dimarts, 25 de juny del 2013

Ho fem per tu, fill

Aquesta crisi està sent molt llarga i comencem a veure clares algunes de les conseqüències que provoca. La seva extraordinària virulència està fent estralls en segments importants de la població, alguns d’ells ja castigats abans, en èpoques de teòrica bonança.

S’incrementen cada cop més les diferències entre pobres i rics, a costa d’una classe mitjana que s’aprima cada dia més. Les dades ens ho confirmen. Els rics són cada dia més rics i la pobresa arriba a famílies que mai havien passat penúries. Hi ha alguna cosa que no quadra. Sembla que estem davant una gran estafa per mantenir privilegis.

L’educació és un d’aquest privilegis. Hom sap que l’accés a una formació de qualitat és bàsica perquè funcioni l’ascensor social. Les experiències dels països més avançats en aquest terreny demostren que un sistema educatiu equitatiu garanteix bons índexs de cohesió i justícia social.

A Catalunya, la crisi s’està traduint en retallades de drets fonamentals i en el cas de l’educació alguns l’estan aprofitant per perpetuar diferències. La organització del sistema, el repartiment dels recursos i la distribució de l’alumnat s’estan utilitzant en molts casos per afavorir a les classes altes i incrementar les diferències. Això es tradueix en un mapa escolar en que en els diferents nivells de formació, des de la primària obligatòria a la superior, conviuen realitats de dobla velocitat. D’aquesta manera, un dret universal com és l’educació s’acaba convertint, de manera perversa, en mecanisme d’exclusió social.

Casual? Inevitable? En absolut. És un model planificat que ha generat escoles i centres educatius elitistes, molts d’ells finançats amb fons públics, que formen als fills i filles d’aquells que pretenen ser, de manera indefinida, els components de les classes dirigents dels nostre país, tant a nivell polític com empresarial.

Actuen sovint com quelcom proper a una secta, mantenen el cercle blindat d’accés a l’educació d’alt nivell col·locant a les persones que prenen les decisions d’entre els seus. Increment matrícules, reducció beques i altres mecanismes permeten fer ús de la formació com a filtre i garantia de manteniment de les diferències. I després, a continuar el procés al món de l’empresa i l’administració. Favors que van i venen, mediocres endollats a dit, diners públics gastats irregularment, corrupció, tot si val per mantenir l’invent.


Això si, ho fem per tu fill ..., per nosaltres ..., pels nostres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada