Periodisme social

La crisi i les retallades que n’han derivat ha suposat que els temes vinculats a l’estat de benestar hagin guanyat presència en els mitjans de comunicació durant els darrers temps. Proliferen els reportatges que des diferents angles analitzen les conseqüències de les dificultats econòmiques d’una bona part de la població, a més de ser ja habituals les notícies relacionades.

Temes com el dret a l’habitatge i el paper jugat per les entitats defensores dels drets dels usuaris han aconseguit posicionar el seu missatge gràcies, entre d´altres coses, a potents campanyes als mitjans i a les xarxes socials. També moltes entitats socials han vist augmentar les seves aparicions parlant de la realitat que atenen i gaudint de l’oportunitat de denunciar les situacions objecte de la seva tasca.

Aquests fets es valoren, d’entrada, de manera positiva. Però sorgeixen algunes preguntes: Quin és el tractament que se’n fa? L’augment ha suposat alguna cosa, ha provocat algun canvi?

Tot i que l’especialització de molts dels periodistes dedicats als temes socials es destacable, continuem trobant-nos massa reportatges que tenen un enfocament simplista basat en el tòpic o amb una idea prefixada que un darrere l’altre han anat reproduint els diferents mitjans al llarg del temps. Molts responsables d’entitats o experts han viscut l’experiència de participar en un reportatge i acabar descobrint que el periodista ja el té definit i només espera que l’entrevistat digui allò que reforci la seva tesi, sovint sense acceptar altres plantejaments.

Un altra possibilitat, més habitual del que seria desitjable, és la de que et diguin que allò que expliques no vendrà bé. Coneixem i acceptem les regles del joc dels mitjans, però de veritat hem de tractar la pobresa, la desigualtat o la injustícia amb glamour?

Pel que fa als canvis que estar a la palestra ha suposat pel sector social, m’atreveixo a afirmar que pocs. La presència s’ha incrementat exponencialment, però ha modificat moltes coses, ha tingut efecte transformador? Certament poc. Segurament l’excessiva fragmentació i atomització dels discurs hi té molt a veure. Però també hi influeix, evidentment, molts dels plantejaments ideològics dels mitjans. En aquest sentit, ressaltar només que la majoria presenten la notícia a partir de l’increment de l’atenció donada per una determinada entitat a les persones que en entrat en situació de pobresa, enlloc d’enfocar-la en el fet mateix de l’existència de pobresa en una societat avançada com la nostra.