Carta oberta al cooperativisme català (1a part)

La Sectorial que somiàvem!

 

Benvolgudes i benvolguts cooperativistes.

El passat 29 d’abril vaig tancar la meva etapa com a director de la Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i com a conseqüència no desitjada i danys colaterals, també vaig haver de deixar la direcció de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya i la presidència de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya.

Abans de marxar, a diferència de les escoles cooperatives i de les entitats del tercer sector, de les que vaig poder acomiadar-me acompanyat pels respectius Consell Rector i Junta Directiva, no se’m va donar la possibilitat de fer-ho amb les cooperatives d’iniciativa social. Tristament, a l’hora de dir adéu després de catorze anys se m’ha tractat amb més respecte i estima des d’EscolesCoop, La Confederació i els responsables polítics de les administracions públiques que des de la meva pròpia federació. He esperat un temps prudencial, però ara veig que no tinc altra manera que aprofitar les xarxes socials per fer arribar el meu comiat i agraïment i us demano en feu difusió entre les cooperatives de la Sectorial.

Em vaig incorporar com a director de la Sectorial d’Iniciativa Social l’any 2008, ocupant un càrrec de nova creació i amb l’encàrrec de la Comissió de Gestió del moment, amb el suport de la direcció i presidència que liderava la Federació llavors, de fer créixer el projecte i donar visibilitat al cooperativisme de treball sense ànim de lucre. Quan vaig arribar, formaven part de la Sectorial una setantena d’empreses; catorze anys després gairebé cent vuitanta cooperatives s’han incorporat a un projecte consolidat, referent i reconegut pel sector i les administracions públiques. Ha estat una tasca col·lectiva i els èxits assolits han arribat gràcies a la implicació i dedicació de moltes persones que s’han compromès amb els objectius comuns. Compartir tots aquest anys amb centenars d’iniciatives, moltes de les quals he acompanyat a néixer i créixer, ha estat una lliçó diària de cooperativisme i d’aposta per la iniciativa social sense ànim de lucre.

Per tot això no puc fer més que agrair-vos a les més de deu mil persones que avui formeu part del cooperativisme d’iniciativa social del nostre país la feina que feu, el compromís, el suport i el mestratge. Com ja he dit aquestes darreres setmanes, marxo orgullós i feliç per la feina feta, content d’haver liderat un projecte apassionant i convençut que, malgrat les dificultats, continuarà viu d’una manera o altra.

Tot i que són desenes les persones a les que hauria d’esmentar avui, començant per totes les que al llarg d’aquests anys heu format part de la Comissió de Gestió,  permeteu-me que personalitzi el meu agraïment en tres noms: Adela Camí, Raquel León i Xavier Benito. Tres persones amb les que en diferents èpoques he compartit el dia a dia de la Sectorial, com a representants de la mateixa davant el Consell Rector. Tres persones que sempre m’han recolzat i acompanyat i que han defensat el projecte més enllà del que el seu encàrrec demanava, patint sovint a nivell personal les conseqüències d’una i altra cosa. Tres persones que, per cert, van acabar dimitint. Adela, Raquel, Xavi, gràcies per la vostra fermesa i honestedat.

Persones sàvies que m’estimen m’heu dit que no fes aquesta carta. Que em tancarà portes i em perjudicarà. Potser teniu raó, però per una vegada no us faré cas. Necessito tancar aquest procés estan bé amb mi mateix. I a més, aquests darrers anys ja hi hagut massa silencis còmplices i covards.

Tal i com vaig explicar fa uns dies a l’acte de comiat que em van fer des de La Confederació, vaig acceptar tancar etapa per dos motius. Per una banda i principalment, pensant en el meu benestar i en el de la meva família. Després de quatre anys duríssims, amb dues baixes per estrès i ansietat, el meu cos i el meu cap estaven al límit. Però per l’altra, vaig veure clar que no tenia solució el conflicte polític obert a partir del 2018 per la copresidència de la Federació i una part de la Comissió Permanent del Consell Rector contra la Comissió de la Gestió de la Sectorial, en no acceptar ni reconèixer l’autonomia d’acció de la Sectorial. Conflicte que es va personalitzar en mi de manera obsessiva pel meu rol polític de representació. Fins i tot vaig pensar, optimista de mena, que potser la meva sortida podia contribuir a desencallar la situació, tot i que els fets ja m’indiquen que no serà així.

Confesso que llençar la tovallola d’aquesta manera m’ha provocat una certa sensació de fracàs. És el primer cop a la meva vida que deixo la feina a mig fer. Però hi ha moments a la vida que toca prioritzar. Tal i com diu W.G.Sebald al seu llibre Austerlitz, “Gairebé tots els passos decisius de la nostra vida els fem com a resultat de lleus ajustaments interiors dels quals amb prou feines en som conscients.”

Acabo transmetent-vos a les cooperatives de la Sectorial, un cop més, tot el meu agraïment, reconeixement i estima. I demanant-vos que, sobretot, mai tingueu por de demanar comptes i explicacions allà on considereu oportú. La Federació és tan vostra com de la resta de cooperatives, incloses les que estan al Consell Rector i a la Comissió Permanent. Democràcia, transparència, honestedat, una persona, un vot. Aquest és el cooperativisme que m’heu ensenyat i en el que continuo creient malgrat tot el que he vist i viscut aquests darrers quatre anys.

Una abraçada cooperativa.

  

Joan Segarra i Ferran

Barcelona, 1 de juny de 2022