Resposta global del cooperativisme

 

Escrit a dues mans amb Ariadna Alonso, de LabCoop, SCCL

Una iniciativa propositiva.

La Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya agrupa 165 cooperatives que des de la diversitat d’àmbits d’intervenció, dimensions i trajectòries, comparteixen un model de gestió basat en el sense afany de lucre i un sector d’activitat centrat en els serveis d’atenció a les persones. Aquest treball compartit, que aquest any ha celebrat els vint-i-cinc anys de recorregut, ha recollit durant tot aquest temps un bon seguit d’experiències d’intercooperació i de projectes de col·laboració impulsats per la Sectorial per donar resposta a les necessitats de les cooperatives i dels col·lectius de persones ateses.

És en aquesta tradició que s’emmarca la iniciativa “Resposta global del cooperativisme davant l’arribada d’adolescents i joves no acompanyats”. A finals del 2018 s’anunciava la posada en marxa d’aquest projecte, que té com objectiu millorar la integració social i laboral dels menors, especialment quan arriben a la majoria d’edat i surten del sistema de protecció a la infància i adolescència, sense obviar la resposta immediata a l’arribada en forma de centres d’acollida.

Cal recordar en aquest sentit, que hi ha un seguit de cooperatives d’iniciativa social que acrediten una llarga trajectòria en la gestió de centres i pisos per a infants i joves del sistema de protecció de menors. Comptem així amb l’expertesa per fer una primera aproximació de cooperatives com Eduvic, Suara, Gedi, ISOM, Drecera, Actua o AEMA.

 

Una realitat d’ara que no és nova.

L'arribada de joves migrants no acompanyats és un repte per a la societat catalana i per a les administracions públiques des del moment en que aquest menors i joves van començar a arribar, ara fa quasi bé 25 anys. El primer “MENA” està documentat al 1993 (Quiroga, Alonso, Soria, 2010). La migració de joves no acompanyats és, també, d’abast europeu i és un fenomen transnacional i global: canvien els orígens, canvien els noms del països d’acollida però les motivacions són molt similars i impacten en les trajectòries biogràfiques dels joves: motivacions econòmiques, millora de les expectatives socials i culturals, fugida de conflictes bèl·lics o persecució per motius polítics, ètnics o religiosos o bé fugida d’una situació familiar de conflicte important.  

Tot i ser un fenomen que ve de fa anys, entre el 2017 i el 2018 es va produir un punt d’inflexió per l’increment exponencial d’arribades i pel col·lapse que va provocar en els sistemes d’acollida i protecció de les administracions públiques.Davant aquesta realitat, les cooperatives de la Sectorial van decidir fer un pas endavant.

 

El cooperativisme en l’acollida.

El cooperativisme i l'Economia Social i Solidària es caracteritzen per un conjunt de característiques i uns valors socials inherents a la seva forma jurídica i activitat, com la promoció de les relacions d' intercooperació, la facilitat de la multiactivitat empresarial i d'interès i el treball per la comunitat, entre molts d'altres, que situen al cooperativisme com un agent que pot i vol esdevenir un interlocutor actiu en les respostes articulades en l'acollida d'aquesta població.

A partir d’aquestes premisses, la Sectorial d’Iniciativa Social es proposa elaborar una resposta des del cooperativisme envers la inclusió sòcio-laboral dels menors que migren sols a Catalunya; una estratègia pròpia davant les administracions públiques corresponents, en tant que compromís i capacitat d’actuació del cooperativisme, més enllà de les cooperatives d’iniciativa social que ja hi treballen. Per això encarrega a LabCoop, cooperativa de segon grau que acull, forma i impulsa projectes innovadors dins de l'ecosistema cooperatiu i experta en aquest tipus de processos, l’acompanyament en el disseny d’una estratègia per a la inclusió sòcio-laboral de menors migrants no acompanyats (MMNA). Pretenem analitzar les oportunitats, les respostes i les sinergies que el cooperativisme, de manera conjunta i global, des de les seves diferents branques i famílies, pot generar en aquest terreny, obtenint com a resultat un model integral que doni resposta a les necessitats d'urgència i prioritàries en l' acollida d'aquest col·lectiu. Quines poden ser les estratègies que el cooperativisme pot articular en l'acollida integral dels joves migrants? Què podem fer en àmbits com l'habitatge, l'ocupació i la inserció socioprofessional, la salut, la cohesió social o la protecció dels drets de ciutadania, entre d’altres?

L’ “Acollim.coop. Estratègia integral del cooperativisme per a l’acollida dels joves migrants no acompanyats a Catalunya (2018-2021)” és la materialització d’una estratègia pròpia davant les administracions públiques corresponents, com a compromís i capacitat d’actuació del cooperativisme, més enllà de les cooperatives d’iniciativa social que ja treballen en l’acollida als menors migrants no acompanyats. Una estratègia que també posa l’accent en com s’està dissenyant la construcció i l’elaboració del nucli de la qual s’està definint de forma col·laborativa, integrant i amb la participació i buscant els consensos del màxim de cooperatives, no només les d’iniciativa social.

Molts seran els reptes als quals haurem de donar resposta. El primer, ser capaços d’aconseguir projectes reals que estiguin formats pel màxim de cooperatives d’objectes d’intervenció molt diferents, de sectors productius diferenciats i de tipologies diverses. El segon repte al qual ens hem d’enfrontar és com ser capaços d’esdevenir una alternativa real perquè el conjunt de joves migrants puguin satisfer les seves necessitats, sobretot, de treball i d’habitatge des de la perspectiva de l’assumpció de drets allunyats d’una mirada assistencialista, adoptant la perspectiva intercultural i antiracista. Tanmateix, posicionant-nos com una praxi de responsabilitat i professionalitat empresarial al costat de les persones que sigui capaç de lluitar contra la precarietat laboral com a cooperatives. En tercer lloc, un repte vinculat al finançament, sabent que l’ESS pot fer del poc molt, però també sent realistes amb el fet que només amb finançaments combinats intercooperatius podrem fer realitat una estratègia d’aquesta envergadura. Per últim, i potser el més difícil, com incorporar la participació real dels mateixos joves i protagonistes de l’acció en la mateixa definició de l’Acollim.coop en primer lloc, i, en segon, en la seva execució des de la cogovernança que es desplegarà.

Les cooperatives s’estan diversificant, generant ocupabilitat i presentant estructures i unes pautes de funcionament pròpies, un fet que juntament amb la seva capacitat d’adaptabilitat, els permet constituir-se com un actor molt propici a la innovació i a la hibridació per fer front a aquest escenari de crisi estructural i capitalisme inhumà. Les cooperatives som punta de llança davant els grans reptes socials i l’estratègia Acollim.coop pot ser l’exemple pràctic de com desenvolupar-ho en l’acollida de joves migrants no acompanyats a Catalunya.

 

Una acollida arrelada a la comunitat

La dimensió comunitària en el cooperativisme el travessa en totes les seves dimensions, cosa que permet que es pugui apostar per articular una acollida arrelada a la comunitat que reben els i les joves, una acollida que també considera la comunitat receptora per treballar plegats la inclusió social, aprofitant el valor de la diversitat i la complementarietat que aquest fenomen pot aportar.

Com que l’Economia Social i Solidària és un moviment compromès amb la solidaritat i la justícia social que lluita contra les desigualtats socials, i, alhora, presenta una base social àmplia, dinàmica i amb un sòlid component de compromís social, afavoreix que el cooperativisme pugui esdevenir aquest agent polític de canvi i transformació en la mirada envers aquests joves i en el fet d’impulsar estratègies per implicar la participació activa de la societat organitzada en l’acollida, a més d’incidir com a actor polític fort i articulat per denunciar la vulneració de drets de ciutadania i els entrebancs que en dificulten l’acomodament a l’actual marc legal, sobretot a la Llei d’estrangeria. Ens ofereix l’oportunitat de donar una resposta a un problema social abordant la integralitat i la complementeriat de formes jurídiques, de sectors productius i de models de governança, entre d’altres. També brinda la possibilitat que els encaixos d’aliances i d’intercooperació propiciïn que l’impacte no només afecti els col·lectius que s’hi integrin, sinó la ciutadania en general i se situï en el centre de les accions per mitjà de la sensibilització, el foment de la presa de consciència, la lluita contra l’estigmatització per contrarestar el relat de la por i la inseguretat, desconstruint i desmuntant els relats racistes i xenòfobs. En el camí que aquesta estratègia té per a recórrer, s’ha de reforçar l’aposta per l’emprenedoria amb processos que consolidin una ciutadania organitzada, activa i garant de drets.

 

Un projecte a llarg termini.

Estem parlant d’una proposta a mig i llarg termini, sent plenament conscients que el volum d’arribada de menors s’incrementarà durant aquest any i els propers. Per això seguirem treballant la immediatesa des de les cooperatives expertes, teixint aliances amb les altres entitats del Tercer Sector Social que estan treballant per fer front a la situació. Però la definició d’un model d’acollida i acompanyament consolidat demanarà el temps necessari per bastir-ne uns fonaments sòlids.

Si l'economia social i solidaria funciona com un laboratori viu d'innovació social i la fortalesa i el sentit de les cooperatives i les cooperativistes és "articular d'una manera justa persona, cooperativa i societat" (Garcia J., 2017) ens hem d'esforçar en que aquesta estratègia integral funcioni, garantir-ne els seus drets  de ciutadania i creure'ns que tenim la capacitat no només d'esdevenir un país de destí sinó un país d'acollida on aquests infants i joves puguin créixer i dur a terme el seus projecte de vida i, com tantes vegades ens han reclamat, fer-ho acompanyats i no sols ni soles.