Avui l’avi no sopa

A finals de la passada setmana, la Confederació Patronal del Tercer Sector Social de Catalunya va emetre una nota de premsa on anunciava que la seva Assemblea General, reunida el dia anterior, havia acordat iniciar un seguit d’actuacions davant la situació d’impagament i deute de les administracions públiques a les seves organitzacions sòcies.

La Confederació, de la qual formo part com a membre de la Junta Directiva, és la organització empresarial que representa a les cooperatives socials, associacions i fundacions catalanes que presten serveis d’atenció a les persones a Catalunya. En el seu conjunt agrupa prop de 1.200 organitzacions i 45.000 professionals que, des d’una voluntat expressa no mercantil, ofereixen serveis en diferents àmbits d’activitat, com per exemple el lleure educatiu i sociocultural, l’atenció domiciliària, les escoles bressol públiques, la intervenció social amb infants, joves, famílies i altres col·lectius en risc d’exclusió social, la discapacitat o l’atenció precoç, entre d’altres.

Entre d’altres propostes, el pla aprovat per l’Assemblea contempla l’articulació sectorial d’una campanya de sol·licitud dels interessos de demora corresponents, exigir un reconeixement per escrit del deute històric vinculat a subvencions i convenis, així com reclamar, una vegada més, un calendari de retorn del deute clar i realista.

Aquesta iniciativa sorgeix després d’haver denunciat a finals de l’any 2012 que el deute de les administracions públiques al sector no lucratiu de serveis d’atenció a les persones de Catalunya ascendia a prop de 640 milions d’euros. Curiosament, mateix dia que es presentava aquest pla, el Govern anunciava al Col·legi de Farmacèutics que no podria fer front als pagaments a les farmàcies corresponents al mes d’abril.

La situació de les empreses socials que col·laboren amb les administracions públiques en la prestació de serveis socials, educatius i de salut comença a ser insostenible. No es troben solucions al deute pendent i a més, es llencen propostes com la de traspassar el mateix tant per cent de retallada aplicada als sous dels funcionaris a les dotacions econòmiques de les organitzacions prestadores de serveis.

Com deia un company, és com si a un de nosaltres ens baixen el sou un cinc per cent i en arribar a casa a la nit ho anunciem afegint que, en conseqüència i com a mesura d’estalvi, “avui l’avi no sopa”. Oi que l’avi protestaria?