Externalitzar, privatitzar i la cerimònia de la confusió

Publicat a:

La política és l’activitat que s’ocupa de resoldre les problemes i les necessitats que plateja la convivència col·lectiva d’una societat. Dit d’una altra manera, és l’acció destinada a fer possible un projecte col·lectiu, promovent la participació ciutadana en tant que posseeix la capacitat de distribuir i executar el poder, segons sigui necessari, per promoure el bé comú. Aquesta acció es concreta en el treball, la voluntat i la capacitat d’obrir i apropar la gestió dels assumptes públics al conjunt de la societat i a la ciutadania.

Uns dels objectius centrals de les administracions públiques ha de ser el de proporcionar els millors serveis públics en condicions d'eficiència i equitat. Però la política no s'acaba en les institucions ni el servei a la societat es limita a allò que fan les administracions exercint les seves competències i responsabilitats. Un Estat modern ha d’estar obert a les iniciatives que sorgeixin de l'esfera privada per respondre als reptes econòmics i socials que té plantejats, ja sigui en la dinamització del teixit productiu i la creació d'ocupació estable o en el desplegament de dispositius d'atenció als col·lectius més vulnerables.

Amb les eleccions municipals ja celebrades, s’obre ara un interessant i apassionant període de negociacions i acords per aconseguir majories de govern als diferents municipis de Catalunya. Sens dubte, un dels temes que formarà part de l’agenda, de la mateixa manera que ha estat ben present durant la campanya electoral, serà el dels models de gestió dels serveis públics i la col·laboració amb el teixit empresarial i social de les diferents ciutats i pobles. És un bon moment per demanar que aquest debat i els anàlisis derivats es facin sense caure en postures maniquees i discursos reduccionistes. Ben al contrari, seria desitjable que es tingui en compte una realitat present i consolidada com la que representen els models empresarials de l’economia social en la gestió dels serveis a les persones. 

De la mateixa manera que en el món de l’educació i en el sanitari, els serveis socials del nostre país tenen des de fa temps una important trajectòria en models d’externalització de la gestió de serveis socials de titularitat pública a empreses i entitats especialitzades. 

Parlem d’una pràctica iniciada per alguns dels primers ajuntaments democràtics que ràpidament es va estendre a la gran majoria dels serveis de les diferents administracions públiques. Aquesta modalitat de gestió ha esdevingut la base d’una part important del que avui es coneix per economia social i tercer sector, entitats i empreses que en forma de cooperatives, associacions o fundacions operen en el sector d’atenció de les persones. L’absència de lucre garanteix que, en el cas que la gestió generi excedents, aquests es reinverteixin en la pròpia activitat.

Es tracta d’un model en el que, sense renunciar a la titularitat i mantenint la responsabilitat i les obligacions pel que fa a definició i execució de polítiques públiques, els responsables opten per cedir la gestió a una iniciativa social a través de diferents opcions de cooperació público-privada com la concertació, el concurs o el contracte.  No és un model exclusiu de l’economia social. També petites i mitjanes empreses mercantils, així com grans empreses de serveis i multinacionals que han vist negoci en aquest tipus d’activitat, participen de la gestió. En aquest cas s’obre un altre debat, sobre el sentit que alguns facin diners a costa dels serveis socials.

L’externalització de serveis té uns quants detractors. Són posicions que defensen la gestió exclusivament des d’allò públic i només amb recursos i personal públic. Aquest posicionament, absolutament respectable, sovint es distorsiona amb visions interessades que equiparen externalització i privatització. I no, no és el mateix. La privatització dels serveis públics, molt utilitzada en altres sectors, implica que el govern o l’ajuntament es queda només amb un paper mínim de regulador i supervisor, renunciant a la titularitat i implicació en el servei prestat. Per contra, l’externalització, especialment aquella que compta com a partner amb cooperatives i entitats socials, garanteix a través de la vocació de servei públic i el sense afany de lucre la preponderància de l’interès general per sobre de l’interès particular d’accionistes i inversors. 

Sectorial d'Iniciativa Social: vint anys caminant junts

Publicat a:

Els orígens.

La creació de sectorials és una de les apostes de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya per impulsar la intercooperació, tal i com recull l’article 5 dels seus estatuts, referit a l’objecte social, indicant entre d’altres els objectius de promoure i fomentar les iniciatives d'intercooperació i promoure mecanismes de participació de les cooperatives federades que responguin a necessitats sectorials i territorials. És en aquest marc que l’any 1994 naixia la Sectorial d’Iniciativa Social. El fet suposava la culminació del procés iniciat per un grup de cooperatives del sector social que es venien reunint regularment per compartir idees i estratègies. Gedi, Feines de Casa, Drecera o Femarec van ser algunes de les cooperatives impulsores del projecte inicial.

Des d’un principi la tasca del grup va tenir una doble mirada. A nivell intern, per reforçar i consolidar els diferents projectes empresarials. I externament, difonent el model cooperatiu en la gestió de serveis socials i contribuint de manera activa a l’articulació del sector que llavors començava a ser una realitat. Això va fer que alguns dels responsables cooperatius d’aquella època participessin en la creació primer de l’Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya, precursora de l’actual Confederació Patronal del Tercer Sector Social i, posteriorment, en el naixement de la Taula del Tercer Sector Social.

Passades dues dècades, trobem una realitat plenament consolidada. Cent disset cooperatives formen part de la Sectorial, amb una diversitat d’àmbits d’actuació que és reflex de l’evolució que ha viscut el sector durant tots aquests anys. El cooperativisme, que històricament a sabut donar resposta a les demandes econòmiques i socials de cada moment, també va saber ajustar les seves propostes a les necessitats que la construcció de l’estat de benestar del nostre país va anar dibuixant.

Referents en el sector.

El sector de serveis a les persones és un dels reptes més actuals de la nostra societat. Les cooperatives hi donen resposta des d’una cultura empresarial que prioritza les persones, amb vocació democràtica i des de la responsabilitat i la transparència en la gestió dels recursos. No busquen el màxim rendiment a qualsevol preu, sinó que ofereixen un model de gestió de qualitat basat la proximitat, la capacitat d’autogestió i la vocació de servei públic que repercuteix de forma positiva i directa en el benestar de les persones usuàries dels serveis, les seves famílies i el seu entorn.

Coincidint amb el vintè aniversari de la Sectorial, el programa Latituds de TV3 va emetre dos programes dedicats a les cooperatives que mostrava la seva acció i les seves propostes. Els reportatges “Cooperatives per atendre persones” i “Economia social i solidària” van permetre conèixer de prop les cooperatives d’iniciativa social. Capacitat d’adaptació a la crisi i a les noves realitats, voluntat transformadora, aposta per les persones, participació i generació de valor social van ser alguns dels elements de reflexió que els diferents representants entrevistats aportaven durant les seves intervencions. 

Aquests aspectes són comuns al conjunt de les cooperatives del sector, que amb la seva feina diària, oferint serveis vinculats a l’educació, la sanitat i l’acció social, atenent milers de persones, treballen també en defensa d’un model, d’una manera de fer que cada cop genera més interès. Existeix un creixent interès polític i social en els beneficis que aporta el model cooperatiu en  la gestió dels serveis públics d’atenció a les persones. En l’àmbit de la gent gran, la discapacitat, el lleure educatiu, les escoles bressol o la inclusió social; les cooperatives es troben a l’avantguarda de les noves  idees, són pioneres en el desenvolupament local i estan reconeguts per desenvolupar serveis personalitzats i amb capacitat d’innovació.

La Sectorial incorpora un element de transversalitat que es el reflex de la vigència i l’actualitat del model. Això implica que la majoria dels àmbits d’actuació del sector dels serveis d’atenció a les persones a Catalunya tenen presència de projectes cooperatius:

·        Gairebé el 25% dels Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de són   gestionats per cooperatives

·        Existeixen una vintena de Centres Especials de Treball cooperatius cooperativa

·        6 Empreses d’inserció cooperatives

·        Més de 60 escoles bressol gestionades per cooperatives repartides per tot el territori

·        La majoria de les empreses d’atenció domiciliària del tercer sector són cooperatives

·        El cooperativisme és referent en serveis d’atenció a la infància i la adolescència

·        Les cooperatives de lleure educatiu són presents a les activitats de moltes escoles catalanes amb serveis de menjador, extraescolars i colònies.

     

Les propostes.

Des de l’any 2010, la Sectorial i les cooperatives membres es presenten amb una imatge i marca pròpia que destaca el seu component empresarial i la seva vocació social, a la vegada que reforça la pertinença a la Federació.  

A la seva darrera reflexió estratègica, els seus integrants es definien a partir dels principis cooperatius i dels següents criteris:

·        Àmbit d’iniciativa social

·         Propietat col·lectiva

·         Lideratge col·lectiu

·         Diferències limitades entre bandes salarials

·         Reinversió dels resultats econòmics en l’enfortiment  de l’empresa i la formació dels treballadors

·         Fins el 70% dels ingressos provinent de la venda de productes o prestació de serveis en un mercat concurrent

·         Sense afany especulatiu

La tasca d’incidència política i social de la Sectorial a través de la Federació es concreta en accions destinades a potenciar un marc legal i polític favorable al desenvolupament de les cooperatives d’iniciativa social, afavorir la contractació de cooperatives per a la gestió de serveis públics d’atenció a les persones, incidir en els marcs de negociació de les relacions laborals per assegurar condicions de treball de qualitat pels professionals compatibles amb la viabilitat de les empreses, fomentar la formació com element clau de la qualitat i ser presents als espais de representació i interlocució de l’economia social.

Vint anys i mirant endavant. En front, reptes importants: canvi d’època, noves necessitats, drets socials qüestionats, dificultats financeres, ... No dubteu que les cooperatives socials sabran estar a l’alçada.

Els 7 principis a la pràctica en la gestió cooperativa de projectes socials i educatius

La identitat cooperativa ve marcada per set principis que vertebren l’acció de les empreses i generen unes pràctiques específiques que aporten riquesa i benestar a les persones sòcies i treballadores que repercuteix en les usuàries, les seves famílies i l’entorn. 

Principis cooperatius	Gestió cooperativa de les persones
Adhesió lliure i oberta	Sentir-se part d’un projecte augmenta la implicació i la responsabilitat de les persones membres i les capacita per donar resposta amb una visió global dels agents implicats.
Control democràtic	Les persones sòcies tenen veu i vot i disposar d’espai per parlar i ser escoltades, aportar idees i enriquir-se amb les de la resta de l’equip.
Participació econòmica	Les persones sòcies coneixen, gestionen i planifiquen pressupostos i són co-responsables en els resultats de l’empresa.
Autonomia i independència	La disposició a treballar plegats, ajudar i rebre ajut es reflecteix en un major grau d’autonomia dels membres i en l’apropiació conjunta del futur comú.
Informació, formació i educació	L’obligació legal de reinvertir part dels resultats en la formació dels integrants de la cooperativa repercuteix en professionals formats i en un servei de qualitat.
Intercooperació	La cooperació amb altres cooperatives permet compartir eines de gestió, multiplicar el coneixement, fer economies d’escala o compres conjuntes.
Interès per al comunitat	Les cooperatives son part d’un sistema i d’un entorn, estan arrelades al territori i compromeses en la generació d’iniciatives per mantenir-s’hi i beneficiar la societat.