divendres, 31 de desembre del 2021

Editorial: (I)rresponsabilitat pública.

 

                          

"El no voler és la causa, el no poder, el pretext"
Séneca - Filòsof i pensador de l'Antiga Roma

Acabem l’any amb els pressupostos de la Generalitat pel 2022 aprovats. Uns pressupostos tan necessaris com insuficients. Tal i com assenyalaven a la nota de premsa publicada el mateix dia de la votació, un acord que aboca al Tercer Sector Social a un període de gran inestabilitat i incertesa.

No, no és una exageració. Des de La Confederació vam proposar al grups parlamentaris setze esmenes demanant que el projecte de pressupostos fos revisat per aconseguir un pla plurianual de millora del finançament que permetés assegurar la qualitat de l’atenció a les persones, la sostenibilitat dels serveis i un escenari d’equiparació de les condicions laborals de les professionals respecte la funció pública. Cap de les esmenes va ser tinguda en compte i no s’ha incorporat cap millora en el finançament dels serveis públics d’atenció a les persones de caràcter social, incomplint així part dels compromisos adquirits amb el sector.

Serveis de titularitat pública. És aquí on rau una de les claus principals de l’atzucac en que ens trobem. Estem parlant de serveis públics gestionats per una Tercer Sector Social que ha demostrat sobradament ser aliat de les administracions en la provisió de serveis amb la màxima qualitat, amb vocació de servei públic i sense afany de lucre. Volem garantir la sostenibilitat de les nostres entitats, és clar que si. I millorar les condicions de treball de les professionals que hi treballem, per suposat. Però fonamentalment, volem assegurar la qualitat i viabilitat d’uns serveis dels que les administracions públiques en són les darreres responsables.

Des de La Confederació vam estimar que, en conjunt, l’increment que reclamava el Tercer Sector Social per l’any 2022 exclusivament en concepte de millora de preus, tarifes, mòduls o partides pressupostàries corresponents als serveis d’atenció a les persones de caràcter social es concretava en 180 milions d’euros. 180 milions en un pressupost de 38.139 milions de despesa; 180 milions front els 438,1 milions destinats a millorar les condicions de les professionals de Salut (ho celebrem alhora que denunciem que encara és insuficient); 180 milions front els 200 que Educació preveu per noves incorporacions de personal i millores (ho celebrem alhora que denunciem que és insuficient).

No pot ser que la delegació que es fa cap el sector i la no priorització del mateix ataqui la qualitat dels serveis als col·lectius més vulnerables de la nostra societat. El país no es pot permetre seguir debilitant el teixit social de casa nostra a costa de polítiques de contenció i, per tant, cal invertir en l’enfortiment del sector social, un sector que sens dubte és estratègic i essencial per la recuperació després de la pandèmia. Ens sentim decebuts i menystinguts.

L’esforç fet aquesta any per ser propositius i les experiències d’anys anteriors ens ensenyen que la capacitat del Govern per aplicar millores en el finançament dels serveis d’atenció a les persones no s’esgota en l’aprovació dels pressupostos. No negarem, però, que la situació és d’una extraordinària complexitat. Aquest nou incompliment, que suma a molts anys de decepcions, vol dir que malgrat les bones paraules, no es considera prioritari el finançament del sector social. On han quedat els aprenentatges de la pandèmia i del tsunami de crisi social? Què s’ha n’ha fet dels compromisos signats a l’Acord per una Catalunya Social del 2020?

No renunciem, però, a la tasca que tenim encomanada. És en aquest sentit, com podreu veure en aquest butlletí, que el final d’any ens ha portat la signatura d’acords en dos dels convens col·lectius que negociarem. Sense disposar de les millores i garanties necessàries a nivell de finançament, hem assumit aquestes signatures en un exercici de responsabilitat. I així ho farem en la resta de convenis quan sigui possible.

Ara toca moure fitxa a les entitats. Seran aquestes i les federacions les que decideixin les accions a dur a terme a partir de gener per d’aconseguir les millores que es mereix el sector i les professionals que en formen part.

Acabem l’any amb pressupostos, però sense respostes. Amb una pandèmia que ha decidit incrementar els nivells d’incertesa i desafiament. Amb unes mesures per lluitar contra el virus que ompliran una mica més el got de la crisi social, desbordat ja fa temps. Però mirarem d’afrontar el 2022 amb optimisme, feina i compromís. No hi ha alternativa i no defallirem.

Mentre tant, cuideu-vos i cuideu als que teniu a prop!