Els escarnis són un mal menor

Fa uns mesos em preguntava en aquest mateix digital quina seria la guspira que encendria la reacció social davant les retallades en drets socials i la situació global. Passen les setmanes i hom es pregunta quantes més coses han de passar, quin és el límit de resistència de la gent.  Veiem com l’estat de benestar que tants anys i tants recursos ha costat construir, es veu aprimat per la precària situació econòmica del nostre país provocada per l’ofec al que ens sotmet Espanya i, també cal dir-ho, per determinades decisions ideològiques del nostre Govern.

En aquests entorn angoixant i inflamable, les darreres setmanes ha esclatat la polèmica a partir de la decisió de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de traslladar les seves protestes a davant de les cases d’alguns dels membres del Partit Popular amb l’objectiu de fer-los entendre el drama que suposen els desnonaments per les persones i famílies que els pateixen. Les accions són la resposta del moviment al menyspreu de la majoria parlamentaria de dretes a una mobilització que en forma d’iniciativa legislativa popular va aconseguir gairebé un milió i mig de signatures.

Un cop es posen en marxa els escarnis, també anomenats escratxes o funes, hem assistit a la reacció histèrica dels conservadors, que han organitzat una campanya de criminalització de les accions amb un doble objectiu. Per una banda, distreure l’atenció del fet realment important, que no és altra que els 532 desnonaments diaris que hi va haver l’any 2012 a Espanya. I per l’altra, crear una barrera de protecció buscant el recolzament dels seus acusant de delinqüents als impulsors del moviment.

És evident que se’n posat nerviosos. Des de la prepotència de qui menysté a la resta del món, hem hagut de sentir barbaritats diverses, amb estúpides i miserables comparacions amb el nazisme o el terrorisme. També hem vist a un impresentable dient que els que demanen la dació la volen per comprar un altre pis. Fàstic!

El que no entén aquesta gent, recordeu que quan diuen que saben que la gent ho està passant malament en realitat no en tenen ni idea, és que aquestes accions són un mal menor al costat del que pot passar si això continua així. Des de les seves atalaies, sense contacte real amb el pols del carrer, no se n’adonen que molts ja no poden més i no veuen que els escarnis són protestes canalitzades, amb persones i organitzacions responsables al darrera, que garanteixen un mínim control.