Aquest article està fet, en part, a partir d’extractes d’una ponència inspiradora que vam escriure conjuntament amb l’Ariadna Manent i l’Albert Huerta. El document formava part del procés d’acompanyament que Afers Públics – Consultoria social va fer fa uns mesos a la cooperativa basca de segon grau Bogan Koop.
Acadèmicament s'entén que el concepte de transformació social fa referència a un conjunt d'elements que contribueixen a un canvi, en aquest cas, a un canvi social. Aquests elements poden dimensionar diferents nivells d'abast i de repercussió, a petita o a gran escala, però conflueixen en el punt on generen canvis en persones, col·lectius, polítiques, hàbits, etc. Per parlar i analitzar el fet, proposem una aproximació des de tres dimensions: individual, organitzacional i política.
A la primera dimensió, situaríem l'acció
individual de cada persona que forma part d’una entitat o cooperativa social,
com a professional de la intervenció social, com a part d'un equip. Aquí ja
podem situar reptes de la transformació social: ser sòcia d'una cooperativa o
membre d’una entitat que treballa amb col·lectius en risc d'exclusió ja són
accions amb contingut i voluntat transformadora. Però n'hi ha prou? No coneixem
totes alguna persona que treballa al sector social a la qual seria el mateix
desenvolupar la seva acció professional en una empresa de tipus capitalista?
Assenyalem alguns aspectes que podrien
ser trets diferencials de professionals amb clara vocació de transformació
social. Treballar segons valors com el respecte, l'escolta activa, la
solidaritat, la sostenibilitat o l'equitat. Reconèixer la diversitat, tenir
consciència de la intersubjectivitat de les persones, reconèixer i fins i tot
parlar explícitament de sentiments i emocions, tenir consciència del poder, de
quins són els diferents poders que estan operant i de com s'exerceixen; tenir
consciència de rangs,... Tots aquests elements podrien ser el subsol de les
organitzacions: aquella capa no visible, intangible, però que sustenta i fa
úniques les entitats. N'hem de ser conscients, nodrir-lo i cuidar-lo perquè hi
hagi un subsol fèrtil, segur i sostenible. Un subsol que contribueixi a fer
perdurar tot el que hi ha per sobre: els mateixos models d'organització que
estem perseguint.
Quan posem el focus en com ens
relacionem dins les nostres organitzacions estaríem entrant en la segona dimensió
de la transformació social que seria el pla organitzatiu o organitzacional. Formar
part d’una organització social implica creure i apostar per la capacitat de les
organitzacions de l’economia social i del tercer sector per contribuir a fer un
món més just, menys desigual, on les persones i el seu benestar sigui el centre
del model econòmic. En aquest sentit, la manera com s'organitzen empreses,
organitzacions, entitats, no és neutra, i si realment volen ser actives en la
transformació social, aquesta s'ha d'iniciar al si de les mateixes
organitzacions. Les organitzacions han de ser mirall del que volen generar al
seu entorn.
L'economia social proposa pràctiques
alternatives a l'economia tradicional, mitjançant l'aplicació de valors
universals com l'equitat, la justícia, la solidaritat, el compromís amb
l'entorn i la democràcia. És un model econòmic que posa al centre les persones
i el seu benestar per sobre del lucre i els diners. Es dona importància no
només a allò que es fa, sinó també a com es fa. En aquest com es fan es
defineixen cinc grans eixos: governança democràtica, qualitat laboral,
sostenibilitat, compromís amb la comunitat i equitat. A què ens referim quan
parlem de models organitzatius? Doncs ens referim principalment a
l'arquitectura i a les dinàmiques de les organitzacions.
Finalment, si
passem a la tercera dimensió, ens situaríem en la capacitat de transformació
social a partir de la participació a les entitats representatives de segon i
tercer nivell i de la contribució que com a cooperativa o entitat social fem a
l'acció d'incidència política de les mateixes. Entenem que una de les bases per
garantir la capacitat d'incidència i per tant de transformació, passa per la
coherència amb els valors que declarem com a organització, moviment i sector.
Tot plegat amb una mirada al futur que ens permeti ser realment transformadors,
avançant-nos als reptes socials i ambientals que vindran.
Si des de les
entitats de l'economia social i el tercer sector volem promoure la transformació
social, ens hem de convertir en part de la transformació, veient-la de forma
fractal; les entitats s'han de transformar en allò que volen veure fora, però
aquesta transformació ha de començar des de les persones, els equips, les
organitzacions, fins als ecosistemes d'agents dels que formi part.
El primer pas
per avançar cap a la transformació social real i amb impacte és parlar-ne,
definir conceptes, establir accions i assumir les responsabilitats individuals i
col·lectives necessàries. Deia el pedagog Paulo Freire, referent per a la
majoria de les persones que es dediquen a l'educació i a l'acció social: “Cap
teoria de la transformació polític-social del món aconsegueix ni tan sols
commoure'm si no parteix d'una comprensió de l'home i de la dona com a éssers faedors
d’Història i fets per ella, éssers de la decisió, de la ruptura, de l'opció.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada