Fem via

Publicat a:

Aquest 11 de setembre els catalans celebrem la Diada Nacional participant a la Via Catalana cap a la Independència, que en forma de cadena humana recorrerà el país de punta a punta. A ben segur serà un èxit esclatant. De la mateixa manera que la multitudinària manifestació de la Diada de l’any passat va servir perquè la gent expressés de manera clara el seu desig d’avançar cap a la llibertat, aquesta Via Catalana refermarà la voluntat d’accelerar i culminar el procés. I aquest cop sense absurds intents de manipular-ne el sentit. Tot i que un any més els mateixos de sempre han provat, de manera ridícula, de girar el sentit de la convocatòria, queda clar que qui hi sigui estarà participant a un clam a favor de la independència de Catalunya.

Però i l’endemà, què? Durant aquest estiu i especialment la darrera setmana, hem assistit a estranys moviments que pretenen alentir el procés amb objectius poc clars. Com més s’aproximava la data de la Via, més s’incrementaven els missatges des d’alguns dels partits polítics, els seus entorns i opinadors i mitjans de comunicació afins en el sentit que la pressa no és bona i que no cal precipitar-se. Entre línees, els discursos incorporaven actituds que anaven del menyspreu a la ridiculització cap els independentistes que reclamen avançar de maner valenta. Els de sempre s’han posat a treballar fort per desactivar el procés.

El refranyer diu que fer via vol dir anar de pressa o estar-hi poc. Fem via, doncs. Igual que ara fa un any, correm el risc que alguns vulguin interpretar a la seva manera el sentit de la manifestació. Alguns polítics encara no han entès que en aquest procés van darrera, no al davant. És el poble qui marca el camí i ells han d’estar a l’alçada organitzant i gestionant allò que calgui. Res més. I si no estan disposats, si els ve gran la feina, que s’apartin i deixin pas a altres que hi estiguin disposats. Afortunadament, a Catalunya no li falten persones capacitades per fer front als reptes que venen.

Fem via! Cap a on? Hem perdut massa temps discutint si s’havia d’anar cap a la independència sense saber quines polítiques hi hauria després; massa temps condicionant el recolzament al procés a l’endemà. És un debat absurd. La il·lusió i l’esperança que està impulsant aquest procés es fonamenta, precisament, en el desig dels catalans de tenir un país més just, més cohesionat, més equilibrat. Un país millor, en resum. Els catalans no estan dient simplement volem independència; estan dient, també, que volen un futur millor. I això vol dir, entre moltes altres coses, educació de qualitat, sanitat per a tothom, protecció social, redistribució de la riquesa, suports a l’empresa i als emprenedors, enfortiment democràtic o regeneració de la política i de la gestió pública.

Algú va dir que Catalunya seria social o no seria. Som-hi doncs, fem via cap a la Catalunya social.