Quan es tracte de persones, tenim iniciativa

Escrit a dues mans amb Ariadna Alonso, de LabCoop, SCCL

La crisi de la immigració és una crisi moral de les potències occidentals, incapaces de trobar solucions a les necessitats dels migrants actuals, malgrat disposar de mitjans. Sobretot perquè bona part de les crisis que afecten els països d’origen dels immigrants actuals són responsabilitat, directa o indirecta, del seu passat, per exemple, colonitzador, i del present, amb polítiques inequitatives que han agreujat més les desigualtats globals i que no han fet res per modificar un statu quo que, en part, es basa en no renunciar als privilegis que històricament han afavorit la seva hegemonia, a costa de la misèria dels altres.

Noam Chomsky, 2017

 

Una iniciativa propositiva.

La Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya agrupa a 150 cooperatives que des de la diversitat d’àmbits d’intervenció, dimensions i trajectòries, comparteixen un model de gestió basat en el sense afany de lucre i un sector d’activitat centrat en els serveis d’atenció a les persones. Aquest treball compartit, que aviat celebrarà els vint-i-cinc anys de recorregut, ha recollit durant tot aquest temps un bon seguit d’experiències d’intercooperació i de projectes de col·laboració impulsats per la Sectorial per donar resposta a les necessitats de les cooperatives i dels col·lectius de persones ateses.

És en aquesta tradició que s’emmarca la iniciativa “Resposta global del cooperativisme davant l’arribada d’adolescents i joves que migren sols”. A finals del 2018 s’anunciava la posada en marxa d’aquest projecte, que té com objectiu millorar la integració social i laboral dels menors, especialment quan arriben a la majoria d’edat i surten del sistema de protecció a la infància i adolescència, sense obviar la resposta immediata a l’arribada en forma de centres d’acollida.

Cal recordar en aquest sentit, que hi ha un seguit de cooperatives d’iniciativa social que acrediten una llarga trajectòria en la gestió de centres i pisos per a infants i joves del sistema de protecció de menors. Comptem així amb l’expertesa per fer una primera aproximació de cooperatives com Eduvic, Suara, Gedi, ISOM, Drecera, Actua o AEMA.

 

Una realitat d’ara que no és nova.

L'arribada de joves migrants no acompanyats és un repte per a la societat catalana i per a les administracions públiques des del moment en que aquest menors i joves van començar a arribar, ara fa quasi bé 25 anys. El primer “MENA” està documentat al 1993 (Quiroga, Alonso, Soria, 2010). La migració de joves no acompanyats és, també, d’abast europeu i és un fenomen transnacional i global: canvien els orígens, canvien els noms del països d’acollida però les motivacions són molt similars i impacten en les trajectòries biogràfiques dels joves: motivacions econòmiques, millora de les expectatives socials i culturals, fugida de conflictes bèl·lics o persecució per motius polítics, ètnics o religiosos o bé fugida d’una situació familiar de conflicte important.  

Tot i ser un fenomen que ve de fa anys, entre el 2017 i el 2018 es va produir un punt d’inflexió per l’increment exponencial d’arribades i pel col·lapse que va provocar en els sistemes d’acollida i protecció de les administracions públiques.Davant aquesta realitat, les cooperatives de la Sectorial van decidir fer un pas endavant.

 

El cooperativisme en l’acollida.

El cooperativisme i l'Economia Social i Solidària es caracteritzen per un conjunt de característiques i uns valors socials inherents a la seva forma jurídica i activitat, com la promoció de les relacions d' intercooperació, la facilitat de la multiactivitat empresarial i d'interès i el treball per la comunitat, entre molts d'altres, que situen al cooperativisme com un agent que pot i vol esdevenir un interlocutor actiu en les respostes articulades en l'acollida d'aquesta població.

A partir d’aquestes premisses, la Sectorial d’Iniciativa Social es proposa elaborar una resposta des del cooperativisme envers la inclusió sòcio-laboral dels menors que migren sols a Catalunya; una estratègia pròpia davant les administracions públiques corresponents, en tant que compromís i capacitat d’actuació del cooperativisme, més enllà de les cooperatives d’iniciativa social que ja hi treballen. Per això encarrega a LabCoop, cooperativa de segon grau que acull, forma i impulsa projectes innovadors dins de l'ecosistema cooperatiu i experta en aquest tipus de processos, l’acompanyament en el disseny d’una estratègia per a la inclusió sòcio-laboral de menors migrants no acompanyats (MMNA). Pretenem analitzar les oportunitats, les respostes i les sinergies que el cooperativisme, de manera conjunta i global, des de les seves diferents branques i famílies, pot generar en aquest terreny, obtenint com a resultat un model integral que doni resposta a les necessitats d'urgència i prioritàries en l' acollida d'aquest col·lectiu. Quines poden ser les estratègies que el cooperativisme pot articular en l'acollida integral dels joves migrants? Què podem fer en àmbits com l'habitatge, l'ocupació i la inserció socioprofessional, la salut, la cohesió social o la protecció dels drets de ciutadania, entre d’altres?

La definició d’aquesta “estratègia cooperativa” s’ha temporalitzat en quatre fases, desenvolupant-se actualment la primera:

Fase 1. Disseny d’una estratègia cooperativa (desembre 2018 - setembre 2019)

• Exploració i anàlisi de models d'acollida i dispositius transversals dins de l’ecosistema cooperatiu a nivell internacional.

• Identificació, validació i priorització dels eixos d'actuació en inclusió sòcio-laboral. Els eixos d'actuació prioritaris des de la perspectiva transnacional, incidint en actuacions en els països en destí, en relació amb l’acollida, i en origen, en relació amb la prevenció i la sensibilització.

• Realització de la Trobada Cooperativa amb la participació de persones membres de cooperatives de sectors diversos prioritaris i de cooperatives formades majoritàriament per persones adultes migrades. La trobada té com a finalitat recollir propostes concretes per a cada eix d’actuació, compartir inquietuds i reptes entre les cooperatives més directament preocupades per aquesta població i cooperatives i iniciar l'articulació conjuntament amb totes les cooperatives que podrien formar part d’aquesta estratègia integral.

Com a resultat, s’obtindrà  el document d’estratègia d’actuació cooperativa per a la inclusió sociolaboral de MMNA on es recolliran les propostes d’actuació, revisades i calendaritzades i també una proposta de desenvolupament per fases al llarg de 2 anys i una orientació pressupostària de les mateixes. El document serà un punt de partida per generar una primera prova pilot, per continuar treballant des del cooperativisme com donar respostes a la població de MMNA, així com per fer propostes d’intervenció a les diferents administracions públiques.

• Creació del Consell cooperatiu d’inclusió sociolaboral de MMNA a Catalunya, format per cooperatives membres de la Sectorial i cooperatives d’altres sectors d’activitat i interessades a seguir treballant amb i per aquesta població, i cooperatives formades principalment per persones adultes migrades interessades en el paper del cooperativisme davant els reptes de la migracions.

FASE 2. Posada en marxa d’una prova pilot (maig 2019 - juliol 2020).

• Elaboració, disseny i redacció del model d’inclusió sòcio-laboral del cooperativisme.

• Execució i avaluació d’una prova pilot en un o dos eixos d’actuació, a escala catalana.

• Avaluació de resultats i revisió de la prova pilot.

FASE 3. Implementació global de l’estratègia (setembre 2020 - setembre 2021).

FASE 4. Avaluació d’impacte i revisió de l’estratègia a quatre anys (octubre - desembre 2020).

Com es pot comprovar, estem parlant d’una proposta a mig i llarg termini, sent plenament conscients que el volum d’arribada de menors s’incrementarà durant aquest any i els propers. Per això seguirem treballant la immediatesa des de les cooperatives expertes, teixint aliances amb les altres entitats del Tercer Sector Social que estan treballant per fer front a la situació. Però la definició d’un model d’acollida i acompanyament consolidat demanarà el temps necessari per bastir-ne uns fonaments sòlids.

Si l'economia social i solidaria funciona com un laboratori viu d'innovació social i la fortalesa i el sentit de les cooperatives i les cooperativistes és "articular d'una manera justa persona, cooperativa i societat" (Garcia J., 2017) ens hem d'esforçar en que aquesta estratègia integral funcioni, garantir-ne els seus drets  de ciutadania i creure'ns que tenim la capacitat no només d'esdevenir un país de destí sinó un país d'acollida on aquests infants i joves puguin créixer i dur a terme el seus projecte de vida i, com tantes vegades ens han reclamat, fer-ho acompanyats i no sols ni soles. 

El cooperativisme que proposa i actua

 

Ara fa uns dies, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya presentava públicament el document 10 mesures per cooperativitzar els municipis en el que presenta, de cara a les eleccions municipals del proper diumenge 26 de maig, les seves propostes per impulsar el cooperativisme en l’àmbit municipal.

Tal i com diu el document, els darrers anys hem vist com les administracions locals ja entenen el cooperativisme com a agent imprescindible de democratització econòmica municipal i desenvolupament local transformador. Un fet coincident els darrers anys amb una nova onada de polítiques públiques de foment del conjunt de l’economia social i solidària (ESS). Tant en l’àmbit local com en el català, les administracions han apostat per intensificar les mesures de foment i promoció d’un tipus d’iniciatives socioeconòmiques basades en la propietat col·lectiva, la gestió democràtica, la limitació del lucre, l’arrelament territorial i el servei al bé comú.

Resumides en 10 punts, les propostes es concreten, entre d’altres, en temes com dotar la promoció econòmica amb accent cooperatiu, les finances ètiques, la continuïtat empresarial cooperativa, la concertació publicosocial, el foment del cooperativisme en l’àmbit educatiu o l’economia feminista i la democratització de les cures.

En referència a la gestió dels serveis públics municipals d’atenció a les persones, es proposa prioritzar la concertació entres les administracions locals i les cooperatives d’iniciativa social, en la línia de la iniciativa impulsada des de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, de la que forma part la Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació, per articular una Llei d’Acció Concertada. La proposta implica assumir les recomanacions de les Directives Europees i de la pròpia llei de contractes de l’Estat per excloure els serveis d’atenció a les persones de les lògiques de la contractació pública, que han comportat una constant devaluació dels serveis tant en termes de qualitat com de sostenibilitat. Aquesta exclusió ve justificada pel dret comunitari atenent a les característiques especials d’aquesta tipologia de serveis i a la vulnerabilitat dels col·lectius a qui es dirigeixen. En aquests moments, la Confederació i el Govern de Catalunya estan negociant els termes de la futura llei.

En la mateixa línia de llençar propostes a la societat, a finals de l’any passat la Sectorial d’Iniciativa Social anunciava la posada en marxa d’un projecte de resposta global del cooperativisme davant l’arribada de menors i adolescents que migren sols. La iniciativa començarà amb un procés de disseny d’accions a llarg termini i amb voluntat de continuïtat. L’objectiu final és millorar la integració social i laboral dels menors, especialment quan arriben a la majoria d’edat i surten del sistema de protecció a la infància i adolescència, sense obviar la resposta immediata a l’arribada en forma de centres i pisos. La idea és presentar un primer esbós de la proposta al Govern durant els propers mesos.

Un cooperativisme que proposa en coherència al setè dels principis del moviment definits per l'Aliança Cooperativa Internacional (ACI), que referint-se a la preocupació per la comunitat diu: “Una cooperativa és una organització social vinculada directament amb la comunitat que l'envolta i en la qual posseeix una participació activa dins de la vida política de la mateixa. La solidaritat i el benefici mutu no rau només en millores substancials per als associats de la cooperativa, sinó també en la millora de la qualitat de vida dels habitants de la comunitat”.

Radicalitat democràtica

 

Ara fan un any el nostre país vivia uns esdeveniments històrics que aquests dies recordem amb barreja de sentiments. Aquell 1 d’octubre i els dies posteriors, tant el Tercer Sector Social, com el conjunt de l’Economia Social no van restar aliens a uns fets que impactaven directament en la nostra societat.

Les entitats representatives vam reclamar, de manera individual i conjunta, a través de diferents comunicats i articles, respecte per a les institucions catalanes i per als seus responsables polítics, així com pels drets col·lectius de la ciutadania com a base de la democràcia.

Aquells dies i els que van venir, amb l’aplicació del 155 i el bloqueig del Govern i del Parlament, van posar en qüestió els fonaments democràtics que tant havien costat construir. Un any després continuem reclamant el mateix. Cal que els valors democràtics s’imposin per damunt d’estratègies autoritàries. L’Economia Social i el cooperativisme fonamenten el seu model de gestió empresarial en la participació i en la governança democràtica. Una persona, un vot. Empreses i entitats que aposten per treballar, viure i relacionar-se en un marc de valors com la transparència, la propietat compartida, el respecte pel bé comú i la voluntat de transformació social. Aquestes premisses guien l’acció i per això les propostes que sorgeixen del sector s’han d’articular en una societat plenament democràtica.

Només des de la radicalitat democràtica trobarem sortides a un conflicte que s’enquista, però a més, només des de bases democràtiques podrem construir com a societat un futur digne per al conjunt de la ciutadania del nostre país. La garantia de drets socials en sentit ampli (educació, salut, treball, habitatge, pensions, prestacions,...) és indissociable de la recuperació dels drets individuals i col·lectius, fonaments de les societats plenament democràtiques.

Conceptualment, la paraula radical implica fonamental i total. El moment de canvi que està vivint el conjunt de la societat, demana aquesta radicalitat democràtica a les nostres entitats, en el sentit de compromís, dotant-les així de la màxima coherència en l’acció i la pràctica. Només així aconseguirem ser veritables referents per a la ciutadania i tindrem possibilitat d’incidir per assolir els canvis i la transformació social que perseguim.

Contractar o concertar?

 

El Govern de la Generalitat ha ratificat aquesta setmana el Projecte de llei de contractes de serveis a les persones, un text que va quedar aturat a les portes del Parlament al decaure la passada legislatura i que ara ha de reprendre la seva tramitació. Sens dubte un pas endavant que recull part de les demandes històriques del sector social per a la millora de la contractació pública d’aquests serveis dirigits a la ciutadana, especialment la més vulnerable. Un pas endavant, sí, però no suficient.

Les lògiques de la contractació pública no s’ajusten a les especificitats i necessitats dels serveis d’atenció a les persones. S’ha fet un esforç per minimitzar el pes del preu en la valoració i prioritzar els criteris de qualitat, però des del Tercer Sector insistim que aquests serveis han de quedar majoritàriament al marge de la contractació pública. I no ho diem nosaltres, ho diuen les Directives Europees i la mateixa Llei estatal de Contractes del Sector Públic. De fet, en l’anterior legislatura el Govern català ja va obrir la porta a aquesta modalitat de gestió mitjançant fórmules no contractuals.

Al Tercer Sector Social però, ni una cosa ni l’altra ens sembla suficient. El marc de contractació pública segueix ubicant els serveis d’atenció a les persones dins unes lògiques mercantils i la fórmula no contractual que de moment planteja la Generalitat està oberta a tot tipus d’operadors, tant lucratius com sense afany de lucre. Per tant, no reconeix suficientment el valor d’aportació i la contribució del Tercer Sector a la construcció col·lectiva del sistema de serveis socials.

És per això que des de La Confederació hem elaborat una proposta de regulació d’un nou model de col·laboració entre les administracions i la iniciativa social sense afany de lucre que busca aprofitar totes les oportunitats que ofereix el marc legislatiu vigent i que altres comunitats autònomes, com València i Aragó, ja han desenvolupat amb un ampli consens dels agents socials i econòmics.

Volem el mateix per a Catalunya. Proposem un pacte de país perquè la gestió de serveis públics d’atenció a les persones es faci fora de la llei de contractes, mitjançant una fórmula d’acció concertada i amb el Tercer Sector Social com a aliat estratègic i principal. Un model transparent i exigent per a l’Administració i per a les entitats socials; un model que garanteixi que no es fa negoci amb aquests serveis; un model on és l’Administració qui estableix el preu en base als estàndards de qualitat desitjats i el rigorós compliment de la normativa; un model que garanteixi els drets socials de la ciutadania i la qualitat de l’ocupació del professionals. En definitiva, un model català que esdevingui referent per a altres països.

Tenim una proposta, sí, i la convicció que Catalunya no pot quedar-se enrere en la regulació d’aquest nou model que ha de permetre dignificar i posar a l’alçada de l’educació i la sanitat el sistema de serveis socials i d’atenció a les persones.

Acció concertada

 

Acció concertada amb el Tercer Sector. Aquest és el nom de la cosa. Un nom que les entitats del Tercer Sector haurem d’incoporar al nostre imaginari des de ja. Perquè durant els propers mesos en parlarem molt.

La passada setmana, des de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya es va distribuir entre les federacions membres la proposta “Per una gestió de serveis públics d’atenció a les persones amb la iniciativa social sense afany de lucre a través de l’acció concertada”. 

El document constitueix la concreció d’una proposta elaborada de manera col·laborativa pel conjunt de les entitats socials del nostre país. I és també la culminació d’un procés, iniciat ja fa anys, per aconseguir el reconeixement del Tercer Sector Social com aliat estratègic i preferent de les administracions en la gestió de serveis públics d’atenció a les persones. Per fer-ho, es proposarà un pacte de país que a través d’una llei concreti el nou model.

Per primera vegada ens trobem davant d’un marc jurídic que permet desenvolupar un nou model de col·laboració que, per sobre de qualsevol altra consideració, ha de garantir la protecció dels drets socials, l’interès general i la qualitat de l’atenció. Aquesta finestra d’oportunitats ve donada per les Directives Europees de Contractació  Pública i per la seva recent transposició a l’ordenament jurídic de l’Estat. Si bé és cert que el Govern de Catalunya ha aprofitat part d’aquestes oportunitats i ha fet avenços significatius, encara es pot anar més enllà.

Des de la Sectorial de Cooperatives d’Iniciativa Social de la Federació hem participat en la elaboració de la proposta i li donem ple suport. Entenem que suposa una gran oportunitat per consolidar el paper de les empreses socials en la gestió de serveis públics del nostre país.

Es proposa un nou marc legislatiu que doni cobertura a un nou model de col·laboració publicosocial. Un model basat en una organització de la provisió dels serveis al marge de la llei de contractes, mitjançant l’acció concertada, amb una consideració àmplia i transversal de serveis d’atenció a  les persones, més enllà dels serveis regulats a la Cartera de Serveis Socials, reconeixent les especificitats de cada àmbit d’actuació, i amb la iniciativa social no lucrativa com a aliada estratègica. Perquè cal recordar que la iniciativa social sense afany de lucre que gestiona serveis a les persones a Catalunya avui en dia és el Tercer Sector Social.

Els serveis socials no han de ser negoci, ni especulació, ni font d’enriquiment d’uns pocs. D’aquí que la proposta presentada s’articuli a partir dels valors i els postulats de l’Economia Social i per tant, el seu desenvolupament contribuirà a enfortir una altra manera de fer economia, una altra manera de fer empresa, més social i amb les persones al centre. Perquè el Tercer Sector  és, sens dubte, l’Economia Social que gestiona serveis d’atenció a les persones.

El document consta de tres parts diferenciades: una primera que explica el plantejament global de la proposta; una segona amb la fonamentació jurídica; i finalment, amb la voluntat de ser propositius, una tercera part amb l’articulat d’una futura llei reguladora de la gestió de serveis públics d’atenció a les persones amb la iniciativa social sense afany de lucre a través de l’acció concertada.

Us convidem a conèixer la proposta i a fer-la realitat entre tots i totes!

Escoles de democràcia

 

Des de l’any 2015 el Programa Aracoop, impulsat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya amb l’objectiu de renovar, ampliar i enfortir l’economia social i cooperativa del nostre país, contempla entre les seves línies d’actuació el foment de la creació de cooperatives d’alumnes a les escoles. Les accions desenvolupades durant tres edicions han suposat la creació de 110 cooperatives d’alumnes, 30 de primària i 80 de secundària, amb la participació de més de 3.000 alumnes. I el total de centres educatius participants és de 41, 20 dels quals són escoles cooperatives, 13 públiques i 8 concertades.

 

Els model de creació de cooperatives d’alumnes va serà posat en marxa al nostre país l’any 2010 per la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, que agrupa a les cooperatives de treball (mestres) o de consum (pares i mares) que gestionen centres educatius.

 

Una cooperativa d’alumnes és una societat formada i gestionada pels propis alumnes que, amb la col·laboració del professorat, desenvolupa activitats productives i econòmiques amb l’objectiu de posar a la venda productes o bé realitzar activitats o serveis. La seva finalitat principal és la de potenciar l’emprenedoria a través del procés de creació d’una empresa cooperativa, on la participació i implicació dels alumnes és la clau, ja que les decisions són preses per ells, que  alhora són els responsables de la gestió social i econòmica de l’empresa i dels resultats de la seva activitat. Tot i que existeixen altres propostes que miren d’aproximar el cooperativisme als estudiants mitjançant materials pedagògics i simulacions, el nostre model es fonamenta en la pràctica real i efectiva de la creació d’un projecte cooperatiu. Projecte que es pretén perduri en el temps mentre duri l’estada dels alumnes impulsors a l’escola.

 

Aquesta experiència de participació vivencial en un projecte comú de base col·laborativa és l’element diferencial de la nostra proposta i es concreta en la creació en el marc de l’escola de cooperatives que es dediquen a activitats tan diverses com la logística dels actes del centre, els reportatges fotogràfics de les festes, la organització dels berenars diaris, recaptar fons per la Marató de TV3 o ensenyar jocs tradicionals als més petits de l’escola. Mitjançant la realització d’aquestes activitats i de la participació al Consell Rector i a l’Assemblea de la cooperativa, els nois  noies, sempre amb l’orientació i suport del professorat, experimenten i coneixen de manera activa valors com la democràcia, la participació o la solidaritat.

 

L’experiència ens ha demostrat que és una activitat necessàriament compartida que fomenta habilitats socials com la capacitat de comunicació, el lideratge, l’empatia, la negociació o la convicció. L’activitat té repercussió en la comunitat, el resultat és compartit i és motivador perquè té un retorn de reconeixement. És una activitat interdisciplinària que integra continguts de gestió i organització, economia, legislació, coneixement del medi social i natural, aprenentatge i servei a més a més d’una gran varietat de procediments i valors. L’estructura i funcionament generats estableixen també ponts de relació i treball entre els alumnes i els professionals que hi intervenen, facilitant l’eficàcia de les labors tutorials. Pel fet de tractar-se d’una organització cooperativa, aporta valors democràtics encaminats a resoldre problemàtiques col·lectives i a donar respostes concretes a les diferents qüestions de funcionament que es presenten al llarg del curs, mostrant-se molt eficient en els aspectes que tenen relació amb les habilitats socials. A més, pedagògicament el projecte recull tots i cadascun dels elements que requereix el fet educatiu, resultant excel·lent per a desenvolupar el treball basat en competències de forma global.

 

La vivència és, per tant, plenament real. Les cooperatives d’alumnes i els seus membres viuen i experimenten els mateixos conflictes que les cooperatives dels grans: discussions, desacords, expulsions, dissolucions, ... Però també els èxits i els guanys: negociació, diàleg, pacte, consens, acord, ... Una experimentació que ajuda als infants a créixer en els valors de la democràcia i a conèixer uns models de fer projecte empresarial que sens dubte els seran útils quan arribin a l’edat de treballar.

 

Escoles que ensenyen a crear projecte col·lectiu a partir dels valors democràtics. Amb D de democràcia, D de diferència, D de donar, D de debatre, D de decidir, D de dignitat, D de discussió, D de dubtar, D de ...

El matís

Temps convulsos. Incertesa. Complexitat. Conflicte. Aquesta és una època de converses preocupades, que molt sovint acaben amb un “i ara què?”. I darrerament, en moltes d’aquestes converses, sorgeix un lament compartit: no hi ha marge pel matís, tot és blanc o negre. És cert; no són bons temps pel matís. Estem davant un conflicte polític que tendeix a la polarització. Les discussions i anàlisis donen poc marge als “si, però”

Però tant cert com això, ho és el fet que davant algunes de les situacions que s’estan produint, el matís pot esdevenir imprudent i perillós. La ofensiva d’una part de l’Estat contra els drets individuals i col·lectius del nostre país demana una resposta sense fissures en defensa de la democràcia. Davant els atacs dels que es defineixen a partir del “si no estàs amb mi, estàs contra mi”, l’equidistància queda fora de joc.

El matís forma part de la manera de fer del cooperativisme i del tercer sector. Podríem dir que està en el nostre ADN. L’assemblea, la participació, l’empresa democràtica, impliquen matís. El gris entre el blanc i el negre és diàleg, negociació i acord. I el matís esdevé la base del consens i del pacte. No hi hem de renunciar.

Els darrers esdeveniments, amb empresonaments de líders socials i polítics, detenció del president exiliat i persecució indiscriminada de ciutadans i ciutadanes amb una determinada ideologia, han portat a les entitats representatives de l’economia social a posicionar-se, amb comunicats com el de la Confederació de Cooperatives de Catalunya  o el que van emetre de manera conjunta la Confederació i la Taula del Tercer Sector Social. No pot ser d’una altra manera. Cal defensar la democràcia perquè és la base d’una societat cohesionada i justa. Però també perquè des del nostre sector sabem millor que ningú que quan hi ha retallades de drets, quan l’autoritarisme s’imposa, els primers i principals damnificats són els col·lectius vulnerables i les minories. I no hi ha economia social sense llibertat i democràcia.

Estem davant un conflicte polític que demana solucions polítiques. Cal que el diàleg i la negociació s’imposin. En res ajuda la judicialització permanent, amb mesures injustificables que no fan més que incrementar els nivells de repressió i càstig. Mesures que, a més, acabem perjudicant familiars i fills, tal i com ens explica la presidenta de la FEDAIA en aquest valent article al Diari Ara.

Temps convulsos. Temps de posicionar-se a favor dels valors democràtics, de la ciutadania que aposta pel diàleg, de la societat que diu no a la limitació de drets. Tot esperant que aviat puguem recuperar el matís en els processos que ens acabin portant a construir un futur més social, més just i més integrador.

Declaracions a la sortida de la trobada amb el president del Parlament, Roger Torrent

 

L'equitat de gènere al Tercer Sector

Escrit a dues mans amb Fina Rubio, presidenta de la 

Xarxa de Dones Directives i Professionals de l'Acció Social

(DDiPAS)

Promoure l’equitat de gènere a les entitats socials del nostre país és un dels reptes històrics del Tercer Sector Social de Catalunya. Per això donem gran importància a la iniciativa impulsada conjuntament per la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya (La Confederació) i la Xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS), que en forma d’aliança estratègica impulsen un projecte transformador per reforçar la presència de les dones en els òrgans de govern i de direcció de les entitats. Volem acompanyar al sector a implementar els processos necessaris perquè l’equitat de gènere sigui una realitat, i esdevenir així punta de llança en aquesta matèria.

Després de la històrica mobilització feminista del passat 8 de març, el Tercer Sector Social de Catalunya passa a l’acció. I és que l’equitat de gènere és sens dubte una carrera de fons que cal començar a casa, a les nostres pròpies organitzacions. Perquè un sector altament feminitzat com el nostre – segons dades de l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social del Catalunya 2017 un 74 % de les persones contactades són dones – no es lliura d’una cultura organitzativa on les dones es veuen expulsades dels òrgans de direcció i de presa de decisions.

Si bé les entitats no lucratives presenten una bretxa salarial de gènere poc significativa en xifres globals –d’un 3%, mentre que al conjunt del mercat laboral català és del 26%—, aquesta s’incrementa notablement als alts càrrecs: les dones directives i gerents cobren un 13% menys que els seus companys homes, i aquesta és una realitat que no podem ni volem obviar. En primer lloc, per coherència amb uns valors propis del sector com la igualtat d’oportunitats i la governança democràtica; i després, per compromís amb els models de gestió propis de l’Economia Social.

Comparativament amb el conjunt del mercat laboral, el Tercer Sector parteix d’una posició privilegiada per gestionar el canvi: més consciència, més compromís i, sobretot, menys excuses. Som Economia Social i com a tal, hem de ser referents  en visualitzar que és possible una altra manera de fer economia, una altra manera de fer empresa, amb models organitzatius alineats amb la governança democràtica i que indubtablement requereixen donar espai de visualització,  poder i decisió a les dones, com a col·lectiu que majoritàriament conforma les nostres organitzacions.

Estem convençuts del repte que entomem i disposats a promoure la transferència de coneixement cap a altres sectors o models empresarials i satisfets de contribuir d’alguna manera a un canvi estructural de la nostra societat. Ens proposem que en aquest tema el Tercer Sector actiu de referent per promoure el canvi global.

Un sector clau per a l’economia social.

Els models i les propostes de l’economia social estan en alça al nostre país. És una realitat que es consolida, fruït de la tasca del propi sector, però també de les polítiques públiques de suport i foment impulsades pel Govern, diferents municipis i altres administracions. Sovint s’explica que l’economia social és present a tots els sectors d’activitat. És una afirmació certa, donat que diferents estudis indiquen que a pràcticament totes les activitats econòmiques dels nostre país trobem exemples de cooperatives i altres formes d’aquest model. Una realitat que segons l’associació Economia Social Catalunya, plataforma que agrupa a les entitats referents del sector, aglutina a 7.422 organitzacions, 139.202 persones treballadores, una base social de 2,5 milions de persones (socis cooperativistes, socis d’entitats, mutualistes…), i suposa una facturació de 7.853 milions d’euros.

Un dels sectors que comença a dibuixar-se com a referent de l’economia social és el de serveis d’atenció a les persones. Un sector que podem definir com el conjunt de serveis que s’emmarquen en àmbits com benestar, educació, justícia, ocupació o salut, entre d’altres, més enllà dels regulats en l’actual Cartera de Serveis Socials, i des d’una perspectiva transversal. En base a aquesta concepció, parlem d’un seguit de tipologies com els serveis a la infància i la joventut, a la gent gran, a les persones amb discapacitat, de salut mental i drogodependències, serveis a altres col·lectius en situació d’exclusió i serveis de cohesió social.

I des d’aquesta proposta, entenem que els serveis d’atenció a les persones constitueixen el quart pilar de l’Estat del Benestar, essent imprescindibles per vertebrar una societat justa, amb igualtat d’oportunitats per a totes les persones, especialment les que es troben en situació de major vulnerabilitat. Es tracta de serveis imprescindibles per vertebrar una societat justa, que garanteixi el respecte de la condició de ciutadà ‘subjecte de drets i obligacions’ i una ‘vida digna’ per a totes les persones. Sense serveis socials una part de la població, per diferents causes, no podria accedir a drets bàsics com  l’alimentació, la salut, l’educació, l’habitatge, el treball, la participació en la vida pública, l’esport, el lleure o la cultura. 

Si bé es cert que en el sector d’atenció a les persones existeixen operadors de caire mercantil, és evident que estem davant un sector majoritàriament gestionat per la iniciativa social sense afany de lucre, una realitat representada a Catalunya pel Tercer Sector Social. El doble caràcter social de les cooperatives i entitats que gestionen aquests tipus de serveis (el que fem i el com ho fem que explicàvem en un altre article d'aquest mateix digital), aporta un valor afegit a un sector d’activitat econòmica d’alt impacte, que té a més un alt nivell de creació d’ocupació. Fem economia, creem riquesa i generem llocs de treball duent a la pràctica noves formes de fer empresa. D’aquesta manera, actuem en un sector estratègic i clau per garantir la cohesió social, a l’hora que demostrem, des de la pràctica, que és possible gestionar economia i recursos des dels valors de la democràcia.

El Tercer Sector Social és sens dubte l’economia social que gestiona serveis d’atenció a les persones. Aquesta realitat, gairebé exclusiva del nostre país, és la que ha de permetre treure de les lògiques de mercat i de les pràctiques especulatives l’atenció social als col·lectius més vulnerables del país. Per això des de la Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, fem nostra la proposta presentada per La Confederació per impulsar una proposta legislativa per construir un nou model de col·laboració público-social per la provisió de serveis d’atenció a les persones. Un model de col·laboració entre les administracions i la iniciativa social no lucrativa per la provisió de serveis d’atenció a les persones, que garanteixi l’eficiència i el màxim retorn social dels recursos públics. Un model, en resum, que limiti clarament l’interès econòmic dels operadors, atorgant un rol fonamental i estratègic al tercer sector social, com a part essencial del sistema català de serveis d’atenció a les persones.