dilluns, 4 de juliol del 2016

Sumar-sumar, win-win

 

Sumar-sumar o també 1+1=3, són algunes de les expressions que fem servir per expressar la voluntat i la necessitat de treballat junts per aconseguir multiplicar els efectes i els resultats dels projectes que posem en marxa, ja sigui a nivell personal, professional, empresarial o polític. En el cas del tercer sector social, podríem dir que aquesta intencionalitat forma part de l’ADN de les organitzacions que el composen. Si més no, així hauria de ser.

Les entitats socials tenen alguns trets definitoris que expliquen aquest sumar-sumar com a bandera i referència. Per una banda, la mateixa forma jurídica; l’associacionisme i el cooperativisme fonamenten en la col·laboració i la cooperació les seves fórmules d’organització i gestió. I per l’altra, el que fan, atendre persones i donar resposta a les necessitats socials, sovint amb menys recursos dels necessaris, fa que la suma de sinèrgies i forces sigui indispensable. Ambdós fets han generat infinitat de projectes de col·laboració entre entitats del nostre sector, la majoria exitosos i amb els resultats positius que tots coneixem.

Aquest sumar-sumar que han desenvolupat les entitats de base, s’ha reproduït al segon i tercer nivell. Així, les federacions i les plataformes han sorgit de la voluntat del primer nivell per agrupar-se com a fórmula per aconseguir les fites fixades a nivell de representativitat i incidència. Ajuntar-se per augmentar exponencialment la força i multiplicar les capacitats. Una suma que ve acompanyada, però, de renúncies necessàries; renúncies a una part de la pròpia visibilitat i representació, que es fan en pro de l’interès col·lectiu i de la voluntat de reeixir en els objectius. I és important no perdre de vista que l’articulació del sector va de baix a dalt, de les entitats de base cap amunt. Els nivells de plataformes responen a la voluntat del primer nivell i només tenen sentit si responen a les seves necessitats i no deixen de respondre a aquesta missió.

Des de les cooperatives d’iniciativa social sempre s’ha vist clara aquesta necessitat d’estructurar el sector, primer creant i fent créixer la Sectorial en el marc de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i després participant activament en la creació i consolidació d’organitzacions com la Taula i La Confederació, que en forma de federacions de federacions treballen pels interessos col·lectius.

És des d’aquesta voluntat integradora que proposem afegir al sumar-sumar una altra idea, la del win-win,  terme que es fa servir sobretot al món empresarial i polític i que vol dir que “tothom hi ha de guanyar”. Es tracta d’una estratègia de negociació flexible que busca que dues parts arribin a un acord final que les satisfaci a totes dues i que eviti el conflicte. Una estratègia poc agressiva, que busca que cap de les dues parts renunciï als seus objectius finals i que evita sobretot que hi hagi vençuts. Alguns experts assenyalen dos aspectes clau en el win-win: confiança i creativitat. Si negociem fiant-nos de l'altre i desenvolupem estratègies de pensament creatiu els acords poden ser molt importants.

El tercer sector social és una realitat complexa i diversa, formada per entitats i federacions d’orígens i evolucions diferents, que venen de tradicions i cultures variades. Que comparteixen moltes coses, però tenen visions i enfocaments diferents sobre alguns temes. I que fins i tot a vegades no estan cent per cent d’acord. Per això i perquè democràcia i participació són factors centrals del nostre funcionament, sovint cal posar en marxa estratègies de negociació com el win-win que permetin arribar a acords guanyadors des de la confiança.

Sumar i negociar han de continuar sent les claus perquè el tercer sector continuí enfortint-se per convertir-se en element estratègic del nostre país. Però això ha d’anar acompanyat de maneres de fer que reforcin els seus valors i dotin de coherència la seva acció, desterrant aspectes com personalismes, propostes exclusivistes, imposició de criteris, prejudicis, falta de transparència o procediments poc democràtics que no tenen lloc en un sector que treballa per aconseguir una societat més justa i democràtica.