Mesos enrere reflexionava en aquest mateix
diari sobre La
salut de les organitzacions. Deia llavors: “L’entitat sana és la que
fonamenta el seu funcionament en la confiança i el respecte entre els seus
membres. L’òrgan de govern i l’assemblea, si correspon, han de funcionar sota
aquestes paràmetres. Això no vol dir que no hi pugui haver desacords,
dissensions o fins i tot conflictes. Però justament la resolució dels mateixos
només arribarà si la organització és forta als nivells esmentats”.
A vegades sorgeixen situacions de conflicte a
les nostres entitats representatives, ja sigui a les federatives de segon
nivell o a les plataformes de tercer nivell. El caràcter participatiu i
democràtic del tercer sector és el que permet, la majoria dels cops, fer-ne
front amb èxit i sortir-ne més forts. La participació i la democràcia interna
són elements cabdals en organitzacions tan plurals i diverses com les nostres.
Les visions diferents en qualsevol aspecte, així com la pluralitat d’opinions,
fins i tot oposades, mai hauria de ser un problema, ans al contrari, ha de ser
motiu d’enriquiment, de complementarietat i de percepció de que la realitat és
molt més ample i extensa que la visió personal de cadascú. Per tant, les
opinions divergents no són mai la causa del conflicte. Ara bé, per tal
d’afavorir que els debats promoguin el coneixement i l’aprenentatge continuo de
l’organització, s’han de donar les condicions. Cal en aquest sentit, que
existeixin els espais de confiança i respecte necessaris, impulsats i garantits
des del lideratges corresponents. Lideratges que també han d’assegurar que els
debats es facin de manera responsable, evitant els insults, els atacs personals
o les amenaces.
La participació dels membres, el respecte als
òrgans de govern i el compliment dels acords presos són la base de la
democràcia de les organitzacions. Quan a una de les nostres entitats es
produeixen disfuncions en aquests aspectes, disposem dels mecanismes per
corregir i esmenar. És llavors quan l’òrgan de govern i l’assemblea prenen
força i poden utilitzar les eines democràtiques de les que disposen per mirar
de resoldre els problemes. A través d’aquests mecanismes es pot fer front a
situacions no desitjades, però de les que el nostre sector no està lliure de
patir, en tant que organitzacions formades per entitats i persones amb
interessos diversos i complexes. Podem resoldre així els problemes derivats de
la manca de transparència, l’ús dels mitjans de les entitats com a eina de
promoció personal o defensa d’interessos particulars, la pèrdua de confiança en
els dirigents o l’incompliment d’acords presos a l’òrgan de govern o a l’assemblea.
L’èxit d’aquests processos ens permet allunyar del tercer sector pràctiques
vinculades als pitjors hàbits de la mala política, que haurien de ser alienes a
la nostra cultura democràtica.
Les opcions que ens donen el marc legal, els
propis estatuts i reglaments o l’assemblea com a màxima expressió de la
democràcia interna per resoldre els conflictes, són eines democràtiques que no
han de crear recels. Votar quan no es pot arribar a acords per consens és
radicalment democràtic, com també ho són els vot de censura, el vot de
confiança, la dimissió o l’avançament d’eleccions. De fet, per sorprenent que
sigui, sovint hem de recordar dins de les nostres organitzacions que votar és
la base de la democràcia.
A més, quan utilitzem les eines democràtiques
i aconseguim resoldre l’atzucac, aconseguim un segon efecte igualment
important. L’èxit de la resolució actua com a “avís per a navegants” i
estableix quines són les línies vermelles que la organització no tornarà a
acceptar qui ningú traspassi. Quan assolim la resolució del conflicte, tot i
les ferides que hagi pogut deixar, aquest efecte dissuasiu actua també com
element enfortidor.
Des del cooperativisme ho tenim clar. El
nostre model, basat en la democràcia empresarial i en la decisió dels socis,
ens obliga a resoldre els possibles conflictes des d’aquests paràmetres. Les
cooperatives de la Sectorial d’Iniciativa Social de la nostra Federació aposten
des de de sempre per la defensa de la proposta cooperativa i la pertinença al
tercer sector social de Catalunya, dos fets indissociables en la nostra
actuació. Per això estan presents a totes les entitats federatives del sector i
com a Federació vam participar en la creació, els anys 1997 i 2003, de les dues
entitats de tercer nivell que de manera transversal representen al tercer
sector social.
Tanquem aquests dies un curs intens amb la
voluntat de tornar amb forces renovades per afrontar uns mesos claus pel futur
del nostre sector. I ho farem amb propostes constructives, innovadores i
integradores. Bon estiu a tothom!
