El gran recapte no és el camí.

Una any més i en van catorze, el darrer cap de setmana de novembre es va celebrar el gran recapte, campanya organitzada per la Fundació Banc d’Aliments amb l’objectiu de recollir aliments bàsics per proveir a les entitats.

Vagi per endavant el respecte i reconeixement a les entitats i persones que s’encarreguen de dur a terme aquesta tasca, mirant de contribuir a la lluita contra la pobresa alimentària, però penso que accions com aquesta, així com maratons per recollir diners per finançar projectes socials o d’investigació són una mostra de feblesa del model de benestar i no ens porten cap a la necessària transformació social. 

El gran recapte genera molts dubtes i interrogants entre alguns sectors i analistes, certament encara aparentment minoritaris i amb poc accés als grans mitjans de comunicació, els mateixos mitjans que si que fan un enorme desplegament de suport a la campanya. Per una banda, parlem d’una gran acció de màrqueting gratuïta per les grans distribuïdores, que obtenen un important increment en les vendes mentre es vesteixen d’empreses solidàries i generoses. Però a més cal remarcar, com deia, que no és la resposta necessària. Estem davant un intervenció benintencionada que fa de pegat i que a la llarga acaba cronificant allò contra el que es vol lluitar. 

Es tracte d’un debat complex i amb moltes arestes però com s’ha explicat altres vegades, les polítiques socials i els programes i projectes desenvolupats per administracions públiques i entitats han d’evolucionar de models assistencialistes, que  no ataquen la rel del problema i perpetuen la situació de vulnerabilitat, cap a models que incorporin el treball d’acompanyament, promoció i empoderament de la persona. Com deia Jaume Funes l’any 2020, en el moment que la crisi social derivada de la pandèmia agafava més força: "No necessitem que es digui allò de què ningú ha de quedar enrere. Només fer possible que no es vulnerin els drets de ningú. No cal ajuda dels rics als més pobres. Tan sols volem que no augmenti el nombre de pobres".

No. El gran recapte i les polítiques assistencialistes no són el camí. Cal invertir la tendència i avançar cap a propostes que apostin de manera valenta per polítiques transformadores, entenent la transformació social com el conjunt d' elements que contribueixen a un canvi, en aquest cas, a un canvi estructural a nivell social.

Ser el país amb les recaptes i maratons més exitoses del món pot semblar un èxit; però no seria millor ser un país amb drets socials garantits, una societat cohesionada i amb la justícia social com a signe d’identitat?