Sort en tenim de les AMPA

Al principi en dèiem APA, però aviat vàrem entendre que calia canviar a AMPA, Associació de Mares i Pares d’Alumnes, incorporant en lloc preferent a les mares, tant o més implicades que els pares en aquestes organitzacions.

Inicialment es limitaven a ser punt de trobada entre els pares o espai informatiu quan al claustre de l’escola li anava bé. Però al llarg del temps van assumir més tasques i responsabilitats fins arribar a l’actual situació de sobrecàrrega.

Gestionen el menjador de l’escola, organitzen el casal d’estiu, dissenyen la proposta d’activitats extraescolars, planifiquen sessions de formació per als pares i fins i tot encara els queda esma cada any per dur a terme accions per recaptar fons per a la Marató de TV3. Tot des del voluntariat, sense cap tipus de compensació. Dones i homes que després de la seva jornada de feina estiren les hores per atendre les necessitats de l’escola dels seus fills.

Aquesta realitat respon a la voluntat de fomentar la implicació dels pares a l’escola com un membre actiu de la comunitat educativa. Però potser caldria preguntar-se si no ens hem passat de frenada. Les AMPA han passat de ser elements de participació a convertir-se en organitzacions que gestionen pressupostos de milers d’euros, entomant tot el que se’ls encomana, sovint sense els coneixements necessaris. A més, no sempre compten amb la complicitat i suport dels equips docents, que des d’un absurd sentit corporatiu veuen l’AMPA com l’enemic enlloc de l’aliat per millorar el projecte educatiu del centre.

I ara, en època de crisi, assumeixen un paper clau compensant algunes de les mancances resultants de les polítiques de retallades d’un Departament d’Ensenyament que històricament no ha tingut en excessiva consideració a les associacions de pares. I és aquí on cometem un gran error. No pot ser que els estalvis de les AMPA financin aquelles necessitats que l’administració no vol o no pot pagar.

Seria desitjable que en algun moment es revisi el model, quedant-nos amb els aspectes més potents de participació i implicació, però ajustant les demandes a la disponibilitat i capacitats reals de les mares i dels pares que des la militància amb l’educació dels seus fills fan el que poden per ajudar a mantenir un model d’escola pública en risc.