Fora caretes

Publicat a:

Quan llegiu aquest article s’hauran celebrat les eleccions al Parlament de Catalunya i ja en coneixerem els resultats. Però no és d’això del que us vull parlar, si no de la campanya que ens ha portat fins aquí.

Per primer cop a la història recent del nostre país, hem anat a votar coneixent la posició de cadascunes de les forces polítiques sobre el futur de Catalunya pel que fa a l’eix nacional. Amb més o menys claredat, tots els partits polítics han incorporat als seus programes una posició definida sobre el dret a decidir i les relacions amb Espanya.

És cert que alguns han continuïtat buscant eufemismes per no parlar d’independència i que altres han fet propostes en torn a quelcom anomenat federalisme,  sense que encara no en coneguem el significat exacte. Però el que no pot negar ningú és que a aquestes tots hi anàvem sabent que proposava cadascú.

S’han acabat, doncs, els temps de l’ambigüitat calculada i de programes electorals incoherents. I també han passat a la història la senyora de vida desendreçada i una tal Ramoneta.

De la mateixa manera que s’han clarificat les propostes pel que fa  a l’eix nacional, seria bo que aviat el nostre país es normalitzi de manera que pugui passar el mateix pel que fa a l’eix social. Que puguem anar a votar amb propostes clares en polítiques socials i l’estat de benestar desitjat.

Seria desitjable que els ciutadans poguessin decidir entre les diferents opcions a partir d’una contraposició clara i transparent de models de societat, a partir d’un debat ric, en que cadascú defensés les seves propostes sens ambigüitats. En que la dreta catalana fes per fi de dreta i l’esquerra tornés a ser coherent amb el seu ideari. I en que el centre deixés de ser el refugi dels tacticismes.

Tot i que alguns intentin explicar-nos el contrari, els models educatius, les propostes en sanitat o la defensa dels drets socials difereixen substancialment des de posicions progressistes, conservadores o liberals. No parlen, encara que ho sembli, de la mateixa escola pública; no proposen el mateix respecte la sanitat pública i les mútues; i entenen de manera ben diferent els conceptes d’igualtat d’oportunitats i justícia social.

La normalització definitiva del nostre país arribarà el dia que les diferents opcions ideològiques puguin contraposar sense caretes els seus models com passa, per exemple, a Dinamarca, França o Alemanya.