Caritat, justícia social o la confusió com estratègia

Publicat a:



Iniciem una nova i engrescadora aventura en la que, conjuntament amb els companys de secció, mirarem de reflexionar setmanalment  en torn el que es coneix com l'estat de benestar. El concepte, que té l'origen en el "welfare state" anglès, nascut en contraposició al "warfare state" o estat de guerra després de la Segona Guerra Mundial, defineix el conjunt de polítiques que garanteixen l'accés de tota la població a l'educació, la sanitat i els serveis socials, així com a les prestacions per desocupació o jubilació.

Avui aquest estat del benestar, cada cop més retallat i qüestionat, veu trontollar els seus pilars davant la implacable piconadora del liberalisme més ranci. I tot acompanyat d'una estudiada ofensiva per confondre'ns en els termes i en els conceptes.

Aquestes darreres setmanes hem sabut que un empresari gallec a fet donació de vint milions d’euros a Càritas. Fa uns mesos vàrem viure la Marató per la Pobresa organitzada per TV3.  Són només dos exemples del model de societat que des d'alguns sectors volen imposar-nos front els drets socials assolits els darrers anys.

Als inicis de la crisi, allà pel 2008, es feia servir aquella estúpida afirmació que l'assimilava a oportunitat esmentant als xinesos. Allò va ser la primera d'un seguit d'afirmacions oportunistes com la de que havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats o la de que suposaria la refundació del capitalisme, feta per un il·lustre líder europeu.

I és que la crisi ho justifica tot. Segur que ha generat noves oportunitats per alguns, però les dades ens confirmen dia rere dia que per a la immensa majoria dels catalans ha suposat empitjorar les seves condicions de vida.

A una societat on 245.000 llars tenen a tots els seus membres a l’atur, on l’índex d’atur juvenil supera el 50%, on 1 de cada 5 ciutadans viu en situació de pobresa, és més necessari que mai reivindicar conceptes com justícia social o redistribució de la riquesa. És més necessari que mai aclarir on són els recursos i a que s’estan destinant. I és més necessari que mai reactivar polítiques socials que facin front al risc de trencament de la cohesió social.

Donacions milionàries, maratons i altres actes d’exculpació i justificació no resoldran els problemes estructurals que afecten la nostra societat. Ben al contrari, només serviran per perpetuar una perillosa i indesitjada fractura social.