Editorial: Una manera de fer.

“Sols podem fer molt poc, junts podem fer molt.”
Helen Keller – Activista, escriptora i professora nord-americana sordcega 

Aquest 2022 que tot just hem començat és any de celebració per a la nostra organització i pel conjunt del Tercer Sector Social català: La Confederació celebra el seu 25è aniversari.

Un ja llunyà 1997, mentre es publicava el primer llibre de la saga Harry Potter i s’inaugurava el Teatre Nacional de Catalunya, naixia fruit de l’acord de diverses entitats l’Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya (AEISC), predecessora de l’actual Confederació. La iniciativa responia a la necessitat d’articular el sector des del tercer nivell, agrupant a la majoria de federacions del moment i posant les bases per començar a negociar amb els sindicats representatius els primers convenis col·lectius del sector social.

Aquests vint-i-cinc anys han servit per consolidar un model d’associacionisme i activisme empresarial únic. Un model basat en els valors de la iniciativa social sense afany de lucre que ens ha permès donar compliment a la missió de donar servei a les entitats, actuant com a patronal i esdevenint referent del sector per a les administracions públiques, les organitzacions sindicals i la resta d’agents socioeconòmics.

Durant aquest dilatada trajectòria hem anat definint els objectius estratègics que guien la nostra acció: interlocució, representació, incidència política, formació continua, ocupació, articulació del marc de relacions laborals, i promoció de models de gestió propis de la iniciativa social sense afany de lucre i de l’Economia Social. Tot en un procés que ha anat evolucionant i que ha contribuït de manera cabdal a reforçar la transversalitat del sector i la seva unitat d’acció.

Voluntat de servei per ser útils a les entitats, acompanyant-les per fer-les més fortes. La Confederació treballa cada dia per ser un reflex de les entitats que en formen part, al costat de la ciutadania, especialment dels col·lectius més vulnerables. Mirem de fer aquesta feina amb el màxim rigor, qualitat i compromís. Una manera de fer que ha caracteritzat la nostra organització des de la seva fundació, fonamentada en la transparència, la participació i la democràcia, però també en la senzillesa, l’austeritat i la honestedat. Tot això i l’aportació i implicació de totes les persones que en formen part han convertit La Confederació en una organització sana, forta i coherent.

Tenim voluntat d’aprofitar els actes de celebració d’aquest aniversari per rendir homenatge a les nostres entitats i al conjunt del sector social del país, mentre continuem reclamant el seu reconeixement, encara insuficient. Mentre tant, gràcies per formar part d’aquest gran projecte i per acompanyar-nos en el camí de construcció de respostes col·lectives per transformar la societat.

Col·laboració al programa Són 4 dies

https://www.rtve.es/play/audios/son-4-dies/som-tercer-sector-social-limpacte-6ena-onada/6334469/

Una Economia Social i Solidària forta, coherent i veritablement transformadora.

 

Article escrit conjuntament amb els membres de la Comissió de Gestió de la 

Sectorial d'Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

Les cooperatives d’iniciativa social gaudim del privilegi de formar part, alhora, del moviment cooperatiu i de les plataformes representatives del tercer sector. Aquesta posició, amb el sense afany de lucre i la governança democràtica com elements definitoris, fa que el triple marc legislatiu que s’està bastint, Llei Economia Social i Solidària, Llei d’Acció Concertada i Llei del Tercer Sector Social, ens ocupi i preocupi de manera especial.

Les tres iniciatives legislatives seran fonamentals per enfortir i promocionar uns models d’economia i de gestió empresarial que posin a les persones al centre, per fer real una economia per la vida. La viabilitat d’aquests models està acreditada pel dia a dia de milers d’empreses cooperatives i entitats socials del nostre país. En qualsevol àmbit d’activitat econòmica i específicament en el sector de serveis d’atenció a les persones, trobem exemples d’èxit, que ofereixen màxima qualitat de producte o servei des dels valors de l’economia social.

Les tres lleis són importants i estan estretament interrelacionades; per això les ubiquem en el ja esmentat triple marc legislatiu. La Llei d’Economia Social i Solidària i la Llei del Tercer Sector Social seran cabdals com a normes de referència i enfortiment del conjunt de l’economia social i del sector social. Però sens dubte serà la Llei d’Acció Concertada la que més incidència i de manera més immediata tindrà en el model de col·laboració entre les administracions públiques i el sector social. Serà la que permetrà avançar de manera definitiva cap a la millora de la qualitat dels serveis i la seva desmercantilització, posant a les persones al centre de l’acció.

Per tal que el nou marc legislatiu tingui incidència real en les dinàmiques polítiques i econòmiques serà indispensable no només que es facin realitat les tres lleis, si no que ho facin sense rebaixes, respectant els elements troncals de les propostes presentades pel sector i sense cedir a les pressions dels que no volen aquestes lleis perquè trenquen amb el mercantilisme i l’especulació. Diluir continguts en nom del consens i de tenir content a tothom ens pot portar, per exemple, a tenir una Llei d’Economia Social com l’espanyola, que va quedar com un brindis al sol, un cafè per a tothom, ple de bones intencions però sense cap impacte transformador real. 

En aquest cas serà clau el paper que juguin els partits polítics que d’entrada han manifestat suport a les lleis. Esperem veure que les bones paraules i els compromisos es fan realitat i que no ho ha renúncies o passos enrere forçats per interessos partidistes i la pressió dels lobbies mercantils. “Desmercantilitzar els serveis d’atenció a les persones”, “apostar per un pacte per una economia per la vida” o “fer que aquesta sigui la legislatura més social de la història del nostre país” son idees que hem formulat i escrit des del sector i que han estat incorporades per diferents forces polítiques als seus programes electorals, a les seves declaracions públiques i, fins i tot, als seus pactes de govern. El compromís és públic i ferm. Segur que en faran honor i la valentia política s’imposarà.

Però quan negocies, demanar implica també oferir. És en aquest sentit que els diferents sectors de l’economia social haurem d’estar a l’alçada. Cooperatives i entitats hem d’estar disposades a fer passos endavant i saber aprofitar la oportunitat que se’ns ofereix. Els continguts de les lleis impliquen canvis, compromisos i fins i tot renúncies. I aquí també caldrà apel·lar a la valentia i la generositat per damunt d’interessos parcials o particulars. Estem dibuixant un nou paradigma que posi a l’economia social al lloc que li correspon. I tots sabem que les nostres propostes es fonamenten en la coherència entre el que proclamem i el que fem; dels valors declarats als valors practicats. Caldrà fer passos valents i assumir riscos si cal. Transparència, ètica i honestedat. Només així aconseguirem que la societat s’alineï amb les nostres propostes i que aquestes esdevinguin veritablement transformadores.  

Carta als Reis.

A pocs dies que els Reis d’Orient facin la seva màgia i omplin d’alegria als infants del nostre país, des del Tercer Sector Social fem la nostra carta, en aquest cas ni a Melcior, ni a Gaspar, ni a Baltasar, ni a altres monarques dels que millor no parlar. Afortunadament, tenim un Govern republicà a qui dirigir la nostra llista de desitjos (necessitats).

Pensem honestament que durant l’any passat en hem portat força bé. Les entitats d’iniciativa social sense afany de lucre han continuat al peu del canó, fent front a una crisi social cada cop més devastadora pels col·lectius en risc de vulnerabilitat, mentre la pandèmia seguia posant-nos les coses difícils a tots. I ho hem fet oferint-nos, com sempre, de manera lleial a les administracions públiques i als seus responsables polítics.

És cert que alguna vegada ens hem enfadat una mica i hem rondinat (pressupostos); Però ho heu d’entendre; nosaltres esperàvem que es complissin els compromisos i el disgust ha estat gran. A més, el nostre ADN és així: la lleialtat no té perquè estar renyida amb la reivindicació.

Per això les entitats socials us volem demanar que el 2022 ens porti tot allò que us hem explicat que ens és indispensable per garantir la qualitat de l’atenció a les persones que fem, la sostenibilitat de les organitzacions i la millora de les condicions laborals de les més de cent mil professionals que treballem al sector. Per això demanem:

Que el 2022 serveixi per posar les bases del triple marc legislatiu. Necessitem la Llei d’Economia Social i Solidària, la Llei d’Acció Concertada i la Llei del Tercer Sector Social per crear el marc de reconeixement i enfortiment que el sector social mereix.

Que el 2022 sigui el que porti, de manera definitiva, la concertació com a model de relació entre sector i administracions per desmercantilitzar els serveis d’atenció a les persones i evitar que grans corporacions i fons d’inversió facin negoci i especulin amb els serveis públics.

Que el 2022 (més aviat que tard) es reverteixin les absències clamoroses de millores en el finançament en el pressupost aprovat. Cal definir un pla plurianual de millores, que tingui concrecions en les tarifes 2022.

Que el 2022 es confirmi que es mantindran els pagaments dels sobrecostos COVID-19 (mòduls fixats al Decret 29/2020) i que es faran extensius a tots els àmbits afectats. La pandèmia no ha acabat i les seves conseqüències encara menys.

Que el 2022 porti gestos públics i compromesos de reconeixement a un sector que ha estat massa sovint oblidat. Una societat rica de veritat és aquell que té cura de sanitaris, mestres i professional socials. Si no, de què han servit els aprenentatges de la pandèmia?

No sabem si el que demanem a la nostra carta és molt o poc. Difícil? Segurament. Impossible? En cap cas. El que demanem és el que necessita un país que aposta per la qualitat dels serveis públics i per una xarxa d’entitats d’iniciativa social sense igual a la resta del món.   

Esperant que el 2022 sigui un any millor que el que hem deixat, ens acomiadem manifestant un cop més que seguim creient en vosaltres.

Editorial: (I)rresponsabilitat pública.

 

                          

"El no voler és la causa, el no poder, el pretext"

Séneca - Filòsof i pensador de l'Antiga Roma

Acabem l’any amb els pressupostos de la Generalitat pel 2022 aprovats. Uns pressupostos tan necessaris com insuficients. Tal i com assenyalaven a la nota de premsa publicada el mateix dia de la votació, un acord que aboca al Tercer Sector Social a un període de gran inestabilitat i incertesa.

No, no és una exageració. Des de La Confederació vam proposar al grups parlamentaris setze esmenes demanant que el projecte de pressupostos fos revisat per aconseguir un pla plurianual de millora del finançament que permetés assegurar la qualitat de l’atenció a les persones, la sostenibilitat dels serveis i un escenari d’equiparació de les condicions laborals de les professionals respecte la funció pública. Cap de les esmenes va ser tinguda en compte i no s’ha incorporat cap millora en el finançament dels serveis públics d’atenció a les persones de caràcter social, incomplint així part dels compromisos adquirits amb el sector.

Serveis de titularitat pública. És aquí on rau una de les claus principals de l’atzucac en que ens trobem. Estem parlant de serveis públics gestionats per una Tercer Sector Social que ha demostrat sobradament ser aliat de les administracions en la provisió de serveis amb la màxima qualitat, amb vocació de servei públic i sense afany de lucre. Volem garantir la sostenibilitat de les nostres entitats, és clar que si. I millorar les condicions de treball de les professionals que hi treballem, per suposat. Però fonamentalment, volem assegurar la qualitat i viabilitat d’uns serveis dels que les administracions públiques en són les darreres responsables.

Des de La Confederació vam estimar que, en conjunt, l’increment que reclamava el Tercer Sector Social per l’any 2022 exclusivament en concepte de millora de preus, tarifes, mòduls o partides pressupostàries corresponents als serveis d’atenció a les persones de caràcter social es concretava en 180 milions d’euros. 180 milions en un pressupost de 38.139 milions de despesa; 180 milions front els 438,1 milions destinats a millorar les condicions de les professionals de Salut (ho celebrem alhora que denunciem que encara és insuficient); 180 milions front els 200 que Educació preveu per noves incorporacions de personal i millores (ho celebrem alhora que denunciem que és insuficient).

No pot ser que la delegació que es fa cap el sector i la no priorització del mateix ataqui la qualitat dels serveis als col·lectius més vulnerables de la nostra societat. El país no es pot permetre seguir debilitant el teixit social de casa nostra a costa de polítiques de contenció i, per tant, cal invertir en l’enfortiment del sector social, un sector que sens dubte és estratègic i essencial per la recuperació després de la pandèmia. Ens sentim decebuts i menystinguts.

L’esforç fet aquesta any per ser propositius i les experiències d’anys anteriors ens ensenyen que la capacitat del Govern per aplicar millores en el finançament dels serveis d’atenció a les persones no s’esgota en l’aprovació dels pressupostos. No negarem, però, que la situació és d’una extraordinària complexitat. Aquest nou incompliment, que suma a molts anys de decepcions, vol dir que malgrat les bones paraules, no es considera prioritari el finançament del sector social. On han quedat els aprenentatges de la pandèmia i del tsunami de crisi social? Què s’ha n’ha fet dels compromisos signats a l’Acord per una Catalunya Social del 2020?

No renunciem, però, a la tasca que tenim encomanada. És en aquest sentit, com podreu veure en aquest butlletí, que el final d’any ens ha portat la signatura d’acords en dos dels convens col·lectius que negociarem. Sense disposar de les millores i garanties necessàries a nivell de finançament, hem assumit aquestes signatures en un exercici de responsabilitat. I així ho farem en la resta de convenis quan sigui possible.

Ara toca moure fitxa a les entitats. Seran aquestes i les federacions les que decideixin les accions a dur a terme a partir de gener per d’aconseguir les millores que es mereix el sector i les professionals que en formen part.

Acabem l’any amb pressupostos, però sense respostes. Amb una pandèmia que ha decidit incrementar els nivells d’incertesa i desafiament. Amb unes mesures per lluitar contra el virus que ompliran una mica més el got de la crisi social, desbordat ja fa temps. Però mirarem d’afrontar el 2022 amb optimisme, feina i compromís. No hi ha alternativa i no defallirem.

Mentre tant, cuideu-vos i cuideu als que teniu a prop! 

Editorial: Construcció conjunta, bastint confiances.

 

“Un vaixell en un port està fora de perill,
però no és per això per al que es construeix un vaixell”
Grace Hopper – Científica computacional

“La construcció i enfortiment d’un sector d’activitat econòmica depèn de dos elements clau: un  finançament suficient i un marc legislatiu que l’acompanyi”. L’afirmació no és meva. És d’un Conseller del Govern de Catalunya. Però com sabeu les que seguiu l’activitat de La Confederació és exactament el que venim defensant des de fa molts anys pel sector social i les nostres entitats i empreses.

Aquests són ara mateix els dos fronts i focus principals de la nostra activitat. Pel que fa al triple marc legislatiu, podreu veure en aquest mateix butlletí que poc a poc tot comença a caminar. Els mecanismes de treball per cadascuna de les tres lleis està acordat i a diferent ritme, comencem a posar negre sobre blanc. Només és el principi i queda un llarg camí per recórrer, però sabem que necessitem aquest marc i serem persistents i exigents.

Pel que fa al finançament, la perspectiva és menys positiva. Seguim de prop el tràmit dels pressupostos, però els primers anàlisis ens diuen que els actuals números no reflecteixen ni de lluny els compromisos de reconeixement del sector i de reversió de l’infrafinançament històric que aquest ha viscut. Internament estem elaborant un estudi dels pressupostos que durant els propers dies ens permetrà fer una valoració pública més detallada i posar sobre la taula propostes de canvi que farem arribar al Govern i als grups parlamentaris.

Allò dels pressupostos més socials de la història ja no ens serveix. Fa massa anys que aquest és l’anunci, però les concrecions posteriors no resolen els problemes estructurals del sector. Necessitem ja una revisió del finançament dels serveis que gestionem que, un cop més, hem de recordar són serveis de titularitat pública, amb tot el que això implica a nivell d’obligacions i compromisos.

Una part molt important de les activitats que duem a terme les entitats socials estan vinculades a la Generalitat, ajuntaments i altres administracions públiques. Per això és indispensable que la millora de la qualitat dels serveis es faci construint conjuntament, des de la confiança i la lleialtat necessària entre els seus titulars i el sector. Diàleg franc i obert; transparència i claredat; dades concretes i anàlisis objectius. I drets i deures per les dues parts. Només així farem un pas endavant realment transformador.

Heroïnes quotidianes.

 Ara fa unes dies lliuràvem els premis La Confederació en la seva cinquena edició. “Davant un any excepcional, uns premis excepcionals”, dèiem. Per això hem volgut que aquesta edició servís d’homenatge i reconeixement a les entitats socials i a la seva tasca durant la pandèmia. Des d’una mirada àmplia s’ha volgut guardonar a iniciatives que hagin suposat un alt nivell d’innovació i adequació a la situació sobrevinguda per la Covid-19, mantenint o generant oportunitats per a les persones, especialment pels col·lectius més vulnerables.

Les trenta set iniciatives que es van presentar als premis i les entitats que hi al darrera són la millor expressió de la valentia, compromís i implicació que ha demostrat el sector social. Durant la fase inicial i més dura de la pandèmia, quan encara no teníem clar a que ens estàvem enfrontant, moltes de les nostres professionals es jugaven literalment la salut i la vida, sovint sense els recursos i materials necessaris. Érem essencials, som essencials i serem essencials! Qui no ho entengui és que no ha entès res.

Aquesta darrera dècada el nostre país i la nostra societat ha enllaçat, sense gaire tems per respirar, una crisi econòmica devastadora, un conflicte polític amb l’Estat sense precedents i una pandèmia mundial mai vista. Quasi res! Aquesta acumulació de turbulències ha portat a la ciutadania a instal·lar-se en la gestió de la incertesa, treballant per la immediatesa, sense gaire possibilitats de planificar a llarg termini. Però també ens ha portat a anar paint quasi diàriament una successió d’esdeveniment èpics. Uns i altres, i els tercers, proposant-nos sistemàticament fets i conceptes que havien d’esdevenir històrics: eleccions definitives, canvis de règim, diades úniques, cimeres clau, majories silencioses, canvi de model, repte històric, aplaudiments col·lectius, cançons de triomf, “tot anirà bé”, “en sortirem més forts”... Completeu vosaltres la llista. És la política feta a través de l’èpica. No dubto de que de tant en tant cal un cert punt d’èpica i que els moments que hem viscut ho demanaven. Però aquesta voràgine d’herois, heroïnes i monstres és difícil de gestionar.

L’escriptor Javier Cercas ho resumia prou bé en un article: “El que dic és que cal desterrar l'èpica de la política i aspirar a una política prosaica, antidramática, d'un tedi escandinau. El que dic és que qui vulgui èpica que no faci política. Que llegeixi novel·les. O que les escrigui”.  Doncs si, que voleu que us digui. Potser no cal desterrar, però si modular. Jo també soc més de Borgen que de Joc de Trons.

Veure la feina silenciosa i discreta de les entitats socials durant aquestes darrers anys, sense el merescut reconeixement, m’ha confirmat que les veritables heroïnes són les heroïnes quotidianes. Cal reivindicar l’èpica de la normalitat. La de milers d’homes i dones que des de les entitats socials, des de la tasca professional o des del voluntariat, lluiten contra la injustícia i les desigualtats.

Però també l’èpica del dia a dia de les persones que ens envolten, la d’aquells ciutadans amb veritables problemes i amb problemes veritables que uns i altres diuen defensar. Cadascun de nosaltres pot fer el llistat d’heroïnes quotidianes que tenim a prop. Com a veïns, amics, clients o usuaris, companys de feina, desconeguts amb qui coincidim al bus, al metro o passejant pel carrer.

L’èpica de la normalitat de la Gloria, que va deixar la seva Hondures natal per buscar una vida millor i que ara treballa netejant la casa d’altres. Que ha aconseguit que li facin un contracte i que té una nòmina que li permet veure amb cert optimisme el futur. Però que es troba que l’entitat bancària on ha domiciliat la nòmina li cobra una comissió perquè l’import no és prou alt. “Són només tres euros al mes”, diuen ells. És clar, una misèria. No tenen ni idea de com estiraria la Gloria aquests trenta sis euros anuals.

L’èpica de l’Anna, en Jaume i la Sol, joves sobradament preparats a l’atur que han decidit fer una pas endavant i posar en marxa el seu propi projecte empresarial en forma de cooperativa. A tots llocs on anat a informar-se els han dit que són emprenedors i emprenedores, que és el que es porta ara. Els tremolen les cames quan els parlen dels diners que hauran de posar per arrencar i dels compromisos que hauran d’assumir. Però la il·lusió i la feina podran amb tot i se’n sortiran.

La d’en Josep Miquel, que des de la seva cadira de rodes passa la vida desitjant que les persones que s’emocionen amb les campanyes de sensibilització, deixin de fer ser servir les places d’aparcament reservades, d’aparcar sobre les voreres o de mirar una persona amb discapacitat amb aquella mirada condescendent que tant irrita.

La de la Dolors, gerent d’una entitat social que cada mes està pendent dels cobraments dels serveis que gestionen per garantir que el dia trenta podrà pagar les nòmines de les  treballadores, mirant a l’hora d’assegurar la viabilitat dels projectes sense rebaixar la qualitat de l’atenció donada.

La de l’Ahmed, que després de fugir del seu país sota les rodes d’un camió i arribar a Barcelona buscant una oportunitat, es va esforçar per formar-se com a electricista acompanyats per una entitat social. Ara resta a l’espera que els eterns tràmits administratius el permetin tenir una feina de debò. Mentre, malvivint amb diferents ajuts, no perd el somriure i no diu que no a donar un cop de ma a qui el necessiti.

O la de tantes pensionistes que fan miracles i mantenen famílies amb quatre duros; o la d’infinitat de dones que viuen en secret l’infern dels maltractaments per protegir als seus fills; o la de ...

Tots en coneixem. Heroïnes quotidianes que continuaran lluitant cada dia i fent el món una mica més amable mentre esperen que entre tots, amb més o menys èpica, aconseguim construir una societat més justa i igualitària.

Editorial: Seguirem sent essencials.

“Sempre tens dues opcions: el teu compromís davant de la teva por.”
Sammy Davis, Jr.

Aquest dimarts passat vam celebrar l’acte de lliurament de la V edició dels Premis La Confederació. Tal i com vam explicar, aquest any hem volgut reconèixer i visibilitzar l’esforç que han realitzat les entitats del Tercer Sector Social fent front a la COVID-19 i reconèixer experiències innovadores, creatives i valentes per adaptar-se al nou context.

Des d’una mirada àmplia s’ha volgut guardonar a iniciatives que hagin suposat un alt nivell d’innovació i adequació a la situació sobrevinguda per la pandèmia, mantenint o generant oportunitats per a les persones, especialment pels col·lectius més vulnerables, creant nous serveis i productes per donar resposta a les noves necessitats socials i impulsant transformacions organitzatives o noves maneres de treballar, o intercooperant entre diverses organitzacions o administracions i treballant en xarxa.  A més, l’acte també va servir per tenir un record i rendir homenatge a les víctimes de la pandèmia i a les seves famílies.

Des del moment que vam començar a organitzar aquesta V edició dels Premis La Confederació vam tenir clar que havia de ser un acte de reconeixement al sector. Un reconeixement que durant el temps de pandèmia hem vingut reivindicant repetidament i que ha costat molt de materialitzar. De fet, segueix sent una reivindicació. Va ser un acte de reconeixement del sector fet pel propi sector, amb les entitats com a protagonistes.

L’any 2020, i aquest 2021, ha estat un any certament complex, amb una crisi sanitària provocada per la Covid-19 que ha tingut i tindrà un impacte sense precedents, tant a nivell social com econòmic. Però malgrat totes les dificultats, les entitats socials han estat a primera línia de la pandèmia, reforçant el seu compromís i, una vegada més, demostrant la seva capacitat de resiliència, adaptació, transformació i innovació per continuar oferint serveis a les persones amb la màxima qualitat.

Durant la fase inicial i més dura de la pandèmia, quan encara no teníem clar a que ens estàvem enfrontant i mentre moltes de les nostres professionals es jugaven literalment la salut i la vida, sovint sense els recursos i materials necessaris, ja vam començar a explicar que el sector social també era clau, al costat dels sectors salut i educació. Érem essencials, som essencials i serem essencials! Qui no ho entengui és que no ha entès res.

Les iniciatives que han optat als Premis La Confederació, tenen valor per elles mateixes, però també són un exemple, dels milers de projectes que des del Tercer Sector Social s’han impulsat des del territori, en aquest context tant complex que ens ha tocat viure. Al costat de salut i educació, hi ha un sector social que és pilar de l’estat del Benestar i això, que sembla tant obvi per nosaltres, no ho és pel conjunt de la societat, ni tampoc per les nostres institucions. Seguim sent el germà pobre de l’estat del benestar.

El Tercer Sector Social som una peça clau del sistema públic de serveis socials i d’atenció a les persones. I massa sovint hem encara de recordar-ho i reivindicar-ho. Treballem des del sense afany de lucre, amb una clara vocació de servei públic. El què impulsa la nostra activitat no és la recerca d’un benefici econòmic, és la recerca de l’interès general i del benefici col·lectiu. Som Tercer Sector Social i som Economia Social. Generem riquesa, activitat econòmica i ocupació. Promovem una societat més justa i equitativa.

La finestra que ens obre cada any els Premis La Confederació ens encoratja en la nostra missió. La missió d’enfortir el Tercer Sector Social i el conjunt de la iniciativa social, la missió de lluitar per nous models de col·laboració, la missió d’impulsar els marcs legislatius necessaris que reconeguin i dotin de major estabilitat al sector, la missió de reivindicar un finançament just i necessari pels serveis a les persones al nostre país.

Fa anys que sentim bones paraules però necessitem passar de les paraules als fets. Necessitem compromís i una aposta clara. Per això hem demanat que aquesta sigui una legislatura social. Les reclamacions que hem anat acumulant durant anys han de tenir resposta durant aquest quatres anys. Govern, Parlament, ajuntaments, diputacions i tot el conjunt d’administracions han de demostrar que creuen en el Tercer Sector Social de Catalunya.

Estem convençudes que ens en sortirem. Que tindrem la millora del finançament reclamat i el triple marc legislatiu proposat. Al costat de la Llei d’Economia Social i Solidària i de la Llei del Tercer Sector Social, tindrem l’anhelada Llei d’Acció Concertada. Una llei que canviarà d’una vegada per totes les regles del joc i el marc de col·laboració de les administracions amb el sector, contribuint a la seva desmercantilització. Ho tornem a dir ben alt i clar: és inassumible per aquest país que ningú faci negoci o especuli amb els serveis d’atenció a les persones. No ens ho podem permetre!

Aconseguirem lleis i finançament perquè és el que la nostra societat i les persones que atenem es mereixen; perquè és el que volem les professionals del sector; perquè som perseverants i no defallirem; i perquè estem convençudes que el nostre Govern complirà els seus compromisos.   

La pandèmia i les seves conseqüències han estat devastadores. Hem gastat ja totes les paraules per definir un fet que d’una manera o altra marcarà les nostres vides, tan a nivell personal com col·lectiu i que només des de la perspectiva que ens donaran els anys podrem avaluar de manera encertada. Però el que ja sabem és que la crisi ens deixa molts aprenentatges i ensenyaments. Les experiències presentades per les entitats als premis són la millor mostra.

Personalment, em quedo amb la valentia, compromís i implicació que heu demostrat les entitats i les professionals del sector. I només puc dir que ha estat un honor i un orgull representar-vos i treballar al vostre costat durant aquests darrers anys.

Cuideu-vos i cuideu als que teniu a prop.

Discurs a l'acte de lliurament dels Premis La Confederació 2021

 

Una llei necessària i urgent.

 

El passat 21 de juliol, La Confederació va presentar la proposta de Llei d'Acció Concertada per la provisió de serveis públics d'atenció a les persones de caràcter social, fent-la arribar al Govern de Catalunya, al conjunt dels grups parlamentaris, a la resta d’administracions públiques i als principals agents socials i econòmics del país. Aquesta presentació va ser en realitat un (re)llancem de la proposta del 2017. Una proposició del Tercer Sector Social per la construcció d’un nou model de col·laboració publicosocial elaborada de forma conjunta per les nostres federacions sòcies i les seves entitats de base. 

Estem convençuts que aquesta Llei ha de contribuir definitivament a la construcció del desitjat model de col·laboració publicosocial que defensem:

§  Un model que reconegui l’especificitat i la rellevància dels serveis d’atenció a les persones de caràcter social i n’asseguri la cobertura.

§  Un model que garanteixi l’eficiència i el màxim retorn social dels recursos públics, en base a una gestió solidària sense afany de lucre.

§  Un model que limiti clarament l’interès econòmic dels operadors que accedeixin a l’acció concertada, atorgant un rol fonamental i estratègic a la iniciativa social, com a part essencial del sistema català de serveis d’atenció a les persones de caràcter social.

§  Un model que erradiqui definitivament el greuge comparatiu entre els serveis de gestió pública directa i els de l’àmbit concertat, impulsant l’equiparació de costos dels serveis, incloses les condicions salarials i laborals de les professionals.

Com hem ja dit públicament, en aquesta legislatura serem més exigents que mai a l’hora de reclamar al nou Govern que faci efectius els seus compromisos. És urgent i cal passar de les paraules als fets. Tenim molt present que hi ha un mandat exprés del Parlament de Catalunya perquè el Govern aprovi, en el termini de dos anys, període que s’esgota l’abril del 2022, un projecte de Llei per a revisar el marc regulador de la gestió concertada de naturalesa no contractual per a la prestació de serveis de caràcter social (disposició final segona de la Llei 5/2020).

Toca doncs que mogui fitxa el Govern, a qui demanem la constitució d’una taula de treball el més aviat possible per començar a concretar el text de l’avantprojecte de llei. Des de La Confederació, com a principal associació empresarial del sector social al nostre país i com a única patronal de caràcter transversal i no sectorial, assumim el repte de impulsar aquesta llei, treballant per integrar en el nou model de relació publicosocial al conjunt del Tercer Sector Social i a aquelles empreses mercantils que vulguin apropar-se a les pràctiques i valors de l’Economia Social i Solidària. Només d’aquesta manera assolirem l’objectiu de desmercantilitzar els serveis d’atenció a les persones, evitant així que ningú faci negoci amb la gestió de serveis públics de caràcter social. Objectiu, per cert, que forma part del Pla de Legislatura de l’actual Govern de Catalunya.

Pensem que es una idea assumida, es reconegui o no, que l’estabilitat social d’aquest país no s’aguanta sense el Tercer Sector Social. I això vol dir que calen polítiques per acompanyar-lo i enfortir-lo. A les entitats socials i a les professionals que les formem. No ens cansarem de dir-ho: sense entitats no hi ha professionals i sense professionals no hi ha entitats.

Aquesta proposta de llei que rellancem avui forma part del triple marc legislatiu de suport i reconeixement al sector i anirà acompanyada del desplegament de la Llei catalana de l’Economia Social i Solidària i de la Llei del Tercer Sector Social de Catalunya.