Històries des de la presó. Andrés Rabadán.

Article escrit amb motiu de la Diada de Sant Jordi 2013.

Editat per Rosa dels Vents, aquest és un llibre escrit per un home que va matar. Així ho reconeix el mateix autor a la introducció, assumint el seu delicte. Es tracta d’Andrés Rabadán, batejat pels mitjans de comunicació com l’assassí de la ballesta. Compleix una condemna de vint anys de reclusió per assassinar al seu pare l’any 1994. Diagnosticat d’esquizofrènia paranoide, ha passat pels mòduls de psiquiatria de la majoria de les presons catalanes. 

No estem, però, davant una història de sang i fetge ni tampoc d’un relat que busqui la exculpació. Ben al contrari, Rabadán ens explica, en forma de capítols curts, històries i anècdotes de la presó, amb un estil extraordinàriament descriptiu, adobat d’un sorprenent sentit de l’humor i d’un punt de cinisme crític.

Tot i que el llibre ja té uns anys, no ha perdut l’actualitat com a retrat costumista de la vida a les presons, un món desconegut per la immensa majoria de la societat. Un recull de retrats d’interns, funcionaris i mossos que han passat per la vida de Rabadán en el seu periple pels centres penitenciaris.

Després d’obrir amb un primer bloc on descriu l’absurditat d’alguns criteris de les normatives internes dels centres, com el que es pot i el que no es pot tenir amb els corresponents registres, Rabadán dona pas a una galeria formada per diferents interns. I així és com anem coneixent, entre d’altres, al bugader violador, al Josep, l’home al que la mort no volia , al Seti o al Coronel Pincho Moruno i el seu exercit de fidels.

Passem després a la part dedicada als funcionaris, on Rabadán fixa especial atenció a personatges extravagants com Don Ambrós, la senyoreta Begonya o Don Francesc. I tanca el llibre amb un recull de relats de diligències amb els mossos d’esquadra d’acompanyants. La descripció dels trasllats o visites al forense ens serveixen per conèixer alguns dels representants de la policia de manera propera.

Les presons i la seva suposada tasca de rehabilitació són uns dels àmbits més desconeguts i menys valorats en el camp dels serveis socials. I dins d’aquest món extrem, els mòduls de psiquiatria acullen la cara més fosca d’una realitat que bona part de la societat prefereix ignorar. Aquests relats, escrits sense voluntat de fer un llibre, només com a entreteniment, però que finalment van veure la llum, amaguen sota la seva simplicitat i comicitat una crítica sense acritud a un sistema que no acaba de funcionar.