022, de forma progressiva. L’objectiu final és donar resposta, de manera
complementària a altres iniciatives i des de totes les branques del
cooperativismes i de l’economia social, a les necessitats dels joves,
especialment a partir dels divuit anys.
Una altra acció engegada amb la mirada posada en el
futur és la creació de la comissió de Cooperatives
Educatives, que agrupa a les cooperatives especialitzades en educació,
lleure i formació i que ha definit una proposta conjunta recollida en el
document “15 principis bàsics i valors
compartits”. La idea és avançar cap a models de gestió de serveis educatius
i de lleure des dels valors del cooperativisme i l’economia social.
Finalment, un quart eix de treball ens permetrà durant
el proper any tancar la posada en marxa de ValorSocial.coop,
l’eina pròpia de càlcul de l’impacte i retorn social i econòmic. Així, a través
d’una acord de col·laboració científica amb la Universitat de Girona, es durà a
terme un estudi sobre la monetització i el retorn social dels serveis que
ofereixen les cooperatives d’iniciativa social.
Com veieu, un seguit de projectes
que continuen la tradició propositiva de les cooperatives d’iniciativa social i
reafirmen la seva voluntat transformadora. La celebració del 25è aniversari tindrà lloc el proper divendres 29 de novembre, a les 12h, a la
sala d’actes de les Cotxeres de Sants. Hi esteu totes convidades!
divendres, 11 d’octubre del 2019
Un sector viu i compromès
D’un
temps ençà existeix una campanya de desprestigi contra el tercer sector social i
les entitats que en formem part, generada de manera interessada des de la
mentida i la falsedat. I en alguns casos, pocs, des del desconeixement i el poc
interès per saber. La pregunta que ens hem de fer és: a qui beneficia un tercer
sector difamat, qüestionat i afeblit? En la resposta potser trobeu l’origen de
tot plegat. A alguns no els interessa que fets diferencials del nostre sector
com l’absència d’ànim de lucre o l’aposta pels models de gestió empresarials de
l’economia social, agafin encara més força i presència en la realitat
socioeconòmica del nostre país.
El tercer
sector social és un sector consolidat, generador d’activitat econòmica i
d’ocupació, que forma part de l’economia social del país i que resulta fonamental
per a la construcció de capital social a Catalunya. Un sector pioner en la
lluita pels drets socials de la ciutadania més vulnerable, resilient i amb gran
capacitat de donar resposta a les necessitats socials en el territori en
contextos molt difícils. Els poders públics així ho reconeixen i tenim el
suport de les institucions, però cal anar més enllà.
Celebràvem
la tercera edició d’uns guardons que reconeixen i donen visibilitat a
iniciatives promogudes per entitats socials en l’àmbit de la Governança
Democràtica i la Transformació social, dos elements que al nostre entendre són
identitaris del sector. Amb els nostres errors i les nostres mancances,
continuarem a la trinxera. No defallirem. A les persones que formen part del
tercer sector, els demanem que es mostrin orgullosos de la seva tasca com a
professionals i de les seves entitats, amb tota l’autocrítica que calgui. I a
la resta –administracions, agents socials, partits polítics—, els demanem que
no contribueixin, ni que sigui per omissió o assentiment, a les pràctiques
destructives que amb acusacions insidioses ens posen en el punt de mira.
La
complexitat del moment es manifesta en la suma de dues realitats que combinades
generen una situació difícilment sostenible: la persistència de les
desigualtats socials i l’infrafinançament crònic dels serveis socials, amb deu
anys acumulats de congelació de mòduls i tarifes dels serveis públics que
gestionem. Amb diferents governs i ara amb la vista posada als pressupostos
2020, que haurien de revertir la situació.
També
cal fer referència a un context polític d’altíssima complexitat, amb pèrdua de
qualitat democràtica i increment de la repressió i la vulneració de drets
fonamentals. Ja sabem que durant les properes setmanes i mesos el nostre país
viurà moments clau. Els fets dels darrers dies ens confirmen que els drets
civils bàsics poden estar en perill. Davant d’això, només podem dir que el tercer
sector social, des de la seva diversitat, sabrà estar a l’alçada com en els
darrers anys, acompanyant les institucions del país en la defensa dels drets
individuals i col·lectius. Treballant des de les entitats de base i alhora incidint
política i socialment per la promoció i el desplegament de lleis socials, com
la de renda garantida o la d’emergència habitacional i pobresa energètica.
Sumarem
esforços per assolir una societat més justa i cohesionada, però també promourem
marcs legislatius que reforcin el rol del tercer sector com a agent social i
econòmic. Lluitarem pel reconeixement del sector social com a pilar fonamental
de l’Estat del Benestar, al costat de salut i educació, i reclamarem els
recursos adequats per garantir la qualitat de l’atenció a les persones, la
sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels professionals
del sector, prop de 100.000 persones a Catalunya.
El tercer
sector social és una realitat viva i activa, un model que cal preservar. I és
en el nostre valor d’aportació que basem la proposta d’un gran acord de país
que, abastant tots els grans temes esmentats, dibuixi el futur del sector
social a Catalunya. Un pacte nacional per a l’acció social, tal i com en altres
èpoques s’ha fet amb la salut i l’educació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)