Externalitzar no és privatitzar

De la mateixa manera que en el món de l’educació i en el sanitari, els serveis socials del nostre país tenen des de fa temps una important trajectòria en models d’externalització de la gestió de serveis socials de titularitat pública a empreses i entitats especialitzades. Parlem d’una pràctica iniciada per alguns ajuntaments que ràpidament es va estendre a la gran majoria dels serveis de les diferents administracions públiques.

Aquesta modalitat de gestió ha esdevingut la base d’una part important del que avui es coneix per tercer sector, entitats i empreses sense ànim de lucre que en forma de cooperatives, associacions o fundacions operen en el sector d’atenció de les persones. L’absència de lucre garanteix que, en el cas que la gestió generi excedents, aquests es reinverteixin en la pròpia activitat.

Es tracta d’un model en el que, sense renunciar a la titularitat i mantenint la responsabilitat i les obligacions pel que fa a definició i execució de polítiques públiques, els responsables opten per cedir la gestió a una iniciativa social a través de diferents opcions de cooperació público-privada com la concertació, el concurs o el contracte. 

 

No és un model exclusiu del tercer sector. També petites i mitjanes empreses mercantils, així com grans empreses de serveis i multinacionals que han vist negoci en aquest tipus d’activitat, participen de la gestió. En aquest cas s’obre un altre debat, que ja vaig tractar a l’article El negoci del benestar a aquest digital, sobre el sentit que alguns facin diners a costa dels serveis socials.

L’externalització de serveis té uns quants detractors. Són posicions que defensen la gestió exclusivament des d’allò públic i només amb recursos i personal públic. Aquest posicionament, absolutament respectable, sovint es distorsiona amb visions interessades que equiparen externalització i privatització. I no, no és el mateix. La privatització dels serveis públics, molt utilitzada en altres sectors, implica que el govern o l’ajuntament es queda només amb un paper mínim de regulador i supervisor, renunciant a la titularitat i implicació en el servei prestat. Per contra, l’externalització, especialment aquella que compta com a partner amb cooperatives i entitats socials, garanteix a través de la vocació de servei públic i el sense afany de lucre la preponderància de l’interès general per sobre de l’interès particular d’accionistes i inversors.