Competència i competitivitat

 

Competència:

rivalitat, oposició entre els que aspiren a aconseguir el mateix

Competitivitat:

 a nivell empresarial és la capacitat de proveir els productes i els 
serveis tant o més eficientment i eficaç que no pas els competidors.

 

Les entitats del tercer sector social català que realitzen activitat econòmica i empresarial obtenen la major part dels seus ingressos mitjançant la prestació de serveis d’atenció a les persones, fonamentalment de caire social i educatiu. El gruix d’aquesta prestació prové, en molts casos, d’un client públic: departaments de la Generalitat, ajuntaments, consells comarcals, diputacions, ... I la manera d’accedir-hi són les diferents formes de contractació pública previstes per la llei.

 

Aquesta realitat fa que molts dels serveis que reben el ciutadans (una escola bressol, una residència de gent gran, un casal de joves) siguin adjudicats per l’organisme públic  corresponent a través d’un concurs públic. Si bé en els primers temps d’aquestes pràctiques d’externalització només optaven als serveis les entitats socials, avui tot ha canviat i a aquests concursos no s’hi presenten només entitats del tercer sector, hi opten també altres tipus d’organitzacions, des de petites i mitjanes empreses catalanes a divisions de serveis de multinacionals, passant per grans operadors vinculats a altres sectors d’activitat.

Davant aquest paisatge de competència oberta entre diferents fórmules empresarials, el tercer sector, a través de les seves organitzacions representatives, ha articulat els darrers anys un potent discurs reivindicant el valor diferencial del sense ànim de lucre en la gestió de serveis a les persones i reclamant l’aposta política per un model que garanteix la reinversió social dels excedents i el no enriquiment a partir dels recursos públics. Aquesta defensa del model no pot obviar, però, que les regles del joc són les que són i que mentre es reclamen les modificacions necessàries, cal anar als concursos oferint la màxima qualitat en la proposta. Cal, per tant, anar a competir amb la màxima competitivitat.

Darrerament hem viscut algun exemple en aquest sentit. Concursos per lots en que una part s’ha adjudicat a grans empreses mercantils i una altra a una entitat del tercer sector. Però altres entitats socials que també han licitat, han quedat fora i han denunciat que l’administració donava serveis bàsics a grans operadors. Tenint en compte que les bases del concurs han prioritzat la proposta tècnica per damunt de la oferta econòmica, no és lògic pensar que la entitat social que ha guanyat ha fet una proposta de qualitat i que la que ha quedat fora ha fallat en algun aspecte?

El tercer sector ha de continuar en la defensa de els seves entitats com els millors aliats en la gestió de serveis públics de qualitat, però ho ha de fer des de l’excel·lència en les propostes i en la gestió. No fer-ho és continuar ancorats en vells discursos que reclamen un tracte preferencial només per la forma jurídica. Només sent tant eficients i eficaços que els nostres competidors, podrem reclamar el compromís polític pel nostres models.