Cooperativisme i tercer sector

El IV Congrés del Tercer Sector Social, celebrat la passada setmana, va programar entre els seus debats el que portava per títol “El repte d’enfortir el conjunt de l’economia social”. Les aportacions de la taula de ponents ens van permetre conèixer experiències com les del Quebec o el Llenguadoc-Rosselló, on l’economia social té un paper rellevant. En ambdós casos es donen dos fets clau: una clara aposta política pel model i l’aliança entre les diferents organitzacions i fórmules del sector.

En el nostre país encara ens queda una part del camí per fer. Tot i això i ha elements positius que ens obliguen a ser optimistes. La fortalesa i projecció del tercer sector és evident. I en el cas de les cooperatives, l’impacte de la crisi i de les seves conseqüències ha permès demostrar la vigència d’un model de llarga trajectòria que ha sabut adaptar-se a les noves realitats socials.

Enfortir l’economia social per generar un nou model socioeconòmic és el repte al que han de assumir cooperatives i associacions, conjuntament amb la resta de famílies de sector. Un nou model socioeconòmic que permeti fer front de manera efectiva a les desigualtats, que asseguri una justa redistribució de la riquesa generada i que garanteixi la cohesió social necessària per avançar com a país. Un nou model, a la fi, que freni la desintegració de l’estat de benestar que tant ha costat construir i aturi la tendència en que ens hem instal·lat de tornar a pràctiques del passat més fonamentades en la caritat i la compassió que no en la solidaritat i la justícia social.

Els agents de l’economia social s’han de convertir en generadors claus d’ocupació, especialment per a col·lectius en risc d’exclusió. Per fer-ho, caldrà estudiar i interpretar les noves realitats socials per proposar respostes adients. I també revisar models que ens permetin passar d’usuari subjecte passiu del procés que l’ha de portar a trobar feina a persona sòcia d’una cooperativa o d’una associació que de manera activa és converteix en protagonista del seu projecte de vida.

La complicitat entre cooperativisme i tercer sector, que s’ha de bastir sobre valors compartits com la democràcia, la participació o la preeminència de la persona per sobre del capital, és pas necessari per aquesta gran articulació de l’economia social. Un procés en el que hi tenen un paper clau les cooperatives d’iniciativa social. En la seva doble vessant d’empreses cooperatives que s’integren activament a l’activitat i plataformes del tercer sector, han d’actuar com a baula de connexió entre ambdues realitats.

Aquesta aliança entre cooperativisme i tercer sector és pas necessari per aconseguir l’altre element que les experiències d’altres països ens assenyalen: una aposta política clara i sense complexos per models empresarials i de gestió que superin els esquemes tradicionals. Aquesta segona part del camí es presenta difícil, però potser ara que molts volen imaginar un nou futur és una bona oportunitat per presentar propostes.