La il.lusió com a motor de l’acció

Publicat a:








La primera setmana de febrer la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya va acollir la visita d’una trentena de representants de cooperatives i entitats socials de la Toscana (Itàlia). La trobada, celebrada en el marc d’un projecte europeu de recerca de models de gestió des del Tercer Sector, va consistir en un espai de treball conjunt (World Café) entre representants d’ambdós països i visites a diferents projectes cooperatius.

Aquella mateixa setmana, a Catalunya, a més del temporal de fred, eren notícies de als diaris les reformes econòmiques a Grècia, les noves taxes proposades pel Govern, la imminent aprovació de la reforma laboral i l’anunci de més vagues i manifestacions contra les retallades.

El primer, un acte concret, local, restringit, sense més ressò que el de l’entorn proper al cooperativisme. El segon, l’entorn habitual de notícies noves amb tuf antic i conegut, en aquesta dinàmica de relats diaris preocupants i pessimistes sobre el futur de la nostra economia i de la nostra societat en que ens hem instal·lat des de fa temps.

Aquest pessimisme global planava a la trobada amb els italians. Ells ens explicaven les dificultats que viuen a casa seva i ens preguntaven per la situació a la nostra. I conjuntament analitzàvem oportunitats i eines de millores per a les cooperatives.

Van ser tres dies de feina intensa i profitosa, amb propostes interessants i projectes de futur a desenvolupar. Sessions de treball en que els companys i companyes de Delta, Suara, TEB, Ambulàncies La Pau, Eduvic, Ambulàncies Catalunya, Insercoop, Grupdem, Institució Balmes i Aposta van poder explicar els seus projectes i van conèixer de primera ma el cooperativisme italià.

Acabada la visita, camí a l’aeroport, els responsables de la delegació italiana ens manifestaven la seva sorpresa per la il·lusió i energia que havien trobat a les cooperatives catalanes. Sense excepció. Ells, que  reconeixien estar en una situació de pessimisme vers el futur, estaven sorpresos de l’empenta i força amb que ens sentien parlar de projectes de futur, de creixement, de trobar nous sectors d’activitat, de noves fórmules de cooperació. Sorpresos d’haver conegut, per exemple, una experiència empresarial consolidada sorgida de l’empenta de tres joves que en sortir de la universitat van decidir crear el seu projecte de vida.

Ha passat dues setmanes i els nostres diaris continuen parlant de Grècia, de les taxes ja aprovades, de la reforma laboral en marxa i de les vagues i manifestacions que continuen. Mentre tant, la Gemma, la Chari, el Jordi, la Laia, el David i tots els cooperativistes que van compartir aquella trobada amb els amics italians continuen amb el seu dia a dia sense que l’entorn hostil els faci renunciar a les seves ganes de continuar endavant.

El seu dia a dia és analitzar la nova reforma laboral sense tenir clar si l’han de mirar amb ulls d’empresaris o de treballadors (és el que té ser empresari des d’una fórmula tant estranya com el cooperativisme), mentre planifiquen els nous serveis a posar en marxa, estudien com sostenir les finances de la cooperativa i responen el correu electrònic rebut des de la Toscana demanant la recepta per mirar endavant amb il·lusió.    

I és que la il·lusió és l’única cosa que ens queda. Com deia aquell, “quan ens preguntin com estem direm sempre que molt bé; serà el primer pas de la rebel·lió contra el pessimisme global”.