Solidaritat, la cara positiva de la crisi

Per tercer any consecutiu, el Grup de Periodistes Ramon Barnils i l’observatori crític dels mitjans Mèdia.cat han impulsat l’Anuari Mèdia.cat., que en la seva edició 2013 recull quinze reportatges d’investigació sobre quinze temàtiques que, durant l'any 2012, no van gaudir d’un espai significatiu en els mitjans. El projecte compta amb el suport del màster “La Comunicació dels Conflictes Internacionals Armats i els Socials” de la UAB, de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de València i la Universitat de Vic.

Tots els reportatges són de recomanable lectura, però avui voldria destacar el titulat “Ciutat Meridiana, ciutat solidària”, d’Aitor Álvarez. En ell l’autor explica que la crisi ha posat en marxa en aquest barri de les afores de Barcelona, un dels més deprimits i castigats de l’àrea metropolitana, tot un seguit de xarxes formals i informals de solidaritat entre els veïns. Gent gran que cuida infants mentre els seus pares treballen, escoles que miren d’assegurar l’àpat diari de molts dels seus alumnes o el restaurant de l’estació fent de menjador social són alguns dels exemples de l’esforç dels que tenen poc per ajudar als que no tenen res.

Tot i que sembli el contrari, els drames humans que s’amaguen darrera de la crisi encara estan massa silenciats. La distància entre rics i pobres cada cop es fa més gran i el dia a dia de moltes de les famílies que pateixen els estralls de la situació econòmica s’aguanta, en molts casos, gràcies a les xarxes de solidaritat veïnals.

Ciutat Meridiana no és un cas aïllat; a la majoria dels barris obrers del nostre país es donen situacions i respostes similars. I no només entre les classes populars. A molts altres llocs de Catalunya, entre grups socials pertanyents al que fins ara hem anomenat classe mitjana, s’estan posant en marxa accions solidàries i col·laboratives. Grups de pares i mares que es posen d’acord per repartir-se les setmanes de vacances dels nanos, per estalviar-se les despeses del casal d’estiu, mercats de segona mà a les escoles per recollir diners per activitats, xarxes informals d’intercanvi de roba, bancs del temps. Les pràctiques són moltes i la creativitat de les persones, quan es tracta de trobar solucions, no té límit.

Ningú sap ni quan, ni com sortirem d’aquesta etapa crítica per a la nostra societat, però mentrestant la solidaritat està actuant de xarxa de protecció i resistència per a molts.