Publicat a:
El passat 8 de juliol es va signar el Conveni Col·lectiu de Catalunya d’Acció Social amb Infants, Joves, Famílies i d’altres en situació de risc per als anys 2010, 2011 i 2012. La signatura culmina un llarg procés de negociació entre els sindicats i les dues associacions empresarials representatives i suposa un important avenç en la regulació i estructuració del sector.
El cooperativisme d’iniciativa social ha estat present
en tot aquest procés i ha format part de l’equip negociador de
l’Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya (AEISC) responent
a la realitat d’un volum important de cooperatives que operen en els
serveis d’acció social i atenció a la infància del nostre país.
La participació de la Federació de Cooperatives de
Treball en l’articulació i estructuració d’associacions empresarials i
negociacions col·lectives de sector -en representació de les cooperatives
d’iniciativa social- és un procés que ve de molts anys enrere i respon a la
voluntat de les cooperatives de participar i incidir en les regulacions
laborals que afecten a la seva activitat com a part de l’estratègia de
posicionament del seu model.
Tot i això, sovint sorgeixen entre el mateix
col·lectiu o des de altres espais preguntes que posen en qüestió tot aquest
procés: Han de participar les cooperatives en processos de negociació
col·lectiva quan la seva identitat passa per la figura del soci de treball i
l’autoregulació a nivell laboral? Han d’implicar-se les cooperatives en
processos de representació patronal i empresarial?
El debat a l’entorn d’aquestes qüestions pot ser
apassionant, perquè incideix directament en un dels elements claus de les
cooperatives de treball del segle XXI: la voluntat de ser reconegudes com a
empreses de present i futur que aporten valors diferencials a l’economia
productiva.
Personalment proposo enfocar el debat a partir de la
realitat; una realitat que ens diu que la construcció del sistema de serveis
socials del nostre país està protagonitzat, conjuntament amb altres
organitzacions de l’economia social, per un important número de cooperatives
que, des de la voluntat de donar servei als col·lectius més vulnerables, han
fet propostes empresarials innovadores. Es tracta d’empreses que han sabut conjugar
la qualitat en el serveis d’atenció a les persones amb l’eficiència i la
viabilitat empresarial. Tot això, acompanyat d’una intensa tasca de
representació col.lectiva en tots es processos d’articulació del
sector en marxa que ha permès que les propostes des del
cooperativisme s’escoltessin.
L’associacionisme empresarial no ha estat un excepció
i des dels primers convenis col·lectius negociats (atenció domiciliària, lleure
educatiu, acció social) les cooperatives hi han estat presents. La seva
participació ha contribuït a regular un sector que, fins llavors, treballava
des del voluntariat i la no existència de regles del joc. Les cooperatives han
aconseguit millorar i dignificar les condicions dels professionals,
obligant a les administracions públiques (principals contractants de serveis) a
dotar econòmicament els projectes de manera suficient i convertint un sector
emergent en una realitat econòmica de primera magnitud.
No hi ha dubte que la incidència del cooperativisme en
aquesta regulació del sector ha estat clau per aconseguir les fites establertes
pel conjunt de les empreses de l’economia social i el tercer sector. En aquest
sentit ha estat clau la doble visió que ha buscat bones condicions de
treball pels professionals i sostenibilitat econòmica dels projectes.
Per altra banda, l’existència dels convenis
col·lectius de sector -amb les aportacions des del cooperativisme ja
esmentades- pot resultar útil com a marc de referència a l’hora
d’establir les condicions del règim de treball dels socis. A banda,
seran la norma d’aplicació per a les persones amb contracte de
treball.
Els escenaris a curt i mig termini apunten importants
tensions en el sector d’atenció a les persones. La situació
serà producte de les dificultats econòmiques de les administracions
públiques i de l’augment de les necessitats socials dels col·lectius més
perjudicats per la crisi. Davant això, a més dels esforços que cada empresa
cooperativa haurà de fer, serà important aprofundir en el treball conjunt per
defensar de manera col·lectiva la seva viabilitat, vetllant per la qualitat de
l’ocupació generada i del serveis gestionats.
