Només existim quan ens necessiten?

“El compromís és un acte, no una paraula.”

Jean Paul Sartre - Filòsof

El passat dijous 3 de març, amb l’objectiu de denunciar dotze anys d’infrafinançament del sector social,  La Confederació va organitzar l’acte reivindicatiu “Per un finançament just”, amb la presència de les principals federacions i entitats del sector i dels mitjans de comunicació. Aquell mateix dia fèiem arribar una carta al president de la Generalitat i als presidents de tots els grups parlamentaris, excepte VOX, una carta sol·licitants reunions de treball, adjuntant el dossier presentat durant l’acte.

“Hem rebut el vostre escrit i us comuniquem que es faran els tràmits per a la seva consideració i gestió”. Aquest escrit de l’Oficina del President és tot el que hem sabut gairebé un mes després. Sobta i crea una gran decepció que davant d’un crit d’alerta com aquest per part d’un sector que els nostres polítics defineixen una vegada rere altra com clau i estratègic, la resposta sigui el silenci.

Pensem que el Tercer Sector Social ha acreditat sobradament el seu compromís amb el país i amb la ciutadania, especialment aquests dos darrers anys, mereix un altre tracte. El que estem reclamant és simplement que els serveis públics d’atenció a les persones tinguin ell finançament que es mereixen. Inversió social real, al nivell dels països social i democràticament més avançats, que aposti per polítiques transformadores i que permetin a les entitats desenvolupar en condicions la seva tasca indispensable de donar oportunitats, de canviar vides, de generar vida independent.

El silenci clamorós ens genera preguntes; no ens creuen? ens creuen però no volen fer res? ens creuen però no poden fer res? som víctimes colaterals de les confrontacions entre partits? Em deia fa uns dies un representant del sector que mentre no els puguem fer mal electoralment, no ens faran cas. Tot i que acceptéssim aquesta visió tan trista de la política, certament el nostre sector no té la capacitat de bloquejar la Ronda Litoral amb camions, ni la Gran Via amb taxis, ni tan sols deixar les escoles buides. Perquè al nostre sector, quan s’hi convoca vaga, els serveis mínims esdevenen màxims. No podem deixar els centres i les persones abandonats. Ni podem ni volem. La classe política ho sap i potser per això no som amenaça. Cal que les entitats fem una profunda reflexió sobre això i debatem que hem de fer i fins on estem disposats a arribar.

L’infrafinançament que patim i les conseqüències sobre les entitats, professionals i persones ateses no és just. No ens ho mereixem. Perquè estem gestionant serveis essencials i perquè sempre ens han trobat quan ens han necessitat.

A qui varen demanar paciència i comprensió l’any 2012 quan la crisi econòmica va fer estralls a les arques de la Generalitat i els pagaments dels serveis es van retardar fins a sis mesos? Algunes entitats es van endeutar fins a límits perillosos, assumint els interessos que hauria d’haver assumit l’administració.

A qui varen convocar d’urgència al Palau de la Generalitat el setembre de 2018 quan va esclatar la crisi per l’arribada massiva de menors no acompanyats a Catalunya? No van ser les entitats socials les que van obrir centres d’un dia per altre, sense les mínimes garanties i assumint riscos econòmics que algunes encara arrosseguen?

A qui varen trucar el març de 2020 quan va esclatar la pandèmia perquè multipliquéssim fins on calgués els serveis i l’atenció? Vam abandonar algun centre o servei tot i no tenir els materials i equips de protecció necessaris? No vam atendre tot i cadascuna de les demandes que ens feien, complint sovint protocols incomprensibles?

I ara, a qui han anat a buscar per donar resposta a l’arribada de refugiats de la guerra d’Ucraïna? Amb qui comptaran per vehicular els acolliments d’infants i joves?

Abans, ara i sempre, tindran el Tercer Sector Social al costat, sigui quin sigui el color del Govern. Ma estesa, com sempre. Però des de la comprensió cap a les dificultats pressupostàries i de gestió, afirmem molt clar que ens mereixem, com a mínim, espais de treball i diàleg per negociar les millores necessàries. Parlem?

Intervenció final al programa Son4dies de Ràdio 4

Un gir social que no admet excuses.

Tal i com hem vingut explicant els darrers mesos, el 2022 ha de ser un any clau pel futur del sector social català. L’any en que el Govern de Catalunya faci un gir definitiu cap a polítiques públiques valentes i compromeses que garanteixin el reconeixement del sector social com a peça clau per construir un model de país just, inclusiu, equitatiu i cohesionat que posi l’economia al servei de les persones. Un gir que no pot esperar perquè ja fem tard.

No ho farem tot en dotze mesos, però l’any que hem començat ha de servir per posar les bases de les diferents accions a desenvolupar durant tota la legislatura i més enllà si cal. Reclamem que els fets i les decisions vagin fent honor als compromisos adquirits pel Govern i per les forces polítiques que li donen suport des del Parlament. Només així aconseguirem donar resposta a la greu crisi social que la pandèmia i la recessió econòmica derivada han provocat, amb especial afectació, com sempre, en les persones i col·lectius més desafavorits.

Al Tercer Sector Social se’l pot acusar de moltes coses, però no de no ser propositiu. Des de La Confederació i des de les federacions representatives hem omplert les taules de treball i les bústies electròniques dels membres del Govern de propostes. Per la banda d’iniciatives legislatives, el sector s’ha implicat a fons en l’elaboració del redactat de la futura Llei d’Economia Social i Solidària, ha presentat un articulat de Llei d’Acció Concertada, que esperem començar a negociar ben aviat amb la Conselleria de Drets Socials, i està a punt de traslladar al conjunt de grups parlamentaris la proposta de Llei del Tercer Sector Social. Un triple marc legislatiu que suposarà una pas endavant definitiu per dibuixar un model de gestió de serveis d’atenció a les persones basat en els valors de l’economia social i solidària, situant a la iniciativa social sense afany de lucre com aliat estratègic i lleial de les administracions públiques en la recerca de la qualitat de servei i retorn econòmic i social i fent realitat la voluntat compartida de desmercantilitzar l’acció social.

Complementàriament a les lleis, des del sector hem fet l’esforç de concretar al màxim detall les necessitats i demandes per revertir l’infrafinançament  que el sector pateix des de fa dotze anys. Una millora de la inversió que de manera responsable hem diferit, demanant un pla de increment de tarifes i mòduls a quatre anys. Tot i això, la primera oportunitat per fer un gest cap al sector no ha estat aprofitada pel Govern i els pressupostos aprovats no han contemplat, ni tan sols, els 180 milions d’euros que situàvem com a primer pas per començar a invertir la dinàmica de devaluació. No amaguem la decepció i el desencís que va provocar aquest fet en el sector, però continuarem treballant perquè durant aquest mateix any es concretin les revisions i els increments demanats. No fer-ho, abocaria al sector a una situació de gran inestabilitat i incertesa.

Des de la nostra organització hem defensat sempre que la demanda d’un finançament just pel sector social pivota en torn a tres elements indissociables: la sostenibilitat de les entitats socials, la millora de les condicions de treball de les professionals i l’excel·lència i qualitat dels serveis. En aquest punt cal fer especial esment a les dificultats que la falta de finançament crea en la imprescindible dignificació i reconeixement de les professionals del sector i a com interfereix en les relacions laborals a les entitats i al conjunt del sector.

Per part nostra i des de la premissa que sense entitats no hi ha professionals, ni sense professionals no hi ha entitats, els sindicats representatius del sector no seran mai considerats com enemics i adversaris; ben al contrari, entenem que han de ser aliats per aconseguir les millores desitjades. I això és així perquè per molt que alguns insisteixin en la fantasia d’una realitat paral·lela, el Tercer Sector Social i les entitats que el formen no tenen propietaris ni accionistes. Som iniciativa social organitzada, professionals del sector social amb voluntat de servei i compromís amb el bé comú. Per això cal aconseguir, a través de la millora del finançament, arribar a acords ferms  en la negociació col·lectiva que donin estabilitat al sector i que ens permetin començar a treballar en que ha de ser el repte a mig i llarg termini: un acord marc per a l’acció concertada que garanteixi la igualtat de condicions amb la funció pública. A igual feina, igual salari. I posats a ser ambiciosos, perquè no començar a pensar en un Estatut dels Professionals de l’Economia Social i Solidària complementari a l’Estatut dels Treballadors?

Reptes, oportunitats, compromisos, acords, entrebancs, decepcions, menysteniment, invisibilitat,... L’any 2022 serà d’alta complexitat, com els darrers. No defallirem. El Tercer Sector Social, a més a més de propositiu, és fonamentalment persistent i resistent.

Declaracions al monogràfic de Social.cat

 

Sortir de la pandèmia: els principals reptes per deixar enrere la crisi social

El president de La Confederació, Joan Segarra, ressalta que la pressió econòmica que va provocar la pandèmia a les entitats va arribar, a més, “després d'una situació d'infrafinançament molt gran pel sector”, un fet que ja van denunciar abans de l'inici de la crisi sanitària. “Estem amb la mateixa situació que estàvem l'any 2019, però amb una pandèmia de dos anys, amb tot el que ha suposat de sobrecostos per les entitats i totes les dificultats que han vingut afegides”, assegura Segarra.

Entrevista al programa De boca a orella de Ràdio 4, amb Sílvia Tarragona

 

Entrevista amb Sílvia Tarragona

Del SOMiem al SOM.

 

Article escrit conjuntament amb els membres de la Comissió de Gestió de la 

Sectorial d'Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

L’octubre de 2019, coincidint amb la celebració del 25è aniversari de la creació de la Sectorial d’Iniciativa Social, les cooperatives que la formem vam aprovar en Assemblea General un ambiciós pla d’actuació pel període 2020-2022. Culminava així la primera fase del procés iniciat un any abans amb la voluntat de fer créixer la iniciativa social com a part de la transformació social. El pla es va anomenar “La Sectorial que Somiem”.

Somni es defineix com aquell desig molt difícil o impossible d’aconseguir. Aquesta era la idea; generar espais i eines de treball per aconseguir situar a la Sectorial com entitat referent de la iniciativa social sense afany de lucre del nostre país, amb dos reptes que marcarien totes les actuacions: una Sectorial reconeguda i legitimada i unes cooperatives enfortides en la seva capacitat de transformació.

Aquella assemblea del 2019 va servir per posar en marxa els cinc grups de treball que a dia d’avui desenvolupen els objectius fixats:

• Organització i representació: ens organitzem sumant esforços per ser més eficients i sostenibles i som un model empresarial de referència, tenint incidència en les polítiques públiques, en el model econòmic i en la ciutadania.   
• Marca: aconseguim que les cooperatives d'iniciativa social siguin identificades com un valor i un actiu transformador.
• Diversitat: ens comprometem i ens posicionem amb una societat i unes organitzacions inclusives.
• Punts de trobada: col·laborem per enfortir-nos mútuament i per donar respostes col·lectives.
• Innovació: provoquem canvis transformadors de forma col·laborativa.

Passats dos anys, amb pandèmia inclosa i altres entrebancs que no han fet fàcil el camí, hem iniciat la darrera etapa del pla d’actuació, passant de la “Sectorial que Somiem” a la “Sectorial que Som”. Així ho formalitzàvem la setmana passada a la trobada presencial Cooportunitats, organitzada per conèixer el mapa de cooperatives i per la creació de projectes innovadors. Recuperàvem així, la missió històrica de la Sectorial com espai d’intercooperació i de creació d’activitat empresarial i econòmica.

La “Sectorial que som” vol dir que el somni comença a fer-se realitat. Seguirem treballant per acompanyar a les 170 cooperatives d’iniciativa social membres de la Sectorial i a les 13.000 persones que en formen part en la seva tasca de transformació social des de la gestió de projectes socials i educatius. Tot sense oblidar que aquest procés d’enfortiment i creixement no hauria estat possible sense l’impuls i la implicació de la Comissió de Gestió, òrgan de govern de la Sectorial, el lideratge de l’equip tècnic, la participació de les cooperatives i l’acompanyament expert i proper de la consultora cooperativa Vector 5. Gràcies a totes!