"Escull un
treball que estimis i no hauràs de tornar
a treballar ni un sol dia en tota la teva
vida”
Kong Fuzi (Confuci)
Permeteu-me que arranqui
aquest article amb una de les frases més conegudes del gran pensador i mestre
xinés Confuci. Molt tòpic, d’acord. Però és que il·lustra a la perfecció la
importància de gaudir del que fas, inclosa la feina, per ser feliç. Permeteu-me
que li doni una volta més a la qüestió ...
Decidir! La paraula de
moda. Volem decidir. Tenim dret a decidir. Votem per escollir als nostres
representants polítics. Reclamem opinar sobre el futur del nostre país, ja
sigui per quedar-nos com estem o per canviar cap a nous escenaris. També decidim
com a consumidors. I com a pares. Volem triar l’educació dels nostres fills. Decidim
sobre el nostre cos. Escollim com viure i si podem, també com morir.
Decidir és viure en
llibertat. Hauria de ser l’estat natural de l’home. I si decidim en tot, perquè
no a la feina? Aquesta és la proposta del cooperativisme i d’altres fórmules de
l’economia social. La vella fórmula d’empresari i treballador al mateix temps.
Treballar tal i com vius. Decidint, opinant, exercint la democràcia cada dia. Propietaris
del nostre destí. Un model que acumula dècades d’història, actualitzat i posat
al dia per assolir la màxima eficiència en la gestió.
Transparència, participació,
confiança, implicació, motivació. Tots firmaríem per tenir una feina on trobar
tot això. Aquest és l’objectiu del projecte en cooperativa: fer protagonistes
del procés a tots i cadascun dels membres del projecte. Les persones per davant
dels diners i el col·lectiu per damunt de la individualitat.
Les cooperatives socials
afegeixen el “que” al “com”. Doblement socials: oferir serveis i atenció a les
persones des de la pràctica cooperativa. I amb declarada voluntat
transformadora. No es tracta només de cobrir necessitats o compensar
desajustos. Voluntat de canviar una realitat que no volem. En educació,
sanitat, benestar social, propostes noves per a problemes antics. Al costat del
tercer sector i de les administracions públiques, treballant en xarxa i de
manera col·laborativa.
No creiem en els models
basats en la caritat. No es tracta de donar el que et sobra, sinó de compartir
el que tens. És clar que cal ajudar a curt i de manera immediata al qui passa
gana i fred, al qui viu sense sostre, al qui està sol. Però les solucions
veritablement transformadores passen per polítiques de creació i redistribució
de la riquesa i de generació d’ocupació des de models de l’economia social. Celebrem
que la multinacional X pagui beques menjadors a infants que ho necessiten a
través de la seves campanyes de responsabilitat social. Però, no seria millor
que equilibrés sous, generés nous llocs de treball i repartís beneficis entre
el conjunt dels treballadors? Ens diran que no s’hi pot fer més. No és cert. Hi
ha propostes: renda mínima garantida, topalls en els sous, escales salarials
raonables, persecució real del frau fiscal, salari mínim interprofessional a
nivells europeus, major fiscalitat per a les rendes altes, persecució de la
corrupció, control de les SICAV, obligar a la banca a fer córrer els diners
entre empreses i persones, ...
Oferir la oportunitat a
tothom de treballar com viu. Decidint. Aquesta és la proposta. Si més no, així
s’ho van imaginar fa dos segles un
grup d’artesans d’una petita ciutat d’Anglaterra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada