Sense convenis

Aquest passat diumenge, mentre molts catalans gaudien del primer cap de setmana plenament estiuenc a la platja, 239 convenis col·lectius d’afectació a treballadors del nostre país van caducar fruit de les normes imposades per la darrera reforma laboral impulsada pel govern de dretes espanyol. El resultat és que uns 400.000 catalans queden exposats a perdre el marc que els empara, més enllà de l’Estatut dels Treballadors, que passarà a ser la norma en el cas dels convenis perduts.

Els dies previs a la data de venciment, patronals, empreses i sindicats, amb el suport del Departament d’Ocupació, van fer un darrer esforç que va permetre desbloquejar alguns dels convenis que es negocien a Catalunya. La situació creada a partir d’aquesta data es repetirà per la resta de convenis no afectats aquest cop en el moment que es compleixi un any de la data de finalització i no s’hagi arribat a un acord entre les parts. És el que es coneix com limitació de la ultractivitat. El fet, a part de la incidència que pot tenir sobre els sous i altres drets dels treballadors, suposa un pas més en l’objectiu recentralitzador de l’Estat, a partir en aquest cas de l’afebliment del marc de relacions laborals català.

La Confederació, organització referent de les entitats i cooperatives socials, participa actualment en set negociacions col·lectives del sector social i educatiu en àmbits com el lleure, l’acció social o la discapacitat. Aquest fet, per si mateix, ja és una bona notícia en una època en que es negocien pocs convenis i en que l’aposta per la regulació laboral dels sectors com a base de la seva estructuració sembla haver passat a millor vida. I aquest mèrit cal que es reconegui, a parts iguals, tant a les organitzacions empresarials com als sindicats.

La construcció del sistema de serveis socials del nostre país ha estat protagonitzat, fonamentalment, per empreses de l’economia social que, des de la voluntat de donar servei als col·lectius més vulnerables, han fet propostes empresarials innovadores. L’associacionisme empresarial no ha estat una excepció i es va aconseguir regular un sector que, fins llavors, treballava des del voluntariat i la no existència de regles del joc.

Fora bo agafar un sector com aquest, arrelat al territori, que no es deslocalitza, que crea ocupació, que genera activitat econòmica pel país i que negocia convenis de manera responsable, com un dels exemples a seguir en la definició del marc de relacions laborals de la futura Catalunya Estat.