Escoles de democràcia

Publicat a:

L’edició 2015 del Programa Aracoop, impulsat pel Departament d’Empresa i Ocupació i la Confederació de Cooperatives de Catalunya amb l’objectiu de renovar, ampliar i enfortir l’economia social i cooperativa del nostre país, contempla per segon any consecutiu entre les seves línees d’actuació el foment de la creació de cooperatives d’alumnes a les escoles. Les accions desenvolupades a l’edició anterior van suposar la creació de 20 cooperatives, 9 de primària i 11 de secundària, amb la participació de més de 800 alumnes. Els projectes de creació de cooperatives d’alumnes es desenvolupen fonamentalment a les escoles de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, que agrupa a les cooperatives de treball (mestres) o de consum (pares i mares) que gestionen centres educatius.

Una cooperativa d’alumnes és una societat formada i gestionada pels propis alumnes que, amb la col·laboració del professorat, desenvolupa activitats productives i econòmiques amb l’objectiu de posar a la venda productes o bé realitzar activitats o serveis. La seva finalitat principal és la de potenciar l’emprenedoria a través del procés de creació d’una empresa cooperativa, on la participació i implicació dels alumnes és la clau, ja que les decisions són preses per ells, que  alhora són els responsables de la gestió social i econòmica de l’empresa i dels resultats de la seva activitat. Tot i que existeixen altres propostes que miren d’aproximar el cooperativisme als estudiants mitjançant materials pedagògics i simulacions, el model Aracoop es fonamenta en la pràctica real i efectiva de la creació d’un projecte cooperatiu. Projecte que es pretén perduri en el temps mentre duri l’estada dels alumnes impulsors a l’escola.

Aquesta experiència de participació vivencial en un projecte comú de base col·laborativa es concreta en la creació en el marc de l’escola de cooperatives que es dediquen a activitats tan diverses com la logística dels actes del centre, els reportatges fotogràfics de les festes, la organització dels berenars diaris, recaptar fons per la Marató de TV3 o ensenyar jocs tradicionals als més petits de l’escola. Mitjançant la realització d’aquestes activitats i de la participació al Consell Rector i a l’Assemblea de la cooperativa, els nois  noies, sempre amb l’orientació i suport del professorat, experimenten i coneixen de manera activa valors com la democràcia, la participació o la solidaritat.

L’experiència ens ha demostrat que és una activitat necessàriament compartida que fomenta habilitats socials com la capacitat de comunicació, el lideratge, l’empatia, la negociació o la convicció. L’activitat té repercussió en la comunitat, el resultat és compartit i és motivador perquè té un retorn de reconeixement. És una activitat interdisciplinària que integra continguts de gestió i organització, economia, legislació, coneixement del medi social i natural, aprenentatge i servei a més a més d’una gran varietat de procediments i valors. L’estructura i funcionament generats estableixen també ponts de relació i treball entre els alumnes i els professionals que hi intervenen, facilitant l’eficàcia de les labors tutorials. Pel fet de tractar-se d’una organització cooperativa, aporta valors democràtics encaminats a resoldre problemàtiques col·lectives i a donar respostes concretes a les diferents qüestions de funcionament que es presenten al llarg del curs, mostrant-se molt eficient en els aspectes que tenen relació amb les habilitats socials. A més, pedagògicament el projecte recull tots i cadascun dels elements que requereix el fet educatiu, resultant excel·lent per a desenvolupar el treball basat en competències de forma global.

La vivència és, per tant, plenament real. Les cooperatives d’alumnes i els seus membres viuen i experimenten els mateixos conflictes que les cooperatives dels grans: discussions, desacords, expulsions, dissolucions, ... Però també els èxits i els guanys: negociació, diàleg, pacte, consens, acord, ... Una experimentació que ajuda als infants a créixer en els valors de la democràcia i a conèixer uns models de fer projecte empresarial que sens dubte els seran útils quan arribin a l’edat de treballar.

Escoles que ensenyen a crear projecte col·lectiu a partir dels valors democràtics. Amb D de democràcia, D de diferència, D de donar, D de debatre, D de decidir, D de dignitat, D de discussió, D de dubtar, D de ...

Cooperació publico-privada i economia social: més enllà de la contractació de serveis

Publicat a:

La política és l’activitat que s’ocupa de resoldre les problemes i les necessitats que plateja la convivència col·lectiva d’una societat. Dit d’una altra manera, és l’acció destinada a fer possible un projecte col·lectiu, promovent la participació ciutadana en tant que posseeix la capacitat de distribuir i executar el poder, segons sigui necessari, per promoure el bé comú. Aquesta acció es concreta en el treball, la voluntat i la capacitat d’obrir i apropar la gestió dels assumptes públics al conjunt de la societat i a la ciutadania.

Uns dels objectius centrals de les administracions públiques ha de ser el de proporcionar els millors serveis públics en condicions d'eficiència i equitat. Però la política no s'acaba en les institucions ni el servei a la societat es limita a allò que fan les administracions exercint les seves competències i responsabilitats. Un Estat modern ha d’estar obert a les iniciatives que sorgeixin de l'esfera privada per respondre als reptes econòmics i socials que té plantejats, ja sigui en la dinamització del teixit productiu i la creació d'ocupació estable o en el desplegament de dispositius d'atenció als col·lectius més vulnerables.

La responsabilitat pública d'actuar en nom de tota la ciutadania hauria de ser inexcusable i indelegable, però l'acció d’un govern que vol ser transparent, eficaç i responsable guanya en valor si s'articula en una societat civil forta i enforteix la seva relació amb la iniciativa privada. El que es coneix com cooperació público-privada, passa per determinar quines activitats del sector públic permeten generar un major valor públic mitjançant la incorporació d'actors privats, quins requisits han de complir les organitzacions privades que intervenen en la gestió d'assumptes públics, o quins mecanismes de control, seguiment i avaluació calen en un escenari de col·laboració entre el sector públic i el privat.

Totes aquestes premisses són vàlides en una conceptualització global de la cooperació público-privada. Però des dels models de l’economia social s’està construint una nova realitat i es fan propostes amb voluntat d’anar més enllà en la relació entre allò públic i allò privat, entre les administracions públiques i la iniciativa social. Aquesta realitat i aquestes propostes són les que mirarem d’analitzar en aquest article.

Conceptualització.

Tot i que els diferents enfocaments que es poden fer del tema poden fer variar la concepció i definició de la idea, de manera neutra podem dir que la cooperació publico-privada, també coneguda com a col·laboració público-privada, és tota aquella forma de cooperació entre una administració pública i el sector privat (empresa o entitat social) amb l’objectiu de gestionar, finançar, mantenir, construir o explotar serveis públics o infraestructures.

Els sistemes de producció i provisió de serveis públics es poden articular de dues maneres:

·        Directa, a través d’unitats internes de l’administració o empreses públiques.

·  Indirecta, a través de fórmules com l’externalització de serveis, que és la contractació externa de part o de tota la producció d’un servei, o de partenariats público-privats, que són models de col·laboració en els que es desenvolupen conjuntament serveis compartint riscos, costos i beneficis.

En el nostre cas, centrarem les reflexions en els models vinculats a l’externalització de serveis, especialment en àmbits vinculats als sectors social, educatiu i sanitari.

Responsabilitat compartida.

Tal i com assenyala Joan Subirats a la presentació de la guia de bones pràctiques Sumant per les persones, elaborada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya amb el suport de la Diputació de Barcelona, qualsevol reflexió en torn a nous escenaris en cooperació público-privada passa necessàriament per tenir en compte dues premisses: que l’espai públic no s’esgota en el que és estrictament institucional i que allò que anomenem privat no és només sinònim de mercantil i competitiu.

La iniciativa privada articulada en torn a l’economia social i cooperativa té una llarga trajectòria de gestió de serveis públics, fonamentada en els valors que acompanyen la seva manera de fer empresa. És per això que aquestes organitzacions parlen de vocació social en la gestió des de l’aportació de valor que suposa la implicació dels membres, la responsabilitat amb l’entorn i la proximitat amb el territori.

El clàssic “les persones per davant del capital” agafa tota la força en les cooperatives que gestiones serveis a les persones. Per això, l’aposta és garantir que els diners destinats als serveis públics serveixin plenament per això, aprofundint en la col·laboració entre les administracions públiques i les empreses de l’economia social.

Externalitzar no és privatizar.

En torn a la cooperació publico-privada s’han generat múltiples debats, molts d’ells sorgits, en part, de mites i prejudicis. Alguns cauen, per exemple, en l’error de confondre externalització amb privatització. De la mateixa manera que en el món de l’educació i en el sanitari, els serveis socials del nostre país tenen des de fa temps una important trajectòria en models d’externalització de la gestió de serveis socials de titularitat pública a empreses i entitats especialitzades. Parlem d’una pràctica iniciada per alguns ajuntaments que ràpidament es va estendre a la gran majoria dels serveis de les diferents administracions públiques.

Aquesta modalitat de gestió ha esdevingut la base d’una part important del que avui és l’economia social del nostre país. Entitats i empreses que en forma de cooperatives, associacions o fundacions operen en el sector d’atenció de les persones. L’absència de lucre garanteix que, en el cas que la gestió generi excedents, aquests es reinverteixin en la pròpia activitat.

Es tracta d’un model en el que, sense renunciar a la titularitat i mantenint la responsabilitat i les obligacions pel que fa a definició i execució de polítiques públiques, els responsables opten per cedir la gestió a una iniciativa social a través de diferents opcions de cooperació público-privada com la concertació, el concurs o el contracte. 

No és un model exclusiu de l’economia social. També petites i mitjanes empreses mercantils, així com grans empreses de serveis i multinacionals que han vist negoci en aquest tipus d’activitat, participen de la gestió. En aquest cas s’obre un altre debat que tractarem més endavant sobre el sentit que alguns facin diners a costa dels serveis socials.

L’externalització de serveis té uns quants detractors. Són posicions que defensen la gestió exclusivament des d’allò públic i només amb recursos i personal públic. Aquest posicionament, absolutament respectable, sovint es distorsiona amb visions interessades que equiparen externalització i privatització. I no, no és el mateix. La privatització dels serveis públics, molt utilitzada en altres sectors, implica que el govern o l’ajuntament es queda només amb un paper mínim de regulador i supervisor, renunciant a la titularitat i implicació en el servei prestat. Per contra, l’externalització, especialment aquella que compta com a partner amb cooperatives i entitats socials, garanteix a través de la vocació de servei públic i el sense afany de lucre la preponderància de l’interès general per sobre de l’interès particular d’accionistes i inversors.

El negoci del benestar.

A finals de 2012, el CatSalut va donar la concessió de la gestió del Centre d’Atenció Primària de la població empordanesa de l’Escala a una empresa mercantil, dedicada fonamentalment a serveis de neteja i seguretat. Fins aquell moment la gestió havia estat en mans d’una fundació del territori. Posteriorment, l’Ajuntament de Barcelona adjudicava a la mateixa empresa el Casal Infantil El Drac, que fins a llavors havia portat una cooperativa d’iniciativa social. Són només dos exemples. N’hi ha molts.

Aquests dos fets, que en el cas del centre infantil va anar acompanyat de denúncies de les entitats representatives del sector sobre les males pràctiques de les administracions en els concursos públics, especialment pel que fa a donar més valor a la oferta econòmica que no a altres aspectes com l’experiència o la capacitat tècnica, va tornat a posar sobre la taula la qüestió de la gestió dels serveis vinculats a l’estat de benestar.

El nostre país compta amb una interessat i potent trajectòria d’externalització de determinats serveis. Com s’ha explicat anteriorment, aquest model s’ha recolzat des dels seus inicis en un ric teixit d’organitzacions de l’economia social. Empreses que des d’un principi van apostar per col·laborar amb les administracions per garantir un serveis públics de qualitat. Empreses que reinverteixen els seus excedents en la pròpia activitat en consonància amb el seu caràcter no lucratiu.

Els darrers anys, però, empreses mercantils de capital espanyol i algunes multinacionals a la recerca de nous nínxols de negoci han decidit entrar a competir en la gestió d’aquests tipus de servei. D’aquesta manera, residències de gent gran, serveis d’atenció domiciliària, serveis especialitzats de salut o fins i tot escoles estan en mans de gestors l’objecte final dels quals és fer quants més diners millors per als seus accionistes.

I és aquí un rau la clau de tot plegat: és ètic que ningú guany diners amb la gestió dels serveis del benestar?, no és una contradicció permetre l’enriquiment amb els serveis que pretenen ajudar als més vulnerables?

Aportacions des de l’economia social.

El sector dels serveis a les persones ha esdevingut els darrers anys un motor de creació d’ocupació i de desenvolupament econòmic a nivell local que treballa per l’autonomia personal i la inclusió social. Si ve la crisi econòmica ha aturat parcialment aquesta evolució i ha posat en dubte la continuïtat de l’estat de benestar tal i com el coneixíem, no hi ha dubte que aquest continuarà sent un sector estratègic durant els propers anys. Si aconseguim que aquest sector s’enforteixi des d’un model d’economia social, farem que el nostre sistema de benestar i la nostra economia avancin en paral·lel cap a la consecució d’una societat més justa, sostenible i cohesionada.

Però quins són els elements de valor que pot aportar la gestió de serveis públics des d’empreses de l’economia social? La guia Sumant per les persones, ja esmentada, destaca un seguit d’elements que apareixen de manera comuna com a factors clau que faciliten l’èxit de la col·laboració entre les cooperatives i els municipis. Una anàlisi en clau local, que entenem vàlida per col·laboracions a altres nivells:

·  Clau 1. Convergència d’objectius entre els municipis i les cooperatives: polítiques impulsades per l’ajuntament convergeixen amb projectes que vol desenvolupar la cooperativa a nivell privat, atenent a la seva vocació de servei a les persones des de la eficàcia empresarial no lucrativa.

·     Clau 2. La existència de polítiques clares i definides per part dels municipis permet crear contextos i impulsar projectes a la ciutat.

·     Clau 3. Relació d’interlocució permanent, basada en la confiança i l’escolta activa. Actitud receptiva i oberta per part dels municipis a rebre aportacions de les empreses cooperatives.

·   Clau 4. La inversió de temps i recursos, tan de les cooperatives com dels municipis, en buscar solucions per la cobertura de noves necessitats i en el desenvolupament de nous projectes, aporta resultats exitosos a mig termini.

·       Clau 5. La estabilitat en les col·laboracions, apostant pel desenvolupament de serveis de qualitat sòlids.

·    Clau 6. Capacitat d’adaptació i flexibilitat per part de les cooperatives per donar resposta a noves necessitats i adaptar-se a noves demandes.

·       Clau 7. Aportació i acompanyament tècnic per part de les cooperatives com a agent especialitzat en el seu àmbit d’actuació

·      Clau 8. Capacitat de crear sinèrgies entre els seu propis serveis per la millora de la qualitat del servei, per aportar més valor afegit a la gestió de la concessió.

·   Clau 9. Entendre la col·laboració des d’una visió estratègica, que permet treballar conjuntament per buscar noves solucions i innovar per resoldre problemàtiques.

Escenaris de futur.

Des d’una realitat avalada amb resultats, les empreses de l’economia social volen anar més enllà i explorar noves vies que permetin millorar i innovar en models de cooperació público-privada.

En primer lloc, cal aproximar la gestió dels serveis públics a la societat, amb fórmules basades en la participació i la transparència. Des de la proximitat, des d’allò local. Donant, per exemple, més valor i força a les iniciatives dels barris de les ciutats i dels pobles. Passar, com diuen alguns, a la col·laboració público-cooperativa.

En segon lloc, és un fet que la voluntat política passa per damunt de la majoria dels impediments jurídico legals que puguin sorgir. Si l’aposta per les fórmules de l’economia social  existeix, la concreció és possible. Calen doncs plans integrals de foment i de concertació a l’estil del Programa Municipi Cooperatiu.

Cal també avançar en la concreció de noves fórmules de concertació, més enllà del concurs i el contracte de serveis, que donin més pes a la qualitat del servei, a l’equilibri pressupostari, a la reinversió d’excedents, a l’estabilitat i qualitat dels llocs de treball, al balanç social, a la participació dels usuaris, ...

Podem també innovar en relació entre les parts. Generem una veritable cooperació público-privada que passi per un diàleg franc i obert, de tu a tu, entre administració contractant i empresa prestadora. Un diàleg que permeti a les cooperatives aportar des del coneixement generat i l’experiència acumulada.  Crear projecte social, donar resposta a les necessitats i fins i tot dissenyar polítiques socials de manera conjunta. De la responsabilitat delegada a la responsabilitat compartida.

I finalment, explorem i inventem en tot allò relacionat amb el finançament. Davant les dificultats econòmiques de les administracions públiques tenim la capacitat de l’economia social de generar i captar recursos. Innovem també en aquest aspecte. Assumir i compartir riscos és una de les premisses que molts estableixen per parlar de cooperació público-privada.  Doncs bé, les empreses de l’economia social ho fan cada dia. 

Cooperar per innovar

Article escrit en col·laboració amb Lorena Torró. Publicat a:

Superada la barrera de la concepció tradicionalista d’innovació, vinculant-la gairebé en exclusiva a la innovació tecnològica, les societats empresarials, principalment les cooperatives, han posat de manifest l’amplitud d’àmbits en què la innovació té un paper clau per a la sostenibilitat socioeconòmica, tant dels territoris com de les empreses.

El desgavell socioeconòmic viscut en els darrers anys i l’autocrítica que se n’ha derivat, ha portat a potenciar models econòmics que es basin, principalment, en les persones i en la sostenibilitat. En aquest sentit, el model cooperatiu d'empresa defineixen una fórmula amb projecció de futur en el desenvolupament de les noves formes de treball de les organitzacions i, per això, cal posar en valor les actuacions d’innovació impulsades des de les cooperatives i els agents representatius del moviment, especialment aquelles relacionades amb les noves formes d’organització i de gestió empresarial com a exemples d’un nou paradigma d’empresa participada i compromesa amb una competitivitat responsable i sostenible.

Des d’un punt de vista empresarial, les cooperatives impulsen processos d’innovació, com qualsevol altra empresa, relacionats amb la innovació tecnològica, en productes i processos, entre d’altres; però la dimensió social de les cooperatives possibiliten un desenvolupament de la innovació des del punt de vista social, ja que impulsen nous models organitzatius per fer front a les necessitats de les persones, ja sigui a nivell de treball, del consum de béns o serveis, de l’accés a l’habitatge,  de l’educació o altres.

En aquest sentit, cal destacar i donar visibilitat a la innovació social, entesa com nous processos, pràctiques, mètodes o sistemes per dur a terme processos tradicionals o tasques noves que es fan amb participació de la comunitat i les persones beneficiàries. Aquestes es transformen en actors del seu propi desenvolupament, enfortint així el sentiment de ciutadania. Per això, és important destacar el paper que desenvolupen les cooperatives com a empreses promogudes, impulsades i participades per persones que s'han agrupat voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comuns, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica.

Una de les claus principals de la innovació és la participació. Les persones aportem més quan ens sentim part d’un projecte. En el cas de les cooperatives això és evident a tots els nivells: societari, econòmic i laboral, ja que es basen en els valors de l'autoajuda, l'autoresponsabilitat, la democràcia, la igualtat, l'equitat i la solidaritat. Seguint la tradició dels fundadors, els socis cooperatius fan seus els valors ètics de l'honestedat, la transparència, la responsabilitat i la vocació social. Alhora, es guien per uns principis universals, essent la fórmula cooperativa la única forma empresarial que integra en la seva gestió i govern uns principis d'actuació i desenvolupament.

En aquest mateix context de la participació, la forma cooperativa incorpora en els seus principis la cooperació entre cooperatives amb l’objectiu de servir, de la manera més eficaç possible, al seu teixit social. A més, això queda palès en les diferents formes de cooperació entre empreses que la forma cooperativa promou: cooperatives de serveis, cooperatives agràries, cooperatives de segon grau, acords intercooperatius, federacions... Sortosament, avui més que mai, la cooperació ja constitueix una pràctica habitual en les organitzacions empresarials de tot tipus i no només en les cooperatives.

La cooperació entre organitzacions afavoreix l’obtenció d’avantatges competitius efectius que siguin únics, possibles de mantenir, superiors als de la competència i aplicables a diverses situacions del mercat. Per a això, més enllà de la forma jurídica que prengui la nostra col·laboració, s’ha de tenir en compte uns punts comuns que cal treballar:  la confiança mútua, les empreses participants han de buscar una mateixa fita,  la cooperació ha d’estar en connexió amb l’estratègia de l’empresa i  cal tenir clars els objectius individuals que  es pretenen amb la cooperació, però també els de la resta d’organitzacions amb qui cooperarem.

Dit això, hem de considerar les possibilitats de la cooperació entre empreses com un instrument que faciliti l’accés a la innovació.

Fa uns anys, com hem dit anteriorment, la innovació s’identificava amb les grans organitzacions que disposen dels recursos suficients com per invertir i impulsar noves línies d’actuació i nous productes i serveis. En canvi, actualment, considerem que la innovació la pot generar qualsevol empresa que de forma sistemàtica organitzi, en les diferents àrees del negoci, una recerca deliberada d'oportunitats i les transformi en realitats.

En aquest sentit, la innovació en xarxa i la innovació oberta, basades en la cooperació, permeten que les empreses tinguin accés a la innovació, sense necessitat de disposar d’ingents quantitats de recursos, tant humans com econòmics.

Gràcies a la sistematització de la innovació que apliquem dins la nostra empresa, podrem establir l’estratègia que cal seguir per engegar nous projectes a partir de l’anàlisi de l’àmbit i grau de la innovació. Això ens permetrà decidir, per exemple, si desenvoluparem la innovació individualment dins l’empresa, si ens caldrà adquirir la innovació externament a través de la compra d’innovació o la col·laboració externa amb d’altres entitats.

La realitat empresarial ens diu que habitualment la cooperació entre empreses es dóna per innovar en el màrqueting, la producció i la recerca i desenvolupament. Tanmateix, indistintament dels àmbits en què cooperem per innovar, les raons que han de conduir a una empresa a fer-ho són l’obtenció de valor i generar més valor a la clientela, ja que ambdós propòsits tenen un retorn directe (diners) o indirecte, essent retorns indirectes el coneixement (el que aprenem en el procés d'innovar), la marca (l'impacte en la clientela), l’ecosistema (les empreses partners amb qui hem d'aprendre a relacionar-nos per dur a terme la innovació) i l’organització (ser una empresa innovadora et converteix en major atractora de talent).

Innovar consisteix a tenir idees convertibles en valor per al client, de manera que amb això es generi un resultat sostenible per a l'empresa: el retorn de la inversió. L'objectiu últim de la innovació és generar resultats. La innovació que no millori els beneficis, directes o indirectes, no té sentit. Tal i com defineix Alfons Cornella, la innovació és un motor virtuós d’idees-valor-resultat, que hauria de funcionar perfectament. No ha de ser un acte ad-hoc (ara innovem, demà ens n’oblidem), sinó un sistema que requereix d’estratègia, recursos i temps (alineació amb el negoci). I per aconseguir-ho, potser s’hagin d’eliminar altres parts del procés empresarial que ens treuen temps del dia a dia, per poder-lo dedicar a innovar, que és fonamental en l’actualitat i ho serà també en els propers anys.

Les organitzacions innovadores incorporen uns trets diferencials que faciliten el procés creatiu i la plasmació de les idees en projectes amb valor. Aquestes organitzacions tenen, doncs, en comú una organització horitzontal allunyada de la jerarquia, una direcció que lidera el procés d’innovació,  que incorporen eines per facilitar la recollida de dades i interpretar la informació, que treballen les idees des d’un punt de vista transversal i que involucren els grups d’interès.

La innovació, més enllà de la transformació d’idees en productes o serveis que aportin valor, representa un mecanisme eficaç per adaptar les empreses als canvis del seu entorn, alhora que també esdevé un procés més de gestió de l’organització. En un entorn globalitzat en què el nostre mercat és el món, hem de tenir present que els nostres competidors també s’ubiquen en aquest context. La nostra competitivitat ha de millorar no només per tenir més capacitat sobre el mercat, sinó també perquè les empreses externes no es proveeixin del nostre segment de mercat.

Amb la voluntat d’oferir recursos sobre la innovació i la cooperació per innovar adreçats a les cooperatives, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, ha creat un fòrum d’innovació, Innovacoop, amb el doble objectiu de traslladar als seus membres la importància de la innovació per adaptar els seus negocis als canvis i garantir-ne la supervivència, així com fer que les cooperatives adquireixin coneixements en matèria d’innovació.

Amb Innovacoop, a través de diverses sessions programades amb formats diversos, es pretén anar traslladant coneixement en l’àmbit de la innovació. El primer objectiu bàsic és parlar i fer que es parli d’innovació, però també incidir perquè les cooperatives integrin aquest concepte dins l’imaginari empresarial. En funció de l’evolució de les sessions, les cooperatives es van trobant en disposició d’anar definint el tipus d’innovació (tradicional, oberta, en xarxa...) que millor pot respondre a les seves necessitats estratègiques.

L’objectiu final és més ambiciós, ja que amb Innovacoop es pretén la creació de nodes d’innovació en xarxa i innovació oberta, per tal que les cooperatives s’autogestionin la innovació i la integrin en la seva planificació anual i organitzativa. Parlem, per tant, d’una aposta per unes empreses innovadores, que aporten millores als processos, als productes o serveis i a la forma de gestionar-se i organitzar-se.

En què podem innovar?

	Dimensió empresarial (model de negoci)	Dimensió cooperativa (model societari)
EN QUÈ PODEM INNOVAR?	Proposta de valor: marca Productes/serveis Clientela: segment i relacions Canals de comercialització Màrqueting i Comunicació Recursos: personal, finançament i  infraestructura Processos Xarxa d’aliances Estructura de costos	Estructura de la propietat Incorporació persones sòcies Estructura democràtica Formació, educació Informació Vincle amb la comunitat Relació amb altres cooperatives Participació econòmica persones sòcies
QUÈ BUSQUEM?	Innovacions de model de negoci amb què busquem beneficis mitjançant la venda del producte/servei.	Innovacions internes a l’organització amb què busquem millores de funcionament i eficàcia.
RECURSOS:	El model CANVAS  pot ajudar a esquematitzar el model de negoci.	Els 7 principis cooperatius poden ajudar a esquematitzar el  model societari.
AMB QUÈ BASAR-NOS?	En el procés d’innovació hem de tenir molt clars els valors cooperatius, els valors de la nostra empresa i la visió definida en la nostra estratègia empresarial.

El 8%

Publicat a:



A finals del mes passat, el Departament de Benestar Social i Família va comunicar a les cooperatives i entitats socials nous retards en els pagaments de les factures corresponents als serveis gestionats, concretament els vinculats a l’ICASS i a la DGAIA. En aquell moment es parlava dels pagaments de setembre, però avui ja sabem que els endarreriments afectaran a tot el que queda d’any. Ja s’ha concretat que arribats a trenta ú de desembre i repartit en tants per cents pels diferents mesos, cada proveïdor haurà deixat de cobrar l’equivalent a la factura d’un mes. Dit d’una altra manera, cada cooperativa o entitat haurà deixat d’ingressar el 8% de la facturació compromesa pel 2014 per aquell servei.

Aquest és el calendari que ens han traslladat. Per suposat, des de la Generalitat manifesten que si durant aquest període es produeix una injecció de tresoreria a les arques públiques, revertiran aquesta situació. El que no es concreta és quan es cobrarà tot el que es deixi de pagar durant aquests mesos. Es repeteix així la situació generada al juliol de 2012. En aquell moment es va deixar de pagar de manera general les factures d’aquell mes, situació que no s’ha acabat de regularitzar, en alguns casos, fins aquest 2014.

Ni el 3, ni el 5, a nosaltres ara ens ocupa i preocupa el 8%. No podem dir que ens hagi agafat per sorpresa. El seguiment del pressupost de la Generalitat i els anuncis més o menys clars de diferents responsables sobre “possibles tensions de tresoreria”, ja feien preveure que alguna cosa passaria. Però no per esperada genera menys incertesa.  

I ara què? L’experiència del 2012 va servir per alguna cosa i sembla que el sector ha sabut reaccionar ràpid, si més no en demanar claredat i informació. Així, La Confederació, Patronal del Tercer Sector, ha presentat al Govern una llista de peticions amb les que treballar conjuntament, que inclouen aspectes com la màxima transparència respecte als retards, demanda d’un pla de pagaments del que quedi pendent, compromís de negociar amb les entitats financeres per facilitar línees de crèdit a interessos baixos i estudiar propostes de repercutir els retards en altres sectors o proveïdors.     

Per altra banda i en la línea de buscar solucions concretes i efectives, fruit també de l’experiència de fa dos anys, la Federació de Cooperatives de Catalunya ha impulsat la signatura d'un acord per la creació d'un fons d’un milió d'euros per part de Coop 57, amb l’aval del 25% per part de la Fundació Seira. Aquest fons, que s’ampliarà si cal, permetrà activar operacions de cessions de crèdit vinculades als drets de cobrament de factures concretes amb reconeixement del deute per part de la Generalitat.

Les cessions de crèdit, les pòlisses o qualsevol altres mecanisme financer són, però, solucions que impliquen un cost no previst per a les cooperatives i entitats. També cal parlar d’això. Cal incloure en la negociació amb l’administració els interessos generats. Per què, quin sentit té que un sector com el social financi el deute públic?

Cal un diàleg franc i obert entre l’administració i el sector. El problema és de tots i cal treballar plegats per trobar-hi solucions, perquè el que està en joc és quelcom molt important pel país. El sector social té propostes i la Generalitat ha d’escoltar. I si el problema és que Madrid no paga, anem a Madrid. Junts tenim prou capacitat d’incidència per fer-nos escoltar. Mentre tant, avui, les cooperatives i entitats continuen treballant alhora que analitzen com fer front a la pèrdua del maleït 8%.

Cap a un nou model de col•laboració

Aquesta mateixa setmana una desena de patronals, sindicats, col·legis professionals i entitats del sector de serveis d’atenció a les persones hem signat un acord per impulsar la millora de la contractació pública i acabar amb aquelles pràctiques que no garanteixen la qualitat en l’execució dels contractes.

Les onze organitzacions signants reclamen a les administracions públiques que aquests tipus de serveis deixin d’adjudicar-se a l’opció més econòmica, com passa ara massa sovint. Entre d’altres mesures, proposen que s’introdueixi un mínim en la valoració qualitativa i que no s’acceptin ofertes econòmiques desproporcionadament baixes. L’objectiu final d’aquesta iniciativa és preservar la qualitat, la viabilitat i la sostenibilitat d’uns serveis públics sociosanitaris i d’atenció a la infància, la joventut, la dependència, la discapacitat i altres grups particularment vulnerables.

Que aquest acord hagi arribat a bon port és una gran notícia per un doble motiu. En primer lloc, pel fet en si. Que organitzacions tant diverses, amb interessos no sempre coincidents, hagin culminat un procés d’aquestes característiques és una bona senyal de cara al futur del sector. I per altra banda, pel que pot suposar a nivell de canvi en les regles del joc. Els signants tenen previst demanar la creació d’una taula de treball amb el Govern de Catalunya i altres administracions i agents implicats on poder explicar i concretar les propostes que recull l’acord. I és aquest espai de diàleg el que pot obrir noves perspectives pel que fa a garantir la qualitat dels serveis.

Les cooperatives d’iniciativa social de la Federació, doblement representades a l’acord en tant que membres de la Confederació i de la Taula, ens sentim plenament alineades amb el seu contingut i amb les propostes que incorpora. Especialment perquè focalitza la seva incidència en dos aspectes intrínsicament vinculats segons la nostra opinió: preservar la qualitat dels serveis públics d’atenció a les persones, però també la de l’ocupació generada pel sector. A més, la cooperació forma part del nostre dia a dia, per la qual cosa apostem per aquests tipus de processos participatius que demanen la construcció conjunta i compartida des d’enfocaments diferents.

Les accions que s’estan duent a terme en diferents fronts per avançar en aquest tema, que inclou aquest acord però també la interlocució amb l’Ajuntament de Barcelona en matèria de contractació pública o les propostes de nous models de concertació que s’han fet arribar al Departament de Benestar i Família, han de concretar-se com més aviat millor. A la presentació de l’acord, es remarcava la voluntat de contribuir a impulsar un model propi i referent de contractació pública que sigui reflex de la importància que la ciutadania dóna a l’estat de benestar.

La voluntat política d’apostar per aquest model propi ens ha arribat de forma recurrents des de les diferents administracions i partits polítics. Ara només cal que trobem entre tots la manera de fer reals i efectives les bones pràctiques que garanteixin la qualitat i sostenibilitat dels serveis, passant de les paraules als fets. Si més no, partim d’un punt inicial compartit i expressat per tots: la voluntat de posar a les persones per davant de tot.

D’associació a cooperativa

Empreses familiars que veuen trencada la cadena del relleu generacional, empresaris que volen retirar-se sense liquidar el negoci o plantilles senceres que davant la crisi decideixen apostar per la seva feina. Cada cop més trobem a Catalunya exemples de projectes empresarials amb formes jurídiques clàssiques que asseguren la seva supervivència a partir de la transformació en cooperativa. En aquestes experiències trobem que el pas a cooperativa ha implicat que els treballadors adquireixin responsabilitats individuals i col·lectives, assumeixin riscos i passin a controlar el seu futur. I la dinàmica participativa que el model demana, ha generat més motivació i cohesió de l'equip i millora de la productivitat i dels resultats econòmics. Són casos com els de les cooperatives Mol-Matric, Gramagraf, Mec 2010 o Inoxcrom.  

En el cas de les associacions o altres formes jurídiques associatives, no existeixen tantes experiències. Però els darrers anys, el desenvolupament de la col·laboració entre les administracions públiques i la iniciativa social mitjançant la prestació de serveis en forma de concertació, contracte o convenis ha suposat un canvi important en el sector social. Moltes associacions, nascudes originàriament des del voluntariat i amb un objecte social vinculat a la defensa de drets de determinats col·lectius, han evolucionat cap a entitats, que sense perdre l'objectiu fundacional, han incrementat de manera important la seva activitat econòmica.

És en aquest punt, amb l'augment de l'activitat empresarial, que habitualment va acompanyada de l'increment del personal contractat i de la revisió d'alguns aspectes del projecte, que algunes associacions es plantegen l'evolució cap a la fórmula cooperativa com opció jurídica i de model que s'ajusta millor a la nova realitat i permet incorporar una millora en la participació de les persones membres.

En el cas de les associacions, a més de parlar de transformació, hauríem de parlar també de creació, ja que en molt dels casos s'opta per posar en marxa el nou projecte cooperatiu conservant viva l'associació i fent-la sòcia col·laboradora de la cooperativa. La decisió de mantenir o no l'associació depèn de diversos factors, en alguns casos de tipus identitari o missional i en altres de més utilitaris.

Entre els casos de cooperatives que sorgeixen d’associacions, en trobem d’històrics com el de Biciclot, que centra la seva activitat en l’oferta de serveis per a la promoció de l‘ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà. Els serveis que ofereix se centren bàsicament en tres àmbits d’actuació: l’educatiu, el turístic i el de lleure. El projecte, nascut l’any 1986 en forma d’associació de ciclistes urbans i cicloturistes va evolucionar fins a la creació l’any 1994 de la cooperativa de treball per vertebrar la tasca professional i autogestionada del col·lectiu.

Des de llavors fins avui, són diversos els casos de projectes associatius que amb el temps han acabat creant la cooperativa per donar resposta a les seves necessitats. L’exemple més recent és el de CISEC, cooperativa dedicada a la gestió de serveis a les persones vinculats a les polítiques de joventut. En aquest cas ens trobem davant una veritable transformació. Parlem d’una entitat de serveis per a joves creada l'any 1992 de la mà d'una organització sindical d'estudiants, que acaba de tancar recentment el procés de transformació en cooperativa d’iniciativa social.

Per trobar exemples del pas de fundació a cooperativa cal anar fora de Catalunya, on trobem el cas de Peñascal Kooperatiba, projecte empresarial d’Euskadi sorgit de la transformació de la Fundación Peñascal. Ens trobem davant una entitat d’intervenció social creada l’any 1986 que vint-i-sis anys després es va convertir en cooperativa amb l’objectiu, tal i com ells mateixos expliquen, de disposar d'una estructura jurídica cooperativa com a figura empresarial sòlida, professional, que aporti agilitat a la gestió, amb una estructura laboral democràtica i participativa que atorgui al projecte social actituds com el voluntariat, la solidaritat, la vocació, la participació, la implicació desinteressada o el compromís.

Aquests són només tres casos, però n’existeixen d’altres que han arribat a la fórmula cooperativa per diferents motius: : entitats que han iniciat una activitat empresarial mantenint l’organització inicial (Apindep Ronçana, Fadir), col·lectius i associacions de consum que hagin adoptat la forma cooperativa (30 panxes), projectes que desenvolupen un servei públic o part del mateix en forma de cooperativa (Musicoop, Claraboia Audiovisual) o empreses amb dificultats de successió (Llar d’infants Els Cargolets).

Sigui en forma de transformació, sigui creant la cooperativa per articular l'activitat econòmica, el procés permet enfortir el projecte amb tot el que aporta aquesta fórmula professional amb valor social. A més, el caràcter no lucratiu queda garantit a través de la cooperativa d'iniciativa social, forma contemplada per llei que demana constituir-se sense afany de lucre entre d'altres condicions.

Un altres aspecte important a tenir en compte és que els nous escenaris de cooperació público-privada que s’estan dibuixant a partir de la crisi i de les dificultats pressupostàries de les administracions públiques, demanaran, cada cop més, operadors i partners amb fortalesa i capacitat empresarial acompanyades de vocació social. Fórmules com la cooperativa social que aportin capacitat inversora, accés al finançament, flexibilitat en la gestió i voluntat de creixement. 

La proximitat del cooperativisme social al tercer sector social i a l’associacionisme, reforçat per la participació de la Federació de Cooperatives de Treball a traves de la seva Sectorial d’Iniciativa Social a les principals plataformes representatives, ha permès donar a conèixer el model i afavorir que algunes associacions i fundacions s’interessin pels avantatges de crear cooperativa. Per donar resposta a aquesta necessitat, la FCTC ha desenvolupat una línea específica per aquest tipus d’organitzacions dins del seu programa Transforma’t. I també ha col·laborat en el disseny de les accions que el programa Aracoop, impulsat pel Departament d’Empresa i Ocupació i la Confederació de Cooperatives de Catalunya, ha posat en marxa per acompanyar processos de transformació.