Darrer butlletí de l’any, darrera editorial. D’un 2020 que recordarem per sempre com l’any de la pandèmia i que ens deixa un munt de lliçons i aprenentatges a un 2021 ple d’incerteses, però sobre tot de reptes als que caldrà fer front.
Un 2020 que ha de ser, en primer lloc, motiu d’orgull i
satisfacció per la resposta de les entitats a les conseqüències de la COVID-19.
Hem estat des del primer dia en primera línia, actuant amb responsabilitat i
professionalitat malgrat les dificultats, demostrant que som essencials.
Un 2020 que ha significat també la consolidació de la
Confederació com a organització de referència per a les entitats i federacions
des de la dimensió socioempresarial, estant al seu costat permanentment i
acompanyant-les per fer front a les dificultats que sorgien dia a dia.
Un 2020, però, que també ens ha demostrat, malgrat les
bones paraules, que el sector social continua sent un sector de segona respecte
a salut i a educació. Hem trobat a faltar reconeixement i hem estat massa
sovint invisibilitzats malgrat la tasca indispensable que s’estava fent.
Un 2020 amb pandèmia que ha fet palès que el sistema de
protecció social i la garantia de drets del nostre país no s’aguanta sense el
Tercer Sector Social i que ha fet, també, encara més evident que l’infrafinançament del
sector és un problema crònic al que cal donar resposta d’una vegada.
Esgotats, tensionats, però orgullosos de la feina feta,
arribem a un 2021 que ens portarà un nou Govern i un nou Parlament. Sigui quina
sigui la composició, exigirem ja des de la campanya electoral que aquesta
legislatura signifiqui un canvi de paradigma que situï al sector social amb el
reconeixement social, polític i econòmic que li correspon i es mereix. Una
exigència que farem extensiva, per suposat, a la resta d’administracions
públiques.
Un 2021 que ha de portar el pla de finançament i
sostenibilitat pel sector social que La Confederació ha posat sobre la taula,
així com posar fi als retards injustificats en els pagaments dels serveis.
Un 2021 que ha de ser el de l’aprovació de la Llei
d’Economia Social i Solidària, un cop acordades les bases, per avançar cap a un
nou model econòmic democràtic i social que garanteixi la distribució equitativa
de la riquesa i la justícia social.
Un 2021 que ha de servir per acordar la Llei d’Acció
Concertada per la gestió de serveis d’atenció a les persones, massa cops
ajornada, per acabar d’una vegada amb la mercantilització d’aquests serveis
públics.
Un 2021 que també ens ha de servir per posar les bases
d’una futura i necessària Llei del Tercer Sector Social. Caldrà que abans,
però, el sector consensuï els detalls de la proposta, una tasca ja iniciada
entre la Confederació i la Taula que hem de tancar amb el conjunt de les
federacions.
Un 2021, en resum, ple de reptes i oportunitats que hem
de saber aprofitar.
Mentre tant i malgrat les circumstàncies, us desitgem una
bona entrada d’any i que aquest us porti, individual i col·lectivament,
alegries i felicitat.
