Alumnes.coop

Equips esportius del món que fonamenten el seu èxit en la feina amb les categories inferiors; formar des de ben petits als futurs esportistes en els valors i model del club. Països amb indicadors d’èxit pel que fa a resultats acadèmics o a índexs d’ocupació laboral, que tenen en comú la inversió en polítiques educatives. O el bon funcionament de campanyes de sensibilització i prevenció en temes ambientals, de salut o de civisme fonamentades en la incidència sobre els infants. Són exemples, entre molts, que treballar amb la pedrera funciona i dona fruits.

Aquesta aposta per la pedrera està en la base del projecte cooperatives d’alumnes que des de fa anys desenvolupa la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya amb el suport de la Direcció General d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya, a través del programa Aracoop. Tal i com explicàvem en aquest mateix espai, amb l’article Escoles de democràcia, una cooperativa d’alumnes és una societat formada i gestionada pels propis alumnes que, amb la col·laboració del professorat, desenvolupa activitats productives i econòmiques amb l’objectiu de posar a la venda productes o bé realitzar activitats o serveis. La seva finalitat principal és la de potenciar l’emprenedoria a través del procés de creació d’una empresa cooperativa, on la participació i implicació dels alumnes és la clau, ja que les decisions són preses per ells, que alhora són els responsables de la gestió social i econòmica de l’empresa i dels resultats de la seva activitat. I tot des d’una experiència plenament vivencial que potencia i consolida el coneixement i integració dels valors cooperatius. Es tracta de cooperatives creades fonamentalment per alumnes d’escoles cooperatives, però també participen al projecte escoles i instituts públics i escoles concertades. 

La feina realitzada des del 2012 va permetre tancar l’any 2015 amb una seixantena de cooperatives actives. Aquest fet ens va animar a organitzar la primera trobada de cooperatives d’alumnes. Així, el mes de novembre de l’any passat, representants d’aquestes iniciatives es reunien a l’auditori de Barcelona Activa per compartir els diferents projectes i posar en marxa eines de treball conjunt com www.cooperativesalumnes.cat. Aquell dia, vam adquirir un compromís públic: posar en marxa durant el primer semestre del 2016 la Federació de Cooperatives d’Alumnes de Catalunya.

Avui podem dir que hem aconseguit l’objectiu fixat. Fa poques setmanes, el 9 de maig, celebràvem a CaixaForum l'assemblea constitutiva d’Alumnes.coop, que és com s’anomena la nova federació. Sota la tutela i acompanyament de la “federació del grans”, els representants de les cooperatives d’alumnes van validar el cens de cooperatives creat, van aprovar els estatuts de la federació i van votar per escollir el Consell Rector. Així, el Jan, l’Alba, el Nicola, la Marina, la Gala, l’Adrià, l’Alfonso, el Javier, l’Albert i la Mar, després d’explicar els seus motius per presentar-se i defensar la seva candidatura, es convertien en els primers consellers i conselleres d’Alumnes.coop, escollits democràticament pels seus companys. Deu valents i valentes, d’entre 12 i 17 anys, que ens van donar aquell dia una lliçó de compromís i responsabilitat.

I ara, quin seran els següents passos? Doncs de manera immediata, la primera reunió del Consell Rector, que haurà d’escollir entre els seus membres el president o presidenta i la resta de càrrecs. I a partir d’aquí, a treballar. Cal definir pla de treball, dissenyar logotip, planificar l’acció a les xarxes socials, repartir-se tasques, ... Ganes i creativitat no en faltaran, n’estem segurs.

Alumnes.coop és ja una realitat que ens fa mirar el futur amb una mica més d’optimisme als qui creiem i apostem per l’economia social. La pedrera té potencial i si ho fem bé, el relleu generacional està garantit. 

 

Remunicipalització de serveis?

Publicat a:

Aquestes darreres setmanes han aparegut diferents notícies relacionades amb processos de remunicipalització per part de l'Ajuntament de Barcelona, de serveis educatius i socials que fins ara han estat gestionats per entitats del tercer sector social. En concret, escoles bressol i serveis d'atenció a les dones. Una recuperació de serveis que ha generat preocupació, inquietud i desencís en el sector. I si bé entenem que l'estratègia de recuperació dels serveis públics de gestió externalitzada és una opció política legítima, des del Tercer Sector Social no compartim molts dels arguments que s'estan fent servir per justificar aquest model.

L'externalització de serveis des d'un model de col·laboració entre les administracions públiques i la iniciativa social no és en cap cas una privatització: les entitats socials gestionen serveis d'atenció a les persones amb clara vocació de servei públic i la gestió indirecta no implica en cap cas una renúncia a la titularitat pública. Com a sector històricament estratègic en el disseny, la implementació i la gestió d'aquests serveis, considerem que no tenir en compte ni la nostra visió ni l'impacte d'aquesta opció és una manca de reconeixement a la trajectòria, expertesa i valor d'aportació del tercer sector en el desenvolupament de polítiques socials a la ­ciutat.

Per altra banda, sobta que el mateix Ajuntament de Barcelona, que està impulsant una potent política de foment de l'economia social, dugui a terme aquesta estratègia de remunicipalització que implica limitar l'activitat d'organitzacions que a través de models propis de l'economia social (associacions, cooperatives d'iniciativa social i fundacions) genera activitat econòmica i ocupació en un sector estratègic com és el sector de serveis d'atenció a les persones. Tal com hem manifestat repetidament, el tercer sector social defensa un determinat model de col·laboració pública i social en la provisió d'aquests tipus de serveis. Un model que es desenvolupi des de la no lucrativitat i des d'una perspectiva d'inversió social, buscant en tot moment l'eficiència dels recursos públics destinats a aquesta tipologia de serveis; i revertint-ne l'impacte i els beneficis en els mateixos serveis, col·lectius i comunitat.

No estem en absolut d'acord en l'argument que la remunicipalització representarà una millora directa en la qualitat dels serveis. Cal analitzar aquesta afirmació detalladament en termes de costos-beneficis i, en tot cas, si del que es tracta és de millorar les condicions laborals dels professionals, nosaltres som els primers que fa temps estem reclamant a l'Ajuntament de Barcelona una contractació pública que vetlli tant per la qualitat dels serveis com per garantir les condicions laborals dels treballadors i treballadores. A més, afirmar que la gestió amb personal públic millora la qualitat és menystenir la tasca de centenars de professionals amb anys d'experiència.

En la definició de l'externalització cal tenir clar que les condicions dels professionals han de ser semblants a les d'altres que són contractats directament per les administracions. I això depèn només que l'ajuntament corresponent creï el servei amb unes bones condicions econòmiques i de gestió que ho possibilitin. L'experiència de les entitats socials catalanes que gestionen serveis de titularitat pública ens permet afirmar que són les condicions d'externalització les que determinen la qualitat del servei i per tant, que l'externalització no és negativa per ella mateixa, sinó que és l'òrgan contractant, l'Ajuntament de Barcelona en aquest cas, el que té la responsabilitat de definir com vol que sigui prestat aquest servei.

Ens preocupa, finalment, el greu perjudici que la remunicipalització de serveis pot representar per a les organitzacions socials que fins ara prestaven aquests serveis, i més quan estem constatant que l'ajuntament no està en disposició de garantir la subrogació de les plantilles. Aquest fet implica un doble greuge: un primer, per als professionals que veuen perillar els seus llocs de treball; i un segon, per a les entitats que, davant la pèrdua del servei per una decisió estrictament política, hauran de fer front a les indemnitzacions per l'acomiadament del personal. Des del tercer sector social reclamem a l'alcaldessa de Barcelona un diàleg seriós i en profunditat al voltant de l'estratègia de remunicipalització de serveis d'atenció a les persones i l'impacte per a les entitats de l'economia social de la ciutat. Volem compartir i clarificar posicionaments, analitzar la complexitat de la situació amb la rigorositat que requereix i, sempre que sigui possible, explorar vies de col·laboració per tal de minimitzar-ne l'impacte en el nostre sector.