Una legislatura clau

 

“Els problemes no s'acaben però les solucions tampoc” - Paulo Coelho

Aquest dies farà un any del primer cas de COVID-19 detectat a al nostre país i de les dates que s’han considerat com les de l’inici de la pandèmia. Tanquem doncs el primer cicle d’un any sense saber del cert quants ens en queden i com els viurem. I el vivim immersos en el temps de descompte per constituir el nou Parlament de Catalunya sorgit de les eleccions del 14 de febrer i nomenar el Govern que es posarà en marxa a partir dels acords entre les forces polítiques.

Des del Tercer Sector Social considerem que aquesta serà una legislatura clau, que marcarà el futur, especialment el de les generacions més joves i el dels col·lectius més vulnerables. La pandèmia implica uns reptes descomunals, als quals estem fent front mentre treballem per l’endemà, per la nova realitat en la que haurem de viure un cop passi aquesta muntanya russa.

Com ja hem explicat i denunciat sobradament, més enllà de l’emergència sanitària estem davant una emergència social sense precedents. Per això és vital que les institucions adquireixin compromisos ferms i activin polítiques valentes i decidides en matèria de polítiques socials. Tot sembla indicar que tindrem un Govern de caire progressista i amb clara voluntat social, però caldran concrecions immediates.

L’endemà mateix de la constitució del Parlament i de la confecció del Govern, iniciarem la nostra acció d’interlocució i incidència per aconseguir el canvi de paradigma necessari que situï al sector social amb el reconeixement social, polític i econòmic que li correspon i es mereix. Una exigència que farem extensiva a la resta d’administracions públiques.

Aquesta legislatura ha de ser la del canvi. La que desmercantilitzi definitivament els serveis d’atenció a les persones. El sector social català és diu Tercer Sector Social, perquè són les entitats socials les que gestionen la immensa majoria dels serveis. Només en sectors molt concrets, com el de les residències de gent gran, es majoritari el sector mercantil. I en l’explicació del perquè trobaríem respostes a moltes de les coses que han passat els darrers mesos. Aquesta és una anomalia que cal revertir. Si el debat es centra en quin és el tant per cent de de guany net que ha de tenir l’empresa gestora és que alguna cosa no funciona.

El 2020 va demostrar que el sistema de protecció social i la garantia de drets del nostre país no s’aguanten sense el Tercer Sector Social. Per això cal garantir que les entitats socials estiguin fortes i preparades per donar resposta a totes les necessitats. Respostes que han de venir des de models transformadors, superant l’assistencialisme, que no aporta solucions estructurals.

Els reptes i les necessitats són tantes i tan grans que cal posar-se a treballar sense dilacions. Ens dirigirem al Govern i al Parlament amb la voluntat col·laboradora, propositiva i dialogant que sempre ha caracteritzat al Tercer Sector Social català, però ho farem de manera exigent, sense acceptar que les bones paraules i intencions no es converteixin en accions concretes i mesurables. I ho farem així perquè les entitats i professionals que representem i, sobretot, les persones i els col·lectius als que donem servei, no es mereixen una altra cosa.

És l’hora d’una legislatura social

 

Finalment hem votat i Catalunya tindrà nou Govern i nou Parlament. Des del Tercer Sector Social considerem que aquesta serà una legislatura clau, que marcarà el futur, especialment el de les generacions més joves i el dels col·lectius més vulnerables. La pandèmia implica uns reptes descomunals, als quals estem fent front mentre treballem per l’endemà, per la nova realitat en la que haurem de viure un cop passi aquesta muntanya russa.

Com ja hem explicat i denunciat sobradament, més enllà de l’emergència sanitària estem davant una emergència social sense precedents. Per això és vital que les institucions que sorgeixin a partir de les eleccions de diumenge adquireixin compromisos ferms i activin polítiques valentes i decidides en matèria de polítiques socials. Tot sembla indicar que tindrem un Govern de caire progressista i amb clara voluntat social, però caldran concrecions immediates.

Durant la campanya electoral, des de La Confederació vam fer públiques onze propostes concretes i vam instar al conjunt de les forces polítiques del país a construir un gran pacte per a dur-les a terme. Onze propostes que passen per nous marcs legislatius, pel desenvolupament dels acords als que hem arribat sector i Govern els darrers mesos i per acabar definitivament amb l’infrafinançament dels serveis.

El balanç global de l’anterior legislatura no pot ser positiu. Tot i ser plenament conscients de les dificultats que ha generat la pandèmia, entenem que el conjunt de forces polítiques catalanes no han donat resposta suficients a les diferents necessitats.

L’endemà mateix de la constitució del Parlament i de la confecció del Govern, iniciarem la nostra acció d’interlocució i incidència per aconseguir el canvi de paradigma necessari que situï al sector social amb el reconeixement social, polític i econòmic que li correspon i es mereix. Una exigència que farem extensiva a la resta d’administracions públiques.

Aquesta legislatura ha de ser la del canvi. La que desmercantilitzi definitivament els serveis d’atenció a les persones. El sector social català és diu Tercer Sector Social, perquè són les entitats socials les que gestionen la immensa majoria dels serveis. Només en sectors molt concrets, com el de les residències de gent gran, es majoritari el sector mercantil. I en l’explicació del perquè trobaríem respostes a moltes de les coses que han passat els darrers mesos. Aquesta és una anomalia que cal revertir. Si el debat es centra en quin és el tant per cent de de guany net que ha de tenir l’empresa gestora és que alguna cosa no funciona. Sense oblidar que a més del Tercer Sector, en l’atenció a la gent gran i en algun altre àmbit, existeix també una xarxa de petites i mitjanes empreses que res tenen a veure amb els grans operadors de les òrbites Foment, CEOE i Ibex que volen fer negoci amb els serveis socials.

El 2020 que hem deixat enrere ha fet palès que el sistema de protecció social i la garantia de drets del nostre país no s’aguanten sense el Tercer Sector Social. Per això cal garantir que les entitats socials estiguin fortes i preparades per donar resposta a totes les necessitats. Respostes que han de venir des de models transformadors, superant l’assistencialisme que no aporta solucions estructurals.

Cal no oblidar, a més, els perills associats que una crisi d’aquestes característiques poden portar. La pandèmia està generant situacions extremes que poden portar fàcilment a esclats socials en les seves diverses formes; a la revolta de la misèria, com algú l’anomenat molt encertadament. I la història ens ensenya que aquestes situacions són terreny abonat per propostes populistes i d’extrema dreta que jugaran sense escrúpols amb la por i la desesperació. En aquet punt caldrà ser inflexibles i l’aliança entres les forces polítiques democràtiques i les entitats socials ha de construir una barrera infranquejable.

Tenim pressa perquè anem tard. Els reptes i les necessitats són tantes i tan grans que cal posar-se a treballar sense dilacions. Ens dirigirem al Govern i al Parlament amb la voluntat col·laboradora, propositiva i dialogant que sempre ha caracteritzat al Tercer Sector Social català, però ho farem de manera exigent, sense acceptar que les bones paraules i intencions no es converteixin en accions concretes i mesurables. I ho farem així perquè les entitats i professionals que representem i, sobretot, les persones i els col·lectius als que donem servei, no es mereixen una altra cosa.