dimarts, 24 d’abril del 2018

Escoles de democràcia

 







Des de l’any 2015 el Programa Aracoop, impulsat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya amb l’objectiu de renovar, ampliar i enfortir l’economia social i cooperativa del nostre país, contempla entre les seves línies d’actuació el foment de la creació de cooperatives d’alumnes a les escoles. Les accions desenvolupades durant tres edicions han suposat la creació de 110 cooperatives d’alumnes, 30 de primària i 80 de secundària, amb la participació de més de 3.000 alumnes. I el total de centres educatius participants és de 41, 20 dels quals són escoles cooperatives, 13 públiques i 8 concertades.

 

Els model de creació de cooperatives d’alumnes va serà posat en marxa al nostre país l’any 2010 per la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, que agrupa a les cooperatives de treball (mestres) o de consum (pares i mares) que gestionen centres educatius.

 

Una cooperativa d’alumnes és una societat formada i gestionada pels propis alumnes que, amb la col·laboració del professorat, desenvolupa activitats productives i econòmiques amb l’objectiu de posar a la venda productes o bé realitzar activitats o serveis. La seva finalitat principal és la de potenciar l’emprenedoria a través del procés de creació d’una empresa cooperativa, on la participació i implicació dels alumnes és la clau, ja que les decisions són preses per ells, que  alhora són els responsables de la gestió social i econòmica de l’empresa i dels resultats de la seva activitat. Tot i que existeixen altres propostes que miren d’aproximar el cooperativisme als estudiants mitjançant materials pedagògics i simulacions, el nostre model es fonamenta en la pràctica real i efectiva de la creació d’un projecte cooperatiu. Projecte que es pretén perduri en el temps mentre duri l’estada dels alumnes impulsors a l’escola.

 

Aquesta experiència de participació vivencial en un projecte comú de base col·laborativa és l’element diferencial de la nostra proposta i es concreta en la creació en el marc de l’escola de cooperatives que es dediquen a activitats tan diverses com la logística dels actes del centre, els reportatges fotogràfics de les festes, la organització dels berenars diaris, recaptar fons per la Marató de TV3 o ensenyar jocs tradicionals als més petits de l’escola. Mitjançant la realització d’aquestes activitats i de la participació al Consell Rector i a l’Assemblea de la cooperativa, els nois  noies, sempre amb l’orientació i suport del professorat, experimenten i coneixen de manera activa valors com la democràcia, la participació o la solidaritat.

 

L’experiència ens ha demostrat que és una activitat necessàriament compartida que fomenta habilitats socials com la capacitat de comunicació, el lideratge, l’empatia, la negociació o la convicció. L’activitat té repercussió en la comunitat, el resultat és compartit i és motivador perquè té un retorn de reconeixement. És una activitat interdisciplinària que integra continguts de gestió i organització, economia, legislació, coneixement del medi social i natural, aprenentatge i servei a més a més d’una gran varietat de procediments i valors. L’estructura i funcionament generats estableixen també ponts de relació i treball entre els alumnes i els professionals que hi intervenen, facilitant l’eficàcia de les labors tutorials. Pel fet de tractar-se d’una organització cooperativa, aporta valors democràtics encaminats a resoldre problemàtiques col·lectives i a donar respostes concretes a les diferents qüestions de funcionament que es presenten al llarg del curs, mostrant-se molt eficient en els aspectes que tenen relació amb les habilitats socials. A més, pedagògicament el projecte recull tots i cadascun dels elements que requereix el fet educatiu, resultant excel·lent per a desenvolupar el treball basat en competències de forma global.

 

La vivència és, per tant, plenament real. Les cooperatives d’alumnes i els seus membres viuen i experimenten els mateixos conflictes que les cooperatives dels grans: discussions, desacords, expulsions, dissolucions, ... Però també els èxits i els guanys: negociació, diàleg, pacte, consens, acord, ... Una experimentació que ajuda als infants a créixer en els valors de la democràcia i a conèixer uns models de fer projecte empresarial que sens dubte els seran útils quan arribin a l’edat de treballar.

 

Escoles que ensenyen a crear projecte col·lectiu a partir dels valors democràtics. Amb D de democràcia, D de diferència, D de donar, D de debatre, D de decidir, D de dignitat, D de discussió, D de dubtar, D de ...



divendres, 20 d’abril del 2018

El matís


Temps convulsos. Incertesa. Complexitat. Conflicte. Aquesta és una època de converses preocupades, que molt sovint acaben amb un “i ara què?”. I darrerament, en moltes d’aquestes converses, sorgeix un lament compartit: no hi ha marge pel matís, tot és blanc o negre. És cert; no són bons temps pel matís. Estem davant un conflicte polític que tendeix a la polarització. Les discussions i anàlisis donen poc marge als “si, però”

Però tant cert com això, ho és el fet que davant algunes de les situacions que s’estan produint, el matís pot esdevenir imprudent i perillós. La ofensiva d’una part de l’Estat contra els drets individuals i col·lectius del nostre país demana una resposta sense fissures en defensa de la democràcia. Davant els atacs dels que es defineixen a partir del “si no estàs amb mi, estàs contra mi”, l’equidistància queda fora de joc.

El matís forma part de la manera de fer del cooperativisme i del tercer sector. Podríem dir que està en el nostre ADN. L’assemblea, la participació, l’empresa democràtica, impliquen matís. El gris entre el blanc i el negre és diàleg, negociació i acord. I el matís esdevé la base del consens i del pacte. No hi hem de renunciar.

Els darrers esdeveniments, amb empresonaments de líders socials i polítics, detenció del president exiliat i persecució indiscriminada de ciutadans i ciutadanes amb una determinada ideologia, han portat a les entitats representatives de l’economia social a posicionar-se, amb comunicats com el de la Confederació de Cooperatives de Catalunya  o el que van emetre de manera conjunta la Confederació i la Taula del Tercer Sector Social. No pot ser d’una altra manera. Cal defensar la democràcia perquè és la base d’una societat cohesionada i justa. Però també perquè des del nostre sector sabem millor que ningú que quan hi ha retallades de drets, quan l’autoritarisme s’imposa, els primers i principals damnificats són els col·lectius vulnerables i les minories. I no hi ha economia social sense llibertat i democràcia.

Estem davant un conflicte polític que demana solucions polítiques. Cal que el diàleg i la negociació s’imposin. En res ajuda la judicialització permanent, amb mesures injustificables que no fan més que incrementar els nivells de repressió i càstig. Mesures que, a més, acabem perjudicant familiars i fills, tal i com ens explica la presidenta de la FEDAIA en aquest valent article al Diari Ara.

Temps convulsos. Temps de posicionar-se a favor dels valors democràtics, de la ciutadania que aposta pel diàleg, de la societat que diu no a la limitació de drets. Tot esperant que aviat puguem recuperar el matís en els processos que ens acabin portant a construir un futur més social, més just i més integrador.