Editorial: Seguirem sent essencials.

“Sempre tens dues opcions: el teu compromís davant de la teva por.”
Sammy Davis, Jr.

Aquest dimarts passat vam celebrar l’acte de lliurament de la V edició dels Premis La Confederació. Tal i com vam explicar, aquest any hem volgut reconèixer i visibilitzar l’esforç que han realitzat les entitats del Tercer Sector Social fent front a la COVID-19 i reconèixer experiències innovadores, creatives i valentes per adaptar-se al nou context.

Des d’una mirada àmplia s’ha volgut guardonar a iniciatives que hagin suposat un alt nivell d’innovació i adequació a la situació sobrevinguda per la pandèmia, mantenint o generant oportunitats per a les persones, especialment pels col·lectius més vulnerables, creant nous serveis i productes per donar resposta a les noves necessitats socials i impulsant transformacions organitzatives o noves maneres de treballar, o intercooperant entre diverses organitzacions o administracions i treballant en xarxa.  A més, l’acte també va servir per tenir un record i rendir homenatge a les víctimes de la pandèmia i a les seves famílies.

Des del moment que vam començar a organitzar aquesta V edició dels Premis La Confederació vam tenir clar que havia de ser un acte de reconeixement al sector. Un reconeixement que durant el temps de pandèmia hem vingut reivindicant repetidament i que ha costat molt de materialitzar. De fet, segueix sent una reivindicació. Va ser un acte de reconeixement del sector fet pel propi sector, amb les entitats com a protagonistes.

L’any 2020, i aquest 2021, ha estat un any certament complex, amb una crisi sanitària provocada per la Covid-19 que ha tingut i tindrà un impacte sense precedents, tant a nivell social com econòmic. Però malgrat totes les dificultats, les entitats socials han estat a primera línia de la pandèmia, reforçant el seu compromís i, una vegada més, demostrant la seva capacitat de resiliència, adaptació, transformació i innovació per continuar oferint serveis a les persones amb la màxima qualitat.

Durant la fase inicial i més dura de la pandèmia, quan encara no teníem clar a que ens estàvem enfrontant i mentre moltes de les nostres professionals es jugaven literalment la salut i la vida, sovint sense els recursos i materials necessaris, ja vam començar a explicar que el sector social també era clau, al costat dels sectors salut i educació. Érem essencials, som essencials i serem essencials! Qui no ho entengui és que no ha entès res.

Les iniciatives que han optat als Premis La Confederació, tenen valor per elles mateixes, però també són un exemple, dels milers de projectes que des del Tercer Sector Social s’han impulsat des del territori, en aquest context tant complex que ens ha tocat viure. Al costat de salut i educació, hi ha un sector social que és pilar de l’estat del Benestar i això, que sembla tant obvi per nosaltres, no ho és pel conjunt de la societat, ni tampoc per les nostres institucions. Seguim sent el germà pobre de l’estat del benestar.

El Tercer Sector Social som una peça clau del sistema públic de serveis socials i d’atenció a les persones. I massa sovint hem encara de recordar-ho i reivindicar-ho. Treballem des del sense afany de lucre, amb una clara vocació de servei públic. El què impulsa la nostra activitat no és la recerca d’un benefici econòmic, és la recerca de l’interès general i del benefici col·lectiu. Som Tercer Sector Social i som Economia Social. Generem riquesa, activitat econòmica i ocupació. Promovem una societat més justa i equitativa.

La finestra que ens obre cada any els Premis La Confederació ens encoratja en la nostra missió. La missió d’enfortir el Tercer Sector Social i el conjunt de la iniciativa social, la missió de lluitar per nous models de col·laboració, la missió d’impulsar els marcs legislatius necessaris que reconeguin i dotin de major estabilitat al sector, la missió de reivindicar un finançament just i necessari pels serveis a les persones al nostre país.

Fa anys que sentim bones paraules però necessitem passar de les paraules als fets. Necessitem compromís i una aposta clara. Per això hem demanat que aquesta sigui una legislatura social. Les reclamacions que hem anat acumulant durant anys han de tenir resposta durant aquest quatres anys. Govern, Parlament, ajuntaments, diputacions i tot el conjunt d’administracions han de demostrar que creuen en el Tercer Sector Social de Catalunya.

Estem convençudes que ens en sortirem. Que tindrem la millora del finançament reclamat i el triple marc legislatiu proposat. Al costat de la Llei d’Economia Social i Solidària i de la Llei del Tercer Sector Social, tindrem l’anhelada Llei d’Acció Concertada. Una llei que canviarà d’una vegada per totes les regles del joc i el marc de col·laboració de les administracions amb el sector, contribuint a la seva desmercantilització. Ho tornem a dir ben alt i clar: és inassumible per aquest país que ningú faci negoci o especuli amb els serveis d’atenció a les persones. No ens ho podem permetre!

Aconseguirem lleis i finançament perquè és el que la nostra societat i les persones que atenem es mereixen; perquè és el que volem les professionals del sector; perquè som perseverants i no defallirem; i perquè estem convençudes que el nostre Govern complirà els seus compromisos.   

La pandèmia i les seves conseqüències han estat devastadores. Hem gastat ja totes les paraules per definir un fet que d’una manera o altra marcarà les nostres vides, tan a nivell personal com col·lectiu i que només des de la perspectiva que ens donaran els anys podrem avaluar de manera encertada. Però el que ja sabem és que la crisi ens deixa molts aprenentatges i ensenyaments. Les experiències presentades per les entitats als premis són la millor mostra.

Personalment, em quedo amb la valentia, compromís i implicació que heu demostrat les entitats i les professionals del sector. I només puc dir que ha estat un honor i un orgull representar-vos i treballar al vostre costat durant aquests darrers anys.

Cuideu-vos i cuideu als que teniu a prop.