El 8%

Publicat a:



A finals del mes passat, el Departament de Benestar Social i Família va comunicar a les cooperatives i entitats socials nous retards en els pagaments de les factures corresponents als serveis gestionats, concretament els vinculats a l’ICASS i a la DGAIA. En aquell moment es parlava dels pagaments de setembre, però avui ja sabem que els endarreriments afectaran a tot el que queda d’any. Ja s’ha concretat que arribats a trenta ú de desembre i repartit en tants per cents pels diferents mesos, cada proveïdor haurà deixat de cobrar l’equivalent a la factura d’un mes. Dit d’una altra manera, cada cooperativa o entitat haurà deixat d’ingressar el 8% de la facturació compromesa pel 2014 per aquell servei.

Aquest és el calendari que ens han traslladat. Per suposat, des de la Generalitat manifesten que si durant aquest període es produeix una injecció de tresoreria a les arques públiques, revertiran aquesta situació. El que no es concreta és quan es cobrarà tot el que es deixi de pagar durant aquests mesos. Es repeteix així la situació generada al juliol de 2012. En aquell moment es va deixar de pagar de manera general les factures d’aquell mes, situació que no s’ha acabat de regularitzar, en alguns casos, fins aquest 2014.

Ni el 3, ni el 5, a nosaltres ara ens ocupa i preocupa el 8%. No podem dir que ens hagi agafat per sorpresa. El seguiment del pressupost de la Generalitat i els anuncis més o menys clars de diferents responsables sobre “possibles tensions de tresoreria”, ja feien preveure que alguna cosa passaria. Però no per esperada genera menys incertesa.  

I ara què? L’experiència del 2012 va servir per alguna cosa i sembla que el sector ha sabut reaccionar ràpid, si més no en demanar claredat i informació. Així, La Confederació, Patronal del Tercer Sector, ha presentat al Govern una llista de peticions amb les que treballar conjuntament, que inclouen aspectes com la màxima transparència respecte als retards, demanda d’un pla de pagaments del que quedi pendent, compromís de negociar amb les entitats financeres per facilitar línees de crèdit a interessos baixos i estudiar propostes de repercutir els retards en altres sectors o proveïdors.     

Per altra banda i en la línea de buscar solucions concretes i efectives, fruit també de l’experiència de fa dos anys, la Federació de Cooperatives de Catalunya ha impulsat la signatura d'un acord per la creació d'un fons d’un milió d'euros per part de Coop 57, amb l’aval del 25% per part de la Fundació Seira. Aquest fons, que s’ampliarà si cal, permetrà activar operacions de cessions de crèdit vinculades als drets de cobrament de factures concretes amb reconeixement del deute per part de la Generalitat.

Les cessions de crèdit, les pòlisses o qualsevol altres mecanisme financer són, però, solucions que impliquen un cost no previst per a les cooperatives i entitats. També cal parlar d’això. Cal incloure en la negociació amb l’administració els interessos generats. Per què, quin sentit té que un sector com el social financi el deute públic?

Cal un diàleg franc i obert entre l’administració i el sector. El problema és de tots i cal treballar plegats per trobar-hi solucions, perquè el que està en joc és quelcom molt important pel país. El sector social té propostes i la Generalitat ha d’escoltar. I si el problema és que Madrid no paga, anem a Madrid. Junts tenim prou capacitat d’incidència per fer-nos escoltar. Mentre tant, avui, les cooperatives i entitats continuen treballant alhora que analitzen com fer front a la pèrdua del maleït 8%.