Fora caretes

Publicat a:

Quan llegiu aquest article s’hauran celebrat les eleccions al Parlament de Catalunya i ja en coneixerem els resultats. Però no és d’això del que us vull parlar, si no de la campanya que ens ha portat fins aquí.

Per primer cop a la història recent del nostre país, hem anat a votar coneixent la posició de cadascunes de les forces polítiques sobre el futur de Catalunya pel que fa a l’eix nacional. Amb més o menys claredat, tots els partits polítics han incorporat als seus programes una posició definida sobre el dret a decidir i les relacions amb Espanya.

És cert que alguns han continuïtat buscant eufemismes per no parlar d’independència i que altres han fet propostes en torn a quelcom anomenat federalisme,  sense que encara no en coneguem el significat exacte. Però el que no pot negar ningú és que a aquestes tots hi anàvem sabent que proposava cadascú.

S’han acabat, doncs, els temps de l’ambigüitat calculada i de programes electorals incoherents. I també han passat a la història la senyora de vida desendreçada i una tal Ramoneta.

De la mateixa manera que s’han clarificat les propostes pel que fa  a l’eix nacional, seria bo que aviat el nostre país es normalitzi de manera que pugui passar el mateix pel que fa a l’eix social. Que puguem anar a votar amb propostes clares en polítiques socials i l’estat de benestar desitjat.

Seria desitjable que els ciutadans poguessin decidir entre les diferents opcions a partir d’una contraposició clara i transparent de models de societat, a partir d’un debat ric, en que cadascú defensés les seves propostes sens ambigüitats. En que la dreta catalana fes per fi de dreta i l’esquerra tornés a ser coherent amb el seu ideari. I en que el centre deixés de ser el refugi dels tacticismes.

Tot i que alguns intentin explicar-nos el contrari, els models educatius, les propostes en sanitat o la defensa dels drets socials difereixen substancialment des de posicions progressistes, conservadores o liberals. No parlen, encara que ho sembli, de la mateixa escola pública; no proposen el mateix respecte la sanitat pública i les mútues; i entenen de manera ben diferent els conceptes d’igualtat d’oportunitats i justícia social.

La normalització definitiva del nostre país arribarà el dia que les diferents opcions ideològiques puguin contraposar sense caretes els seus models com passa, per exemple, a Dinamarca, França o Alemanya. 

Present i futur de les cooperatives socials

Publicat a:

Les cooperatives d'iniciativa social són cooperatives de treball, sense afany de lucre, que operen en el sector de serveis a les persones. Són empreses que amb els valors del cooperativisme, gestionen serveis des d'una cultura empresarial basada en principis, que posa les persones per davant del capital, i prioritza la recerca de qualitat, la participació i la gestió responsable dels recursos. 

Aquests elements són importants en qualsevol empresa, però prenen especial rellevància en àmbits on es tracta amb persones. Atendre les necessitats de les persones, especialment als col·lectius més desafavorits, és un dels reptes més actuals de la nostra societat. 

Actualment la realitat d'aquestes empreses es concreta en més d'un centenar de cooperatives, que ocupen a gairebé 7.000 persones i facturen anualment més 140 milions d'euros

Agrupades a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, entitat que lidera i representa al sector, des de 2010 les cooperatives socials es visualitzen sota el nom d'Empresa Social – Cooperatives d'atenció a les persones, una marca que identifica la seva vocació de forma clara en un mercat en constant evolució i creixement.

En els sectors de la gent gran, les persones amb discapacitat, el lleure educatiu, les escoles bressol, la inclusió social o la infància en risc, la gestió cooperativa és cada dia més ben valorada per la seva vocació de servei públic, proximitat, responsabilitat i capacitat d'autogestió. En alguns d'aquest àmbits, al voltant del 20 % dels usuaris són atesos per empreses cooperatives.

A les cooperatives socials conviuen dues dimensions, la de la visió empresarial i la del sense afany de lucre. No són, però, dues vessants que es gestionin de manera diferenciada. Ben al contrari, l'èxit del model rau precisament en la  proposta d'empresa que reinverteix el cent per cent del beneficis en la seva activitat.

El sense afany de lucre i el sector de serveis a les persones com a àmbit d'actuació, situen a les cooperatives socials en escenaris comuns amb les fundacions i associacions del tercer sector. Per això, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, com a entitat representativa de totes elles, és membre des de la seva creació de les dues organitzacions de tercer nivell referents.

Per una banda la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la visualització del sector i a la defensa dels drets de les persones i col·lectius atesos. I per l'altra, la Confederació Empresarial de l'Economia Social de Catalunya, que recentment a iniciat una nova etapa fruit de la integració de les diferents associacions empresarials i federacions del sector. En aquest cas, l'aposta de les cooperatives és clara per reforçar la capacitat de representació i incidència del conjunt d'empreses i entitats, tant en l'àmbit polític, com social i econòmic.

Aquesta vinculació amb altres organitzacions i entitats del sector i les sinèrgies que n'han derivat, han ajudat al cooperativisme social a fer front a les dificultats que l'economia en global i el sector en particular està vivint com a conseqüència de la crisi i de les retallades pressupostàries que el present imposa. Un present complex i incert que les cooperatives, amb la voluntat transformadora que les caracteritza, volen convertir en un futur de creixement i millora pels seus projectes empresarials i per les persones a les que donen serveis. 

Aquesta voluntat s'ha concretat recentment en la presentació de l'estudi “Realitats i reptes del cooperativisme de treball”, realitzat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i la Fundació Seira, on es recullen propostes concretes de millora. Entre els reptes identificats destaquen els relacionats amb el finançament, la promoció de l'emprenedoria col·lectiva, la cooperació empresarial o la innovació. Tots ells, com es pot comprovar, reptes comuns pel conjunt del sector social.

Com diu el clàssic, el futur està per escriure i l'afirmació pren mes força en uns moments històrics com són els que està vivint la nostra societat i el nostre país. La única cosa que podem dir en aquests moments és que el cooperativisme s'ofereix per sumar a tot allò que contribueixi a millorar la vida de les persones i a que siguin més felices.

Drets socials, dret a decidir, drets per davant de tot

Publicat a:

D’aquí a una setmana, a aquestes hores, haurem celebrat unes noves eleccions al Parlament de Catalunya. No són unes eleccions més; el nostre país viu un moment històric i als representants que en surtin escollits els tocarà prendre decisions transcendentals pel futur del nostre poble.

Deixant de banda les preferències personals pel que fa als resultats, cara a la jornada electoral només desitjar una massiva participació, que reflecteixi la voluntat de participar i opinar dels catalans. La voluntat, en definitiva, d’exercir un dret.

Aquests darrers anys, entre els discursos que s’han anar consolidant, hi ha aquell que estableix que la nostra societat s’ha centrat massa en els drets, oblidant-se dels deures. Sense negar la importància de la reflexió pel que fa als deures, cal no caure en la trampa de renunciar o afluixar pel que fa als drets.

Igual que votar per escollir als nostres representants és la màxima expressió de la democràcia, defensar els drets socials no és més que defensar un Estat de Benestar que implementi accions, programes i estratègies, a fi d’assolir que les persones gaudeixin de manera efectiva drets bàsics com el treball, la salut o l’educació.

Aquesta nova etapa al nostre país ha posat sobre la taula un altre dret, el de decidir lliurament el nostre futur com a col·lectivitat. El dret a decidir com volem que sigui el nostre futur al costat dels nostres conciutadans. Durant aquesta campanya electoral alguns han negat aquest dret apel·lant a la sacrosanta Constitució o desviant l’atenció amb tàctiques de distracció que es resumeixen en la coneguda i suada frase: “els catalans estan patint molt i el que els preocupa realment és la crisi i no deliris independentistes”.

El dret a votar, els drets socials, el dret a decidir com a país, són drets que deriven dels drets humans i de la idea que tots els individus haurien de poder actuar de la forma que triïn, sempre que al fer-lo no privin a altres individus del mateix dret. O com va dir Jean Paul Sartre, la meva llibertat acaba on comença la dels altres.

Vulnerar qualsevol d’aquests drets, ja sigui els drets socials amb les retallades o el dret a decidir negant la possibilitat d’exercir-lo, és anar contra la llibertat de les persones i els pobles. Diumenge tenim la oportunitat de dir la nostra exercint el més bàsic i important dels drets, el de votar i escollir. O si cal, exercint el dret a votar en blanc.

Les cooperatives socials, opció de present i futur

Publicat a:

A partir del retorn de la democràcia, el nostre país va viure un ràpid desplegament de les activitats vinculades a la construcció de l’estat del benestar. Aquest fet va suposar que àmbits com l’educació, la salut o els serveis socials desenvolupessin multitud de serveis.

Inicialment la majoria d’aquests serveis eren gestionats per les mateixes administracions públiques que en tenien la titularitat. Però ben aviat van sorgir les primeres iniciatives privades que, de manera subsidiària o des de la cooperació, van entrar en la gestió.

De entre aquests models destaquen les cooperatives d’iniciativa social que són cooperatives de treball, sense afany de lucre, que operen en el sector de serveis a les persones.

Parlem d’empreses que actuen a àmbits clau com l’atenció a la discapacitat, la gent gran o la infància en risc d’exclusió. Empreses que des dels valors del cooperativisme gestionen serveis des d’una cultura empresarial basada en principis, que posa les persones per davant del capital, i prioritza la recerca de qualitat, la participació i la gestió responsable dels recursos.

Aquests elements són importants en qualsevol empresa, però prenen especial rellevància en àmbits on es tracta amb persones. Atendre les necessitats de les persones, especialment als col·lectius més desafavorits, és un dels reptes més actuals de la nostra societat. Les cooperatives socials hi donen resposta des dels inicis i s’han convertit avui en un actor principal en el sector.

Actualment la realitat d’aquestes empreses es concreta en més d’un centenar de cooperatives, que ocupen a gairebé 7.000 persones i facturen anualment més 140 milions d’euros

Agrupades a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, des de 2010 les cooperatives socials es visualitzen sota el nom d'Empresa Social – Cooperatives d’atenció a les persones, una marca que identifica la seva vocació de forma clara en un mercat en constant evolució i creixement.

En els sectors de la gent gran, les persones amb discapacitat, el lleure educatiu, les escoles bressol, la inclusió social o la infància en risc, la gestió cooperativa és cada dia més ben valorada per la seva vocació de servei públic, proximitat, responsabilitat i capacitat d’autogestió. En alguns d’aquest àmbits, al voltant del 20 % dels usuaris són atesos per empreses cooperatives.

Caritat, justícia social o la confusió com estratègia

Publicat a:



Iniciem una nova i engrescadora aventura en la que, conjuntament amb els companys de secció, mirarem de reflexionar setmanalment  en torn el que es coneix com l'estat de benestar. El concepte, que té l'origen en el "welfare state" anglès, nascut en contraposició al "warfare state" o estat de guerra després de la Segona Guerra Mundial, defineix el conjunt de polítiques que garanteixen l'accés de tota la població a l'educació, la sanitat i els serveis socials, així com a les prestacions per desocupació o jubilació.

Avui aquest estat del benestar, cada cop més retallat i qüestionat, veu trontollar els seus pilars davant la implacable piconadora del liberalisme més ranci. I tot acompanyat d'una estudiada ofensiva per confondre'ns en els termes i en els conceptes.

Aquestes darreres setmanes hem sabut que un empresari gallec a fet donació de vint milions d’euros a Càritas. Fa uns mesos vàrem viure la Marató per la Pobresa organitzada per TV3.  Són només dos exemples del model de societat que des d'alguns sectors volen imposar-nos front els drets socials assolits els darrers anys.

Als inicis de la crisi, allà pel 2008, es feia servir aquella estúpida afirmació que l'assimilava a oportunitat esmentant als xinesos. Allò va ser la primera d'un seguit d'afirmacions oportunistes com la de que havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats o la de que suposaria la refundació del capitalisme, feta per un il·lustre líder europeu.

I és que la crisi ho justifica tot. Segur que ha generat noves oportunitats per alguns, però les dades ens confirmen dia rere dia que per a la immensa majoria dels catalans ha suposat empitjorar les seves condicions de vida.

A una societat on 245.000 llars tenen a tots els seus membres a l’atur, on l’índex d’atur juvenil supera el 50%, on 1 de cada 5 ciutadans viu en situació de pobresa, és més necessari que mai reivindicar conceptes com justícia social o redistribució de la riquesa. És més necessari que mai aclarir on són els recursos i a que s’estan destinant. I és més necessari que mai reactivar polítiques socials que facin front al risc de trencament de la cohesió social.

Donacions milionàries, maratons i altres actes d’exculpació i justificació no resoldran els problemes estructurals que afecten la nostra societat. Ben al contrari, només serviran per perpetuar una perillosa i indesitjada fractura social.