Ignorem a Wert

Ja tenim aquí la llei Wert. Divendres passat el Govern conservador d’Espanya va aprovar l’enèsima reforma educativa en forma d’avantprojecte de la LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa). La vuitena des de 1970. Massa si comparem a altres països europeus.

Sobre aquesta futura llei està gairebé tot dit i escrit. Una norma que ens torna al passat més ranci, profundament recentralitzadora, uniformadora i que ataca directament la immersió lingüística. Dictada a dos bandes per la Conferència Episcopal Espanyola i els sectors més dretans del món educatiu, la reforma persegueix espanyolitzar als infants. No ho dic jo; així ho va afirmar el mateix ministre.

El millor resum del que suposarà la llei el feia Ismael Palacín, Director de la Fundació Bofill, en forma de titular al seu article d’opinió al diari Ara de dissabte: males solucions per a falsos problemes. L’educació espanyola té reptes difícils per davant, però no serà aquesta reforma la que els faci front.

Què hem de fer ara els catalans? En primer lloc, no oblidar que l’entrada en vigor de la llei està prevista pel curs 2014-2015. Si tot va bé, llavors el nostre país serà independent i la Catalunya Estat es mirarà la llei d’educació espanyola de la mateixa manera que la francesa o la noruega. I si no és així, la insubmissió i la desobediència seran el camí a seguir com s’ha fet sempre davant lleis injustes. Pregunteu als objectors de consciència o als pacifistes.

Dediquem els esforços a dissenyar model educatiu català que ha de venir. Analitzem el que tenim i els que ens falta. Mirem quines són les necessitats a cobrir. Millorem el que calgui de la doble via escola pública, escola concertada. Anem a conèixer que podem aplicar dels sistemes educatius amb més bons resultats del món. I utilitzem les bases de la immersió lingüística com a fonament pel que fa a l’ensenyament de la llengua a l’escola catalana que hem de dibuixar.

El que no hauríem de fer és abonar-nos al victimisme i fer-nos els ofesos per una ofensiva anunciada i comprensible des del punt de vista de qui la posa en marxa. Wert i la resta de responsables de l’administració espanyola tenen clars els objectius i els defineixen a partir de la seva concepció d’Espanya. Que voleu que us digui, quan la Cospedal diu que un model educatiu vertebra un país, no puc estar en desacord amb ella. Però això demano que els catalans ens posem a construir el futur de l’educació catalana i ens oblidem de Wert i de les seves obsessions.