Una legislatura clau

 

“Els problemes no s'acaben però les solucions tampoc” - Paulo Coelho

Aquest dies farà un any del primer cas de COVID-19 detectat a al nostre país i de les dates que s’han considerat com les de l’inici de la pandèmia. Tanquem doncs el primer cicle d’un any sense saber del cert quants ens en queden i com els viurem. I el vivim immersos en el temps de descompte per constituir el nou Parlament de Catalunya sorgit de les eleccions del 14 de febrer i nomenar el Govern que es posarà en marxa a partir dels acords entre les forces polítiques.

Des del Tercer Sector Social considerem que aquesta serà una legislatura clau, que marcarà el futur, especialment el de les generacions més joves i el dels col·lectius més vulnerables. La pandèmia implica uns reptes descomunals, als quals estem fent front mentre treballem per l’endemà, per la nova realitat en la que haurem de viure un cop passi aquesta muntanya russa.

Com ja hem explicat i denunciat sobradament, més enllà de l’emergència sanitària estem davant una emergència social sense precedents. Per això és vital que les institucions adquireixin compromisos ferms i activin polítiques valentes i decidides en matèria de polítiques socials. Tot sembla indicar que tindrem un Govern de caire progressista i amb clara voluntat social, però caldran concrecions immediates.

L’endemà mateix de la constitució del Parlament i de la confecció del Govern, iniciarem la nostra acció d’interlocució i incidència per aconseguir el canvi de paradigma necessari que situï al sector social amb el reconeixement social, polític i econòmic que li correspon i es mereix. Una exigència que farem extensiva a la resta d’administracions públiques.

Aquesta legislatura ha de ser la del canvi. La que desmercantilitzi definitivament els serveis d’atenció a les persones. El sector social català és diu Tercer Sector Social, perquè són les entitats socials les que gestionen la immensa majoria dels serveis. Només en sectors molt concrets, com el de les residències de gent gran, es majoritari el sector mercantil. I en l’explicació del perquè trobaríem respostes a moltes de les coses que han passat els darrers mesos. Aquesta és una anomalia que cal revertir. Si el debat es centra en quin és el tant per cent de de guany net que ha de tenir l’empresa gestora és que alguna cosa no funciona.

El 2020 va demostrar que el sistema de protecció social i la garantia de drets del nostre país no s’aguanten sense el Tercer Sector Social. Per això cal garantir que les entitats socials estiguin fortes i preparades per donar resposta a totes les necessitats. Respostes que han de venir des de models transformadors, superant l’assistencialisme, que no aporta solucions estructurals.

Els reptes i les necessitats són tantes i tan grans que cal posar-se a treballar sense dilacions. Ens dirigirem al Govern i al Parlament amb la voluntat col·laboradora, propositiva i dialogant que sempre ha caracteritzat al Tercer Sector Social català, però ho farem de manera exigent, sense acceptar que les bones paraules i intencions no es converteixin en accions concretes i mesurables. I ho farem així perquè les entitats i professionals que representem i, sobretot, les persones i els col·lectius als que donem servei, no es mereixen una altra cosa.

És l’hora d’una legislatura social

 

Finalment hem votat i Catalunya tindrà nou Govern i nou Parlament. Des del Tercer Sector Social considerem que aquesta serà una legislatura clau, que marcarà el futur, especialment el de les generacions més joves i el dels col·lectius més vulnerables. La pandèmia implica uns reptes descomunals, als quals estem fent front mentre treballem per l’endemà, per la nova realitat en la que haurem de viure un cop passi aquesta muntanya russa.

Com ja hem explicat i denunciat sobradament, més enllà de l’emergència sanitària estem davant una emergència social sense precedents. Per això és vital que les institucions que sorgeixin a partir de les eleccions de diumenge adquireixin compromisos ferms i activin polítiques valentes i decidides en matèria de polítiques socials. Tot sembla indicar que tindrem un Govern de caire progressista i amb clara voluntat social, però caldran concrecions immediates.

Durant la campanya electoral, des de La Confederació vam fer públiques onze propostes concretes i vam instar al conjunt de les forces polítiques del país a construir un gran pacte per a dur-les a terme. Onze propostes que passen per nous marcs legislatius, pel desenvolupament dels acords als que hem arribat sector i Govern els darrers mesos i per acabar definitivament amb l’infrafinançament dels serveis.

El balanç global de l’anterior legislatura no pot ser positiu. Tot i ser plenament conscients de les dificultats que ha generat la pandèmia, entenem que el conjunt de forces polítiques catalanes no han donat resposta suficients a les diferents necessitats.

L’endemà mateix de la constitució del Parlament i de la confecció del Govern, iniciarem la nostra acció d’interlocució i incidència per aconseguir el canvi de paradigma necessari que situï al sector social amb el reconeixement social, polític i econòmic que li correspon i es mereix. Una exigència que farem extensiva a la resta d’administracions públiques.

Aquesta legislatura ha de ser la del canvi. La que desmercantilitzi definitivament els serveis d’atenció a les persones. El sector social català és diu Tercer Sector Social, perquè són les entitats socials les que gestionen la immensa majoria dels serveis. Només en sectors molt concrets, com el de les residències de gent gran, es majoritari el sector mercantil. I en l’explicació del perquè trobaríem respostes a moltes de les coses que han passat els darrers mesos. Aquesta és una anomalia que cal revertir. Si el debat es centra en quin és el tant per cent de de guany net que ha de tenir l’empresa gestora és que alguna cosa no funciona. Sense oblidar que a més del Tercer Sector, en l’atenció a la gent gran i en algun altre àmbit, existeix també una xarxa de petites i mitjanes empreses que res tenen a veure amb els grans operadors de les òrbites Foment, CEOE i Ibex que volen fer negoci amb els serveis socials.

El 2020 que hem deixat enrere ha fet palès que el sistema de protecció social i la garantia de drets del nostre país no s’aguanten sense el Tercer Sector Social. Per això cal garantir que les entitats socials estiguin fortes i preparades per donar resposta a totes les necessitats. Respostes que han de venir des de models transformadors, superant l’assistencialisme que no aporta solucions estructurals.

Cal no oblidar, a més, els perills associats que una crisi d’aquestes característiques poden portar. La pandèmia està generant situacions extremes que poden portar fàcilment a esclats socials en les seves diverses formes; a la revolta de la misèria, com algú l’anomenat molt encertadament. I la història ens ensenya que aquestes situacions són terreny abonat per propostes populistes i d’extrema dreta que jugaran sense escrúpols amb la por i la desesperació. En aquet punt caldrà ser inflexibles i l’aliança entres les forces polítiques democràtiques i les entitats socials ha de construir una barrera infranquejable.

Tenim pressa perquè anem tard. Els reptes i les necessitats són tantes i tan grans que cal posar-se a treballar sense dilacions. Ens dirigirem al Govern i al Parlament amb la voluntat col·laboradora, propositiva i dialogant que sempre ha caracteritzat al Tercer Sector Social català, però ho farem de manera exigent, sense acceptar que les bones paraules i intencions no es converteixin en accions concretes i mesurables. I ho farem així perquè les entitats i professionals que representem i, sobretot, les persones i els col·lectius als que donem servei, no es mereixen una altra cosa.

Tenim pressa perquè anem tard

 

“Res passa fins que es mou alguna cosa” -A. Einstein-

Hem iniciat el 2021 i sembla que tard o d’hora tindrem eleccions. Sigui el 14 de febrer, sigui en una altra data, properament el nostre país tindrà un nou Parlament i un nou Govern. Serà una legislatura clau, en la que caldrà continuar donant resposta als reptes immensos que la pandèmia ens planteja mentre es treballa per l’endemà, per la nova realitat en la que haurem de viure un cop passi aquest tsunami d’onades majúscules en un o dos anys.

Com ja hem explicat i denunciat sobradament, més enllà de l’emergència sanitària estem davant una emergència social sense precedents. Les conseqüències de la crisi generada per la Còvid-19 són ja un fet i aniran creixent durant els propers mesos de manera exponencial. Per això serà importantíssim que el Govern i Parlament que sorgeixin de les eleccions adquireixin compromisos ferms i activin polítiques valentes i decidies en matèria de polítiques socials.

Davant les eleccions, de la Confederació hem fet públic el document “Propostes del Tercer Sector Social davant les eleccions al Parlament de Catalunya del 14F 2021”, amb onze propostes concretes i instant al conjunt de les forces polítiques del país a construir un acord polític per a dur-les a terme. Paral·lelament, hem iniciat una ronda de trobades amb cascun dels partits per compartir-lo i conèixer les seves propostes.

L’endemà mateix de la constitució del Parlament i de la confecció del Govern, iniciarem la nostra acció d’interlocució i incidència per aconseguir el canvi de paradigma necessari que situï al sector social amb el reconeixement social, polític i econòmic que li correspon i es mereix. Una exigència que farem extensiva, per suposat, a la resta d’administracions públiques.

Tenim pressa perquè anem tard. Finançament, marcs legislatius, polítiques de reconeixement i promoció, participació en els espais de decisió,... Els reptes i les necessitats són tantes i tan grans que cal posar-se a treballar sense dilacions. Ens dirigirem al Govern i al Parlament amb la voluntat col·laboradora, propositiva i dialogant que sempre ha caracteritzat al Tercer Sector Social del nostre país, però ho farem de manera exigent, sense acceptar que les bones paraules i intencions no es converteixin en accions concretes i mesurables. I ho farem així perquè les entitats i professionals que representem i, sobretot, les persones i els col·lectius als que donem servei, no es mereixen una altra cosa.

Aquesta legislatura ha de ser la del canvi. La que desmercantilitzi els serveis d’atenció a les persones; la que reconegui al Tercer Sector Social i a la seva xarxa d’entitats com un actiu imprescindible; la que situï al sector social, al costat de salut i educació, com a pilars reals de la nostra societat; la de l’Economia Social i Solidària; la d’un Pacte per una Economia per la Vida; la que posi a la persona al centre d’una vegada; la que aposti, en resum, per una transformació estructural que ens porti a una societat veritablement justa i cohesionada.

Editorial: D’un 2020 ple de lliçons a un 2021 farcit de reptes.

Darrer butlletí de l’any, darrera editorial. D’un 2020 que recordarem per sempre com l’any de la pandèmia i que ens deixa un munt de lliçons i aprenentatges a un 2021 ple d’incerteses, però sobre tot de reptes als que caldrà fer front.

Un 2020 que ha de ser, en primer lloc, motiu d’orgull i satisfacció per la resposta de les entitats a les conseqüències de la COVID-19. Hem estat des del primer dia en primera línia, actuant amb responsabilitat i professionalitat malgrat les dificultats, demostrant que som essencials.

Un 2020 que ha significat també la consolidació de la Confederació com a organització de referència per a les entitats i federacions des de la dimensió socioempresarial, estant al seu costat permanentment i acompanyant-les per fer front a les dificultats que sorgien dia a dia.

Un 2020, però, que també ens ha demostrat, malgrat les bones paraules, que el sector social continua sent un sector de segona respecte a salut i a educació. Hem trobat a faltar reconeixement i hem estat massa sovint invisibilitzats malgrat la tasca indispensable que s’estava fent.

Un 2020 amb pandèmia que ha fet palès que el sistema de protecció social i la garantia de drets del nostre país no s’aguanta sense el Tercer Sector Social i que ha fet, també,  encara més evident que l’infrafinançament del sector és un problema crònic al que cal donar resposta d’una vegada.

Esgotats, tensionats, però orgullosos de la feina feta, arribem a un 2021 que ens portarà un nou Govern i un nou Parlament. Sigui quina sigui la composició, exigirem ja des de la campanya electoral que aquesta legislatura signifiqui un canvi de paradigma que situï al sector social amb el reconeixement social, polític i econòmic que li correspon i es mereix. Una exigència que farem extensiva, per suposat, a la resta d’administracions públiques.

Un 2021 que ha de portar el pla de finançament i sostenibilitat pel sector social que La Confederació ha posat sobre la taula, així com posar fi als retards injustificats en els pagaments dels serveis.

Un 2021 que ha de ser el de l’aprovació de la Llei d’Economia Social i Solidària, un cop acordades les bases, per avançar cap a un nou model econòmic democràtic i social que garanteixi la distribució equitativa de la riquesa i la justícia social.

Un 2021 que ha de servir per acordar la Llei d’Acció Concertada per la gestió de serveis d’atenció a les persones, massa cops ajornada, per acabar d’una vegada amb la mercantilització d’aquests serveis públics.

Un 2021 que també ens ha de servir per posar les bases d’una futura i necessària Llei del Tercer Sector Social. Caldrà que abans, però, el sector consensuï els detalls de la proposta, una tasca ja iniciada entre la Confederació i la Taula que hem de tancar amb el conjunt de les federacions.

Un 2021, en resum, ple de reptes i oportunitats que hem de saber aprofitar.

Mentre tant i malgrat les circumstàncies, us desitgem una bona entrada d’any i que aquest us porti, individual i col·lectivament, alegries i felicitat.

Un sector resilient.

 

Aquest mes d’octubre hem celebrat l’acte de lliurament de la quarta edició dels Premis La Confederació, un esdeveniment plenament consolidat que s’ha convertit en referència pel que fa al reconeixement dels projectes promoguts per organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya.

Les iniciatives premiades són el millor reflex del que pretenem: posar llum al què fem, però també al com ho fem. Aquesta és la millor reivindicació del caràcter transformador que reclamem per l’acció social i els serveis d’atenció a les persones del nostre país, superant d’una vegada l’assistencialisme.

Els premis d’aquest any prenen especialment rellevància en el context de pandèmia i de les crisis sanitària, social i econòmica que n’han derivat. El sector social ha demostrat, una cop més, capacitat i expertesa per donar resposta a les necessitats socials emergents, adaptant-se a la nova situació, fent costat, acompanyant i donant suport als col·lectius pels quals treballa.

Hem estat a primera línia de la pandèmia. Des del primer dia.  Al costat del front sanitari hi ha hagut un front social, sovint massa invisibilitzat i en alguns moments menystingut i maltractat, que ha estat i és absolutament essencial per no deixar cap persona enrere. Per això aquest 2020 ha estat més important que mai aquest acte de reconeixement a les milers d’entitats i professionals que de forma incansable han estan al costat de les persones, especialment les més vulnerables.

El Tercer Sector Social és un sector consolidat. Un sector fonamental per la construcció de capital social a Catalunya. Un sector pioner en la lluita pels drets socials de la ciutadania més vulnerable. Un sector sense afany de lucre però generador d’activitat econòmica i d’ocupació. Un sector que forma part de l’Economia Social del país. I un sector resilient i amb gran capacitat de donar resposta a les necessitats socials del territori, en contextos molt difícils.

Malgrat la complexitat del moment, seguirem fent la nostra feina, amb compromís i vocació de servei públic. Que ningú en dubti!

Editorial: Marcs legislatius que ens faran avançar cap a un nou paradigma.

Immersos en la segona onada de la pandèmia i mirant d’acompanyar a les entitats en la feina de fer front a la greu crisi social que tenim davant, les entitats representatives continuem treballant en allò que podem anomenar accions de llarg recorregut, que ens ajudin a consolidar mecanismes d’enfortiment, protecció i defensa de sector social.

Aquest mes d’octubre hem tingut una bona notícia en aquest sentit. El dia 13, les presidències de les cinc entitats membres de l'Associació Economia Social Catalunya, que agrupa cooperativisme, tercer sector, mutualisme i economia solidària, acordàvem amb el Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies i amb el Director General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives, el document de Bases de la Llei d’Economia Social i Solidària (Impuls d’un marc normatiu que reconegui l’ESS i la seva voluntat per transformar l’economia). Un text que presentarem als grups parlamentaris, de manera conjunta, durant les properes setmanes.

Es tracte d’un acord d’una gran importància, pel que suposa de consens entre les diverses famílies de l’ESS i pel fet que Govern i sector haguem aconseguit pactar el text sense gaires dificultats. El següent pas es l’articulat de la llei a partir d’aquestes bases. Caldrà esperar a les eleccions i a la constitució de Govern i Parlament per tancar-lo i aprovar-lo. Però no tenim cap dubte que amb aquest consens previ, els conjunt de les forces parlamentàries de la propera legislatura apostaran per tirar endavant la llei.

En el marc de l’AESCAT i conjuntament amb la Taula, hem aconseguit que el text reconegui el paper clau de la iniciativa social sense ànim de lucre en l’àmbit dels serveis d’atenció a les persones de caràcter social i la seva priorització en la gestió de serveis públics d’aquest tipus. Ara caldrà concretar a l’articulat aquests aspectes i altres que contribueixin a l’enfortiment i promoció de les entitats socials.

L’estratègia que el sector ha vingut definint durant els darrers anys pel que fa a la incidència pel desenvolupament de marcs normatius, passa també per l’elaboració i aprovació d’una Llei d’Acció Concertada amb la iniciativa social sense ànim de lucre per a la gestió de serveis públics d’atenció a les persones. L’any 2018 La Confederació va presentar una proposta amb articulat per aquesta llei. Dos anys després, encara seguim reclamant-la. Tot i el compromís públic del Govern per tirar-la endavant, primer per part del Conseller de Treball, Afers Social i Famílies el mateix 2018 i després en el text de l’Acord per una Catalunya Social signat entre el sector i el Govern el juliol passat, el grup de treball mixt constituït per treballat la llei està aturat des de fa mesos. Continuarem insistint en la necessitat de reactivar-lo. Sense oblidar que la Llei d’acompanyament dels pressupostos 2020 també inclou l’acord de desenvolupar na llei d’acció concertada en el termini màxim de dos anys.

Ja fem tard amb la Llei d’Acciò Concertada. Si en disposéssim, ens estalviarem fets com els que hem vist aquesta mateixa setmana, quan l’Ajuntament de Barcelona ha tornat a adjudicar, com el 2016, una part del Serveis d’Atenció Domiciliària a una gran mercantil, vinculada en aquest cas a un fons d’inversió. Però a més, un marc normatiu d’aquest tipus hauria permès que el sector fes front a la pandèmia i a les crisi derivades amb millors condicions, major estabilitat i finançament equilibrat, assegurant també la màxima optimització dels recursos públics destinats.

La tercera pota legislativa haurà de ser una futura Llei del Tercer Sector Social de Catalunya. Un cop reforçat el sector amb la Llei d’Economia Social i Solidària i assegurada l’acció concertada com a mecanisme de relació amb les administracions pel que fa a la gestió de serveis, caldrà pactar una llei pel sector que reguli tots els aspectes que li són propis. Una llei que no pot quedar-se amb norma administrativa i ha d’aspirar a tenir caràcter polític pel que fa al reconeixement i promoció de les entitats socials.

En mig de l’incertesa del moment i justament perquè ens cal mirar més enllà, hem de ser valentes i imaginar-nos una país nou que definitivament aposta per la iniciativa social sense ànim de lucre per garantit drets socials i qualitat en l’atenció a les persones.

Els paranys de l’assistencialisme.

 

L’assistencialisme es defineix com el conjunt d’accions desenvolupades per les institucions per proporcionar alleujament i assistència a persones o col·lectius en situació de vulnerabilitat. Històricament, s’ha fonamentat en la compassió i la pena cap al patiment dels altres i s’ha concretat en la caritat o beneficència. I en el nostre país, molt lligat a l’Església.

Aquest model d’intervenció, preponderant fins el final de la dictadura franquista, va evolucionar cap a la construcció de l’estat de benestar, amb les administracions públiques articulant serveis i dispositius professionals, però sempre acompanyades de l’acció de les entitats socials, que han hagut d’arribar allà on el servei públic no ho feia.

El model assistencialista, en tant que no ataca la rel del problema i perpetua la situació de vulnerabilitat, no és la via d’intervenció desitjable. Proporcionar serveis bàsics sense incorporar el treball d’acompanyament, promoció i empoderament de la persona, no només no és suficient, si no que pot contribuir a enquistar la situació.

És cert, però, que en situacions excepcionals com catàstrofes naturals, conflictes bèl·lics o pandèmies, no hi ha altra opció que donar resposta immediata a les necessitats bàsiques. Perquè a més, si no es cobreixen, podem estar portant més persones i col·lectius a la vulnerabilitat.

Ara estem en un moment de pandèmia. No sabem quant durarà. Però si que sabem que les conseqüències socials i econòmiques es van incrementant dia a dia i continuaran fent-ho. Des de l’òptica de resposta immediata a l’emergència, s’entén que durant els darrers mesos s’hagin activat mecanismes en la línia de les polítiques assistencialistes. Però cal estar atents. Si el que és puntual o excepcional es converteix en pràctica habitual, estem davant de d’un model que es consolida.

Des del cooperativisme d’iniciativa social, en tant que empreses socials que treballem en el sector social des del valors de l’Economia Social, apostem per fugir de pràctiques assistencialistes i paternalistes i aprofitar aquest moment de triple crisi sanitària, social i econòmica per consolidar i incrementar l’acció social fonamentada en el protagonisme de la persona, la solidaritat, la intercooperació, l’acció comunitària i el canvi de model econòmic que ataqui la rel les causes estructurals de l’exclusió social i la vulnerabilitat.  

Veiem amb preocupació que el discurs assistencialista, encara present dins i fora del sector social, pugui estar-se reforçant amb aquesta crisi. No ens enganyem; la Covid-19, si bé ha aturat moltes coses, no és un parèntesi de res. Els qui per interessos ideològics o d’altre tipus volen perpetuar les diferències socials i econòmiques, no han deixat de fer feina. Ben al contrari. I les pràctiques des de l’assistencialisme encaixen perfectament en les seves estratègies. Deia Jaume Funes en un article d’aquest mateix digital: "No necessitem que es digui allò de què ningú ha de quedar enrere. Només fer possible que no es vulnerin els drets de ningú. No cal ajuda dels rics als més pobres. Tan sols volem que no augmenti el nombre de pobres".

Sorprèn també que la majoria d’administracions públiques, de dreta a esquerra i amb poques excepcions, hagin apostat per aquests models assistencialistes, sovint amb estranyes aliances amb filantrops, “influencers” i altres famosos, sense activar, alhora, polítiques econòmiques i socials de mig i llarg termini per front a les conseqüències de la pandèmia i aprofitar el moment per apostar per un canvi de paradigma. Dotar econòmicament a fons perdut determinats dispositius d’acció immediata era necessari en un primer moment; però caldria començar a treballar decididament per definir polítiques valentes: més inversió social, enfortiment dels serveis públics, suport a les entitats i empreses socials de serveis d’atenció a les persones, foment de l’economia social, polítiques fiscals redistributives,... Calen polítiques de fons, de llarga distància, que ataquin les causes de la pobresa i garanteixin els drets socials. No caiguem en el parany de l'emergència, en el parany de l'assistencialisme.

Estem en mig d’una tempesta mai vista, però no ens podem conformar en sortir-ne com sigui; hem d’aspirar a sortir-ne més forts. Estem parlant de construir un sistema social, polític i econòmic que faci possible enfortir serveis i garantir drets, per permetre a tot ciutadà mantenir el nivell de vida necessari per participar com a membre ple de la societat. Accés a serveis sanitaris, educació, prestacions de desocupació o atenció a discapacitats o gent gran. Però també a feina i habitatge digne, cultura, lleure pels infants o defensa jurídica. Un estat que garanteixi també la participació social i política i asseguri la redistribució de la riquesa mitjançant una fiscalitat justa i equitativa.

Editorial: En defensa de la democràcia i dels drets socials.

 

Ciutadania, base social, participació, governança democràtica, diàleg, economia social, acord, compromís, convivència, igualtat o justícia són conceptes clau en la definició i articulació del Tercer Sector Social. Però són, també, elements clarament vinculats a la construcció d’una societat plenament democràtica.  

La defensa dels valors democràtics és indissociable de la reivindicació dels drets socials. És per això que aquesta setmana, davant la inhabilitació del President Torra, la Confederació, conjuntament amb la Taula, com a entitats representatives del conjunt del sector, hem fet pública la nostra condemna per aquest nou atac a les institucions catalanes i als seus representants, lliurament escollits per la ciutadania. La mesura és un pas més en la campanya de judicialització d’una situació que només es podrà resoldre des de la política, la negociació i les regles del joc democràtic. Solucions polítiques per un conflicte polític.

Però justament perquè els drets socials són la base de la democràcia, també denunciem que aquesta inhabilitació deixa al país en una situació de transitorietat especialment greu en un moment de crisi econòmica i social producte de la pandèmia de la Covid-19. Pel Tercer Sector Social és fonamental la interlocució amb administracions públiques i governs per acordar conjuntament mesures que donin resposta a les necessitats dels col·lectius més vulnerables de la nostra societat. Per això reclamem de forma urgent la convocatòria d’eleccions que portin a la constitució d’un Govern plenament efectiu, amb capacitat de gestió i desplegament de polítiques socials.

Cal tornar a recordar en aquestes moments que, estant a finals de setembre, passats més de sis mesos de l’inici de la pandèmia, continuem sense tenir respostes i concrecions a la majoria de demandes que vam presentar en nom del sector a mitjans d’abril, a través del Pla de mesures urgents per la reactivació econòmica del Tercer Sector Social de Catalunya #Covid-19. Les respostes a l’emergència social seran més complicades en període de transitorietat i això agreujarà la situació.

No podem tancar aquesta editorial sense fer un reconeixement al President Torra. Més enllà de valoracions polítiques i de que les respostes a les demandes no hagin estat sempre les esperades, és just reconèixer la seva voluntat de diàleg i la sensibilitat i proximitat que sempre ha mostrat cap el sector, així com la seva implicació personal per fer front a la pandèmia.

Governança democràtica: element clau i repte organitzatiu al servei de les persones

 

Què volem dir quan parlem de governança democràtica? El concepte reuneix dos elements que és important definir: la governança, és a dir, la manera en què es desenvolupa el govern d'una organització o entitat, i la democràcia, que indica que les persones exerceixen la capacitat de decidir dins de el govern de la seva organització. Nosaltres plantegem la governança democràtica des de la persona, en tant que la veu de cada membre de la organització és important, es fa sentir i participa en els processos de presa de decisions.

La governança democràtica és un dels trets característics i definitoris de l’economia social i, alhora, ha de ser un dels elements diferencials respecte a l’economia capitalista. L’empresa convencional no acostuma a incorporar de manera real la participació dels seus membres en les decisions en el seu funcionament i organització, i si ho fa, sovint és de manera superficial, seguint més criteris de màrqueting (de whashing, que dirien algunes) que no per convenciment. En el cas de l’Economia Social no és així. Les entitats que creiem i defensem aquest model econòmic estem obligades a governar-nos democràticament per coherència amb els valors que expressem i com a reflex de la societat que volem i defensem.

Per tant, tal com definíem en la Guia per impulsar la Governança Democràtica a les organitzacions del Tercer Sector publicada l’any 2018, la governança democràtica és el marc de govern de l’organització que incorpora les veus dels diferents grups d’interès i que es manifesta a través d’un conjunt d’actituds, normes, processos sistematitzats i pràctiques que faciliten i expressen l’apoderament i la participació real de les persones en totes les dimensions.

Així doncs, quan parlem de Governança Democràtica al Tercer Sector Social, estem parlant de generar els mecanismes necessaris per fer partícips dels processos de presa de decisions a les diferents veus que conformen les entitats: les persones usuàries, les famílies, les professionals, les sòcies, les juntes directives, els patronats o els consells rectors, entre d’altres. Cadascú des del seu propi rol i funció, però possibilitant la construcció de lideratges col·lectius i compartits, amb el què això representa de coresponsabilitat i, evidentment, amb riscos i alegries també compartides.

Les associacions, cooperatives d’iniciativa social i fundacions que conformen el Tercer Sector Social són plurals i diverses, però tenen com a tret distintiu el compromís cap a models de gestió en els quals les persones són al centre. I és en aquest marc que  la participació interna de tots els col·lectius involucrats i la governança democràtica esdevenen un element clau alhora que un repte organitzatiu.

La Governança democràtica pren diferents formes i s’expressa de diferents maneres en funció de cada organització, però són moltes les pràctiques que mostren i demostren el compromís del Tercer Sector Social amb la Governança Democràtica

Des de l’any 2017, i a través del Programa de foment de la governança democràtica al Tercer Sector Social de Catalunya impulsat per La Confederació amb el suport de la Direcció General d’Economia Social, Tercer Sector i cooperatives, hem acompanyat a 14 entitats socials en aquesta matèria – associacions, fundacions i cooperatives d’iniciativa social - i més de 120 persones han participat en els tallers que hem realitat arreu del territori.

Igualment, a través dels Premis La Confederació, hem reconegut i premiat experiències concretes que ja s’estan realitzant des del sector i que consoliden la governança democràtica com una manera pròpia de fer i d’organitzar-se. Per recordar algunes de les experiències guanyadores, i només com a exemples, destacar la iniciativa de la Fundació Salut Alta de construcció d’una nou centre obert a Badalona, amb la participació de més de 100 persones en el disseny del projecte i involucrant des de l’inici als joves destinataris del recurs; o la implantació d’un nou model organitzatiu promogut per l’Associació Alba, més flexible i basat en l’autogestió dels equips, fomentant la participació de les persones usuàries i dels professionals en les decisions sobre el futur de l’entitat; o la iniciativa de co-gestió del Servei d’Assistència Personal d’ECOM, amb un impacte real en la participació, autonomia i capacitat de decisió de les persones amb discapacitat en la mateixa gestió del servei.

Per arribar a la governança democràtica real cal passar sempre per l'estadi previ de la participació. Per això, parlem de la participació com el pas necessari. Participar és l'acte a través del qual algú pren part d'alguna cosa. De la participació a la decisió. Decidir és prendre realment part en la presa d'acords de forma activa, ajudant a construir la realitat, el futur propi i el de l'entitat. L'acció de decidir pot ser entesa com un vector que va prenent força i transcendència. Aquest és el pas definitiu que ens permet parlar de governança democràtica i és per a nosaltres, la innovació real en aquesta matèria.

Des de La Confederació estem convençuts que, a més del sense afany de lucre com a tret definitori, aprofundir en la governança democràtica ens reforça com a Tercer Sector Social: facilita l’aportació de valor de totes les persones i crea entorns de treball potents al servei de la missió i dels valors de les organitzacions; contribueix a la definició col·laborativa els serveis, adequant-los a les demandes i expectatives de les persones implicades; promou dinàmiques de col·laboració i cooperació; assegura una millor comprensió de l’entorn i de la realitat, tant de l’entitat com del context on s’insereix; i, entre d’altres, potencia el treball en xarxa per multiplicar els impactes positius de l’acció.

La governança democràtica és doncs un repte i una oportunitat. Un repte perquè cal sistematitzar i aprofundir en les pràctiques que representa, i una oportunitat perquè ens singularitza respecte altres models empresarials

Som essencials

 

Escrit a dues mans amb Francina Alsina, presidenta de la
Taula del Tercer Sector Social de Catalunya

Som lluny, molt lluny del pic de la crisi del covid-19 perquè els efectes socials de la pandèmia acaben de començar i s’aniran manifestant durant els pròxims mesos i, de ben segur, anys. No ens deixem portar per aquesta falsa sensació de nova normalitat, interrompuda pels preocupants rebrots, perquè les UCI socials no deixen de rebre persones que es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat.

Assolir el pic, o no, dependrà de si les mesures i accions de les administracions (de curta o llarga mirada) són veritablement eficaces i si hi ha una aposta clara, en forma d’inversió, per enfortir el sistema de protecció i drets socials i per dotar el tercer sector dels recursos imprescindibles perquè els serveis d’atenció a les persones siguin sostenibles i estables. 

Donar al sistema social la musculatura que necessita, després que en els últims anys l'hagin afeblit les polítiques d’austeritat i les retallades, és clau per parar el cop i no col·lapsar unes UCI socials que ara mateix ja estan tenint moltíssimes dificultats per donar-hi resposta. Durant la primera onada del covid-19 les entitats socials que han treballat per cobrir necessitats bàsiques, com l’alimentació i l’habitatge, han atès més de 820.000 persones a Catalunya, i l’impacte econòmic del virus al sector social ha sigut de més de 618 milions d’euros, més de 85 dels quals són sobre costos que han hagut d’assumir les entitats de la seva pròpia butxaca.

Una vegada més, el Tercer Sector Social ha demostrat per què és i fa un servei públic. Si les entitats socials han ofert serveis i suports a milers de persones en situació de molta vulnerabilitat ha sigut, sens dubte, gràcies a l’esforç i al compromís innegable de les seves professionals, que s’han mantingut en primera línia, i a la força del voluntariat, que també hi ha posat el coll. En els mesos més durs de la pandèmia, el país ha comptat amb el treball i l’esforç incansable del personal sanitari, mèdic i farmacèutic, i també amb el de neteja, comerços, transport, mitjans de comunicació i un llarg etcètera. Ens sumem al reconeixement i agraïment, però volem reivindicar totes les professionals de l’àmbit social que, malgrat la por i les dificultats, no han deixat de treballar per mantenir oberts, d’una manera o altra, amb capacitat creativa i rapidesa, serveis que són essencials per a la vida diària de la gent gran, les persones amb discapacitat, les que tenen problemes de salut mental, la infància i adolescència, els menors no acompanyats, els drogodependents, les famílies monoparentals, les dones víctimes de violència masclista, les persones sense llar i tots aquells col·lectius vulnerables de la nostra societat. Durant l’emergència no hem aturat l’atenció domiciliària per fer cures, higienes o canvis posturals; hem mantingut oberts els serveis residencials (residències, pisos amb suport o habitatges tutelats); els d’atenció i protecció a la infància i l’adolescència i el repartiment d’aliments, entre altres.

Si han funcionat en un moment tan complex com aquest ha sigut gràcies a treballadores socials, educadores socials, pedagogues, integradores socials, psicòlogues, orientadores, treballadores familiars, cuidadores, mediadores, gerontòlogues, cuineres, auxiliars de geriatria, personal de neteja de les entitats, monitores de colònies, monitores de menjador, talleristes, formadores, tècniques d’ocupació, tècniques d’emergències sanitàries, fisioterapeutes, infermeres, tècniques de projectes, directores d’entitats, responsables de comunicació i tot el personal administratiu, entre altres. Moltes gràcies i seguim. Som essencials.

Conscients del repte que tenim, la Confederació i la Taula hem signat amb el Govern l’Acord per una Catalunya Social, que recull les mesures que són claus per superar aquesta crisi social i que també reconeix el paper del tercer sector durant la pandèmia. És un punt de partida que posa les bases de la recuperació social i, en el cas del tercer sector, és també una oportunitat per revertir l’infrafinançament que des de fa més de deu anys pateix. Vetllarem perquè sigui així perquè, ara més que mai, s’ha de demostrar a la ciutadania que la sortida és la garantia dels drets socials i l’enfortiment d’un sistema de serveis i protecció social que ha trontollat i que necessita ser reforçat perquè esdevingui un pilar fort de l’estat del benestar, al costat de la salut i l’educació. La ciutadania, les entitats, les professionals del sector i el país s’ho mereixen. Perquè som i fem un servei públic, perquè som essencials.